dimarts, 2 de setembre del 2008

Mallorquina i de casa nostra La Beata Maria dels Angels



ME REFERESC A LA BEATA MARIA DELS ANGELS GINARD QUE BEATIFICÀ JOAN PAU II
L’ horabaixa del 30 d'agost del 2008 assistí a missa a la Capella de les Religioses Zeladores del Culte Eucaristic del carrer de la Calatrava a la Ciutat de Mallorca. Hi celebraven la festivitat liturgica de la Benaurada Maria dels Angels Ginard i Marti assassinada el 26 d'agost de 1936 a Madrid pels enemics de l'idea de Déu i Pàtria i beatificada en 2005 sota el pontificat del Sant Pare Joan Pau II de santa memòria. L' Eucaristia fou molt concorreguda i participada. Concelebració amb ornements vermells tal com pertoca a un màrtir que donà testimoni de les seves creences i seguir el consell evangelic de no temer a aquells que maten el cos sino al qui volen matar l'ànima. Solemne el cant del Congrés Eucaristic de Madrid 1911 a l'hora de combregar aixi com l'instant de venerar la reliquia de la Benaurada Maria dels Angels un cop acabada la Santa Missa. Després en el jardins de la Casa Mare de la Congregació fundada per Mossen Miquel Maura Montaner ( el germà de Don Toni Maura que fou cap del govern espanyol amb el Rei Alfons XIII) i la Mare Maria Josepa Bernad Jordà) s'oferi als presents un petit refrigeri. La benaurada o beata Maria dels Angels era mallorquina. Nascuda a Llucmajor el 3 d'abril de 1894. Son pare Sebastià Ginard Garcia, capità del Benemèrit cos de la Guàrdia Civil era de Campos i sa mare Margalida Marti Canals ella era binissalamera. Per part de mare la Beata Maria dels Angels Ginard Marti seria néta d'una sollerica Maria Canals i Estades de Moncaira (germana de Joan Canals Estades que té un carrer dedicat a Sóller en el Camp d'En Canals). Aquesta àvia o padrina materna de la beata llucmajorera havia casat amb un binissalamer de nom Antoni Marti i eren els pares de Margalida Marti Canals progenitora de la monja beatificada per Benet XVI. Aquesta relació de parentesc de la Benaurada Maria dels Angels amb Sóller i concretament amb Can Canals la m'ha confirmada fa poques hores un nebod seu (un senyor de cabells blancs). Sí sa meva padrina me parlava de Sóller i de Can Canals. No va equivocat. Ho pot relacionar. Beata Maria dels Angels verge i màrtir pregau per noltros mallorquins i principalment per aquells i aquelles que pensen anar bé fent befa de l'Església Catòlica, dels seus sacerdots i de les seves monges. I pregau també per aquests sacerdots i monges que sembla donar-los vergonya pareixer sacerdots i monges. Aquell qui sigui confrare prengui candela.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal___
______________

dimecres, 26 de març del 2008

LA FAMILIA DE LA MARE DE LA SENYORAVIA TERESA



SA CABANA A FORNALUTX AMB EL LLINATGE ARBONA
I SOS DESCENDENTS.





Antoni Joan Arbona (+1618) senyor de l'Alqueria de Monnàber tengué,entre altres i a més del que fou el seu hereu principal JOAN ARBONA,un fill que nomia JORDI.A aquest fill li deixà " Sa Domenega" i el que avui en dia coneixem per "Sa Cabana" o "Ses Cabanes".
El tal Jordi,que havia de morir l'any de la Bèstia o sigui el 1666,es casaria,una primera vegada,amb Elisabeth Canals,molt possiblement de la familia d'aquest llinatge afincada a Deià,el 1619 i el 1630 es tornaria casar en segones noces amb Joana Mallol Reinés.Dels dos matrimonis tengué fills.
Jordi Arbona Canals (*1627),fill de la primera muller,tengué " Sa Domenega" i d'ell són descendents els actuals propietaris d'aquesta finca aixi com també els qui fins ara, ho han estat del Casal de Can Xoroi.Sa Cabana fou per VICENÇ ARBONA MALLOL fill del segon matrimoni;el qual,el 1660,estava casat amb Bonaventura Mallol Arbona de la familia que a Tuent era propietaria de Can Lleig i que posteriorment, al quedar-se vidua,contreuria noves noces amb el Senyor de Bàlitx d'Avall,Pere Antoni Ripoll.
Vicenç Arbona Mallol i la dona Bonaventura Mallol Arbona foren els pares d'un segon,VICENÇ ARBONA MALLOL (+1745) casat amb l'hereva de Ca'n Lleig Antònia Mallol aixi com a Sebastià (1753) que continuaria la branca de Sa Cabana.
Dia 7 de desembre de l'any 1758 es casava a l'església de Sóller un fill de Vicenç Arbona i d'Antònia Mallol nomenat Jordi amb una fornalutxenca,Margalida Busquets Mallol de la familia de Can Xandre.
SEBASTIÀ ARBONA MALLOL,citat abans, hereteria "Sa Cabana" i havent-li premort el seu primogènit mascle,VICENÇ ARBONA MALLOL (1700-1726), reparti el patrimoni entre els altres dos fills Antoni i Sebastià haguts com el primer de la seva esposa Magdalena Mallol i Borràs.Filles seves eren Magdalena muller del Senyor del Reguer (d'Alaró) Miquel Palou;Margalida esposa de Francesc Ballester;Maria casada amb Jeroni Canals Estades-Prom,de Can Toni Gros i Bonaventura.
Antoni Arbona (+1792) deixaria unicament descendència femenina de la seva esposa Caterina Rosalia Mallol dels Abats i Penya de Monnàber.Margalida i Catarina Arbona Mallol dels Abats,mortes respectivament el 1810 i el 1812,eren fadrines mentre que les seves germanes: Magdalena seria la muller de Joan Baptista Busquets-Xandre;Isabel.la d'Antoni Mallol Arbona de Can Xoroi (el primer batle de Fornalutx) i Maria,la de Josep Bisbal.
La descendència masculina,per conseguent,es continuarà amb el segon SEBASTIÀ ARBONA MALLOL (+1796) que estava casat amb Francisca Ballester,
El 14 de maig del 1742 el primer o el segon dels Sebastians Arbona Mallol,de Sa Cabana,entrava a formar part del Consell de l'església de Fornalutx,aleshores filial de la Parroquia de la vila de Sóller juntament amb Josep Bisbal,Joan Pau Borràs,Francesc Mallol dels Abats i Antoni Bonaventura Arbona.
Entre els fills que tenguéren Sebastià Arbona Mallol i Francisca Ballester destacarem a Magdalena (+1798) casada amb Damià Deià de Moleta i Sebastià l'hereu de la casa i llinatge.
SEBASTIÀ ARBONA BALLESTER (1730-1826) propietari de Sa Cabana fou un dels consellers de la junta d'obrers de l'església fornaslutxenca,allà pels anys 1787 i 1788, amb els senyors Joan Baptista Estades de Moncaira i Penya de Monnàber,Jaume Mallol de Bàlitx i Ponç-Pati,Jordi Bisbal i Ballester i Gabriel Busquets-Xandre i Mallol.Casat amb Magdalena Ballester Bisbal (+1820) seria el pare d'un segon SEBASTIÀ ARBONA BAlLLESTER (el quart Sebastià,propietari de Sa Cabana) i de Magdalena (1789-1869).
Mort,als 75 anys,l'11 de febrer de 1865,Sebastià estava casat amb Margalida Mallol.Li premori sense infants el seu primogènit Sebastià (+3-6-1828) qui hauria estat el tercer Sebastià Arbona Mallol i el cinquè dels propietaris de Sa Cabana d'aquest nom.
Sa Cabana passà,aleshores,al segon fill nomenat Guillem i la casa.posada de Fornalutx
ubicada al carrer que se coneixia amb el nom de carrer de "sa lluna" i que fa cantonada amb la del carrer de l'alba dit també "carrer de baix" fou dividida entre aquest i el seu germà petit Josep.
GUILLEM ARBONA MALLOL (1820-1866) sobreviurà apenes un any al seu progenitor.Fou el darrer propietari mascle de Sa Cabana de cognom Arbona.Casat amb Catarina Mallol Ballester (´1801-1896) dividi la finca entre les seves filles Margalida i Maria.A aquesta darrera que seria la meva besavia paterna-materna li deixaria la porció de la casa posada en el poble i que és la que's troba davant Can Arbona o sigui l'edifici de Ses Cases de la Vila de Fornalutx. Això segons acte fet, davant el notari Josep Castellò, el 5 d'abril de 1.862 en contemplació del matrimoni del casament que la dita besavia meva faria amb Joan Solivelles Mestre el meu besavi.
El 7 d'abril de 1.873 es farà a la notaria de Francesc Alcalde escriptura de divisió dels bens de Guillem Arbona Mallol per la seva vidua.
MARIA ARBONA MALLOL morirà a la finca de Son Llobera de Lluc el 26 de novembre de 1894; havent expressat, dos dies abans, darreres voluntats davant el notari Antoni Planes Sagrera.
Del seu matrimoni celebrat,el referit any 1862,amb el propietari d'aquesta possessió de muntanya Joan Solivelles Mestre,le sobreviurien vuit infants:Bernadi (Fornalutx1865-Sant Joan 1942 que fou metge),Teresa (1867-1937 la meva senyoràvia),Guillem (1869-1950 que seria sacerdot),Joan (1871-1946 qui heretà Son LLobera),Catalina ( 1875-1927 monja de clausura del Convent de Caputxines com a Sor Maria Lluisa),Maria (1879-1934 també monja de clausura però del Convent carmelità de les Tereses com a Sor Maria de Jesus),Margalida (1881-1951) i Antònia (1885-1960 que moriria fadrina) Quatre d'aquests infants venguéren a viure i a morir a Fornalutx,Teresa casada amb Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennasser de Massana i Margalida esposa de Vicenç Vicens Estades,alies Trota i dit també Vicenç des Morers,per raó del seu matrimoni;Guillem per haver-hi sigut destinat després de la seva ordenació sacerdotal i Antònia que vengué per a servir el germà capellà qui a més era el seu padri de fonts.
Mossen GUILLEM SOLIVELLAS ARBONA vengué a habitar a Fornalutx poc després de la seva ordenació sacerdotal el 1897.Fou vicari coadjutor de la ja Parroquia de Fornalutx entre 1914 i 1938 i vicari in capite de l'església de Biniaraix entre 1938 i 1941.També exerci per uns anys el càrrec de notari eclesiàstic a l'arxiprestat de Sóller.L'oncle Guillem heretà i cuidà personalment la porció de Sa Cabana que havia tocat a la seva mare;aquesta porció és coneguda per "Sa Cabana des Vicari".En 1948 la traspassà al seu nebot BERNADI ESTADES I SOLIVELLES (1901-1956) a qui institueix com hereu en el seu testament.La casa de Fornalutx -no moblada- deixaria en usdefruit a la seva germana Antònia i en propietat al seu fillol Joan Estades de Moncaira i Solivelles o sigui mon pare.
El Senyor Bernadi Estades realitzà millores a la seva finca de "Sa Cabana" entre els anys 1948-1952 que efectuà el mestre marger Miquel Gual Colom de Can Means ( 1.904-1.983).
MARGALIDA ARBONA MALLOL-la filla gran de Guillem i Catarina- hereteria de l'altra meitat de Sa Cabana.Casada amb Bartomeu Mallol Busquets- de les families de Can Borràs i de Can Xandre de Fornalutx germà major del metge Jaume Antoni + 1935 ben conegut a tota la vall- el seu fill Jaume Antoni Mayol Arbona casat amb Antònia Marqués seria President del" Circulo Sollerense" o "Xiclets".Mori aquest darrer sense descendència el 1919 havent nascut el 1894.
CATALINA MAYOL ARBONA era filla dels expressats Margalida i Bartomeu i fou la que heretà “Sa Cabana” de sa mare.Es casà amb Joan Mayol Serra,de la familia dels Mallols.Frapuig o de Capapuig.Ella o els seus hereus venguéren Sa Cabana a Bartomeu Mayol Pons,d'una branca menor dels Mallols dels Abats i més conegut per "l'amo en Bartomeu Ponsa";per la qual cosa aquesta altra porció de la finca se la coneix com "Sa Cabana d'en Ponsa".Renéts de Bartomeu Mayol Pons són els ciclistes fornalutxencs Francesc i Felip Marti Mayol.
Descendents de Catalina Mayol Arbona (de Sa Cabana) són els germans Javier i Oscar Mayol Mundó que darrerament s'han fet càrrec del Consell d'Administració de Ferrocarril de Sóller S.A.El seu avi patern l'industrial Joan Mayol i Mayol (*1902),casat amb Margalida Thomas( nascuda l'agost de 1905 i morta el 29 de gener de 2010) el qual fou Cap Local a Sóller de Falange Española a una època que aquest càrrec es trobava separat del de batle,era fill de la tal Catalina.
Magdalena Arbona Mayol esposa de Miquel Castañer de Can Creveta era germana de Catalina la propietaria de "Sa Cabana.Emigrà amb el seu marit,una temporada a Puerto Rico.La seva filla Magdalena casaria amb el seu parent Francesc Mayol Trias de Can Borràs.Aquesta Magdalena és per tant la padrina paterna del que ha fou president del Col.legi d'odontòlegs de Balears Francesc Mayol Castañer (+ 25 juny 2010) i la repadrina del pintor Mariano Mayol Pizà.
La descendència agnaticia dels Arbona que posseïren Sa Cabana es continuada pels descendents de Josep Arbona Mallol (1822-1881) el tercer fill del segon Sebastià Arbona Ballester.Aquest estava casat amb Antònia Vicens Reinés,de Can Nyegos.El seu fill Sebastià (+1925) espòs de Maria Busquets Solivelles de Can Reió (familia a la qual crec que pertany el col-laborador de VEU DE SÓLLER Joan Vicens) emigraria una temporada a Nevers França i retornat a la vall nadiva ocuparia el carrec de tinent batle del seu poble durant la primera guerra europea.Tengué dos fills Josep i Llorenç.El primer 1887-1982 fou batle de Fornalutx de 1934 a 1936 amb la segona República Espanyola i de 1947 a 1953 sota el règim del General Franco.No havent tengut fills o filles del seu matrimoni amb Francisca Colom Mayol,de Can Corona,,els seus bens constitueixen la nomenada "Fundació Arbona-Colom" administrada primer pel seu marmessor testamentari Jaume Vicens Ripoll i actualment per l'ajuntament de Fornalutx.El segon Llorenç nascut a Fornalutx el 1892 i mort a Ciutat per la decada dels setanta seria el pare de Sebastià, oficial d' Infanteria de Marina. (1917-2001) i de Josep (+1999) qui l'11 d'octubre de 1942 es casaria a la Bàsilica de Sant Francesc amb Joana Fornés i Moragues.
Llorenç Arbona Busquets -Llorenç Cabana- era el propietari de la Casa.posada de Fornalutx,de Can Cabana,al carrer de l'Alba que havia tocat al seu avi Josep Arbona Mallol.Els seus hereus van vendre aquesta vivenda a Antoni Pons Palou ( + 2006),de Can Felip de Sóller,el qual, els anys seixanta, la traspassaria també per compra.venda a BartomeuVicens Arbona de Can Nyegos (1905-2000) nét d'un germà d'Antònia Vicens Reinés l'avia paterna dels germans Pep i Llorenç Arbona Busquets de Ca`n Cabana.
Llorenç Arbona Busquets regentà moltissisms d'anys,amb la seva esposa la fornalutxenca Catalina Mayol Ros,de “Cas Passador,”el Cafè de “Can Salat” a la Plaça de Sant Antoni a Palma de Mallorca .Després quan el boom del turisme amb els seus fills obri l'hotel “Balmes” a Can Pastilla.
L'oficial d' Infanteria de Marina,Sebastià Arbona Mayol, i la seva esposa Antònia Gelabert Llompart (1924-2001) moririen en tràgiques i lamentables circunstancies.La parella no deixà infants.El seu germà Pep tendria un fill i dues filles Llorenç, Catalina i Joana Arbona Fornés casats respectivament (1964) amb Isabel Uribe Gomez i (1972) Mateu Zanoguera de la coneguda ferreteria "Mateo" de Ciutat i amb Joan Mir Febrer.
Llorenç Arbona Fornés (Ciutat 1943-1994) premori al seu pare i els seus fills Josep i Sebastià Arbona Uribe,nascuts els anys 1966 i 1974, que habiten actualment Palma de Mallorca continuen el llinatge mascle de la familia Arbona que antigament posseïa “Sa Cabana” a Fornalutx.
A començament dels anys seixanta també les germanes Teresa i Maria Bernarda Estades Amengual,filles de Bernadi Estades Solivelles i renebodes de Mossen Guillem Solivelles Arbona,traspassaren "Sa Cabana des Vicari" en acte de compravenda a un solleric cognomenat Pons i crec que de la familia del que ha sigut regidor del PSM de Sóller,Miquel Gual Pons.No fa gaire anys que també aquesta mateixa finca -on el Vicari Solivelles hi feu bastir amb permis del Bisbe Campins,el 1907,un oratori privat per celebrar-hi missa- passaria a altres mans.



dimarts, 25 de març del 2008

BISBAL del Mirador i Can Nyirvi : LA FAMILIA DE MA MARE


El cognom Bisbal,que és el segon meu i el primer de la meva mare a.c.s.i dels seus avantpassats paterns,és un ben antic al poble nostre de Fornalutx.
El 8 de maig de 1.397 un Joan Bisbal comprava Les Donades. Fill i donatari, seu, era, Romeu Bisbal, que feu testament, l’any 1.423, amb Joan Avinyó notari a Sóller Vendrà, després Jordi Bisbal testant el 29 de juliol de 1.480 ,Jaume Bisbal que testà amb Antoni Morell el 1502 i era pare de Jordi testador ell el 1.577 que feu usufructuaria a la muller Joana i hereu a Jaume Bisbal fill seu.
Ja en els primers llibres de baptismes i matrimonis de l'església, implantats a rel del Sant Concili de Trente, trobam, ja l'any 1.580, a un Miquel Bisbal – fill de Cristofol Bisbal - casat, l’any anterior, amb Joana Ripoll; adults,per tant, qui dia 12 de maig d'aquell any batiaren el seu nadó nomenat Cristofol ( com el seu padri patern obviament) i del que eren compares o sigui padrins de font Pere Joan Bisbal Songer i la filla d'un Jordi Bisbal que nomia Catalina.
A l'any seguent trobam que un altre fill de Cristofol Bisbal ,Bartomeu Bisbal casat, el 8 de març de 1.580 amb la filla del difunt Simó Ballester, Beneta Ballester, esser el pare d'un nin nomenat Bartomeu com son pare;batiat el primer d'octubre del 1.581 i del que fou padri de foints el seu conco Tofol.
En 1.586 – pel mes de desembre - trobam, al llibre de baptismes, enregistrat el primer Bisbal fornalutxenc que dugui el nom d’Antoni. Un nom que pel que fa al llinatge que estam investigant anirà repetint-se amb molta frequència ; arribant-se el principal referent d’algun brancam. Fill de Joan i de Joana aquest primer Toni Bisbal tengué per padrins de font a Antoni Pisà,d’ Alaró i a Bartomeva Ripoll (de Bàlitx d’Avall) esposa de Bartomeu Reiners.
Els Bisbal, que historiam aquí, són els avantpassats de la meva difunta mare Rosa Bisbal Alberti de Can Nyirvi 1897-1979.Una familia honrada i modesta que tenia les seves cases prop de l'església al lloc nomenat Es Mirador.
Joan Bisbal, alies Florit, estava casat amb Catalina Deuzo,de Sóller o Inca.El primer feu testament amb Roc Soler el 4 de març del 1623 i abans un acte notarial davant Joan Marroig ambdos de Sóller el 6 d’agost de 1652,la segona ella feu donació el mateix dia davant dit Joan Marroig. Altre Joan Bisbal Florit . possiblement son pare – hauria mort el vespre de la Patrona del 1.605,havent fet testament el dijous 25 d’agost d’aquell mateix any amb el notari Guillem Muntaner on consta era pare de Joan i Guillem Bisbal. Anys després, el dissabte 9 de setembre de 1.617 moriria la muller de Joan Bisbal Florit ( pare ?) que nomia Joana.
Vicenç Bisbal Deuzo - casat amb Margalida Frau Trias filla de Mateu i Joana (casats 25 10 1631) mori el 14 agost de 1682.El 7 agost de l’any anterior (1681) havia fet donació de bens davant Salvador Canals.Margalida Frau mori el divendres 22 de febrer de l’any 1686.
Fills dels anteriors
Antoni Bisbal Frau (* 27 10 1663) que mori a edat infantil.
Antoni Bisbal Frau (2) que continua casà, el 23 d’abril de 1696, amb Catalina Colom Ros filla de Bartomeu i Catalina.
Mateu Bisbal Frau (+ 17 01 1703) casà, el 21 setembre de 1685, amb Magdalena Llobera Mallol de Can Altiu la qual era vidua d'Antoni Borràs Busquets.

Joan Vicenç Bisbal Frau * 6 d’octubre del 1671.
Francesc Bisbal Frau consta en la partida de defunció que era pobre i que mori el 23 octubre de 1.687.
Néts,besnéts i rebesnéts
Vicenç Bisbal Colom. Primerament, el 21 febrer de 1732, es casà amb Joana Maria Alberti Vicenç (1.705-1.740). El 5 d’agost de 1754 es tornà casar amb Florentina Colom Vicenç.(Veure més avall la descendencia del primer matrimoni)
Vicenç Bisbal Alberti ( Veure mès endavant Branca de El Mirador)
Antoni Bisbal Alberti s’hauria casat, el 1775, amb Maria Bisbal Vicenç
Bartomeu Bisbal Alberti es casà amb Maria Vicenç.El seu fill nomenat Vicenç Bisbal Vicenç –segons acte del notari Joan Baptista Marquès M 2192 de ARM – va vendre,l’11 de juliol del 1.822, uns terrenys de vinya i olivar que posseïa pel Marroig, d’herència de sa mare (Notari Joan B Marquès Ripoll major 3 febrer 1.807) i per valor de cent vuitanta quatre lliures mallorquines, a Bernat Alberti Ripoll.
Josep Bisbal Colom – fill de Vicenç i de Florentina la segona esposa – ell casà primer amb Catalina Ferrer Marqués i després amb Antònia Frontera Rul.lan ( 1791). Ambdues mullers eren de Sóller
Margalida Bisbal Colom casà amb Sebastià Mir alies Morrons en
primeres noces.El 19 de novembre de 1.819 es casava per segona vegada amb Antoni Rotger
Arbona.
Del seu primer matrimoni tenia,entre altres, un fill nomenat Vicenç Mir Bisbal el qual moriria de sobte, l'agost de 1825,trobant-se davall una alzina de la possessió de Son Macip en el terme municipal d'Escorca on fou sepultat. El tal Vicenç Mir Bisbal estava casat amb una Margalida Colom, la qual feu celebrar deu misses en sufragi del seu marit.

Vicenç Bisbal Colm era germà dels anteriors i germà de pare de Vicenç,Antoni i Bartomeu Bisbal Alberti
Antoni Bisbal Colom casà amb Margalida Monserrat Noguera filla de Joan i Catalina.
Vicenç Bisbal Monserrat nascut 15 08 1782 era fill dels anteriors.
Vicenç Bisbal Colom, marit de Joana Maria Alberti, dit de malnom Vicenç Passol cabrevejava el 20 de febrer de 1.749 en nom d’ Antoni,Bartomeu i Vicenç Bisbal els seus fills d’edat pubilar una casa amb corralet que confrontava amb la de Joan Ginestra Frare i la d’hereus de Pere Lluc Mallol i Elisabet Mallol a més de la de Jaume Pereta ; la qual era heretat d’Antoni Alberti el seu sogre.
Els germans Antoni, Bartomeu i Vicenç Bisbal Passol fills de Vicenç i Joana Maria Alberti cabrevejaven anys més tard les mateixes cases
LA BRANCA DE CA S’ARRUFAT
Ixen de Mateu Bisbal Frau i Magdalena Llobera Mallol.
Vicenç Bisbal Llobera (*1690+ 9.11.1718).Es casà amb Catalina Arbona Ripoll filla de Bartomeu i Bel (articulo mortis 3 novembre de1718).
Antoni Bisbal Llobera conegut per En Toni Hermano mori el 13 d’agost 1765. S’havia casat (16.12.1724) amb Joana Vicenç Mir, filla de Jaume i Antònia. Sabem que tenia una caseta amb corralet prop de la plaça i un hortet no gaire enfora del torrent per una cabrevació feta el 1749.
Mateu Bisbal Llobera,germà dels precedents es casa amb Margalida Escales i continua la linia.
Antoni Bisbal Escales (+24.05.1812) Primer es casà amb Isabel Vicenç Mir, (filla d’ Antoni i Catalina) i després (2-17.05-1791) amb Maria Vicenç Bernat (filla d’ Antoni i Catalina).
Mateu Bisbal Escales mori l’any 1758 als 15 mesos.
Joana Maria Bisbal Escales mori el 15.juny.1769 als vuit anys.
Fills d'Antoni Bisbal Escales.
Margalida Bisbal Vicens nascuda pel març de 1793.
Mateu Bisbal Vicens (* 14 04 1799 + 16 06 1857) Era jornaler. Es casà dia 29 novembre 1829 amb Catalina Ros i Ros.
Simó Bisbal Vicens (* 1802) casat, el 15 juny 1839, amb Maria Bisbal Vicens.Era teixidor d'ofici.La seva mare es deia Maria Vicens Bernat.Possiblement es tracti de la branca coneguda per Can Paraira i de la qual tenim esquifides referències. Ens consta el naixement de dos fills de Simó Bisbal Vicenç i de Maria Bisbal Vicenç que nomien Antoni. El primer hauria nascut el 19 de febrer de 1844 i el segon el 28 de juny de 1.847; la qual cosa ens indica a pensar que aquell hauria mort poc després del neixer.
Antoni Joan Bisbal Vicenç (* 29 01 1803 + 25 10 1839).
Fills de Mateu Bisbal Vicenç i Catalina Ros i Ros
Antoni Bisbal Ros (* 23 01 1834 + 2 10 1908) Fou empleat de l’ajuntament de Fornalutx com a satx Es casà primer amb Rosa Arbona Mallol i en segones noces, el dia de la Candalera de 1857 amb Antònia Arbona Colom.
Catalina Bisbal Ros.nasqué el 23 de març del 1.842
Fills Antoni Bisbal Ros
Rosa Bisbal Arbona casada amb Miquel Oliver Amengual que fou mare de Joan Oliver Bisbal (* Fornalutx 8 04 1910 i + a Ciutat,clinica Mare Nostrum,26 09 1984).
Joan Oliver Bisbal era fuster d'ofici. Treballà una temporada, a Sóller, a la fusteria de Mestre Tofol de Ca na Réia. Seria molestat, el 1948, per raons politiques d'esquerres. (Causa 49 del 1948). Fou empresonat del 14.03 al 10 04 de dit any 1948.Casat amb Maria Morell Ferrà fou pare de Rosa O.M, esposa de Diego Porfatos (guardia civil);Miquel Oliver Morell que ha seguit l’ofici de fuster com el pare;Catalina O.M. i d'Antoni Oliver Bisbal mort als 18 anys quan la familia habitava encara a Sóller.
Catalina Bisbal Arbona morta, el 5 agost de l’any 1904,als 50 anys. Es casà ( 10 10 1885) amb Pere Antoni Nadal Mallol, fill d'Antoni i Maria, (dit de Ca Sa Mestra) que fou batle de Fornalutx quan la 1ª República a Espanya.
Antònia Bisbal Arbona, casada amb Bernadi Vicens Cifre, que fou mare de Magdalena Vicens Bisbal (* 1897) casada l’any 1919 amb Jaume Umbert Rullan Carboner.
Antoni Bisbal Ros Arrufat i Antònia Arbona Mallol tenguéren altra filla, nomenada Margalida ;la qual casà amb Josep Reus Espases,de la vila de Selva. Tenguéren tres filles: Francisca (* 1.896), Antònia (* 1900) i Margalida (* 1903). La segona esmentada treballà de sirventa amb el Rector Mas quan aquest hagué de marxar a Campos en 1.927. Casada amb Antoni Valcaneras Mayrata , mori en aquella població del pla l’any 1.960.
Les germanes Francisca,Antònia i Margalida Reus Bisbal eren conegudes pel malnom de “Ses Espases” pres del segon cognom del seu pare, Josep Reus Espases
LA BRANCA DEL MIRADOR
Vicenç Bisbal Alberti (+ 19.10.1779) que era pobre, casat, el dia de Sant Jaume del 1.767, amb Catarina Barceló Bisbal, fou el pare de Vicenç , Josep i Antoni Bisbal Barceló
: Vicenç nasqué el 1.767 i Josep l’any 1.772. La seva mare,Catalina Barceló Bisbal mori el 1.822 i havia contret segon matrimoni amb Damià Reiners (Reinés) Ginestra.
Josep Bisbal Barceló es casà, amb Maria Castanyer Barceló,el 19 de juny de 1.803 i fills seus foren Vicenç i Jacint Bisbal Castanyer casats respectivament amb Catarina Vicenç,en Vicenç,el primer, i en Sinto ,el segon, (1.811 -1.866) amb Margalida Colom.
Vicenç Bisbal Castanyer (1.808-1.864) exerci l’ofici de pastor d’ovelles. Sabem de l’existència de tres infants seus Josep,Simó i Maria Bisbal Vicenç. Simó (* 1.851) casaria amb Antònia Sastre Busquets germana de Mestre Jaume Sauvadora un dels repadrins (2004) del batle actual Joan Alberti Sastre i de l’ex-batle i regidor Salvador Sastre Umbert.
Maria Bisbal Vicenç ,la filla, seria la segona muller del meu repadri matern Antoni Bisbal Barceló i la mare de les seves filles Maria (1.871-1.946) casada amb Tomàs Mateu Peiró Sumarer i Catalina (1.875-1.965) esposa d’Antoni Alberti Arbona Llegat.
Josep Bisbal Vicenç, el fill gran,es casà amb Esperança Escales passant a habitar a Sóller. Fills seus eren Josep que casà amb Maria Estades i Vicenç casat, primer, amb Magdalena Rotger Rul-lan i després amb Francisca Miquel Bauçà (Parroquia de Sóller 14 de març de 1.903).
Josep (*1.901) i Esperança (*1902) Bisbal Rotger, esposa de Josep Soler Vicens eren de la primera dona, mentre que,de la segona, ho eren els germans Damià ,Vicenç i Simó Bisbal Miquel ho eren de la segona.
El 19 d’abril de 1.940 Damià Bisbal Miquel ( 1.906-1.986) es casava a l’església de Biniaraix amb Angela Grimalt. Filla d’aquesta parella són Francisca Bisbal Grimalt muller de Josep Sánchez Forteza i mare de Margalida Sánchez Bisbal.
Damià Bisbal Grimalt que habita, actualment, a Fornalutx - lloc d’on provenen els seus avantpassats paterns del Mirador. Casat amb Asención Sánchez Mártinez, natural, ella, de la provincia de Cordova i vidua de Claudio Duque. Tenen una filla, nomenada, Angela Bisbal Sánchez (* 6.09.1.976).
Germans majors de Francisca i de Damià Bisbal Grimalt són Vicenç i Pere Bisbal Grimalt . Vicenç està casat amb una al-lota nomenada Solange i Pere és el marit d’Isabel Gomez Garriga.
Vicenç Bisbal Miquel (Sóller 1.910-1.965) ell estava casat amb Margalida Mayol Arroyo (nascuda a l’illa de Puerto Rico però d’ascendència paterna biniaraixenca).
Durant un grapat d’anys ell i la seva dona regentaren a Fornalutx el Bar Deportivo que seria traspassat després a Antoni Ginestra i a Maria Puig. L’amo en Vicenç tenia oberta, al mateix lloc, una barberia i perruqueria per homes. La seva filla gran Paquita nasqué a Sóller el 1.937 i casada amb el conrador fornalutxenc Bernat Mayol Alberti Nova, mori, a l’edat de 22 anys, el 1.959; deixant un nin, de pocs dies, nomenat Joan Mayol Bisbal. En la actualitat (2005) Joan Mayol està casat amb Paula Martha Colom Salvà i és pare d'un nin Joan Bisbal Colom.
Joan Mayol Bisbal és el Director de l’agrupació de teatre sollerica “Nova Terra”, fundada per la cordovesa, afincada a Sóller, Maria Vazquez Pugarin. N'era un dels actors principal juntament amb un altre fornalutxenc de naixença Arnau Garcias Amengual (a.c.s). mort victima d’un accident de circulació, l’any 1.980, el 6 de desembre.
Altres fills de Vicenç Bisbal Miquel i de Margalida Mayol Arroyo són:
Encarnació,o Encarna, nascuda el dia de Sant Jaume del 1938 i casada, amb Guillem Alcover Aguiló Botana, de Sóller,el 3 de març de 1.962; Margalida, o Margot, vidua al dia d’ara d’Antoni Bujosa Pons; Vicenç ( que visqué 7 mesos el 1.941) Pere (* 3.12.1.945) d’ofici cambrer i casat,el 28 de novembre de 1.971,amb Francisca Morell Ripoll de Cas Xifoner de Sóller que han regentat , en dita població, la Cafeteria Madrid i Josep o Pep (*22.5.1.947),d'ofici manobre que ha regentat uns dotze anys el bar dels tornejos de la petanca a Sóller.
Es tracta d'un antic jugador de l’Atlétic Fornalutx i una persona prou vinclada amb el footbal de la Vall de Sóller. Casat, el 10 d’octubre de 1.972,amb Bernardina Salazar Juárez, la filla gran d’Antonio Salazar i d’Antonia Juárez Marín. Un matrimoni d’immigrants de la regió murciana que fa més de cinquanta anys juntament amb altres familiars seus,venguéren a habitar una llarga temporada a Fornalutx. Pep i Bernardina són els pares de Vicenç ,Margalida i Pep Antoni Bisbal Salazar nascuts respectivament els anys 1.973,1.975 i 1.988. Margalida Bisbal Salazar es casà,el 1996,amb Antoni Ordinas i la parella ha tingut dos infants Antoni i Laura Ordinas Bisbal;el primer d’ells nascut el 1997.
Simó Bisbal Miquel i la seva esposa, Angela Oliver Canals,foren els pares de Vicenç Bisbal Oliver casat amb la filla d’Ismael Gallego i Catalina Bauçà sa difunta muller que un grapat d’anys regentaren aqui a Fornalutx el Restaurant Bellavista : Catalina Gallego Bauçà. Tenen dos infants Angela i Marc Bisbal Gallego.
La descendencia de Simó Bisbal Vicens i Antònia Sastre Busquets al dia d’avui està extingida
El fill gran Vicenç,conegut per Matita, i el més jove Simó (en Simunet) moriren fadrins respectivament el 1.943 a Fornalutx i el 1.962 a Sóller.Tenia,aquest darrer,setanta-dos anys; havent nascut cap al 1.890. La filla,Maria Bisbal Sastre, que es casà amb Bartomeu Vilanova, dit Es Pollencí o Es Sindic, tampoc deixà descendencia. En quant a l’altre fill, Salvador Bisbal Sastre, casat amb Joana Aina Umbert Carbonera (germana de Jaume Umbert de qui hem parlat abans) i que molts anys treballà a les Cases de la Vila com a satx; ell mori a edat avençada l’any 1.978. El premoriren els seus fills, Simó (1.907-1.912) que morí a consequència de cremadures,i Antònia Bisbal Umbert (1.911-1968); el seu gendre Pere Joan Sacarés Morro, de Cas Carabasser de Sóller i la seva néta Francisca Sacarés Bisbal (9-05-1950-11-09-1974). El dimarts 5 de maig de 1.981, dos anys després de la mort de l’amo en Salvador, exhalava el seu darrer alè,a Son Dureta, sense deixar tampoc descendencia, el nét, Pere Sacarés Bisbal,nascut,el 1.943,un dissabte 16 d’octubre.
En Pedro Sacarés exerci, pocs anys abans de morir, de fosser i fou ell el que donà sepultura a la meva mare Rosa Bisbal Alberti. Manobre d’ofici al igual que son pare també un i altre estiguéren vinclats a l’Atletic Fornalutx com a entrenador el pare i porter de l’equip en Pedro.
Germana de Vicenç i Sinto Bisbal Castanyer - de qui parlarem a continuació - era Catalina Bisbal Castanyer casada dia 7 de febrer de 1.826 amb Joan Barceló Colom “Betli”. Fills seus foren Sinto casat amb Magdalena Escales; Monserrada (* 7.3.1.829),Pep (*22.4.1.842) i Joan Barceló Bisbal (* 8.4.1.845).
Josep Barceló Escales - fill de Sinto Barceló Bisbal i de Magdalena Escales - nascut el dia de Sant Esteve del 1.871,es casaria, amb Antònia Sastre Arbona, el 7 d’agost de 1.897.
La seva filla Magdalena, que nasqué el 27 de març de 1.901, emigrarà a França on,el 7 de maig de 1.932,contreu matrimoni amb Monsieur Hipolyte Marty (* 4 de juliol del 1.899) de qui nasquéren dos al-lots Louis ( Perigueux* 25 de maig del1.933) i Jean Pierre (*1.939) i una al.lota nomenada Paulette (*1.935) casada amb Monsieur Christian Grégoire.
Casat a Saint Germain en Dordogne,el 6 de juliol de 1.959, amb la publicista Nicole Blancher i pare d’Agnés Marty nascuda l’11 d’abril de 1.960 i funcionaria com el seu pare de l’administració pública. Monsieur Louis Marty, a finals del vuitanta, vendrà destinat a Mallorca pel Govern francès per a fer-se càrrec de la direcció a Ciutat del Collège Français. Aquest descendent de fornalutxencs emigrats és oficial de les Palmes Académiques i agregat principal de l’administració escolar i universitaria de la República Francesa.
Magdalena Barceló Sastre - néta de Sinto Barceló Bisbal - tenia una germana Catalina nascuda el 25 d’abril de 1.904.
BRANCA DE CAS MOSSO
Jacint Bisbal Castanyer
Nasqué el dimecres 6 de novembre del 1.811 i mori el divendres 12 de gener de 1.855.Estava casat amb Margalida Colom Vicenç filla de Guillem i Jeronia de la que tengué cinc infants:
a) Josep *23 de novembre de 1.840
b) Guillem. Nascut el 7 de juliol de 1.843 i mort el 29 de juliol de 1.914.Casat amb Catalina Vicens Ballester fou pare de Jacint,Margalida,Catalina i Maria Antònia Bisbal Vicens.
c) Jacint o Sinto que continua després.
d) Vicenç * 6 de desembre de 1.848.
e) Maria * 1855 ? + 20 d’agost de 1.887.
Jacint Bisbal Colom
Nasqué el 26 de setembre de 1.846 i mori el 10 d’agost de 1.904.Es casà,primer,amb Catalina Colom Barceló filla de Bartomeu Colom i de Catalina Barceló i, en segones noces,amb Isabel Arbona Noguera filla de Francesc Arbona i d’Isabel Noguera.
Del primer matrimoni tengué a:
Margalida Bisbal Colom .Nascuda un 6 de gener i morta el divendres 17 de gener de 1.941.Estava casada amb Antoni Ripoll Colom.
Del segon llit nasquéren:
a) Maria que continua després
b) Jacint l’unic mascle nascut el 26 de maig de 1.881 i mort sense descendència.
Maria Bisbal Arbona
Nasqué el 29 d’octubre de 1.878 i mori el 26 de gener de 1.945.Casada amb primeres noces,el 19 d’agost de 1.899 amb Antoni Mayol Oliver alies Querpa de la familia de Cas Misser ( Fornalutx 1.871 - Bélgica 1.915) emigrà a Bélgica on nasquéren tres dels seus fills i retornant a Fornalutx després d’haver enviudat. L’any 1.922 es tornà casar amb un viduo, Pere Colom Roquetta de Can Barquer, qui ell tenia un fill i una filla d’un precedent matrimoni.
Els fills de Maria Bisbal Arbona i Antoni Mayol Oliver foren:
a) Jaume Mayol Bisbal. (1.905 - 1.989) Nasqué a Bélgica i mori aquí a Mallorca a Ciutat. Regentà a Brusselles un negoci de certa envergadura. Estava casat amb una mallorquina, Margalida Doménech Puigserver (1.910-1992) i era pare d’Antoni Mayol Doménech, nascut el 1932, marit de Joana Gayà Frau i avi de Jaume i Margalida Mayol Frau.
b) Maria Mayol Bisbal. Nascuda a Fornalutx el 19 de juny de 1.908 mori en els anys noranta en la mateixa població havent passat passat a Bélgica part de la seva infantesa a Bélgica amb els seus pares i germans. El dissabte 6 de juny de 1.953 es casaria, ja en edat madura, amb Antoni Mayol Alberti dit de Ca Na Paula del que no deixà successió i enviduaria en els anys vuitanta.
c) Jacint Mayol Bisbal. Nascut a Belgica i mort a la vila d’Artà.Estava casat amb Maria Riera del que tengué una fill i una filla Antoni i Maria Mayol Riera.A rel de la guerra civil espanyola 1.936-39 trobant-se a Fornalutx i afiliat - militant de Falange Espanyola, al igual que el seu germà petit Antoni, ocupà unes quantes vegades el càrrec de gestor a l’Ajuntament de la nostra vila.Posteriorment entraria a formar part del Servei Forestal de Balears dit més endavant I.C.O.N.A i ja en època post franquista S.E.C.O,N.A.
d) Antoni Mayol Bisbal. Va neixer a Jempes Bélgica el 1.913 i mori a Sóller, per l’agost del 2.000,als 87 anys.En el principi dels anys cinquanta fou “elegit” regidor de l’Ajuntament de Fornalutx pel nomenat terç de representació familiar.Posteriorment tendría cura d’una finca del seu germà Jaume al Pont d’Inca.Retornat a Fornalutx ell i la seva esposa adquiriren per compra la botiga de queviures dita Can Corona en el carrer de Sa Plaça en successió de Maria Buades Pons vidua de Joan Colom Mayol ; botiga que anys després trasladaria a la Plaça del poble a una casa comprada a Maria Vicens Solivellas Trota i on actualment la seva filla, Catalina Mayol Reinés, i el seu gendre, Lluc Morell Ripoll de Cas Xifoner de Sóller, regenten una mena de petit supermercat local dit “Autoservicio Mayol”.Antoni Mayol Bisbal conegut en la seva joventut per En Toni de Cas Mosso passà a ser conegut per En Toni Corona rera la compra de la botiga indicada.El 1.944 havia contret matrimoni amb Margalida Reinés Alberti de Can Tumeris que el premori.
Antoni Mayol Bisbal fou un fervent militant i activista del moviment de Cursets de Cristiandat de la Parroquia de la Nativitat de Maria a Fornalutx.
Ell i la seva esposa pertanguéren igualment al moviment de matrimonis cristians i si mal no record al dels carismàtics.Tengué dues filles:
a) Maria (*1945) Actualment domiciliada a Sóller i casada,des del 28 d’abril de 1.965, amb l’instal-lador electricista Francesc Castañer Palou de qui han nascut dues filles Catalina i Margalida Castañer Mayol i un fill, Francesc Castañer Mayol, que és enginyer.
b) Catalina ja esmentada aixi com el seu marit Lluc Morell Ripoll.Va neixer el 1.947. Ella i la seva germana Maria estudiaren uns quants anys a un col-legi de les Monges de la Puresa al Pont d’Inca. Catalina Mayol Reinés es casà el 14 de gener de 1.982 i el 9 d’octubre del 1.983 nasqué la filla Catalina Maria Morell Mayol. El 17 de març de 1.987 neix el fill Lluc Morell Mayol.
I un fill: Antoni Mayol Reinés .Nascut el 1.951 i actualment domiciliat a Ciutat de Mallorca on és funcionari de la Telefónica.Casat amb Maria Neus Vives Mayol nascuda a la Bretanya francesa de pares deianencs i fornalutxencs no té descendencia.
LA BRANCA DE CAN NYIRVI
Antoni Bisbal Barceló era fill de Vicenç Bisbal Alberti i Catalina Barceló Bisbal.
Es casà el 16 de febrer de 1.799 amb una filla d’Antoni Vicenç i de Maria Colom Maria Vicenç Colom.
En data del 26 de gener de 1.826,segons escriptura del notari Senyor Joan Bautista Marqués,de Sóller,hauria comprat a Bartomeu Vicenç Bisbal Nyegos (germà de Mosen Jordi vicari de la nostra església poc més o menys entre aquella data i 1.860) una caseta al carrer de Sant Bartomeu (avui Metge Mayol) dit també Carrer de Sa Casa d'Amunt o Carrer de Can Borràs que fa cruilla amb el carrer "sense sortida" del vent.L'esmentada finca era tenguda en alou per les Monges de Jonqueres, pagava, al sacerdot,Doctor Antoni Estades i Serra-Poquet (del solar de Moncaira i vicari que igualment fou de nostra església local), un censal de una lliura,dos sous i sis diners cada any i estava enregistrada al Llibre d'Hipotèques fol 81.
A més d'aquesta casa comprada com he dit abans,Antoni Bisbal Barceló posseia altra casa davant l'Església en el lloc dit Es Mirador heretada dels seus pares. Referit a aquesta darrera casa i a la Reial Capbrevació del 6 de març de 1.836 es fa esment de l’alias Nyrvi: “ Queda anotat “ que ante mi el notario infrascrito, compareció, Antonio Bisbal Nirvi, hijo de Vicente y Catalina Barceló,natural y vecino de esta villa en el lugar de Fornalutx y preguntado …dijo que poseia unas casas con plazuela de las mismas sita en dicho lugar y paraje llamado el Mirador…”, Capbrevacions d’anys anteriors - 1.814 i 1.825 més o manco llegim el mateix. A aquesta darrera està escrit :”Lindan con casas de Bart Arbona, als Mureu, por dos partes con las de Ant Arbona,y con camino llamado del Olivaret”.
Casat,el 1.799 amb Maria Vicenç Colom , aquest Antoni Bisbal Barceló alies Nyirvi o Nirvi, farà donatari dels seus bens a altre Antoni Bisbal Vicenç fill seu i de la seva esposa.Ho fa davant el notari de Sóller,Bernat Frontera,dia 26 de juliol de 1.834.
En la donació esmentada tant donador com donatari figuren – equivocadament - amb els noms i cognoms d’Antoni Bisbal Vicenç.
A l’edat de 82 anys,el 27 de novembre de 1.857 – que era un dimecres - mori Antoni Bisbal Barceló – fill de Vicenç i Catalina i Viduo de Maria Vicenç Colom. Al llibre corresponent d’òbits de l’església, consta la donació que feu en data del 26 de juliol de 1.834 abans assenyalat; la qual cosa corrobora el que abans hem esmentat.
La seva dona Maria Vicenç Colom, ella, havia mort el mes de juliol de l’any 1.842; havent fet testament amb el notari de Sóller, Joan Baptista Marqués, dia primer de maig de 1.835.Nomenava per marmassors al seu marit i al seu fill, Antoni, aixi com a Joan Ripoll.
Fills d’Antoni Bisbal Barceló i de Maria Vicenç Colom foren:
Vicenç que mori, fadri, el 5 de juny de 1.828.
Catalina: Nascuda el dia de Sant Esteve del 1.803, essent, els senyors Joan i Florentina Mallol, els padrins de la font baptismal.Es casà, el 4 de febrer del 1.823 als vint anys, amb l’alaroner Joan Moranta Parets, de qui tengué una filla Maria Moranta Bisbal. Mori,Catalina, poc després el 14 d’octubre de 1.824; designant, als pares i al marit, com marmessors de les seves darreres voluntats.
Antoni 1.810 – 1891 que continua aquesta branca.
Margalida : Ella vengué al món – com deïm xerrant en plata – el 3 de setembre de 1.816 i foren padrins de font, seva, a la cerimonia del baptisme:el senyor de Bàlitx d’Avall Joan Ripoll i la senyora de Moncaira (per tant avantpassada meva) Catalina Socies de Fangar i Serra de Gaieta .Casà,el 1848,amb Josep Puig Alberti,nascut el 17 de juliol de 1.810 i fill de Josep, Puig Vicenç i de Margalida Alberti Canals.Seria la mare de Josep Puig Bisbal (1.848-1.914).
Aquest darrer, d’ofici teixidor, fou el pare dels germans Puig Barceló alies Tofol amb vivenda al carrer de l'església: Margalida i Maria que eren fadrines, Josep (1.873-1.943) casat amb la vidua Josepa Mayol Sastre - propietaria de Can Puigderros - que fou batle de la nostra villa en temps del General Primo de Rivera i a principis de la guerra civil del 36; Cristofol, marit de Catalina Busquets Ferrer, de Can Benet, qui el maig de 1935 comprà Sa Casa d'Amunt als apoderats d'un oncle del meu pare a.c.s. nomenat Bartomeu Estades i Canals i fou també regidor del nostre ajuntament cap el 1.948- pares de Margalida casada amb Joan Rullan Alberti,Maria esposa de Pere Antoni Mayol Marqués dit de Sa Lleita i Pep -1.916- 1.983 (qui també fou regidor del nostre ajuntament i durant molts anys animador de les festes del poble) marit de Maria Vicens Sastre tots ells al cel siguin, a excepció de la vidua del darrer ; Joan primer marit de Margalida Garcés Sastre ( nascuda a Marsella el 10 de novembre del 1.897) néta del mestre d'escola valencià Simón Garcés Bachero i de la seva segona dona la fornalutxenca Catarina Colom Ros i pare de Josep Puig Garcès que habita, o habitava,a França en el departament del Puy de Dome i Jacint o Sinto ,segon marit de dita Margalida Garcés Sastre, i pare del seu fill petit Sinto Puig Garcés viduo al dia d'avui de la sollerica Maria Angels Colom Monserrat filla del metge Miquel Colom i Colom de Cas Milà.
Maria qui va romandre fadrina i mori a Sóller.
Els noms i cognoms de Maria Moranta Bisbal, Josep Puig Bisbal i Maria Bisbal Vicenç, com familiars d' Antoni Bisbal Vicenç, ells, consten a unes escriptures del notari Bartomeu Canals de Sóller.La primera de dia 13 de juny , el segon de 26 de febrer de 1.859 i la tercera de 6 gener de 1.860.
En la donació d’aquest Antoni Bisbal Barceló – de 26 de juliol de 1834 signat davant el notari Bernat Frontera per un dels testimonis presents, concretament el Senyor Nadal Mallol de Bàlitx i Estades de Moncaira- es pot llegir , fol 106: “Més venint el cas de que tu dit Antoni Bisbal mon fill no vulgués viure y habitar en la mia casa y compañía forman tots una sola familia,en este cas promet y me oblich donar a tu dit Antoni mon fill libre y franca habitació en la mia cas y corral que tinch en lo carrer dit de lkacasa de munt juntament a la teva familia y esto es tot el que serà del teu gust,a més de tot lo cual també promet y me oblich en dit cas donarte de present el mul ab los seus adherents,totes las garrovas y blat que tinch y he cullit en lo Predio de Aumellutx,reservantme de dit blat dues cuarteres..”.
Quan jo era nin la meva mare a. c . s. contava que el seu padri vell, cognomenat també Antoni Bisbal Barceló, li parlava d’una rota a Almellutx on tenia sembrat blat.

Antoni Bisbal Vicenç
Rebesavi per part de mare de servidor vostre – nasqué a Fornalutx un divendres deu d’agost del mil vuitcents deu i fou batiat aquell mateix dia pel vicari Doctor Antoni Estades de Moncaira i Ripoll; tenint a Josep Bisbal i a Maria Vicenç per padrins de font.
Es casà el 1.834 amb Maria Barceló Vicenç – doncs la meva rebasavia – qui ella era filla de Gabriel Barceló Arbona i de Maria Vicenç Arbona aixi com néta de Pere Lluc Barceló i Maria Vicenç per una banda i de Francesc Vicenç i Maria Arbona per l’altra. Tenia, Antoni Bisbal Vicenç vint i quatre anys quan es casà i la seva esposa vint i u;havent nascuda, Maria Barceló Vicenç el 21 de desembre – dia de Sant Apostol – de l’any 1.813. Mori el 18 d’agost de 1891 havent-li premort la seva muller ,la dita Maria Barceló Vicenç,en data del 16 d’agost de 1.883.Li sobrevisquérem dos fills mascles que continuarien el llinatge Antoni i Gabriel i una filla,Maria, que mori,fadrina l’ 11 de setembre de 1.864,als vint i quatre anys.

Antoni Bisbal Barceló (2) (Nét d’altre d’identics noms i cognoms), nasqué, el dimecres 25 d’octubre del 1835, a l’any seguent de casar-se els seus pares.Segons la seva partida de baptisme, hauria nascut prop de les deu del mati del dia indicat.
Ma mare, que fou la seva néta preferida pel fet de dur el nom de la seva primera muller i el tractà en els anys darrers de la vellura, contava que havia fet d’assistent a un capità de l’exèrcit a l’època del Servei militar a un quarter de València i que,el padri de Can Nyirvi, acompanyava, el seu superior al teatre introduint-se gratuitament a la sala on es feia la representació amb l’excusa d’haver de fer cualque encàrrec o simplement per dur la capota a aquell major.
El meu repadri matern-patern fou batiat,el mateix dia a l’església del seu poble,pel vicari de l’època Mossen Jordi Vicenç Bisbal essent, el seu avi patern i l’avia materna, els padrins de fonts d’acord amb els costums que aleshores s’estilaven i que han perdurat fins no fa gaire.
El padri vell de ma mare hauria tengut una alegria fora mida – quan havent-se desplaçat a Ciutat per assistir al sorteig de quintes s’assabentà que el seu fill Toni quedava alliberat de fer el servei militar. Ell n’havia fet set anys de servici i per poc té que anar a la guerra a Àfrica. Gràcies a Déu, a poc d’arribar a Tetouan, el govern espanyol arriba a un acord amb els moros. Malauradament, el fill no compartia aquell sentiment de joia del seu pare, ja que el meu avi tenia pensat ingressar a la música del Regiment que li seria assignat per a perfeccionar els seus coneixements musicals.
El divendres, 16 del Febrer del 1.866, consta registrat el seu casament a Sóller amb Rosa Generes Mallol de la barriada marinera de Santa Catalina al Port de Sóller.
Els Generes – també ortografiats posteriorment Llaneres o Llaneras que són la forma ara vigent - eren una humil familia de pescadors que vivia del producte de la pesca.
El pare de la meva repadrina – Jaume Generes Ballester - era conegut com el Patró Generes. Rosa,era la major dels seus infants.
Nascuda un divendres, 5 de maig del 1.837, Rosa tenia dos anys menys que el seu espòs. A la familia d’aquest darrer – tot i no ser gaire més economicament rics – no els semblava que una filla de pescadors fos “l’esposa ideal” pel seu fill major.
”Castigarien”, aquest darrer, privant-lo de la herència de la caseta pairal que tenien al lloc dit Es Mirador quasi davant l’església.Després mudarien de parer i tot foren alabances per la nora Rosa.
Tot i aixi,Antoni Bisbal Barceló (segon), hagué d’aconhortar-se amb la casa que el pare, Antoni Bisbal Vicenç, havia comprat, el gener de 1.826, a Bartomeu Vicenç Bisbal segons una escriptura de la notaria de Joan Baptista Marqués com haig contat abans; essent la casa de Es Mirador – contrariament als costums de l’època – pel germà petit Gabriel Bisbal Barceló.
Beneí aquell casament, dels meus repadrins materns- paterns el vicari de Fornalutx, Mosén Guillem Busquets Deià de Can Xandre qui a més de ser el pastor espiritual del repadri Nyirvi a més era el seu veïnat. Guillem Mayol moliner i Jaume Antoni Arbona consta que signaren com a testimoni al llibre de desposoris.
D’aquell matrimoni nasquéren dos al-lots Antoni – el meu padri matern – i Jaume que moriria poc temps després.També moriria la mare. Era el diumenge 29 de maig de 1.870 i, Rosa Generes Mallol, contava només trenta-tres anys d’edat.
Un any després, el dissabte 13 de maig del 1.871, contreu segones noces amb una conveïna. Maria Bisbal Vicens, de qui nasquéren:
Maria ( Fornalutx 1872 Pla de Na tesa Marratxi 1946) casada el 1903 amb Tomàs Mateu Peiró (Sumarer) 1869-1927 pares de Guillem (Fornalutx 1905 – Marratxi 1983) casat primer amb Antònia Oliver i després amb Antònia Cardona, i de Catalina Mateu Bisbal (* dilluns 26 abril 1909) casada el dimarts,26 abril de 1960, amb Jaume Antoni Arbona Ripoll ( de S’Alqueria) funcionari de serveis públics d’aquest municipi nostre i mort a la decada dels vuitanta.
Catalina (Fornalutx 1875 Sóller 1965) es casà ( 7.02.1914) amb Antoni Alberti llegat ,viduo de Catalina Sastre, de qui nasqué Antoni Alberti Bisbal (Fornalutx 1914- Sóller 2002) electricista d’ofici i molts anys sacristà escolà major de la nostra església, casat el 1952 a Sóller amb Maria Deyà Alcover ( + 2006) pares d’ Antoni Alberti Deyà (* Sóller 1959) - que regenta el Bar Miquel del Port de Sóller - espos de Maria Palou Gromlok (Rebla) i padrins paterns de Laura Alberti Palou (Sóller 2000).
Vicenç ( Mort als 9 mesos) el dilluns 6 de desembre del 1.880).
Margalida. Nascuda el dijous 1º de Febrer de 1.883. Mori el 1.885.
Maria Bisbal i Bisbal, tia paterna de la meva mare, estigué una temporada de sirventa amb Mosén Llorenç Mas Mesquida (1881-1947) quan aquest, entre els anys 1913 i 1927, regentà en qualitat de rector parrochus l’església del nostre poble.Al enviudar i casar-se el seu fill marxà a viure amb ell al Pla de Na Tesa on mori com he dit abans.Era el juliol del 1.946.
El seu home Tomàs Mateu Peiró – de qui publicàrem la foto a l’anterior número – havia nascut a Fornalutx; però els seus pares Guillem Mateu Quetglas i Catalina Peiró Rotger eren respectivament de Bunyola i Ciutat. Era el segon mascle de la parella i el seu ofici jornaler.
Guillem Mateu Quetglas - nascut el 1834 a Bunyola població on també es casaria el 31 de maig de 1.863 – exercia l’ofici de traginer amb una somereta i talvolta d’aquí provengui el malnom de somarer amb el qual serien conegut, ell i els seus descendents, en el nostre poble. Abans de venir a Fornalutx havia sigut soldat de les milicies provincials.
Catalina Peiró Rotger – l’esposa – treballava de fadrina a casa d’uns senyors de Bunyola. Nascuda el 30 de maig del 1.838 a Ciutat i batiada a l’ església parroquia de Sant Jaume; tenia una germana bessona Vicente de la qual no es sap posteriors dades. El pare Tomàs Peiró Torres era un fuster oriund de València mentre que la mare, Maria Rotger Torrandell, era de la ciutat de Maó a l’illa de Menorca.
Anys enrera, a l’Arxiu del Regne de Mallorca, vaig trobar un document datat del 1.826 – segons el qual un Tomàs Peiró alguacil de la Reial Audiencia de Palma de Mallorca sol.licitava deu dies de permis per absentar-se a Maó. Es tractaria del mateix Tomàs Peiró ? O d’un familiar del mateix llinatge ?

L’altra tia paterna de ma mare, Catalina Bisbal Bisbal, passà a viure a Sóller, el 1.951 o 52, quan el seu fill es casà. Hi mori, l’any 1.966, als 91 anys. Havia enviudada el 1.917 a rel d’un accident que tengué el seu marit fent feina a la tafona de Can Borràs.
Antoni Alberti Bisbal – fill de la tia Catalina i cosi germà de mu mare mori el dia mateix del seu sant l’any 2002. Comptava 86 anys i havia treballat a la fàbrica de teixits de Hijos de Juan Pizá a Sóller. Figura anotat al llibre “La Vieja Guardia de Baleares” ,del Marqués de Zayas, a la secció corresponent als primers inscrits a Falange Española que abans de la Guerra Civil hi hagué a Fornalutx.

Rodejat de l’estima de tothom i principalment la dels seus,el meu repadri, Antoni Bisbal Barceló, entregà, l’ànima al Creador, el dia de la Puríssima 8 de desembre del 1.917. Era un dissabte, dia consagrat a la Mare de Déu.
Abans el 1913, per la mateixa data, la seva segona esposa, Maria Bisbal Vicens, havia emprés el darrer viatge.

Antoni Bisbal Llaneras
El meu padri matern, pare de la meva mare – ( haig ortografiat el segon cognom Llaneras i no Generes perquè era la grafia per ell emprada) – nasqué, no sé per quines raons, a Sóller i molt possiblement al Port de Sóller a ca’ls padrins de Can Generes. Fou el dimarts 20 d’agost del 1.867 dia de Sant Bernat. A les poques hores seria duit a l’església parroquia de Sant Bartomeu on un dels seus vicaris, Mosen Pere Marqués, li administraria el baptisme. Tengué per padrins de fonts a l’avia paterna Maria Barceló i a un oncle matern Pere Generes Mallol.
Llevat d’aquest naixement circumstancial a Sóller, el Padri Toni de ben petit vengué a viure a Fornalutx i es considerà sempre fornalutxenc. Frequentà l’escola de nins cosa que no havien fet o pogut fer el seu pare i el seu avi. Amb el mestre Don Jaume Tugores sucessor del mestre Garcés aprengué a llegir i escriure amb bona caligrafia.

Interessat per la música anà prendre lliçons de solfeig amb Mestre Pau de Sóller. Sabia tocà clarinet instrument que comprà i que li servi per formà part de “ Lira Fornalugense” fundada cap al 1916 pel mestre d’escola Don Andreu Andreu Bauçà. També aprengué l’ofici de sabater i sembla que arribà ser un excel-lent oficial de sabateria de l’obrador de sabates de Can Cremat, de Sóller, on a l’hora d’ara (2006) es troba el Gran Hotel de Sóller.
A Fornalutx conegué a una al.lota del poble avantpenultim dels vuit infants d’una dona vidua, Maria Alberti Escales,de Cas Bufó, amb qui es casaria, el dissabte 14 de desembre de 1.895, en la nostra església. Oficià la ceremonia religiosa el sacerdot Mosen Simó Ballester.
Molt poc temps després de casats i volent un millor estar que aleshores Fornalutx i fins i tot Mallorca no els podien donar; s’embarcaren cap a França on la Padrina Maria hi tenia uns cosins a la regió de La Xampanya.
Quan era encara fadri, el padri havia anat a fer temporades de feina a Albi amb un home de Sóller, Ramon Escales, l’amo en Ramon Llanti.
Albi es troba al sud de França en plena Occitània i a l’epoca que el Padri Toni estava allà,la llengua occitana hi era ben viva encara.
Llengua dels antics trobadors l’occità té moltes similituds amb la nostra llengua i obviament no gaire mal d’entendre per un mallorqui o mallorquina.
Els padrins s’instal.laren a Epernay en el Departament del Marne on obriren una botiga de queviures i consum de begudes al número 30 de la Rue Saint Thibault.L’emplaçament ja no existeix en 2006.
Abans d’instal-lar-s’hi els avis, Jordi Sastre Escales, cosi germà de la Padrina Maria, hi havia tengut una taverna.
El negoci dels padrins es deia “Aux Caves de Barcelone”. El regentaren per espai de setze anys, essent els començament prou durs per mor d’uns febres tifoides que la padrina va contreure. El padri no abandonà la seva dona. La cuidà dia i nit i el magatzem estavà atés per un germà d’ella Antoni Alberti Escales ( Fornalutx 1.872- Reims 1924) que era fadri aleshores.
A Epernay neixerien els quatre infants d’Antoni Bisbal Llaneras i de Maria Alberti Escales.
Rosa – ma mare – nasqué el dilluns, 8 de febrer de 1.897, i batiada a la Parroquia Saint Pierre el dia 25 del mateix mes que caigué en dijous.
Tengué per padrins de fonts al seu oncle Antoni Alberti Escales i a Isabel Alberti i Alberti de S’ Hort d’ Amunt casada amb un cosi germà de la padrina. Anà a l’ Escola Pública de Epernay i fou, per cert, una alumne ben aprenenta i apasionada. Es casaria a Mallorca l’any 1935 amb un fornalutxenc Joan Estades de Moncaira i Solivellas (1892-1968) mon pare.
Retornada a França i establerta a Reims, un diumenge, 26 d’abril de 1.936, nasqué mort un primer infant Joan . El 15 de setembre de l’any seguent neixia una nina, Teresa, que no arribà a la mija hora de vida.
Era dimecres de la setmana.
Finalment el dimarts, 14 de novembre de 1.939, me tocava el torn a mi de neixer al poblet de Gueux a pocs quilometres de Reims; essent batiat, el divendres, 8 de desembre, seguent dia de la Puríssima ,en l’església parroquia d’aquell poblet francès.
Ma mare enviudà de mon pare el divendres,11 d’octubre de 1.968, i mori a Fornalutx el dimarts 20 de febrer de 1.979.
Havia aprés, a Sóller, l’ofici de cosidora que exerci a Mallorca i també a França; però la seva autentica vocació professional hauria haver estat mestra d’escola. Tot hi aixi ensenyà llengua francesa escrita i parlada a molts de fornalutxencs i fornalutxenques. Entre ells el batle actual Joan Alberti Sastre. També realitzà algunes suplències a l’ Escola de Nines amb les mestres Donya Francisca Rosselló i la Senyoreta Raquel López Tenés.
Antoni ( El conco Toni) que continua.
Magdalena 1.904- 1993 la meva padrina de fonts. Tengué per padrins de fonts al germà gran de la Padrina Maria,Pere Antoni Alberti Escales de Cas Bufó i a l’esposa d’aquest Maria Antònia Nadal Mallol de Cas Mestre.
Casaria una primera vegada a l’església del nostre poble amb Joan Segui Sastre ( 1902- 1937) de Ca’n Rendeta - el gran amor de la seva vida – que moriria als 34 anys, durant la guerra civil espanyola, el dia del Reis. Fou en 1927 .Tenien respectivament vint i quatre i vint i dos anys. Es casaria una segona vegada – també a l’església d’aquí de Fornalutx – el divendres, 5 d’abril de 1.940, amb Bartomeu Vicens Arbona de Can Nyegos de Sa Calobra; amb qui, el 1990, celebraria les noces d’or matrimonials. Dedicà plenament la seva vida a les feines del camp tant a Fornalutx com a Sa Calobra i també a Sóller on el seu marit Bartomeu i ella cuidaren molts anys la finca Son Mico de la famila Coll Puig, a més de les tasques propies de la casa.
La meva padrina de fonts havia nascut un dimecres de la setmana. El dia dels morts (2 de novembre) dia que també mori, en 1.917, el seu padri de fonts a ella: El conco Pere Antoni Bufó. Mori el dia de Santa Teresa de Jesús (15 d’octubre) Dels dos matrimonis no deixà descendència i considerà, sempre, com un fill propi a Joan Vicens Solivellas ( Nyegos) fill del segon marit i d’ Antonia Solivellas Alberti ( de Caimari) la primera muller del Conco Bartomeu.
Maria ( La tia Maria, actual sobrevivent dels quatre germans) Nasqué també, a Epernay, un dissabte, 25 de maig de 1907, i a les fonts baptismals tengué als seus dos germans majors – mu mare i el conco Toni – per padrins . Tenia uns tres anys quan vengué a Fornalutx amb els pares i germans si bé faria algun viatge a Epernay més endavant per acompanyà el Padri Toni. El dia de la seva onomástica de 1940 (12 de setembre) dia del Nom de Maria es casaria amb Llorenç Rullan Alberti 1907- 1970 de quasi dos mesos més jove que ella; el qual havia d’esser batle de Fornalutx entre 1.956 i 1.965.
El pare del conco Llorenç – Llorenç Rullan Busquets ( 1.877- 1913) – li deien de malnom En Llorenç des Bosc. Un avantpassat seu Llorenç Rullan Bauçà ( 1802-1870) que era natural del poble de Deià havia arrendat per primera vegada en 1861 i pel termini de sis anys la possessió de Es Bosc en el terme d’Escorca, aleshores propietat de Bartomeu Solivelles Llobera de la familia de Sa Plana de Son Llobera a Lluc. L’arrendament de la finca escripturat per primera vegada davant el notari Jaume Rotger,de Pollença (26.05.1861) s’havia anat passant de pare a fill.
El conco havia passat de petit una breu temporada, a França, a Libourne on nasqué el seu germà Joan . En 1.930 fou el primer president de la Congregació Mariana que l’ Econom, Mosen Antoni Caparó Busquets “ Ganxo” establi aquí a Fornalutx amb altres joves de l’època i en remplaçament dels antics lluisos. Formà part de les tres primeres juntes directives de l’esmentada agrupació parroquial. Casat i encara relativament hagué de deixar la seva feina de fuster. Treballava a l’obrador de Can Moscatell a Sóller i era un excel.lent envernissador de mobles.
Durant la seva batlia a Fornalutx s’obri el carrer que de Sa Placeta puja a Plaça i es comprà la finca de Sa Rotlana. Mori el dimecres, 22 d’abril de 1970, als 62 anys.
A la botiga d’Epernay, amb el Padri Toni i la Padrina Maria, a més d’un germà de l’avia també hi feien feina tres nebods, fills de dues germanes majors ( una d’elles ja morta) : Jaume Antoni Arbona Alberti de Ca s’escolà i els germans Jaume Antoni i Antoni Mayol Alberti de Cas Misser. També tenien dos altres missatges fornalutxencs. Els germans Antoni i Jaume Mayol Nadal de Ca’n Penya .El primer moriria, en aigues de Cádis, victima d’un naufragi i el segon fou en 1.913 campió d’ Espanya de ciclisme en pista. A aquella botiga s’hi podia adquirir llegums i fruita del temps, aixi com vins i licors i productes exòtics; la majoria venguts d’Espanya.

Raons de salut ( L’avi patia artrosis. nomenat en aquella època dolors) i també l’ l’enyorança de la roqueta feren que pel juliol de 1.912 traspassassin el negoci a Jaume Antoni Arbona “ Escolà” el seu nebot i la familia retornàs definitivament a Mallorca.
Arribaren un bon dissabte. El dia de Sant Llorenç (10 d’agost) . Els padrins de Can Nyirvi i les ties encara eren vius. Per contra per la part de Cas Bufó a la Padrina Maria la seva mare ja se li havia mort i no li quedava cap de les seves quatre germanes.
Visquéren a Fornalutx fins que moriren llevat d’algun esporadic viatge que el padri feu a França ( Epernay i Reims especialment) Compraren una casa dintre el poble en el carrer del Sol i que és la que avui dia és la coneguda per Can Nyirvi i un hortet no gaire enfora d’un hort propietat del germà major de la Padrina Maria. També el padri comprà una caseta de camp per les afores: Cas Mosso en el cami que del Pont de Can Gelat puja en direcció d’ Els Marroigs.
Contava la meva mare que els seus pares s’havien retirat amb un duro d’estalvi diari. Les pessetes d’aquell temps valien cualque cosa.
El 20 de juliol de 1930 – dia de Santa Margalida – als 62 anys moria la padrina. Patia de migranya . Era diumenge. Dia setmanal que a un cristià ha de recordar sempre la Resurreció. L’entrada al Paradis. Rebé, la padrina, amb devoció els darrers sagraments i el viàtic el dia de la Mare de Déu del Carme. Deixava el record d’una dona estremadament bondadosa per tots quanta amb ella havien tractat. No havia anat a escola i no sabia llegir ni escriure però en sumar i restar no li haguesseu donat gat per llebra, me deia mu mare la seva filla major.
Per part del seu pare, Antoni Alberti Estades ( 1828-1884) pertanyia a les families de Cas Bufó i també a la de Ca’n Bartola. Els Bàrtoles de cognom Estades eren un brancam que eixia del llinatge de Moncaira.
La repadrina Magdalena Escales Coll (1835-1903) li deien de Can Cristo.
Devuit després de la mort de la padrina, el padri Toni entregava l’ ànima a Déu. Era l’any sant compostelà del 1.948 i el dia de Santa Marta ( 29 de juliol) Era un dijous a primeres hores del capvespre. El diumenge abans l’ econom Caparó li administrà en gran solemnitat el viàtic i l’ extremunció ; però les exequies i el funeral les oficiaria un ancià sacerdot de setenta nou anys. Mosen Guillem Solivelles Arbona “Es Vicari Solivelles”. El responsable principal de la nostra parroquia – tot i sabent que en el poble hi havia un home greument malalt i a punt de morir – se’n havia anat de vacances a ca un germà a Tuent. Hi hagué un gran xerratorum a dintre tot Fornalutx.
Record al padri ajegut i gemegant en el llit del seu dormitori i també en el que li posaren en la saleta rebedor ( recibidero) quan tornà de la Clinica Munar de Ciutat on el Doctor Llobet l’havia operat de próstata. Una intervenció quirurgica que havia estat encertada però tardana.
El padri s’havia posat al llit el dia de Sant Pere. Era dies abans que nosaltres – els meus pares i jo un nin de vuit anys - arribassem de França. Jo era la primera vegada que veia Fornalutx i Mallorca. El record també al meu avi matern a la clinica de Ciutat. Una clinica que hi havia al carrer Arxiduc Lluis Salvador i on després s’hi obraria un hostal al qual tampoc existeix actualment. Record igualment les seves exequies, funeral i enterrament a la tomba familial prop dels ossos de la seva esposa, la padrina Maria. Record que per l’acompanyament al cementeri i l’ ofici funeral de primera classe de l’endemà vengueren dos capellans de Sóller per fer de ministres. Un d’ells actualment beneficiat èmerit de la Seu estaria encara dos anys a ser ordenat i celebrà la seva primera missa.
Tenia fama el padri Toni de ser un home aspra i de parlar dur. En el fons era una persona extremadament sensible i amant dels seus. Quan en 1.926 anà a fer un viatge a França s’emocionà quan, a l’andana de l’Estació del Tren d’Epernay, un desconegut l’escometé dient-li: “ Senyor Bisbal què tornau esser per aquí ?” . Que després de dotze anys d’absència a una ciutat de França encara es recordassin d’ ell – un insignificant botiguer espanyol de les Balears – no entrava en la seva imaginació. Era la demostració patent que aquell insignificant botiguer espanyol – aquell humil comerciant mallorqui de Fornalutx – havia sigut una bona persona i un home honrat i d’honor.
Estant a Fornalutx i entre la decada dels anys vint al trenta del segle pasta, Antoni Bisbal Llaneras ocupà el càrrec de jutge municipal; nom que alesmores tenien els jutges de pau. El setmanari Sóller a la nota necrológica del mes d’agost de 1.948 deia: “ Per la seva serietat i honresa,per la seva templança i bon fer, mereixer ser nomenat jutge municipal càrrec que ejercí encertadament amb zel durant molts anys; valent li l’apreci del veïndari “. També formà part com a tresorer del Sindicat Agricol de Sant Isidre Llaurador , fundat el 1916 pel Rector Mas. Aquest sindicat es regia per la llei de Sindicats Agricols (2 de gener de 1.906) i el reglament de 16 01 1.908. Estava adscrit a la Federació Católica Agraria i fou dissolt el 3 de gener de 1.937 durant la guerra civil espanyola.
Durant la dictadura del General Primo de Rivera presidi uns anys el Comité local de la Unión Patriotica , de Fornalutx. No és que fos excessivament partidari de les dictadures i dels dictadors en sí; però sí admirava la gent i els politics d’ordre. La seva simpàtia cap al segon Marqués d’Estella no fou mai un impediment per ell mostrar ser critic amb l’administració del batle que hi havia llavors a Fornalutx.
Amb la guerra civil i el triomf del Movimiento Nacional a Mallorca li passà més o manco igual. Un creient catòlic practicant com ell (sense caure en l’estúpida beateria pseudo mongil) , per descomptat no podia estar a favor d’una República en mans d’un govern, perseguidor de monges i capellans, que a la peninsula consentia la crema d’esglésies i convents. Ara el seu “entusiasme” pel Franco i ja no diguem per la Falange i els falangistes fou més bé de circunstancies. Feu el que no li quedà més altre remei que fer.

Profundament devot de la Verge Mare de Déu, com els seus pares i els seus avis, tingué cura de l’obreria del Roser a la nostra esglésieta parroquial. En fou l’obrer fins que mori o quasi poc abans.

Antoni Bisbal Alberti : L’oncle Toni vengué al món un dimarts 29 de maig del 1.900 o sigui el darrer any del segle XIX, a la ciutat d’Epernay on els seus pares – els meus avis – tenien una botiga com ja sabeu. Setmanes més tard seria batiat a l’església Parroisse de Notre Dame, tenint per padrins al seu oncle matern Jaume Alberti Escales « bufó » i a la seva tía materna Catalina Bisbal Bisbal « nirvi » ambdos aleshores fadrins i presents a la regió del Xampany francés.
Anirà a l’escola de la seva ciutat nadiva guardant sempre un bon record d’un dels mestres: Monsieur Bachelin. Destacarà en matèries tal com comptes i comptabilitat.
El juliol de 1.912 és un al.lot de dotze anys que deixa la Champagne i França per anar a Mallorca i a Fornalutx concretament; acompanyant els seus pares i germanes.
Aquí, a Mallorca, completarà estudis de comptabilitat i teneduría de llibres a l’ Academia Mercantil que a Sóller regenta el Senyor Salvador Elias Capellas.
En 1.919 viatja a França. En dóna testimoni una postal de l’andana de Montluçon que adressa a la seva tia Maria Antònia Nadal, la vidua de l’oncle Pere de Cas Bufó.
“ Montluçon el 11 Septiembre 1.919 – Apreciada tía; Sirve la presente al comunicarle mi bueno estado de salud y es lo que vos desea al llegar esta a vuestras manos.G.A.D.
También el motivo es porque recibeis las felicitaciones por vuestrab fiesta de vuestro dulce nombre de María.
Dareis un beso a Magdalena y memorias a todos y recibireis de vuestro sobrino. Antonio Bisbal”
El 1.921 el trobem, a Reims, treballant de mosso a casa dels seus oncles Jaume Alberti Escales i Marie Rosalie Servés Rumeau que tenen una botiga de queviure a la Place du Marché . Una postal de la Catedral de l’esmentada ciutat del 20 de maig d’aquell any, adressada a la seva germana i fillola Maria Bisbal en dóna testimoni.
“ Mis votos para que celebres juntamente con la amable compañía de nuestros padre,madre y hermanas un feliz aniversario y muchos venideros. Tu hermano que te abraza de corazón y puedes disponer en lo que te puede ser útil. Antonio Bisbal el 20/5/21.”
Un cop fet el servei militar aquí a Mallorca, a la Caserna del Carme, com soldat de primera classe del Regiment d’Infanteria Palma de Mallorca nº 61; retorna a França.. Córrer l’any 1926 i poc després s’estableix pel seu compte també Place du March º 44.
El 24 de maig de 1.928 és casa a Fornalutx amb Isabel Maria Rul.lan Alberti. La nuvia és filla de Miquel Rul.lan Garau propietari de la finca nomenada “ Cas Puput” a Sa Calobra i de la seva primera esposa Francisca Alberti Escales ( de cas bufó).
Celebrades les noces, els nuviis s’envolen a Reims per atendre el negoci. En 1.935 de la Place du Marché passa a la Rue de Vesle que és un carrer ben comercial a més de centric. La Maison Bisbal per espai de més de setenta anys es farà un nom de respecte entre els botiguers de Reims del Gremi d’Alimentació General. Durant molts anys serà la concesionaria de la prestigiosa casa de bescuits “ Lu” de renom internacional, fundada, el 1.850 a Paris, pel pastisser Jules Romain Lefevre casat amb Pauline Isabelle Utile. En realitat “ Lu” no és altre cosa que l’unió de les inicials dels llinatges Lefèvre i Utile.
Antoni Bisbal i Isabel Maria Rul.lan seràn pares de cinc nines i dos nins, nascuts entre els anys 1.929 i 1.940. Els meus cosins de Ca’n Nyrvi i per als quals jo, en base de consanguinitat ( segon grau canónic) i ( quart grau civil), sóc l´’únic com a tal. Ells són:
M.T. Nascuda, a Reims França Morta a Malloexa..

Fadrina cursà estudis de música als conservatoris Reims i de Paris. Professora de solfeig. Habità de manera permanent a Fornalutx des dels anys vuitanta. Fins no fa massa anys col-laborava amb la parroquia com a organista i més especialment com a catequista d’infants.
F El seu naixement a Reims, el dimecres 6 agost , arriba dues setmanes després d’haver mort la Padrina Maria a Fornalutx.
La cosina F és mestra d’escola i ha exercit com a tal a escoles de Reims. Record encara quan ma mare aprengué que la seva fillola era mestra i l’alegria i emoció que en senti.
En 19.. Françoise Bisbal es casa a l’església de ..... Reims amb un veïnat de la casa que la familia té aquí al carrer del Sol. Es tracta per tant d’un fornalutxenc que, també, és mestre d’escola M.G.S. 192. - 199. Tendrà un nin i una nina.

R. Igualment nascuda a Reims, la nit del divendres al dissabte 11 i 12 de setembre de 193..
Ha treballat d’infermera amb el Doctor René Tramuset professor que era a l’Escola de Medicina de Reims, nascut,el 24 gener 1892,a Epernay i amic de l’infantesa tant de l’oncle com de la meva mateixa mare.
En la actualitat habita  a pocs quilometres de Reims i es vidua de J B  amb qui havia contret matrimoni, , la tardor del 1.97.
La parella que habità uns anys a Lagerie tengué dos al.lot
M. Neix, a Reims, el   de gener de 1.93..
En la actualitat, aquesta cosina meva, està jubilada de la • Société General” un banc on, ella, treballà moltissisms anys
A.La darrera que neix a la Place du Marché de Reims. Fou 12 d’agost de 193.Mori sobtadament a Reims el 201.  Enterrada al Cementeri de Fornalutx amb els paes,oadrins i germana gran.
Antoine. Era un  28 d’a... de 1.93. quan nasqué- “rue de Vesle” a Reims – el primer baró dels meus oncles.
Mon pare i la tia Magdalena en seràn els padrins de font quan el batien mesos després a la Catedral.
Mi Arriba al món, el  23 de desembre de 194 a Reims, en plena segona guerra mundial poc després que es permetés, tant al seus pares com a nosaltres mateixos, retornar a una ciutat de Reims ocupada per l’invasor alemany des del dia 7 de juny d’aquell mateix any.
Acabat els seus estudis escolars i mercantils – i fet el servei militar a Algeria amb l’èxercit francès prop de la frontera tunesina - col-laborarà amb el seu pare en la gerència del magatzem d’alimentació de “ Rue de Vesle” que aquell li traspassa definitivament quan compleix els vuitanta anys i en la actualitat regenta amb la seva germana A....
Quan el temps i les circunstamcies ho permeten el conco, la tia i els infants viatgen a Mallorca per a veure la familia. La guerra civil espanyola i la segona guerra mundial obviamrnt ho interrompran. El darrer pic serà la tardor de 1.939 finalitzat el conflcte espanyol.
El juny de 1.940 amb motiu de l’invasió alemana a França les familias Bisbal i Estades de Reims marxen a refugiar-se a Lourdes, on romandràn hospedats uns vuits mesos.
Retornats a Reims quasi a finals de l’any neixerà el fill petit, com s’ha dit ja abans, i l’any seguent faràn la “Commuion solenelle » de dues filles majors M T i F Bisbal.
Reims entre 1.940 i 1944 és una ciutat ocupada per les tropes alemanes.
La guerra acabarà amb la derrota de l’invasor el maig de 1.945. Un dinar familiar reunirà la familia del conco i la nostra per agraïr a Déu haver-nos protegit la vida i salvat de bombardaments. Però el tancament de la frontera amb Espanya l’any 1.946 retardarà, uns dos anys, el poder tornar empendre qualsevol viatge a Mallorca. El maig de 1.948 l’oncle realitza un viatge en solitari a Mallorca. Serà apenes un mes. Ha vengut per a cercar el seu sogre Miquel Rul-lan Garau que en 1.93- havia enviudat de la seva segona dona i vivia totsol entre Sóller i Sa Calobra. Serà el darrer pic que veurà, son pare.
El diumdenge 14 de novembre d’aquell any mor inesperadament l’ oncle Miquel de Cas Puput que casi tota la seva vida la havia passat a Mallorca on havia nascut el 1.868; tenint cura de la seva finca de “ Cas Puput” a Sa Calobra.
El dimecres dia 17,a l’església Saint Jacques,es celebra el funeral i exèquies del sogre del conco. Amb tal motiu ha vengut de Sagone un nebot carnal del finat Josep Bernat Rul.lan “Puput” i de Le Mans i Nancy respectivament dos altres nebots de la primera muller: Jaume Antoni Arbona Alberti “ de Ca s’escolà” i Jaume Antoni Mayol Alberti “ Misser”.
Miquel Rul.lan Garau és soterrat provisionalment al Cementiri del Sud ,de Reims a la tomba de Daniel Grau Anfos un cosi llunyà de la familia de Cas Bufó. Vint i cinc anys després els ossos són duits a Fornalutx on es celebra un ofici funeral a la parroquia abans de l’enterrament definitiu a la tomba familiar.
L’oncle Toni – germà de la meva mare - era l’hereu del padri de la mateixa manera que,aquell,ho havia sigut del seu pare.
El testament fet a Sóller el dimecres 8 de Febrer de 1.928 – dia que ma mare, fadrina encara, complia trenta-u any – davant el senyor notari Don Francisco Jofre de Villegas ho estipulava ben clar:
“ Instituyo y nombro por mis únicos y universales herederos a saber heredera usufructuaria vitalicia, libre de fianza e inventario a mi esposa Doña María Alberti Escalas y heredero nudo propietario a mi hijo Don Antonio Bisbal Alberti con la obligación por parte de este de satisfacer lo que por legitima corresponde a su hermana Dª Magdalena”.
Quasi catorze mesos després de morir el padri, trobant-se, l’oncle a Mallorca, es feu l’acceptació de l’herencia d’Antoni Bisbal Llaneras.
Fou també un dimecres , el dia 6 de setembre de 1950 – la vetla del dia del bou de la Patrona – davant el notari Don Joan Alemany Vich germà del Comandant Josep Alemany que combaté amb la División Azul i mori durant la segona guerra mundial lluitant, en terres russes, contra el bolxevisme.
A aquesta reunió no hi eren presents els meus pares; però estaven representats pel seu cunyat Bartomeu Vicens Arbona “ Nyegos” a qui en data del 11 de setembre de 1.948 havien fet un poder validat pel predecessor del Senyor Alemany, el notari José Fernández y López – Samaniego. Els altres fills del difunt Antoni Bisbal Llaneras sí que hi eren.
O sigui el conco i les seves dues germanes petites. La meva padrina de fonts amb el seu marit, loncle Bartomeu ( Ja esmentat abans) i la tía Maria amb el seu espòs, l’oncle Llorenç.
La presència dels gendres era deguda que aleshores,tant a Espanya com a França, les signatures de les dones no valien res si no anava acompanyada de la del seu company.
Les costums testamentaries i socials aleshores eren ben diferentes. Si elles estaven equivocades no és ara el lloc ni el moment adient de fer-ne
la critica aquí.
El maig de 1.954 els meus oncles celebren les seves noces d’argent matrimonials i la communion solenelle del seu fill petit i futur sucessor Mi.. Bisbal. És l’any on també es reanudeixen els viatges a Mallorca. Primer cada dos o tres anys i després anuals ja a comptar dels anys seixanta.
Dia 28 de juliol de 1.97- – dimecres – l’oncle enviudéix de la seva esposa. Era el dia de la Festivitat de Santa Catalina Thomàs. La tia tenia 71 any i havia nascuda a Fornalutx el 10 de maig de 1.905 que també era dimecres. Les seves despulles foren duites de Reims a Fornalutx per esser-hi soterrades a la tomba familiar. Fou el dijous 12 d’agost d’aquell any.
Poc després anà traspassant la direcció del seu negoci de Reims als seus fills A---- i Mi  com abans s’ha dit. Al cumplir els vuitanta anys es retirà definitivament de tota activitat mercantil, passant els hiverns al seu domicili de Reims i els estius a Mallorca.
El dimarts 13 de novembre del 1.990 – vetla dels meus cinquanta un any –mori a Reims cristianament i rodejat de l’afecte dels seus infants, l’oncle Antoni Bisbal Alberti. A la seva parroquia de Saint Jacques s’hi celebrà un solemne i molt concorregut ofici funeral de cos present. ( Aquí a Mallorca feia deu anys que el bisbe Teodor Ubeda havia decidit suprimir per complet els funerals de cos present a la seva diocesi). Un dels sacerdots que oficiaren el funeral de Reims rendir homenatge, en la seva homilía, a Monsieur Bisbal un ejemplar comerciant fill d’imigrants de les illes Balears.
Els meus cosins compliren la voluntat del seu pare de ser enterrat a Fornalutx prop dels seus pares i de la seva esposa.
A dir ver l’oncle i jo, mai, mantenguérem unes relacions molt amistoses. De totes formes reconesc que era un home de carácter i de principis sòlids .
La meva mare contava,del seu germà,que tenia una devoció quasi predilecta per la padrina Maria - sa mare – manifestant un profund dolor al assabentar.se, l’any 1.930, de la seva mort. També ella contava que quan, el germà, feia el servici militar a Ciutat, una vegada – uns companys del quarter entre ells alguns fornalutxencs – tenguéren “ la brillant idea” d’enmanar-se, a una casa de dones, al soldat Antonio Bisbal. L’oncle els deixà allà plantats i els donà un bon eixebuc. Ell mai ho contà a Fornalutx i ma mare ho sabia de boca dels altres soldats fornalutxencs – que segons ella – destacaven la valentia del jove Toni Nyirvi.
Com vos haureu adonnat jo no m’assembl en res al meu oncle. Això no impedeix que reconegi,com he fet abans, les qualitats que tenia. Un home feiner, un bon comerciant i una persona cumplidora dels seus deures con a espòs i pare.
NOTA: SE M'HA PRESSIONAT A FER RETALLS  I NO ESTIC PER DISCUTIR. DÉU JA MOS  JUTJARÂ.

LA SEGONA LINIA DE CAN NYIRVI
ELS DE SA COMA I CAN GORDO
Gabriel Bisbal Barceló
Nascut a Fornalutx el dijous 9 de maig de 1850.Era el germà petit del meu besavi matern-patern Antoni Bisbal Barceló i per tant l'oncle patern de l' avi Antoni Bisbal Llaneras.
Contava ma mare que, malgrat la diferència de quinze anys entre un germà i altre, hi hagué sempre bona harmonia entre l'avi i l oncle Biel.
Es casà, per primera vegada, el divendres 17 de desembre de 1.875,amb Maria Puig Barceló de "Can Amadó" de qui tengué una filla i un fill com veurem a continuació.
Morta la seva esposa ( 1 de març 1882), a començament dels anys noranta del XIX es tornaria a casar ( 10 de maig de 1.890) amb una al.lota que tenia uns catorze anys menys: Anna Mallol Sastre ( N'Aina de S'Hort) de la familia de Can Xoroi ;matrimoni del que neixerien dos nois i una noia com veurem després i de la qual també enviduaria als 78 anys. Fou el dimarts, 26 de juny de 1.928 a Sóller.La difunta - la tia Aina - tenia, ella, seixanta-quatre anys.
Com crec haver dit en algun capitol precedent, aquest oncle Biel, feou el que heretà la casa pairal que, la familia de Can Nyirvi, tenia en "Es Mirador".La deixaria en herència al major de tots els seus fills mascles.
Complits els vuitanta anys, el conco Biel, entregà cristianament l'ànima a Déu Nostre Senyor. Era el dijous 29 de maig de l'any 1.930 i a la casa que,a Cas Panarers a la vora d'Es Pont d'En Bala,que havia comprat a Don Francesc Ripoll i Moragues. Aquest senyor, de la familia dels Ripoll de Bàlitx d'Avall tenia una finca pel lloc de Sa Figuera coneguda per Can Gordo. Durant molts anys,Gabriel Bisbal Barceló, tengué cura del maneig d'aquesta finca. També he sentit contar a mu mare que, a les exèquies i funeral del conco Biel Nyirvi, el Senyor de Ca'n Gordo presidi el dol amb els fills del finat.
Fills de primer matrimoni
Maria Bisbal Puig,més conaguda per "Na Maria Mossa",Es casà amb Jaume Colom Castañer i els seus fills Antoni i Margalida Colom Bisbal moririen fadrins.
Record molt bé a aquesta cosina del meu padri Toni.Era una dona vidua que caminava amb l'esquena inclinada i habitava Sa Plaça, aqui on ara "La Caixa" hi té la seva sucursal. En Toni Mosso el seu fill - que era el que me li semblava - feia feina de pagès a Bunyola. Cada setmana o cada quinze dies acostumava venir a veure la seva mare i la germana. Mori a Fornalutx poc temps després d'haver-se jubilat.
El nom d'Antoni Colom Bisbal figura al llibre escrit pel Marquès de Zayas, "La Vieja Guardia de Baleares" en la llista de fornalutxencs apuntats a Falange Española.
Pel que fa a Na Margalida - la filla -, crec que el meu padri Toni n'era el padri de fonts. Fins que es va jubilar baixava, cada dia a Sóller, per anar a fer feina a una fàbrica textil.
Madò Maria Mossa nasqué abans del 1.878 i mori a començaments dels anys seixanta del segle passat.Quan mori ja tenia més de vuitanta anys.
Antoni Bisbal Puig
Nasqué com la seva germana a Fornalutx. Era el diumenge19 de desembre de 1878.Mori però a l' Horta de Sóller, el dijous 15 de maig 1958 per mor d'una embòlia cerebral.
El 1905 contragué matrimoni amb una jove de Deià: Francisca Marroig i Marroig de la qual enviduaria tres anys abans de morir-se. Fou l'onze de novembre del 1.955. Era un divendres, Sa Madona de Sa Coma tenia 73 anys
A l'edat de vint anys,el 1.898, Antoni Bisbal Puig, havia pres el maneig de la finca Sa Coma del terme municipal de Sóller que aleshores era de Don Ramon Casasnoves " Cremat" i que després fou de la familia Coll de San Simon Per aquest motiu, ell i els seus descendents, passen a ser coneguts amb el malnom de " Sa Coma".
L'any 1933 va vendre a Joan Alberti "Mallol" i a Francisca Arbona Reinés des Clot- un matrimoni de Fornalutx - la casa de Can Nyirvi al Mirador a Fornalutx. Deixà la seguent descendència, tota ella nascuda,ja a Sóller.
a) Maria Bisbal Marroig : Nasqué el divendres 25 de desembre de 1.908.
El dimecres 8 de juliol de 1931 casarà amb Miquel Oliver Morell (l'amo Miquel Roc) de qui enviudarà el 1989. Ella mori el 1993.
Madò Maria de Sa Coma fou una dona molt coneguda en el món de la pagesia sollerica i principalment entre les placeres i els clients del Mercat de Sóller. Tengué els fills seguents:
Guillem Oliver Bisbal "Roc" (*1933) Pagés com els seus pares i actualment propietari de la finca de Balitx d Avall .Està casat amb Maria Mas i fills seus són Miquel Oliver Mas marit d'Antònia Pastor i pares,ells, de Guillem,Joan i Maria Oliver Pastor.
Maria Oliver Bisbal (*1937) Està casada amb Joan Ribas.
b) Gabriel Bisbal Marroig :" En Biel de Sa Coma" que feia el nom del padri fornalutxenc nasqué el 4 de agost de 1.906 a Sóller i mori en la seva ciutat nadiva l'any 1983.
El 29 d' abril de1942 es casà amb Maria Frontera Cardona.
Descendents de la parella són: el seu fill Antoni Bisbal Frontera (*1945 ) que el 12 febrer 1972 casà amb Angela Matilla Catela i el seu nét Gabriel Josep Bisbal Matilla * 1975 que és funcionari. Antoni Bisbal Frontera ell és manobre.
Gabriel Bisbal Marroig treballà tota la seva vida en feines del camp.
c) Bartomeu Bisbal Marroig : Pagès, Nascut el dilluns 23 de desembre de l'any 1912. i mort l'any 1999.
El dimecres dia 8 de juliol de1936, --pocs dies abans d'esclatar la guerra civil - casà amb Antònia Mas Gual.
Antoni Bisbal Mas (* 1938) és un fill d'ells. Aquest - el dimecres dia 10 d'octubre de1962 - prengué per esposa a Maria Colom Alberti, filla dels propietaris de la finca Bini que eren fornalutxencs i de la familia de Can Barquer.
Fundaren i regentaren, un grapat d'anys, una llibreria papereria a Sóller ( Plaça de Sa Constitució) que porta el nom de " Le Berry", Una regió del centre de França on l'esposa d'Antoni Bisbal Mas passà ses joventuts.
Tenen dues filles - nétes de Bartomeu Bisbal Marroig - que es diuen Antònia i Catalina Bisbal Colom. La primera està casada amb Diego Mendez i és la mare de Maria Mendez Bisbal.
Amb Sebastià Cañellas està casada l'altra filla. Antoni, Pere, i Carme Cañellas Bisbal - al igual que Maria Mendez Bisbal - són besnets de Bartomeu Bisbal Marroig qui ell es nomenava aixi en record del padri deianenc.
d) Antoni Bisbal Marroig (En Toni de Sa Coma) :
Era el dijous 28 de desembre . festa dels Sants Innocents -de 1916 quan nasqué a Sóller. Mori a Sóller, el seu poble nadiu, el divendres 30 d'abril de 2010.
De Jove estudià amb els Frares de Sant Joan Baptista de la Salle i estigué, una temporada, a Liepzig ( Alemania) amb els seus oncles Gabriel Bisbal Mayol i Francisca Valls Arbona.
L'any 1.943, amb vint i set anys , es casà amb Catalina Oliver Ripoll .L'any anterior s'havia fet càrrec de "Sa Coma" finca que adquirirà, en propietat, el 1.971,dels Senyors Cifre i Diaz Hoyozuelo per a revendre,l'any seguent, llevat dels terrenys coneguts per Sa Cova des Negret; titol per cert d'una coneguda rondaia mallorquina.
El 1.949 havent enviudàt es casarà amb Margalida Miró Valladolid de la qual també enviduarà pocs anys després.
En 1.961 l'amo Toni de Sa Coma es casa amb la seva actual esposa Margalida Ramis Bergas .
En 1972 l'amo Toni i sa dona obriren una tenda d'antiguetats al carrer Vicari Pastor de Sóller.Aquesta tenda actualment, regentada pel seu fill Jeroni, es coneguda per "Can Toni de Sa Coma".
Antoni Bisbal Marroig era persona apreciada i respetada a la nostra vall,
Durant molts anys col-laborà, amb el Jutjat de Sóller ,fent d'homo bo en actes de conciliació i per a peritatge de bens inmobiliaris i rústics.Formà part, en repetides ocasions,del consistori municipal de Sóller com a regidor i també com a tinent batle. La darrera vegada seria cap el 1.973 quan el batlle era Miquel Antoni Lladó de Cas Sid.
De cada un dels seus tres matrimonis, l'amoToni ha tengut un infant.
1º) Sor Francisca Bisbal Oliver (* 1945).Pertany a la Congregació de Germanes de la Caritat. La de la Beata Francina-Aina Cirer que, el canonge Don Antoni Roig, fundà a finals del XVIII sobre les ensenyances de Sant Vicenç de Paúl.
Per espai d'uns quinze anys ha sigut la directora del col-legi San Rafael del carrer Pablo Iglesias de Ciutat i, per espai de quatre anys, la tesorera general de la seva congregació.
2º) Antoni Bisbal Miró (*Agost 1952). En la actualitat habita a Palma de Mallorca i treballa de jardiner.
El dissabte 2 agost 1975 es casà amb Isabel Ramos Ferreiro. En 1.976 nasqué la seva filla, Margalida Bisbal Ramos; qui, l'any 2003, es casà amb Sergio Palma.
3ª) Jeroni Bisbal Ramis.
Es el divendres 22 d'octubre de 1965 quan neix. Com s'ha dit abans regenta,actualment, la tenda d'antiguetats fundada pels seus pares,
L'any 1991entrà a formar part de l'ajuntament del seu poble com a regidor elegit dintre la llista d'Unió Mallorquina.
Jeroni de Sa Coma ha sigut un actiu col-laborador en les activitats culturals de Sóller. És un dels fundadors o iniciadors dels premis literaris "Vall de Sóller" que tots els anys solen lliurar-se per les Festes de Sant Bartomeu.
dCol-laborador i directiu de la Creu Roja Espanyola ,de Sóller,a rel de la mort - el dimecres 7 de setembre de 2005 - de la Senyora Mari Vàzquez Pulgarin (fundadora del grup teatral Nova Terra) la seva emblemàtica presidenta local;n'assumi,accidentalment,la presidència de l'assemblea local fins la designació de l'actual president.Capità de Fragata de l'Armada Don Miquel Bosch. Dia 9 d'agost del 2008 - dissabte - casa, a l'oratori de Sa Capelleta - amb Estela Cabello Alonso natural de La Rioja i empleada a l' Agència Meteorològica de Palma Centre. Jeroni Bisbal Ramis i Estela Cabello Alonso tenen un fill Joan Bisbal Cabello.

e) Francisca Bisbal Marroig ( 1.921- 1.991
Na Francisca de Sa Coma enviduaria de Ramon Crespi, el seu marit l'any 1981.Tenia,ell, seixanta-cinc anys.
El matrimoni que no deixà descendència habitava, Sóller, per la barriada del Torrentó de Can Creveta.

ELS DE CA'N GORDO
( Fills del segon matrimoni de Gabriel Bisbal Barceló)
Salvador Bisbal Mayol: Neix el 1.892 a Sóller i fa el nom pel seu padri matern Salvador que era de la familia de Ca’n Xoroi i per tant emparentat amb els Mallol de Bàlitx.
D’ofici conrador prengué la successió del seu pare com majoral o arrendatari de la finca de Can Gordo de Sa Figuera. El 1926 es casà amb Margalida Castañer Ribas. Tinguéren a:
a) Gabriel Nascut el divendres 26 d'agost de 1.927 i premori als seus pares als vint anys a consequència sembla d’una meningitis.
Això era el diumenge 18 de juliol de 1.948.
b) Aina Nascuda el dissabte 21 de desembre del 1929. És fadrina i d’ençà la mort de sa mare a l’entorn dels anys vuitante està hospedada a la Residencia de Sóller
c) Vicenç Bisbal Castañer : Nasqué el diumenge 6 desembre 1931. Mori el 2011  a Sóller
Treballà a l’ hostelaria i també tengué cura de la finca de Can Gordo a l’igual que el pare i l'avii Biel.
El dimecres 26 abril 1961 es casà amb la sinuera Maria Cifre Real, de qui té una filla
Margalida (* 1963) casada amb José Manzano i mare d’un nin Joan Josep i d’ una nina Maria del Carme Manzano Bisbal.
i un fill
Salvador Bisbal Cifre; Ëstà casat amb Francisca Ramon Palou i és pare de dos al.lots de nom Vicenç el major i Llorenç el segon.Treballa com autonom de serveis.

d) Salvador Bisbal Castañer .Va neixer el dilluns 22 de febrer de 1937.Cap als anys seixanta emigrà a Alemania on es casà amb Kristeen Rees
La parella no ha tengut infants.
Salvador habita actualment a Dusseldorf - capital de la Renania del Nord de Westfalia – i està jubilat de les seves activitats mercantils. Pertany al Club Iberoaleman de Dusseldorf.
El dissabte 9 de juliol de 1.960 mori Salvador Bisbal Mayol “ En Salvador de Ca’n Gordo”. La seva vidua moriria a finals dels vuitanta, principi dels noranta..

Gabriel Bisbal Mayol 1893- 1975 .Feia el nom del seu pare Gabriel Bisbal Barceló .A l’igual que el seu germà Salvador i la seva germana Antonina tractava de conco (oncle) al seu cosi Antoni Bisbal Llaneras.
Fou el dimarts 8 abril de 1924, quan es casà amb Francisca Valls Arbona. Emigraren a Alemania; establint-se a la ciutat de Liepzig.
Trobant-se, a l'esmentada ciutat - quan la guerra civil espanyola i segona guerra mondial - el Conco Biel Nyirvi ( com li deia servidor) ocupà el càrrec de " Jefe de Falange Española" per a la Saxònia Turingia i els nomenats territoris dels Sudetes. A més se li encomenà les funcions de tutor per als ferits de la "Divisió 250" (Einheit spanischer Freiwilliger ) més coneguda com " la División Azul".
Aquesta "División Azul" l'organitzaren, el juny de 1.941,Franco i Ramon Serrano Suñer - el seu cunyat i ministre d'Afers estrangers - per a combatre als bolxevics al costat de les tropes alemanes.Uns 47.000 soldars de nacionalitat van servir en aquesta milicia de " voluntaris" a Rússia. Entre 3.500 i 4.500 hi van trobar la mort, i més de 8.000 foren ferits. Trescent vint- i .u van ser fets presoners de guerra per l'exèrcit soviètic, sent els últims repatriats a Espanya en 1954 amb el vaixell de bandera grega "Semiramis" i el tinent Teodoro Palacios Cueto. L’arribada al moll de Barcelona el divendres 2 d’abril d’aquell any fou apoteòstica, segons les cròniques de l’època

Herr Bisbal fou l'adjunt del cap de la F.ET y J.O.N.S a tot el territori del IIIReich aleman Ignacio de Oyarzabal. Aquest senyor i la seva esposa moriren en un accident de circulació a finals del 1.942 o principis de l'any seguent en que es feu càrrec de la prefectura falangista Jorge Becher cap de Servei Exterior de la F.E.T.
Acabada la segona guerra mondial, Gabriel Bisbal i Francisca Valls haguéren d'abandonar Liepzig ocupat pels russos. Tornaren a Mallorca i s'establiràn al Port de Sóller.
Gabriel Bisbal Mayol era guia interpret per a turistes de parla alemana i propietari gerent de "Pensión Denis" en el lloc dit "Es Través" del Port de Sóller.
Enviudà a començament dels anys 70 i entregà l’ànima al Creador el diumenge 9 de marc de 1.975, el mateix any que havia de morir Franco
Antonina Bisbal Mayol: Germana de doble vincle de l'anterior, hauria nascut el 1.902 i era la frlla petita de Gabriel Bisbal Barceló i d'Aina Mallol Sastre. Fadrina, habitava a Ca's Panarers a Sóller al lloc dit " Es Pont d'En Bala" a una casa que el seu pare havia comprat als senyors de Can Gordo. El 2 d'abril de 1.987 entregava l'ànima a Déu nostre senyor, estimada per tots quants haviem tingut tracte amb ella.