FAMILIAje

ELS PALOU DEL REGUER LLINATGE ALARONER

2011-12-09T15:42:00.000-08:00

Sota la denominació de Palou del Reguer, era coneguda una familia d’Alaró – del llinatge Palou - propietaria d'unes terres nomenades aixi.
El gener de 1530 Antoni Palou del Reguer establia a Consell Gabriel Riera alies Carnisser qui era de Binissalem.
Gabriel Palou era pare de Joan - jurat d'Alaró l'any 1631- casat, el 1600 - amb Magdalen
Gabriel Palou - fill de Joan - casava, el 1637, amb Joana Frau, filla de Pere, alies Bialó.
Gabriel Palou del Reguer casava amb Aina Vidal.
Ell mori, el 19 d'octubre de 1692, havent testat amb el notari Nicolau.
La muller, el mes abans, dia 8 de setembre d'aquest mateix any.
Fills d'aquest matrimoni Palou del Reguer Vidal foren:
Jeronia esposa del Senyor Joan Palou de Comasema i Sampol; Magdalena casada amb Josep Foces; Angela muller de Josep Sastre Vidal; Joana esposa de Rafel Sampol; Miquel ( que segueix); Bartomeu qui mori,a Ciutat, el 1º de maig de 1697 i Joan que habitava a Binissalem.
Miquel Palou del Reguer i Vidal va morir el 8 de desembre de 1747.Estigué casat, primer,amb Aina Sampol i després amb Aina Montaner de l'Olivaret i Sampol, morta el 22 de maig de 1732; la qual hauria testat, davant el notari Miquel Llabrés, dia 28 de maig de 1730.
Fills del tal Miquel Palou del Reguer i Vidal foren:
Aina esposa de Jaume Amengual de Mancor; Miquel ( mort el 21de setembre de 1747); Gabriel ( prevere) Macià ( prevere a l'Hospital), Mateu qui continuarà i Joan ( cirugià).
El prevere Gabriel - Gabriel Palou del Reguer, senyor del Reguer - mori dia 7 de gener de 1762. Davant el notari Bestard dia 28 d'octubre de 1754 signà un acte de donació.
Aquest sacerdot - Gabriel Palou del Reguer i Vidal - fou un personatge singular i del que, com ara diuen, se'n contaven de grosses. A l'arxiu diocesà es conserven notes d'un expedient que li incoaren.
Es poden llegir unes quantes perles de l’estil seguent:
Nicolau Perelló declarava ,dia 7 d'agost de 1748, que vint i nou anys abans, el capellà Biel del Reguer - encara al.lot - havia embarassat una dona; la qual hagué de fugir d'Alaró.
Josep Caimari - un cirugià d'ofici i substitut d'escrivent - es penedia no haver-li pegat quatre o cinc punyalades a aquest individu Palou del Reguer prevere i deia que una jove, qui ara habitava a Ciutat, tenia un infant d'ell.
Per altra part, un home de cinquanta-cinc anys - Pau Pizà - contava que una filla de Miquel de Ca'n Gasparet, quan tenia vint anys, la tenguéren allotjats amb ells i que estava embarassada del capellà Palou del Reguer. Aquesta al.lota se'n hauria anat a viure a Binissalem.
Un Joan Ordinas, alies Corona, diu per altra banda que: "Una criada de Son Paret "ha parrit un mascle del prevere Gabriel Palou del Reguer.
Mossen Gabriel Palou del Reguer ens és descrit,, per aquests denunciants com un alcabot.
Mateu Palou del Reguer – germà d’aquest ministre de Déu tan singular - ell mor dia 20 de març de 1745. De la seva primera esposa Margalida Nebot Servera (natural de la vila d'Artà i morta a Alaró el 15 d'octubre de 1732) tingué a Aina Palou del Reguer Nebot que es feu monja,
De la segona muller la fornalutxenca Magdalena Arbona de Sa Cabana i Mallol - morta el 15 de novembre de 1746 - nasquéren:
Miquel, Magdalena i Jeronia. Aquesta darrera estava casada amb el metge Serra Joan Baptista Simonet i mori dia 18 de juliol de 1614. Fou la mare de Bernat Simonet i Palou del Reguer qui casarà, a Sóller el 29 de juliol de 1798, amb Maria Ponç-Pati i Morell.
Un tercer nét seu - Antoni Mayol Simonet - esdevindria batle de Sóller, l'any 1931, quan la Segona República Espanyola.
Miquel Palou del Reguer . germà de l'esmentada Senyora Jeronia - estava casat, ell, amb Catalina Gelabert i Gelabert. Feu testament amb el notari Mateu Estade dia 6 de març de 1763 i mori el dia 9.
Guillem Palou del Reguer Gelabert (+ 6 setembre 1829) Era sacerdot.
Mateu Palou del Reguer Gelabert (+ 11 d'abril de 1835) contragué matrimoni amb Miquela Borràs Ferrer ( + 14 octubre de 1819) el 21 de març de 1795. Era doctor en dret.
Mateu Palou del Reguer Borràs ( * 19 setembre 1802).
Guillem Palou del Reguer Borràs ( * 16 novembre 1805) .
Narcis Palou del Reguer Borràs ( * 16 juny 1808).Casà el 8 d'abril de 1840 amb Joana Frau Simonet. Fills d’aquest matrimoni foren Mateu Palou Frau (* 31 de març 1843) i Miquela Palou Frau ( 1857-1922)
Antoni Ignasi Palou del Reguer Borràs ( 28 febrer 1811- 20 agost 1867).Tenia un fill natural de nom Antoni Palou.
Miquel Palou del Reguer Borràs ( 1797- 22 gener 1862) Es casà amb Antònia Miró i Roig de Lluis.
Els seus fills foren:
Mateu Palou del Reguer Miró ( * 9 desembre 1824).
Joan Palou del Reguer Miró ( * 13 agost 1826)
Miquel Palou del Reguer i Miró ( 18 juliol 1835- 4 de juny de 1893) Cursà la carrera militar.
No deixà descendencia legitima o,com ara es diu, matrimonial.
De la seva relació amb Isabel Matz Rosselló tengué un fill, Ramon Palou Matz, (* 28 gener 1878);qui casà.amb Antònia Coll Fluxà, el 5 d'octubre de 1916.
D'Isabel Maria Ginard Ripoll ( filla de Joan Ginard Thomàs i d’Isabel Maria Ripoll Pastor) nasquéren dues filles:
Maria Antònia Palou del Reguer Ginard ( 18 març 1894- 20 juliol 1965) que casa, amb Antoni Covas Salvà (+ 1969), el 12 d'abril de 1917. i
Isabel Palou del Reguer Ginard (º 18 novembre de 1893). Es casà, el 31 d'agost de 1916, amb Bartomeu Mas Juan.
D'aquest matrimoni són fills Gaspar Mas i Palou (* 23 octubre 1921) espós de Teresa Torres i Antoni Mas Palou (* 4 desembre de 1927) casat,el 15 de juny de 1962, amb Elionor Valenzuela Piña.
Del matrimoni Covas- Palou del Reguer tenim a Francisca Covas Palou (* 20 abril 1918) fadrina i Isabel Covas Palou (* 11 maig 1923) qui el 9 de febrer de 1948 casà amb Jaume Coll Bosch (*11 juny 1920).Filla d'aquests darrers és l'advocada Isabel Coll Covas.
A la barriada de S'Indioteria ( códi postal 07009) hi ha un carrer dedicat al llinatge Palou del Reguer. Es en honor del Senyor Joan Baptista Palou del Reguer i Miró - propietari de Son Nicolau - el qual, en 1878 va fer donació d'un espaiós solar per edificar l'església actual de la parroquia de Sant Josep del Terme,la rectoria,la plaça del barri i altres dependències.
La branca de Sa Cova
El 17 d'octubre de l'any 1686,Antoni Palou del Reguer es casava, amb Francisca Sampol de l'Alcadena i Ramis. Fou pare de Jordi Palou del Reguer i Sampol de l'Alcadena, mort el 5 de gener de 1740.
Aquest darrer serà el marit d'Anna Villalonga i el seu fill, Antoni Palou del Reguer Villalonga, ho fou de Coloma Morro.
Pere Palou del Reguer i Sampol de l'Alcadena ell era notari.
Nascut el 24 de febrer de 1693 a Ciutat moriel 17 de gener de 1745.
Va contreure matrimoni amb Joana Pasqual i Vaquer. Van tenir els fills seguents:
Jordi que era escrivent; Pere ( clerga) Antoni, Gabriel i Felip (* 1777) espòs de Catalina.
L'escrivent Jordi Palou del Reguer Pasqual es casà amb Maria Maura. Tingué una filla Joana Aina nascuda el 20 de març de 1731 i un fill Pere Miquel Palou del Reguer Pasqual que neix el 24 d'agost de 1734 i del qual fou padri de fonts el capità del Rei Miquel Maura.
Pere Miquel Palou del Reguer Pasqual era, l'any 1793, segon oficial de comptaduria de cabdals comuns.

GINESTRA DE FORNALUTX DITS FRARE o ALIES BLANC

2010-09-04T19:04:00.000-07:00

La tradició vol que els Ginestres ,afincats a la vall de Sóller, procedesquin d´Italia i concretament de la regió calabresa.Qui sap si el malnom de Calabria ,donat al lloc avui vila de Fornalutx , no es degui a aquesta circunstancia.
>
A la segona decada del segle XVI - allà pel 1520 vivia Bernat Ginestra fill de Bartomeu.Tenia dues filles,na Francisca casada amb en Joan Joi i na Margalida Ginestra la muller de Miquel Maiol.
>
El 1597 Damià Ginestra i la seva esposa Aina Miró feien batiar a l´església de Fornalutx els bessons Joan i Damià.
>
El 2 d´agost del 1600 consta, als llibres de difunts de Fornalutx, la mort d´Antoni Ginestra, germà de Joan i cunyat de Pere Frau;el qual feu testament davant el notari Joan Morell.
>
El 10 de gener de 1673 Antoni Ginestra i Margalida Arbona foren pares d'un nin nomenat Damià Ginestra Arbona.
Dia 26 d´ octubre de 1679 es casava per tercera vegada,també a Fornalutx, Jaume Ginestra Maiol fill de Damià i Margalida. Primer havia enviudat de n´ Antònia Colom Maiol i després de na Margalida Arbona Barceló.Ara es casava amb na Joana Arbona Barceló talvolta germana de na Margalida.
Bartomeu Vicens Ginestra - nascut el 17 de novembre de 1739 - era filla d'Elisabet Ginestra esposa de Miquel Vicens.
El 5 d'abril de 1740 nasqué Joan Baptista Ginestra Arbona fill de Jaume i Antonina. L'apadrinaren Damià i Maria Ginestra.
Un fill de Margalida Ginestra casada amb Joan Baptista Busquers - de nom Llorenç - va contreure matrimoni, el 9 de juny de 1771 amb Maria Barceló Busquets que era filla de Vicenç i Catalina.
Joan Baptista Busquets Ginestra - germà del dit Llorenç - casava en segones noces, el 7 de març de 1793, amb Margalida Bisbal Barceló, filla de Vicenç i Maria.
Joan Ginestra Bernat fou el pare de Damià Ginestra Colom ,jornaler mort i enterrat a Lluc ,el 28 d’agost de 1805,als 46 anys.Aquest Damià estava casat amb na Catalina Alberti Ripoll i fills seus foren n´Isabel casada amb en Josep Barceló a la descendència de qui trametria el malnom fruiter de “ Pera”. ( n´Andreu Sebastià Barceló Vicens de Can Pera batle PSOE de Fornalutx fins el 13 de gener del 2001 descendiria possiblement d´aquesta Isabel Ginestra Alberti); i en Joan Baptista Ginestra Alberti qui el 1837 es casaria amb na Maria Busquets Reinés.
>
D´aquest darrer matrimoni foren fills Damià,Miquel, Joan i Maria Ginestra Busquets.Aquests germans i de manera especial el que es deia Miquel portaven el malnom de "Blanc".
>
Na Maria fou l’esposa de Pere Barceló de Can Bieu. En Damià, ell, es casà amb na Florentina Oliver i el seu fill,Joan,es casaria amb la seva cosina Catalina Barceló Ginestra una de les filles de na Maria i d’en Pere Barceló. Néta per tant dels germans Damià i Maria Ginestra Busquets era n´Olga Ginestra Barceló casada amb el solleric Jaume Canals de Ca n’Alfonset que pels anys 60 habitava al carrer de Santa Teresa de Sóller i també tenia casa i un boci de terra a Fornalutx.
>
Miquel Ginestra Alberti - fill de Damià i Catalina - va morir fadri el 17 de juny de 1823.
Miquel i Joan Ginestra Busquets,ells,eren mariners. El 1876 en Miquel era guarda costes i en Joan, l´ any 1883 a l’edat de 40 anys mori naufragat en aigües de Gandia. La seva vidua na Llucia Bisbal donà el malnom de “Marquès” als seus infants Joan,Antoni i Maria Ginestra Bisbal.
>
Joan Ginestra Bisbal, nascut el 1880,desaparagué en circunstancies mai aclarides el 13 de març de 1923 després d’haver sigut detingut per un escamot de carabiners del lloc de Tuent.Casat amb na Catalina Arbona Reinés,des Clot ,tengué dos fills Joan (1913-1965) i Antoni (1919-2000).El primer emigrà a França on es casà amb na Germaine André i tengué una filla Catherine resident a la ciutat de Douai. El segon ell fou regidor de l´ajuntament de Fornalutx pels anys seixanta i el primer president de l´ associació local de la Tercera Edat. Ell i la seva esposa Maria Puig Arbona regentaren, molts d’anys, el bar de la plaça de Fornalutx conegut pel Café Deportivo .
>
Antoni Ginestra Bisbal, ell, emigrà a Nantes França. La seva esposa n´Isabel Reinés descendia de Campanet i era germana de Gaby Reinés, nascut el 1911 a Sóller i mort pels nazis alemanys l´any l944 per haver participat a la resistència dels maquis de "Les Glières". En Jacques Ginestra,fill d´ Antoni i de n’ Isabel, fou un destacat col.laborador de la associació cultural de mallorquins i descendents de mallorquins a França “Les Cadets de Majorque” i de la publicació que aquesta editava "Paris-Baleares".
>
Maria Ginestra Bisbal ( +1952) - germana dels anteriors Joan i Antoni - estava casada amb Amador Puig. Una de les filles , na Llucia , arribà a esser “sa senyora de Can Prom” ja que es casà un solleric Josep Coll Alcover,viduo de Margalida Tous,qui havia comprat aquesta possessió ,segles enrera dels Estades- Prom, a la familia del poeta i gran lluitador catalanista Josep Maria Llompart de la Peña .
>
Finalment direm que el mestre d´ escola Miquel Ginestra Sastre (1922-1997) - més conegut per en Miquel Milà - era nét de Miquel Ginestra Busquets com també ho era el seu cosi germà Joan Coll Ginestra - en Joan Colector- qui ell mori a la guerra civil espanyola per la qual cosa té dedicat un carrer a Fornalutx.
>
En Miquel Ginestra Sastre deixà una filla,Maria Isabel (nascuda a Palma de Mallorca el 1966) i un fill Antoine que habiten a Reims. El fill és advocat del Col.legi d’Advocats de Reims i està casat amb la filla d’un coronell de la "Gendarmerie française" Mademoiselle Lydie Laitier de la qual ha tengut dues filles Gabrielle i Marguerite aixi com un fill,Gaspard,entre la major i la petita..
>
A la familia Ginestra- Frare o Blanc pertanyia , per sa mare, na Maria Barceló Ginestra casada amb el solleric Antoni Amengual Ensenyat
.Llur fill Miquel Amengual Barceló ( nascut a França el 1902 i mort a Palma de Mallorca el 1997).En Miquel Amengual fou batle de Fornalutx l’any 1937 i durant la segona guerra.mundial anà a combatre a terres russes amb la “División Azul”. Exercí molts d’ anys com guia turista.
Maria Barceló Ginestra tenia un germà de nom Bernat qui també emigrà a França on mori l'any 1928. a la localitat de Menton prop de la frontera italiana. La mort del mallorqui Bernat Barceló Ginestra hauria coincidit amb la de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibañez. Les despulles de l'un i l'altre haurien estades veïnes l'unes de l'altra al deposit del Cementeri-
Bernat i Maria Barceló Ginestra eren germans de Catalina Barceló Ginestra – esmentada abans – casada amb Joan Ginestra Oliver el seu cosí.

CA'N NEGRETA : UNA BRANCA DE LA FAMILIA SASTRE A FORNALUTX

2010-09-04T12:00:00.000-07:00

La casa antiga d'aquesta familia era un humil casot del carrer nomenat,a Fornalutx, "Joan Coll" que es troba quasi davant "Santa Marta".
Fill de Bernat Sastre Rul-lan (1761-1823) i de Maria Busquets Mayol (+ 1815),Joan Sastre Busquets es casà,el 1816 amb Francisca Estades Far,de Can Bàrtola (1796-1888),germana de Margalida rebasavia materna-materna meva.
Engendraren a
Bernat ( 1817-1832)que mori als quinze anys i rebé els auxilis espirituals de part del Senyor Vicari Jordi (Jordi Vicens Bisbal)
;Bartomeu (1820-1890) marit de Catalina Arbona Joi;
Joan (1822-1897) casat, a Sóller el 6 de setembre 1844, amb Margalida Bernat Mayol;
Maria (1825-1901) esposa del manobre Jaume Busquets Barceló;
Catalina nascuda el 1834;
Francisca qui,el 6 de desembre de 1847, es casava amb el solleric, o potser més concretament biniaraixenc, Joan Frontera Mayol;
Margalida muller de Tomàs Ripoll Alberti;i un altre Bernat (1838-1916" l'amo en Bernat Negreta"que, feia de sabater i a avençada edat, el qual mori fadri –i com el seu difunt germà gran d'identic nom-i que habitava a la casa número sèt del carrer major.
Bartomeu Sastre Estades i Catalina Arbona Joi foren els pares de Joan(més conegut per en Joan Negreta) .casat amb Catalina Colom de la familia sollerica de Ca's Milà malnom que també adoptarien els seus descendents;de Francisca (*1852) esposa, que seria , de Miquel Ginestra Busquets, més conegut per en Miquel Blanc de la familia dels Ginestra-Frare, i Pere Joan(*1860) que casà amb Francisca Sastre Bernat,la seva cosina germana.
Joan Sastre Arbona i Margalida Bernat Mayol tenguéren a Joan (*1869) que el 13 de gener de 1900 casaria amb la jove de 27 anys Catalina Ferrer Reinés filla de Vicenç Ferrer Rul-lan i Llucia Reinés Mayol,a Margalida(*1872) que, 1903,es converti amb la primera esposa de Jaume Colom Barceló “Manxer” (1873-1953) fill d’Antoni Colom Bisbal i Margalida Barceló Alberti, i a Francisca (1867-1933) que fou la muller del seu cosi Pere Joan Sastre Arbona.
Aquests darrers foren els pares de Catalina Sastre i Sastre (1901-1938) la primera esposa de l'amo Jaume Gual Colom "Means" mort a començament del 2002 als cent anys complids.
Fills de Joan Sastre Arbona i de Catalina Colom foren Catalina casada amb Joan Alberti Estades "Guitarer” pares de Magdalena (Mourmelon Fr 1898-Fornalutx 200) casada amb l’algaidi Bartomeu Sastre Gayà qui molts anys cuidaren de la seva finca Son Moranta a Bunyola,; Bartomeu (11886-1971) casat,el 1906,amb Catalina Alberti Alberti de S'hort d'Amunt,el qual emigrà una temporada a França després de la qual adquiri la finca de l'Ofre ;Vicenç( 1891-1941),president que era el 1936 de la Societat "La Unión" (Sa Botigueta,de Sóller) casat amb una cosina seva Llucia Colom i Colom (+1970) -germana del metge Miquel Colom i Colom de Ca´s Milà- que adquireren la possessió de Es Teix de la familia Villalonga de Son Angelats i regentaren l'hotel restaurant de”El Ferrocarril de Sóller ” també conegut per S'Hotel de S'Estació;Maria esposa de Joan Ginestra Sastre (1890-1973,cosi seu i mare del mestre d'escola Miquel Ginestra Sastre Milà (1922-1997); i Francisca que mori fadrina a Sóller.a la decada dels vuitanta.
Joan Sastre Alberti (1907-1990) -alfereç provisional durant la passada guerra civil espanyola- era fill de Bartomeu Sastre Colom i no tengué descendència de la seva muller Catalina Sastre Colom la filla gran de l' amo en Vicenç de S'Estació. La seva germana Catalina es casà i amb el seu marit Jaume Oliver i anaren a viure a Santa Ponça Calvià on actualment regenta una botiga la seva filla Maria i el seu marit Bernat Noguera.
Joan Sastre Alberti i Catalina Sastre Colom tenguéren cura molts anys, del restaurant Es Marysol del Port de Sóller; regentat,el dia d'àvui, pel seu nebot Vicenç Sastre Cardell.Aquest darrer -vocal del Consell d'administració de" Ferrocarril de Sóller S.A" i gerent de l’empresa"- és un nét de l'amo en Vicenç i de la madona Llucia ja esmentats abans;fill de Joan Sastre Colom i de Maria Cardell.
Vicenç Sastre Cardell està casat amb Camille Huisgen de nacionalitat belga.Hi ha descendència del matrimoni.
Maria Sastre Colom,altra filla de l' amo en Vicenç i de la madona Llucia, es casà amb Don Julio Milá Martinez (1906-1975) que fou el primer director de la sucursal del Banc Hispano Americano,avui Banc Santander Central Hispano,quan,aquest m 'adquiri i es fusionà amb el Banc de Sóller.
Els Sastre de Can Negreta descendeixen d'un altre Joan Sastre Arbona,casat amb Maria Rul-lan (mort a les nou del vespre del 19 de setembre de 1775) ; el qual ,dia 7 de setembre d'aquell mateix any, feu testament davant el notari de Sóller Joan Baptista Marqués Pons,dit el major,(Arxiu Regne de Mallorca.Notaris M-2180 fols 154 a 155 v i on es pot llegir que ): "institueix i hereus seus fa universals
usufructuària,vivint vidual i sens altre marit a la dita Maria Rul-lan,la seva muller,i propietaris, després de la seva mort o de convolar a segones noces,de l'olivar. dit Can Sastre,a BERNAT i a JOAN SASTRE, els seus fills i de la seva muller, per parts iguals amb l'obligació d'haver de pagar les trenta i cinc lliures a cada una de les seves filles Apol-lònia i Maria Sastre;i morint qualsevol d'ells,sense infants vol vaja la porció del qui mori a l'altre sobrevivent o a son hereu o donatari.."
Els pares d'aquest Joan Sastre Arbona nomien Miquel Sastre Busquets i Catalina Arbona Colom .Es casaren el 1715. Ella,Catalina Arbona Colom era filla de Salvador i Catalina Maria. marit i muller Mori el 8 d'agost de 1751 en temps del vicari Jaume Mayol i feu manifestació d'obres pies en poder del prevere Antoni Estade de Moncaira. Fou per mitjà d’aquesta Catalina Arbona que el nom de Salvador s'introdui dins algunes branques del llinatge Sastre de Fornalutx.
Miquel Sastre Rul.lan , nascut el 1755 ( germà major de BERNAT), tengué per padrins de fonts a la pila baptismal als meus avantpassats Joan Baptista Estades de Momcaira i Caterina Ripoll la seva esposa.: Batià, dit Miquel Sastre, el vicari Jaume Mayol.
Miquel Sastre Busquets era,ell,fill de Joan Pere Sastre Colom (+4-9-1726)- que feu donació en poder del notari Joan B Mallol i designà marmessors de la seves darreres voluntats als fills Antoni Lluc (1697-1734) espòs de Catalina Mallol i el dit Miquel marit de Catalina Arbona -,i de Francina Busquets Martorell (1664-1724)
El padri patern,,Pere Sastre, fill de Joan, es casà el 21 de juny de 1648 amb Joana Maria Colom filla de Pere Antoni.Els casà o més ben dit beneí el casament Mossen Antoni Ballester vicari in capite.
Joan Coll (1914-1938)- de qui al principi hem fent esment per tenir un carrer dedicat a ell –visqué i potser nasqué a Can Negrreta casa que era de la seva padrina materna.De la familia de Cas Colector de Caimari, Joan Coll Ginestra era nétde Francisca Sastre Arbona.
Joan Antoni Estades de Moncaira Bisbal

MARIA ARBONA MIR I LA SEVA FILLA MARIA FERRER ARBONA,LES PRIMERES RECTORES DEL" C0L-LEGI I DE LA PURESA", FUNDAT PEL BISBE NADAL

2010-03-16T12:03:00.000-07:00

Conferència,llegida per l’Il-lustrissim Senyor,Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal Cavaller de l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem,el divendres 23 de maig de 2003 a la Sala Magna de l'Ajuntament de la Vila de Fornalutx.
Fa cosa d'un any i un poquet més que ens trobavem aquí mateix i estavem parlant d'un home de la nostra pagesia benestant,Antoni Mallol Arbona "Xoroi",el nostre primer batle quan,per primera vegada Fornalutx assoli dels poders publics espanyols,la seva independencia municipal.Avui ja a les portes d'una jornada de reflexió per a reflexionar (valgui la redondancia) qui ens convé o no administri,els propers quatre anys,els destins de nostre estimat poblet;venc per parlar-vos de dues dones eixides de la nostra menestralia rural;de dues fornalutxenques contemporànies del mateix Antoni Mallol Arbona "Xoroi".Me referesc a Maria Arbona Mir i a la seva filla Maria Ferrer Arbona lesquals,el 1809,foren escollides pel bisbe d'aquella època,el solleric d'ascendència bunyolina -- honrats moliners i devots cristians - Bernat Nadal i Crespi (1745-1818),a posar en marxa un Col-legi per a la instrucció i educació de les al-lotes mallorquines.Col-legi que amb el temps gaudiria de gran fama i que tots coneixem com al Col-legi de la Puresa.
El nostre gloriós bisbe i conciutadà solleric- el bisbe Nadal- havia de trobar en dues senyores nascudes al aleshores llogaret de Fornalutx,els elements que ell havia de menester per la fundació que tenia projectada posar en camí.L'any 1808 encomanaria a les nostres conveïnes,Maria Arbona i a Maria Ferrer,la seva filla,un treball de brodat que,les dues Maries, feren amb tanta pulcritut i finor que meresquéren tot un deu per part del prelat.
Any 1808.Com se troba l'ensenyança aquell temps?I més concretament l'ensenyança de les al-lotes i ja no diguem de les que vivien i havien nascudes a aquesta roqueta nostra.
"Sumida en la más crasa ignorancia estaba en 1808 la instrucción en Mallorca teniendo por mejor el carecer de ella" -diu la Madre Margalida Juan -religiosa de la Congregació de la Puresa,fundada per Gaetana Alberta Gimenez Adrover digna successora de Maria Arbona i de Maria Ferrer - en el primer tom de "Una insigne balear" (Palma de Mallorca.1986.Graficas Miramar) dedicat a donar a coneixer la vida i el taranà espiritual de la popularment coneguda "Madre Alberta".
Aquest "mejor carecer de ella", "Aquest fer-se gros" (com deim en mallorqui col-loquial i planer) de “no saber llegir ni escriure,encara el trobam a pobles, com talvolta el nostre, on hi ha que t'enteferra: " No tant llegir ni escriure.Una bona axada i uns bons cavilans,això,dóna més profit".
Però tornem, ara, al que estavem dient i a l'any 1808,a l'època que Maria Arbona i Maria Ferrer - la mare i la filla- són triades pel Senyor Bisbe per fundar una escola,o col-legi,on les nines aprendran a llegir i escriure aixi com
altres tasques pròpies del seus sexe.

La crida del Rei d'Espanya d'aquell temps, Ferran VII, prohibint que sense titol poguessen impartir classes,de llegir i escriure i donant un termini de tres mesos als que habitassen Mallorca i,quatre als d'Eivissa i Menorca que volguessen dedicar-se a l'ensenyança,ens indica ben a les clares que la majoria d'ells exercia de mestre d'escola amb una preparació acadèmica ben fluixeta i que deixava per consequent que desijar:
"Deberan presentar testimonio de haber sido examinados de aritmética,gramática castellana,arte de leer,escribir y el de comunicar a los niños todos estos conocimientos por el orden y metodo más provechoso que fuere".
El 1809 Maria Arbona Mir,una vidua de cinquanta-tres anys i la seva filla Maria Ferrer Arbona de trenta-dos - qui de fa un grapat d'anys m'han mudat la nadiva terra de l'encontrada camperola de la vall sollerica per a anar a viure a la metropoli capitalina de la Ciutat- m'obriran a una casa particular una escola privada perquè les nines mallorquines puguin apendre a llegir,escriure i comptar.
Aquesta casa es trobava al carrer de la Pau,darrera l'església de Sant Gaetà,on actualment hi ha la seu d'ARCA (Associació per a la Revalitització de Centres Antics).Pertanyia,i segueix pertanyent,a la demarcació de la Parroquia de Santa Creu.Una parroquia de prestigi social ben antic que,com tots aqui sabem,tengué per rector,no fa massa anys enrera,a un distingit paisà nostre,sacerdot exemplar i també amant de la nostra història local:Mosen Gabriel Adrover Barceló de Can Bieu,l'oncle de Miquel Adrover Sastre,el president de l'associació cultural Furn.al-lugg que tan amablament té la condescendència de convidar-nos a poder contar-vos aquestes coses que són part del nostre passat històric.A aquesta mateixa casa on- hem dit que Maria Arbona i Maria Ferrer obriren la seva primera escola- hi nasqué,l'any 1838,un mallorquí il-lustre,un dels més il-lustres soldats de la història de l’Espanya contemporània;ministre - en certa ocasió -de la Corona en el departament obvi de la professió militar i Senador Vitalici del Regne.Persona ennoblida,en mèrits bastants, per la Reina Regenta Maria Cristina d’Austria,primer,i després pel rei Alfons XIII - respectivament besavia i avi de l’actual rei Sa Majestad Joan Carles Iº - en els anys 1887 i 1920 amb els titols de Marquès de Tenerife i Duc de Rubi. Per tant Gran d’Espanya. Membre,com servidor,de l'Ordre dels Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem.M'estic referint a l'Excel-lentissim Capità General de l'exércit espanyol, Don Valerià Weyler Nicolau.Motiu per la qual cosa,el dia d’avui.aquest edifici és conegut per “Can Weyler”.El col-legi,aquest,de "la Puresa" se'l coneixia també pel malnom de "ses miotes"segons un manuscrit titolat "Apuntes Cronológicos 1808-1865) escrit per Don Jaume Conrado Berard,dels llinatges dels Marquesos de la Fontsanta i que,la familia Conrado,conserva el dia d'avui.
Maria Arbona,la mare,és la rectora de l'escola,o sigui la directora,i la filla,Maria Ferrer,és la vice-rectora,per tant la sotdirectora.
Mentre es van fent els treballs d'acondicionament,mare i filla,cerquen tots els recursos que hagin menester i es redacta el primer reglament de règim intern del nou establiment.Aquest reglament,escrit pel Bisbe Nadal mateix,seria al dir de la gent entesa en la matèria tot un compendi de pedagogia de la més selecta i fina.El tal “reglament de règim intern”seria aprovat per un decret,de Ferran VII,de 11 de març de l'any 1819
A l'arxiu de la Casa Mare,de la Congregació de les Germanes de la Puresa,es conserva un exemplar del tal Reglament imprés.el 1845,a l'imprempta d'Esteve Trias.En el pròleg s'estableix que l'objecte de la casa és proporcionar una educació moral i civil a les persones del sexe femeni que vulgui assumir-la i que aquests dos principis bàsics despertin:virtut,devoció,entusiasme en lo espiritual i idoneitat i progrés en les tasques de cada dia
Segons el mateix pròleg, la casa es divideix en tres categories.La superiora o sigui la rectora o directora i les "hermanas" formen la primera categoria.La segona categoria és la de les nines que estudien, menjen i dormen allà, pagant una contribució económica que's jutji equitativa.I la darrera és la d'aquelles nines que només van escola però menjen i jeuen a ca-seva.Recomanava el pròleg d'aquest primer reglament -fet en temps de les nostres conciutadanes Maria Arbona i Maria Ferrer-la formació d'un cor devot i recte aixi com les qualitats humanes que el fecin mereixer bona consideració dels seus semblants
Els punts primer i segon del primer capitol hi establien a l'Il-lustrissim i Reverendissim Senyor Bisbe d'aquesta diocesi.i als seus successors a la seu episcopal mallorquina, com al Protector del “ Col-legi d'Educadores de la Puresa de Maria Santissima” i en el tercer punt,del mateix capitol,es llegeix:"más considerando las vastas,importantes atenciones de su sagrado ministerio pastoral no siempre le dejaran lugar para atender comodamente al ----desempeño de su Protección,queda al arbitrio de Su Señoría Ilustrisima nombrar por sustituto suyo un Señor Prebendado de la Santa Iglesia Cathedral que en semejantes ocasiones le sustituya i represente",
El Protector escollia la superiora -per tant la directora o rectora- entre les "germanes" ja existents la que era més idonia, virtuosa i de bona conducta que resultava útil per la tasca i el bé del col-legi.El càrrec d'aquesta superiora -( i permeteu-me vos digui que aquí la denominació de Superiora l'hem d'entendre,exclusivament,com el de la directora o la rectora d'un col-legi i si tant voleu d'una institució i no pas com el de la superiora d'una congregació religiosa canónicament establerta;cas que,després del 6 d'agost de 1892, seria el de Madre Alberta Gimenez Adrover) -seria vitalici,llevat del cas d'una demostrada ineptitud o d'una conducta no gaire assenyada obligassin a destituir-la.Punt quart i cinquè del dit capitol primer.
El segon capitol d'aquest mateix reglament ens parla de l'admissió de les "Hermanas" aixi com de les seves qualitats,obligacions i formes de substitució.No podien les "germanes" tenir menys de vint i cinc anys,"pero podrá dispensarse algun tiempo cuando la suficiencia y la conducta lo recomienda extraordinariamente" es pot llegir al tercer punt.Obligació seva era la d'instruir la nines en las tasques en les que elles mateixes,segons el primer punt,calien fossen model de perfecció,Feines de filar,cosir,fer ganxet,salsir,rentar,adobar roba,planxar,brodar etc, per una banda;i per altra instruir-les en la Doctrina Cristiana i l'aprenentatge de les primeres lletres.
El capitol tercer tracta de les "porcionistas" (sic) o sigui de les contribuentes que eren les quedaven a romandre al col-legi.Tracta de la senzillesa i moderació en la manera d'anar vestides,la seva instrucció i ensenyança:" Seran obligadas las niñas porcionistas a vestir dentro y fuera de la Casa trajes honestos que de ningun modo respiren lujo ni modas que desdigan del espiritu de educación cristiana y separación de las brillantes del siglo que deben resdplandecer en este establecimiento,pero tampoco debe ha de llegarse al extremo opuesto de hacerlas vestir con rigidez tan extraña que decaiga hasta la linea de muy singular o ridiculo" posa el punt tercer.En el punt seguent es recomana almenys l'edat de quatre anys per esser admeses en aquesta categoria:" ...ya que más joven no encontrará la disposición necesaria para recibir la educación moral y civil que debe darselas y por esta razón sólo serían motivo de distracción".
Els altres capitols tracten de les nines no concurrentes o sigui les que no quedaven a romandre,de la distribució del temps (hi havia un horari d'estiu que anava del 1º de maig a finals de setembre i un d'hivern que començava del 1º d'octubre a finals d'abril),dels diumenges i festes;; de les passajades dels dijous capvespres,dels llibres de Moral i religiosos que se recomanava llegir;de les mortifacions que la superiora i les "hermanas" podien fer aixi com dels càstigs que podien aplicar-se a les nines. ; dels càrrecs i ocupacions temporals de la Superiora.Interessant és el llegir el segon punt del capitol dotzè que tracta dels càstigs que cal aplicar a les nines:”Por tanto se previene que cuando en alguna niña haya sido infructiva la blanda corrección aun repetida por varias veces se la castigará en una ocasión con privarle de la merienda de la tarde,en otra de la Pitanza del mismo día,en otra de salir a paseo,,,pero jamás será privada del almuerzo de la comida caliente al mediodía ni mucho menos sentenciada a pan y agua”.I és que amb un seny de bistia vella i un sentit agut de la lógica més elemental,l'autor material d'aqueix reglament tenia molt clar,ja aleshores,que “estas indiscretas penas”eren insoportables per nines petites,dolentes per sa salut i principalment incompatibles amb les ganes de menjor que se sol tenir a l'època del creixament.
En 1815 les dues Maries s'havien traslladades al barri de Santa Eulalia -que molt possiblement,i amb quasi tota seguretat,elles havien habitat amb anterioritat ja que,Jaume Ferrer Mas,llur difunt espòs i pare hi tengué un obrador de fusteria.
No gaire lluny del Monestir de Santa Clara,Antònia Nadal- una neboda del Bisbe- ha comprat,en data del 30 d'abril d'aquell mateix any, una casa senyorial . Can Clapers .al Senyor Ferran Rossinyol de Sagranada i Desclapers,nebot i hereu del Senyor Bartomeu
Desclapers el darrer mascle del llinatge Desclapèrs.Mesos després,i molt possiblement a suggerència de l'il-lustre oncle bisbe,Antònia Nadal,el 7 de desembre,cedeix la casa a les Senyores Arbona i Ferrer,segons escriptura feta a la notaria de Joan Oliver.Amb la cooperació de les nostres conciutadanes,el Bisbe hi trasl-lada,allà,el nou Col-legi d'Educadores de la Puresa de Maria Santissima.El nostre Bisbe,Don Bernat Nadal,per tal avinentesa va traspassar a favor del Rei un crédit de més de 17 mil lliures damunt la Mitra d'aqueta diocesi,assignant al col-legi una dotació de mil lliures imposades damunt la tercera part pensionable de la Mitra.
L'any següent a la compra de Can Desclapers,1816,diu,Madre Margalida Juan,en el llibre “Una insigne balear”:comptava amb més de doscentes alumnes.
Per desgràcia,no hem trobat aquest llista primitiva de l'any 1816,ja que la que surt a la pàgina 77 de "Una insigne balear" és de l'any 1821 amb l'entrada,al col-legi regentat per Maria Arbona i Maria Ferrer . com tal alumnes del Col-legi d'Educadores de la Puresa - a les germanes Palou Nadal:Francisca,Margalida,Magdalena,Bàrbara i Maria Antònia,
I el 1844,morta Maria Arbona,però vivent encara la seva filla Maria Ferrer,entrava un floret de senyoretes,filles de les vulgarment nomenades "nou cases" o sigui per entendre-nos millor de la noblesa mallorquina com les filles del marqués de Campofranco, les del marquès de Bellpuig;les filles del marqués del Palmer,les del marqués de Vivot;les filles del marqués d'Ariany o les del baró de Ponopar.
I parlant de la noblesa.de la gent considerada oficialment noble a Mallorca (que no cal confondre per norma general amb els senyors antics de la pagesi),m'oblidava assenyalar-vos l'existència de la Comtessa d'Espanya.(Un llinatge els Espanya, ironies de la història,oriund de França,"Espagnac" que a rel de la revolució del 1789 hagué de sortir de la pàtria de Bayard i Santa Joana d'Arc a la pàtria de Don Pelayo i el Cid Campeador). Aquesta comtessa d'Espanya,Donya Dionisia Rossinyol de Delfa i Comelles - la muller de Don Carles Joseph d'Espanya i Cabalvy d'Esplàs capità general de Catalunya,virrei de Nabarra,a qui,Ferran VII.l'any 1819 havia fer comte “Comte d'Espanya” i otorgat, la Grandesa, en data del 30 de juny de 1827- consta,a l'any 1824 i el 1827,la seva amistat amb,Maria Ferrer la rectora de “la Puresa” a la Ciutat de Mallorca i el seu valiment a la Cort de Madrid en ocasió d'enviar,Maria Ferrer,un quadre - brodat per ella personalment.per a regalar a la Reina Maria Amalia de Saxonia,tercera esposa de Ferran VII en agraiment d'una gràcia obtinguda: Despatx d'una Butla Pontificia del 28 de juliol d'aquell any concedint la pensió damunt la Mitra mallorquina i una altra de dos mil reals a favor del col-legi.
El 31 de gener de 1827 - dos anys,dia per dia,abans que arribàs a Mallorca la Cèdula del Monarca concedint el permis de dir-se “Real Colegio” - des de la seu de la corona espanyola,la comtessa d'Espanya escriu una missiva a Maria Ferrer la seva amiga.La carta escrita obviament -altres no n'hagués mancades -en castellà,està farcida de faltes d'ortografia i de sintaxis;la qual cosa ens demostra com es trobava de menysvalorada fins i tot entre les capes acomodades del pais la instrucció i de manera especial la instrucció de la dona en particular.I com perjudicial,ja era aleshores,per tot aquell o aquella que no posseeix el castellà com a idioma nadiu i propi, haver d'escriure traduint,i pessimament, els pensaments des de la llengua materna a una altra d'estranya,encara que germana com filla del llati,que,en 1827,a Mallorca, només empraven una mitja dotzena de funcionaris venguts de fora.
“Mui Señora hi amiga mía Mara Rectora no he podido contestar por rason de haber estado dos meses en el Sitio (Faria referència al Sitio d'Aranjuez on els Reis acostumaven passar els caps de setmana?) hi dos meses que tenido de dolor,pero haora gracias a Dios estoy buena nomas meduele un poco el brazo,me ha sabido mal tambien nopoder escribir en el al Doctor Desidel pero me hará el favor de desir que ia le escriviré,que me alegra mucho de lo que me dijo del Colegio hi que io haré todo lo posible para ver si podré alcanzar lo que V desea que io ia le hable al Conde ...V ho el Padre Desiderio quiero que fuera a hablar al Rector de San Jaime hi desirle si les quiere dejar el cuadrito de S.Fausto porque io ler dije al Confesor de la Reina que este cuadrito ha echo dos milagros dar sucesión a Casa de Torrella hi en Casa de Morell.La Reina quiere hacerle una novena hi como el Rei i la Reina quieren mucha sucesión (Ferran VII no tengué infants de les seves tres primeres eposes i com es sap deixà dues nines,al morir l'any 1833,de la quarta,i última,Maria Cristina de les Dues-Sicilies que a més era neboda seva)que sea el mismo cuadrito de S.Fausto que ha echo estos dos milagros,io quiero que fuera con mucho secreto hi hasi tendré la ocasión de entregar estos cuadros,de pedirle lo que V quiere por el Colegio hi nos lo conseguirá hi V me podrá enviar este cuadro de San Fausto hi el de la Sagrada Familia que V ha bordado..”
"Los nobles y grandes señores protejen el Colegio y lo tienen en gran estima", "En aquella fecha -esmenta la del 1837- era el Colegio de la Pureza .el de más fama por la sólida instrucción que se daba como por la esmerada educación que las educandas recibían en el,siendo concuurrido por la gente más noble de la capital y de los pueblos".Pàgines 9 i10 de "Una insigne balear",de la Madre Margalida Juan.
L'any 1829-el 31 de gener-,per tant dos anys després.arribaria la Cèdula del Cap de l'Estat,Sa Majestat Católica el Rei de les Espanyes ( tal era aleshores com es feien titolar els reis del nostre païs) donant el seu beneplàcit perquè el Col-legi regit per Maria Ferrer podés fer ús i ostentació del titol de "Real Colegio".El 4 de febrer seguent,Ferran VII,autoritzava que les col-legiales que, allà morissen, poguessen esser-hi enterrades.Feia cinc anys que la Rectora Arbona havia entregat la seva ànima a Déu,als 68 anys i amb fama de virtut,un 25 de gener de 1824,festa de la Conversió de Sant Pau.La rectora Arbona havia estada admesa,l'any 1817 com a terciaria de Sant Francesc.Duia ja vint-i-dos anys de viudetat.
Maria Arbona Mir,de Fornalutx,mori en temps del pontificat de Don Pedro Gonzalez Vallejo;qui,en la seva qualitat de “Protector del Col-legi”,dies després nomenaria a Maria Ferrer,la filla de Maria Arbona,com la nova rectora.La rectora,Maria Arbona Mir,s'havia fet notar per una fe a tota prova i un gran coratge al llarg dels anys de la seva vida
Es d'imaginar que la rectora Ferrer i les col-legiales de la Puresa,aixi com les demés alumnes i servidores de la casa,rebéren la Cèdula Reial orgull llegitim i ben natural.
Maria Ferrer quatre anys abans,el 24 d'abril de 1827,havia enviat al Monarca una instancia que començava de la manera seguent:”La Rectora i Maestras del Colegio de Niñas titulado de la Pureza de María Santisima establecido en esta Ciudad no pueden menos de reconocer la Soberana protección que la Real Piedad de Vuestra Magestad ha dispensado a esta casa de enseñanza”.
Després de fer referència a un decret de 18 de desembre de 1818-sis dies després de morir el fundador el bisbe Nadal,on,el Rei Ferran VII,els concedia una pensió anual damunt la Mitra del nostre bisbat;a l’entorn d’unes mil lliures mallorquines aprtoximades. I que per un altre,de dia 11 de març de 1819 (del que abans ja hem fet esment) el Rei es dignava donar el vist i plau a les normes proposades en el Reglament intern del Col-legi de la Puresa.
Fonamentada,en aquests arguments i algun més,la nostra paisana demanava fos concedit el titol de “Real Colegio” a la seva escola i que les companyes (germanes col-legiales) aixi com les seves sucesores,que allà morissen, poguéssen esser-hi enterrades. Acabava amb la formula de: “Suplican Rendidamente.a Vuestra Magestad, se digne concederles esta gracia pues en todo lo que va dicho y suplicado recibirá singular de Vuestra Real Piedad”.
Posat el protoclari,”A los Reales Piés de Vuestra Magestad”ella signava de puny i lletra “Maria Ferrer y Arbona, Rectora”. La “i” era la grega i no la llatina: en primer lloc perquè l'instancia estava redactada en foraster i també perquè encara no havia tengut lloc la reforma ortogràfica de Pompeu Fabra pel que fa a la nostra llengua;essent usual,també,la “i “grega també en la llengua pròpia de la nostra illa.
Nou mesos abans de la seva mort,el bisbe Nadal,el 25 de març del 1818 dia de l’Anunciació -acompanyat dels canonges Joan Muntaner i Miquel Serra aixi com del prevere Joan Andreu- havia beneit, amb gran pompa i solemnitat, la capella del nou col-legi regentat per les nostres distingides i destacades conciutadanes.
“Bendecida la capilla se celebró la primera Misa (la em està en majuscula) cantada ppr el Coro del Colegio;se puso el reservado (deu referir-se al copó o a la custodia),cerrandose la fiesta con el cántico del Te Deum.(Página 10 de “Una insigne balear).
Una vegada acabada la bendició de la capella,el bisbe Nadal beneí el pensionat i les altres sales del col-legi.Amb gran pinzellades,Don Bernat Nadal hauria pregonat els beneficis que Mallorca treuria del Col-legi que s’estava inaugurant oficialment:
“Aquí la joventut femenina trobarà menjar i cobri. Formar el seu cor tal com mana la Doctrina,Promoure els coneixements útils i perfeccionar l’art dins l’enteniment de la dona és un factor important de la humanitat per tal que sigui sosteniment i consol de l’home i d’aquesta sort complesqui la finalitat per la qual Déu la va posar al món.Unicament la Virtut i una virtut il-lustrada pot fer-vos sortoses en el vostre interior i considerades,respectades i distingides dintre la societat que vos ha tocat estar” poc més o menys vengué a dir en la seva homilia.
Passarien després dos anys: el 12 de desembre de 1831-per tant cent anys de ser aprovada la Constiució de l'anticlerical segona “República Española”,Maria Ferrer,comprava,per a la institució del col-legi que ella administrava,una casa,a Valldemossa,al Senyor Bernardo Civera Menaya, un jurista aragonés de Celia -destinat,a l'Audiència Territorial de Ciutat,com a Procurador (fiscal)-casat amb una mallorquina nomenada Catarina Thomas Llaneras(o sigui Generes en correcte mallorquí) i Homar;qui,com a pare del mestre d'escola Don Francesc Civera Llaneras,resultaria esser el sogre o pare politic de Madre Alberta Gimenez Adrover.Aquesta casa,encara existeix: Es troba, just venint de Ciutat girant a la dreta i de Deià girant a l’esquerra,ja al final del “carrer des Canonge”no gaire enfora de l’oficina d’informació i de la zona d’estacionament de cotxes i del mercat dels diumenges.Un carrer "des Canonge" que no té res a veure amb l'antic propietari de Ca L'Abat, Don Bruno Morey Fiol, sacerdot valldemossi i canonge emèrit de la Seu de Mallorca com tothom sap: donat que el nom,aquest.de “carrer des canonge” existia com a "carrer de son canonge".aquell 1831.Segons Miquel Ripoll,de l'Obra Cultural Balear a Valldemossa el posible canonge a qui podria fer referència,el carrer,seria un prevere oriund de Sóller o de Deià que nomia Rul-lan.Per de prompte,jo no crec que faci referència,tampoc,al Canonge Capiscol de la Seu,Don Tomàs Rul-lan Bosch,natural de Ciutat,molt vinclat al Col-legi de la Puresa i a l'ensenyança a Mallorca en temps posteriors de Madre Alberta.
El Senyor Civera Menaya tenia aquesta casa per una transacció amb l'anterior propietari la valldemossina Joana Homar Calafat vidua de Mercant.
Però com que la casa,comprada a Civera,resultava massa petita per les exigències del Col-legi,el febrer seguent se’n comprà una de veïnada a Francisca Bauçà vidua de Torres. A una casa i altra es feren només les obres més necessàries i indispensables.Tot quedà llest el 1837;resultant una casa de planta baixa amb dfos pisos.Abaix l’oratori o capella, un rebador,menjador per les nines,cuina espaïosa amb una font de naixement. En el primer pis hi havia el pensionat amb els seus accessoris;sala de piano i rentadores.I a dalt de tot - al segon pis -els dormitoris.Aquell mateix any 1837 eren plantats, a l’hort - anexe a aquersta casa valldemossina del Col-legi de la Puresa - tarongers i llimoneres;els arbres fruitals fornalutxencs i sollerics per excel.lència.
El boticari d’aquell,també,emblemàtic municipi - ho llegim a la pàgina 18 del libre,ja esmentat,de Madre Margalida Juan-qui havia estat frare leg exclaustrat de la Cartoixa,asegurava que mai,els carros i les bisties de la Cartoixa,havien fet feina per cap particular;no obstant, quan la construcció de la Casa de Valldemossa, ells se prestaren a dur material per a la seva realització i fins i tot,els monjos,haurien contribuit amb llimosnes. Per la seva part, l’amo de Son Gual,(una finca que era de la familia Gual de Torrella) deia “haver vist com un dia un capellà li entregava una borsa de doblers a Maria Ferrer,la nostra paisana.
Ara,el Reial Col-legi de la Puresa de Maria,no era un col-legi estatal sino que es trobava sota la protecció de l'església diocesana i com ja he dit,el Bisbe,n'era oficiallment el Protector;la primera rectora.Maria Arbona,seria contemporània dels dos primers”protectors els bisbes Bernat Nadal Crespi i Pedro Gonzalez Vallejo;mentre que la seva filla,col-laboradora i sucessora,Maria Ferrer,a més de col-laborà amb els ja esmentats ho feu amb els bisbes que venguéren posteriorment Don Antonio Pérez de Hirias,Don Rafael Manso i Don Miquel Salvà Munar.Però també, el col-legi de Maria Ferrer, gaudi de la bona estima i consideració de les autoritats civils.Especialment la de Joaquim Maximilià Gibert Alabau (Cap politic de la provincia de Balears entre 1844 i 1851) fou un gran advocat de la causa de Maria Ferrer.En certa ocasió adreçant-se al Ministeri de Foment,organisme del que aleshores depenia l’ensenyament i instrucció li remarcava:
”Permitame V.S que después de hablarle de la Escuela de Maestros el considerar que el Gobierno de S.M.debe la misma predilección a los establecimientos femeninos que a los masculinos, me decido a incluir en la nota adjunta los de aquella clase posee la provincia y aprovechando esta feliz conyuntura me atrevo llamar la atención de V.S. sobre el "Real Colegio de la Pureza de María Santisima” donde las hijas de las casas distinguidas de esta capital reciben esmerada educación cristiana y mora,donde los buenos ejemplos de la virtuosa Directora y el de sus compañeras son los mejores modelos que pueden presentarse a las jovenes pensionistas.
....Excelentisimo Señor, hiere el corazón el ver este dignisimo Establecimiento amenazado de una próxima ruina por falta de recursos.Esta apreciable y virtuosa señora (referit per tant obviament a Maria Ferrer) ha ofrecido al Todo Poderoso dedicarse gratuitamente a la educación de la juventud de su sexo hace ya treinta y cinco años,prefiere sufrir mil sinsabores a exigir alguna retribución a las externas”.
Crec bo fer remarcar que Maria Ferrer fou nomenada per a formar de la comissió examinadora de mestres en temps del senyor Gibert.Concretament en data del 23 d’agost de 1848 se la requerria per a tal càrrec.
D’on eren però..D’on venien,d’on eixien aquestes dues fornalutxenques;aquestes dones tan singulars? Quins foren els seus pares? Quina mena de gent eren llurs avantpassats?
Fullejant els llibres de baptismes d'Alaró, que's conserven a l'arxiu diocesà,hem trobat
una partida de l'any 1723 que diu:
"A set de febrer jo, Antoni Fiol prevere i vicari,batíi un fill de Francesc Ferrer i Joana Mas conjugues d'Alaró que nom Jaume Joseph Francesc.Figuren com padrins Nadal Rotger i Catalina Ferrer d'esta parroquia"o sigui la d'Alaró. La partida,esmentada,afegeix que la criatura "nasqué en aquesta vila (o sigui,repetesc,Alaró) dit dia,mes i any".Uns dos anys després aquest mateix infant,Jaume Ferrer Mas,rebria el sagrament de la confirmació de mans de l'Il-lustrissim Senyor Bisbe Doctor Francisco Zapata en el transcurs de la visita pastoral que feu aquell prelat a la dita vila d'Alaró dia 22 de juny de l'any 1725.El tal Jaume Ferrer Mas encapçala una llarga llista de nins alaroners seguida de dos altres nins cognomenats totdos Guillem Borràs Ordinas,els quals suposam eren familiars entre sí.
Els pares de Jaume Ferrer,Francesc Ferrer i Joana Mas s’havien casat cinc anys abans,el 28 de novembre de l’any 1718,pràcticament cent anys abans de la fundació del Col-legi de la Puresa a Ciutat.Segons la partida signada pel Doctor Bartomeu Rubi prevere i vicari d’Alaró el núbil era fill dels esposos Antoni Ferrer i Catalina Rosselló mentre que la novia era filla de Jaume Mas i Catalina Amengual tots ells alaronesos.Això ens dóna pensar -donat l’escrupulós respecte que les families mallorquines tenien a la tradició dels noms dels infants-que Jaume Ferrer Mas era el segon dels fills mascles de Francesc Ferrer Rosselló i Joana Mas Amengual.
Aprengué,Jaume Ferrer Mas,l'ofici de fuster i anà a viure a Ciutat dintre la demarcació parroquial de Santa Eulalia.Després d'haver enviudat successivament d'Antònia Bordoi Ladrà,de Joana Maria Frontera Serra i de Sebastiana Nicolau Ferrà,el 18 de maig de l'any 1776 a l'església de Fornalutx,comptant cinquanta-tres contreia quartes nupcies amb Maria Arbona Mir una donzella fornalutxenca de vint fill d’honrats fusters.Avui dia segur que cualque progre i, no diguem , ja el col-lectiu del “lobby feminista”me pegaria crits al Cel davant aquests trenta-tres anys de diferència entre marit i muller i ens parlaria de preferència masculina per no dir simplement d’”abusos machistas”.
Beneí l'enllaç,el vicari Dr.Antoni Estades i Ripoll-del casal familiar de Moncaira- i d'ell en foren testimonis els veins Jaume Joy i Pere Joan Arbona que possiblement fos el pare o el germà de la desposada Maria.Aquesta partida matrimonial figura al llibre de matrimonis de l'actual parroquia de Fornalutx que se conserven a l'arxiu diocesà es troba al foli 45 quasi al final del llibre 1/27M/5.Resulta curiós senyalar que l'inmediat anterior casament celebrat a la nostra vila tingué lloc dia 10 de febrer del materix any i es refereix a Bartomeu Vicens Arbona de la familia dels Vicens-Nyegos amb Catarina Bisbal Solivelles,d'una de les branques principals de Can Bisbal o sigui els pares del sacerdot Jordi Vicens Bisbal més conegut pel Vicari Jordi que regi l'església del nostre poble molts anys.A aquest altre casament, celebrat pel Vicari Doctor Antoni Estades i Ripoll, també trobam de testimonis a Pere Joan Arbona i a Jaume Arbona,laqual cosa ens indueix a pensar,vist que la celebració del sagrament no comportava especial parafernalia,que podia tractar-se prou bé del nom de dos escolans o sacristans al servei de l'església i d'aqui pugui provenir el malnom de Ca S'Escolà.
Retornant al que deiem de Jaume Ferrer Mas,setze mesos després,també,neixeria aqui a Fornalutx el fruit del matrimoni amb Maria Arbona.la seva filla Maria; la qual un dia,el Bisbe Nadal,escolliria, juntament amb la seva mare,per posar,en marxa,els fonaments -cristians i pedagógics - d'un col-legi o escola on les nines d’aquesta illa - i per tant de les futures esposes i mares mallorquines- poguessen rebre bona criança i ensenyança òptima.
Jaume Ferrer Mas mori dia 14 de novembre (dia que servidor compleix els anys) de 1795 en temps de Carles IV, pare de Ferran VII.L'obit el certifica el Vicari de Santa Eulalia,Mossen Guillem Pujol.No consta cap disposició testamentaria del finat Jaume,però sí el que la sepultura ha tengut lloc al Convent del Sant Esperit.Un edifici que després de la desamortització s'esbucaria i que's trobava per la zona de la Porta de Sant Antoni.
Jaume Ferrer Mas tenia 72 anys.
El 29 de desembre de 1743 el vicari de Fornalutx,Antoni Mallol,havia casat,aqui a Fornalutx. un fill de Mestre Antoni Lluc Arbona -d'ofici fuster - i de la mestressa Elizabeth Ginestra . nomenat Pere Joan -amb una filla de Pere Antoni Mir i Joana Maria Colom.D'aquest casament un capellà nomenat Bartomeu Mallol i l'escolà Josep Arbona en foren testimonios.Dos anys més tard el 12 de desembre del 1745 morirà a l'edat dels 16 anys un germà del tal Pere Joan,el qual nomia Antoni Lluc.
Un 27 de gener de 1756,el Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades i Penya de Monnàber-oncle del també Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades i Ripoll. batiava,amb els noms de Joana Maria Tomassa,a una filla de Pere Joan Arbona Ginestra i Maria Mir Colom.La nina és apadrinada pels seus oncles Joan Baptista Arbona i Antònia Mir.Obviament ens estam referint a la Maria Arbona Mir casada amb Jaume Ferrer Mas i mare de Maria FerrerArbona.Abans,el 1744,havia nascut el germà gran Antoni Lluc.Pere Antoni nasqué el 1749 i Pere Joan,que continuaria la casa,ell nasqué el 1753.
Maria Ferrer Arbona,la filla i col-laboradora de Maria Arbona en la fundació del Col-legi de la Puresa- vendrà a aquest món i en aquest poble nostre de Fornalutx,el 26 de setembre de l’any 1777 sota el signe zodiacal de les bascules.Deu anys abans, un vint -i- u d'octubre del 1767 - dia liturgic de les Santes Verges i Màrtirs ,una dona. i de Sóller en concret-és sotmesa a suplici per manament judicial;inculpada d'haver enverimat,ella, dos homos.(La tenguéren penjada durant un quart d'hora bo).
Tornant al 1777,a la neixença de Maria Ferrer,dos dies després era duita,el 28 de setembre d'aquell any,a la nostra església del Naixement de Maria on.el Vicari Doctor Antoni Estades y Ripoll - el mateix vicari que havia casat els seus pares- li imposava els noms de Maria,Petra,Bonaventura.Filla de Jaume Ferrer d'Alaró i de Maria Arbona de Fornalutx,Pere Joan Arbona i Maria Arbona .fornalutxencs -són els padrins de font de la recent batiada.Aquesta nina havia de fundar amb la seva mare un dels col-legis de més prestigi a Mallorca per les al-lotes mallorquines i moriria a l'avençada edat de 87 anys,el 5 de març de 1865,rodejada per la fama de la santetat.Aquell mateix any havia mort a Paris el dijous 25 de maig Madeleine Sophie Barat.una religiosa francesa nascuda el 12 de desembre 1779,en el si d'una familia tradicionalista i monàrquica que havia simpatitzat amb el jansenisme (una mena de secta o heregia d'extrema dreta que defensava un Déu i un Bon Jesus jutges implacables i molt severs) al llogaret de Joigny;la qual,el 1800,havia fundat la "Societé des Religieuses du Sacré Coeur".Una congregació canonicament aprovada pel Papa Lleó XIII i dedicada també a l'ensenyament; que convisqué amb i al Col-legi de la Puresa,aqui a Mallorca i a Ciutat entre els amys 1852 i 1854.Després hi hauria per cert uns intents d’agregar el Col-legi i l’institució de Maria Ferrer altres congregaqcions religioses com la Companya de Maria o la Sagrada Familia.Cap d’elles reeixí.
Madeleine Sophie Barat, que el Papa Benet XV canonitzaria l'any 1925,era dos anys més jove per tant que la nostra no menys distingida Maria Ferrer de Ca S'Escolà.
El pare de Maria Arbona,sogre de Jaume Ferrer i avi de Maria Ferrer- pere Joan Arbona Ginestra- feu testament la vetla de la festa de Sant Onofre - 11 de juny de 1780 - davant el notari Joan B Marqués (Protocols ARM-M 2181).Nomena marmessors a Maria Mir "ma muller",a Antoni Lluc,Pere Antoni i Pere Joan "mos fills".Lega a Paula Arbona muller de Jaume Arbona i a Maria Arbona muller de Jaume Ferrer,fuster d'ofici,les seves filles cic sous.Al fill Pere Antoni li deixa una vinya en els Marrroigs i la resta dels bens són pels fills Antoni Lluc i Pere Joan Arbona Mir.En vista que el testador no sap lletra signa en el seu lloc,el testament, un llucmajorer Miquel Llambias Orell; un dels primers mestres d'escola que hi hagué a Fornalutx ( nascut a Llucmajor el 1754i mort a Fornalutx el 1822) i que,al igual que l'espòs de Maria Arbona Mir i pare de Maria Ferrer Arbona,havia sigut abans feligrés de la parroquia de Santa Eulalia.
Pere Arbona Ginestra entregarà l'anima al Senyor dia 3 d'agost del 1787.Un tres d’agost igualment havia nascut,l’any 1753,el seu fill Pere Joan de qui procedeixen majoritariament els actuals descendents de la familia que temim coneixement de llur existència.
Pel que fa a Maria Mir Colom,la seva dona,ella fa testament.el mateix dia,amb el mateix notari solleric ARM.M2182.Seguint l'exemple del marit lega,igualment,5 sous a les filles Maria i Paula Arbona.Al fill Antoni Lluc li lega 5 sous en contemplació de matrimoni i fa hereu al fill Pere Antoni amb condició de no reclamar la llegitima paterna.Maria Mir morirà circa la una del capvespre del 21 maig 1788.
La Madre Margalida Juan ,de qui haig fet referència varies vegades abans,trobam que escriu a les pàgines una i dos de "Una insigne balear":
"Distaba,mucho,del nuestro,el concepto que en aquel entonces (principio del s.XIX) se tenia de la enseñanza y educación en general, y de la la mujer en particular.La obra del obispo Nadal en favor de la mujer mallorquina adquiere con su estudio verdadero relieve".
"La libertad de residencia concedida a las maestras (RO 1804) produjo su concentración en los nucleos urbanos más populosos a costa de los menos habitados. Pero aun en aquellos,la deficiencias de la instrucción dadas en sus escuelas y las deplorables condiciones de estas explicaba la lamentable situación en que la enseñanza de primer grado se hallaba al comenzar el siglo XIX. como es lógico suponer, la guerra aumentó el mal, y aunque las Cortes Gaditanas quisieron remediarlo ordenando la creación de escuelas en todos los pueblos de la Monarquía (Artº 366 de la Constitución de 1812),tan rotunda disposición no pasó de ser un buen deseo. Con el regreso de Fernando VII a España el problema siguió sin resolver, siendo necesario acudir a la colaboración de las ordenes religiosas en la empresa educadora. En 1818 algunos Grandes de España crearon una escuela del sistema lancasteriano, y, al poco tiempo, una junta de damas, fundó otra escuela del sistema lancasteriano y,al poco tiempo,una junta de damas,fundó otra escuela para niñas para practicae el mismo sistema,siendo ésta el embrión de la "Escuela Normal de Maestras".
La Madre Juan segueix explicant.nos que durant el periode constitucional, o sigui el que va del cop d'estat del General Rafael Riego en 1820 a l'intervenció militar francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluis manats pel Duc d'Angulema nebot del Rei Lluis XVIII en 1823, van decretar les Cotts Espanyoles el pla d'estudi del 26 de juny de 1821 que establia la gratuitat de l'ensenyament public i manava la creació d'escoles a tots els pobles que almenys tenguessen cent veïns.Quan per acabar el Rei tornar ser restaurat per darrera vegada com monarca absolut,Ferran VII ordenà executar el pla i reglament d'escoles de primeres lletres (decret del 15 de febrer del 1825) que dividia les tales escoles en quatre classses.A les dues primeres pertanyien les Madrid i capitals del Regne.A la tercera les que tenguessen entre cinc cents i mil habitants i entre cinquanta i cent els de quarta.El decret reial estipulava que els mestres havien de tenir titolació oficial i que s'examinassen com tal.El pla era ben bonic però com altres coses poc més o menys que paper mollat - retxes dintre l'aigua.Aquest pla "Plan y Reglamento General de Escuelas de primeras letras aprobado por S.M.el Rey de 16 de febrero de 1825" encara es conserva a l'Arxiu Municipal de Palma o sigui la nostra Ciutat de Mallorca,
Les senyores -les madones- Maria Arbona i Maria Ferrer,les dues dones de Fornalutx que fundaren, amb el solleric Don Bernat Nadal Crespi,bisbe de Mallorca,el primitiu col-legi i la primitiva institució de la Puresa foren unes autentiques capdaventeres en el món de l’ensenyament públic.Dignes ésser esmentades. aqui, són les paraules de Don Antoni Furió en el "Diccionario de los Ilustres Profesores de Bellas Artes de Mallorca";"Doña María Ferrer,Rectora del Colegio de la Pureza cuyo nombre es su mayor elogio,es de las más aventajadas de Europa en el bordado de sedas.Sus cuadros en que quiso representar a Rebeca con sus compañeras dando de beber a Eleasar y en el que figuró a Enrique II (es refereix a Enric II de França i no a Enric II de Castella) cuando con su comitiva se presentó al Castillo de Anet a visitar a Diana (la seva amant Diana dePoitiers) que se manifestaron a la exposición pública puede decirse que se exceden a los del Nacimiento y la Concepción que bordó para las reinas y tanta admiración causaron en la Corte...Sus labores y talentos los ha difundido esta buena señora dentro de su colegio y de él ha salido un enjambre de señoritas que comp laboriosas abejas han esparcido por doquiera el buen gusto y la elegancia en los adornos de las casas".
O aquestes altre que, Don Joan Llabrés Bernal, inclou a les pàgines 559/561 del segon volum de “Noticias y Relaciones Històricas de Mallorca” transcriu d’un informe de la visita extraordinaria que,dia 13 de juliol de 1835, feren el Comte d’Aiamans i Don Perico Andreu per encàrrec del Governador Don Guillem Moragues i Rul-lan:
“El establecimiento verdaderamente completo en la linrea de instrucción mujeril que existe entre nosotros es el de la Pureza obra del bien recordado obispo Nadal.Unma descripción que abarcaría todo lo que hay en el él de notable sería muy difusa pero omitir la existencia de algunas particularidades fuera privarse la comsión de la suma satisfacción que tiene en recomendarlas”.
Existien en aquella època a Ciutat set escoles regentades per comunitats religioses,una a càrrec de la “Societat Economica d’Amics del Pais” i onze en mans de mestres particulars Juan Mañan,Sergent Francesc Amer,Señor Amodovar,Joseph Gravier,LlorençVives Joan Gamundi,Gabriel Paieres,Francesc Ródriguez,Pasqual Ribot i potser altres.
I ara, senyores i senyors,facem una breu aturada.Peguem per un moment una pinzellada a la parentela. Als germans,nebots,als renabots,als cosins germans,als fills de cosins de Maria Arbona Mir i de Maria Ferrer Arbona.
Per part de son pare Maria Ferrer tenia un germà Pere Francesc i dues germanes Joana Maria i Antònia.De l’existència d’aquests germanastres de la cofundadora del primitiu col-legi de la Puresa en tenim noves gràcies al Llibre de la Escrivania de la Reial Capbrevació que,sota el número 1096,es conserva a l’arxiu de l’Antic Regne de Mallorca i que,en data de 29 de juliol de 1802,senyala que comparaguéren a l’oficina de la Real Capbrevaciò:Pere Francesc,Juana María,Antonia y María Ferrer hermanos hijos de Jaime de la presente ciudad de Palma y mediante juramento declaran tener un poseer unas casas en la presente ciudad de Palma y parroquia de Santa Eulalia,las que posee como herederos ab intestato de su difunto padre”. Els esmentats Pere Francesc,Joana Maria i Antònia Ferrer pertyanyien a matrimonis anteriors.
Per part de la mare l’oncle,l’oncle Antoni Lluc Arboa Mir (el germà gran de Maria Arbona) havia casat dues vegades.La primera amb Catalina Ripoll Vicens i la segona amb Antònia Alberti Busquets.Un fill del primer matrimoni nomia Antoni Lluc Arbona Ripoll nasqué el darrer dia del 1775 o sigui que guanyava apenes de dos anys a la seva cosina Ferrer.L’oncle Pere Joan (Pere Joan Arbona Mir) estava ell també casat amb una Catalina Ripoill.Mori el 31 d’octubre de 1809, i deixà,entre altres,dos fills Pere Joan i Jaume.
En el començaments del segle XX,el 27 maig de 1905 va morir,als 81 anys,Jaume Antoni Arbona Mayol “escolà”, viduo de Catalina Reinès Mayol, descendent de Pere Joan Arbona Mir.
Sabem que,aquest home,feu testament en poder del notari Don Pere Alcover Maspons a Sóller dia 16 setembre de 1899.El seu fill Salvador,nascut el 27 abril 1852 i mort, als 67 anys dia 21 de maig de 1920.Estava casat amb Aina Alberti Arbona.També havia fet testament amb el mateix notari dia 30 novembre de 1908.Un altre fill que nom Jaume Antoni com el pare és nascut el dia de Sant Lluis Gonzaga (21 de juny de 1856.
Germà gran de Salvador i Jaume Antoni Arbona Reinés era, Pere Joan,nascut el 27 de febrer de 1850 .Fuster com els seus majors,el 29 de febrer de 1876 es casarà per primera vegada amb Catalina Vicens i Vicens fill deJordi i Maria de la familia de Can Xinet.Morta aquesta dona,el vespre de Santa Llucia d'aquell mateix any (12 de desembre) es casa una segona vegada,el 1 de maig de 1879 amb Margalida Alberti Escales,filla d'Antoni i Magdalena,la major de Cas Bufó.Havent enviudat altra volta dia 28 juny 1888 torna casar.se amb altra Margalida Alberti però Arbona per part de mare i filla d'Antoni i Maria de Can Llegat el 23 agost 1889.D'aquests tres matrimonis neixarien un infant a cada llit.Del primer llit neixi,el 23 de novembre 1876,la filla,Catalina Arbona Vicens,més coneguda per N'Escolana.Del segon,el primer al-lot,Jaume Antoni, neix el vespre de Sant Joan de 1888; i el fill petit, Antoni,ell fou fruit del tercer llit.Nasqué el dia de Sant Josep de 1893.
Pere Joan Arbona Reinés es tornaria casar una quarta vegada amb una dona vidua nomenada Catalina Vicens Mayol el marit de la qual es deia Guillem Mayol Ballester.Mori el 1927.Filles de Jaume Antoni Arbona Mayol i de Catalina Reinés i per tant germanes de Pere Joan,Salvador i Jaume Antoni foren Francisca,Catalina i Maria.Francisca,que casaria amb Bartomeu Mayol,nasqué el 18 d'octubre de 1848 (per tant abans de Pere Joan).Catalina,ella nasqué el dia de Nadal de 1858 i casaria amb Joan Mayol Ripoll - dit des Forn- el 18 d'octubre del 1891.Amb el seu homo emigraria a Rennes,a la Bretanya francesa on tenguéren un important negoci d'alimentació.Maria,la petita,visqué entre 1865 i 1906 i es casà amb Mestre Francesc Alberti Barceló de Can Cirerol que fou,una breu temporada,batle de Fornalutx en temps del General Primo de Rivera y Orbaneja.De totes aquestes persones hi ha descendents i, molts d’ells, segueixen convisquent entre nosaltres;on ,al igual que els seus padrins, segueixen gaudint del nostre apreci.
Ignor si, Maria Arbona Mir, deixà escrit cap mena de disposició abans de morir en 1834.Per contra el testament de Maria Ferrer Arbona, sa filla, el podem trobar a l'arxiu de l'Antic Regne de Mallorca consultant els protocols del notari Miquel Font i Muntaner als folis 678 a 679 v del llibre F1492/6151.La testadora després d'encomenar -com era usança el fer-ho la seva anima a Déu i expressar que volia la sepultassin amb e vestuari de la Purissima i posada en un bagul nou en el Cementiri rural de "esta ciudad" o sigui de Palma -la ciutat de Mallorca com la coneixem noltros mallorquins de socarel.Designa per marmessors del seu testament a Don Antoni Batle,Don Josep Serra i Don Joan Mir preveres dominics exclaustrats i Don Pere Josep Mir;però nomena a una dona - cosa no frequent aquell temps- a una amiga,a una senyora de bona casa Donya Maria Agnés Ribera Garau,filla dels Senyors Jaume Ribera i Ribera i Magdalena Garau Nicolau casats el 22 de setembre de l'any 1820.
Maria Ferrer deixa ben clar en aquest testament que satisfet quan quedi dit "y todas y cualesquiera deudas y obligaciones que el día de mi fallecimiento resulten contra mi" del que quedi dels seus bens "muebles y raíces,derechos,acciones y créditos,presentes y futuros" nomena "por mis herederas universales propietarias a todas las Colegialas del expresado “Colegio de la Pureza de María” mientras permanezcan como tales colegialas pues es mi intención y voluntad la conservación y comodidad del mismo colegio en favor del cual he dedicado todos mis desvelos desde su instalación".Maria Ferrer posava com condició que les germanes col-legiales pel motiu que fos deixassen d'esser tales col-legiales fossen apartades de la participació de l'herevatge i substituides per les que després podessin entrar en tal qualitat de col-legiales.I al mateix temps prou previsora del que podés eventualment succeïr aclareix que "la institución de heredero que llevo hecha se entenderá con la condición de que la Madre Rectora - com podeu comprovar la terminologia de Madre referida al Col-legi aquest de la Puresa és ben anterior a l'època de la seva il-lustre successora la avui Venerable Gaietana Alberta Gimenez Adrover- que sea del mismo Colegio haya de administrar mis bienes invirtiendo su producto en provecho y enseñanza del mismo colegio" i afegeix que en el cas que aquest tancàs oferia la casa que té a Valldemossa per hospedatge de les dites col-legiales i dedicació de l'ensenyament i instrucció de les nines i que quan hagi morta la darrera de totes elles,es vénin tots els seus bens invertint el producte de la venda en obra pia a la seva intenció en primer terme i a disposició dels administradors.Per a tal designa obviament als marmessors testamentaris i si ells també haguessen passat a l'altra vida,els remplaça per el Senyor Canonge Penintencier de la Seu,el Senyor Rector de la Parroquia de Santa Eulalia de la que ella i tot el Reial Col-legi de la Puresa de Maria són feligresos aixi com el degà de l'Obreria de la mateixa parroquia ciutadana. Donen testimoni,del testament de Maria Ferrer Arbona,a més del senyor notari,el nom i llinatges dels germans Don Francesc i Don Bartomeu Llabrés i el de José Izquierdo.Donat la perdua de vista de la testadora,Don Francesc Llabrés signarà per ella i davant ella i amb permis del senyor notari el testament.
Un any i busques després d'otorgar-se aquest testament,i vivint encara la testadora,el 22 de setembre de 1861,mor la seva amiga i companya de professió i de col-legi,la senyora Maria Agnés de Ribera i Nicolau vidua del Senyor Gabriel Cabanellas;l'únic personatge femeni dels cinc marmessors assenyalats en la darrera disposició testamentaria de Maria Ferrer.
De l'antiga familia Ribera, antics patrons de pesca establerts segles enrera a la parroquia de Santa Creu i ennoblida una les seves branques principales - que havia adquirit la finca de Biniaraix “Son Ignaci “ coneguda al dia d'avui per Can Ribera - Maria Agnés havia siguda designada,en data del 13 de gener de 1860 auxiliar de la Rectora del "Col-legi de la Puresa",Maria Ferrer,amb poders executius semblants als de la rectora titolar,pel bisbe de l'època Ilm Doctor Don Miquel Salvà i Munar.El bisbe Salvà basava la seva decisió en l'avençada edat (82) de Maria Ferrer:”Espero de la rectitud de V que acceptará este encargo,llenando asi mis deseos y esperanzas” deia el prelat llucmajorer.
La setmana anterior d'aquesta mort (la de l'Auxiliar Ribera) havia tengut lloc un esdeveniment social un tant important per a la societat politica de la societat civil,militar i fins i tot religiosa de la Mallorca d'aquell temps.Ens referim a la visita que feu a la nostra illa la Reina Isabel II,la filla i successora de Ferran VII -el rei que havia donat titol de Reial Col-legi a la Puresa i permis per enterrar-hi la rectora i les col-legiales -acompanyada del seu espós el Rei consort Francesc d'Assis de Borbó i del princep de Girona i d'Asturies,el futur Alfons XII ( sisè del mateix nom en la cronologia dels Alfonsos de la Corona d'Aragó i filant prim primer Alfons rei de Mallorca).Per obsequiar a la Senyora Reina,el col-legi de Maria Ferrer i d'Agnés de Ribera havia adquirit dos mocadors de fil de seda,brodats amb una singular mestria,resultant tota una obra d'art.Maria Agnés Ribera Garau fou la qui havia comprat la tela,la qual hauria costat a l'entorn d'unes cent seixanta pessestes d'aquell temps.El col-legi,a més oferi per la mateixa avinentesa a Les Seves Reials Majestats,un roser molt ben treballat amb un cossiol fet de mariscs i tot aix presentat damunt un palangana d'argent.
Quasi cinc anys després d'haver fet aquest darrer i ultim testament,el 5 de març de 1865,als 87 anys- com ja he dit abans- entregà l'anima a Son Creador,Maria Ferrer Arbona -cofundadora amb la seva mare del Col-legi de la Puresa el 1809.Mori amb una fama de santa que opin els mallorquins i principalment,els fornalutxencs,no hem després sabut valorar i treure benefici per a lloança de la nostra estimada roqueta.
En vida seva es conta que li foren atribuides a la nostra paisana unes quantes accions miraculoses.Permeteu-me us faci un insis per dir-vos que de la mateixa manera que els municipis de Valldemossa.Sancelles i Petra poden,els seus creients católics,rendir culte públic a Santa Catalina Thomas i Gallard,a la Beata Francina Aina dels Dolors de Maria Cirer Carbonell “Xiroia”o al Beat Juniper Serra i els de Pollença,Artà,Campos del Port,Costix i Sóller em rendeixen de privat a Madre Alberta,Mossen Miquel Costa Llobera,Sebastià Gili,Sebastiana Lladó Sala (més coneguda per Sor Maria Rafela com fundadora de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesus i Maria) que per cert,crec fou alumne de “La Puresa” l'any 1844,a Margalida Amengual Campaner “Cativa” o a Francisca Alcover Morell de Can Perus;bé podrien,els creients católics del nostre benvolgut poblet de Fornalutx revendicar "la santetat" de Na Maria de Ca S'Escolà,la Serventa de Déu, Maria Ferrer i Arbona,cofundadora del primitiu "Col-legi de la Puresa" de Ciutat i la seva Rectora entre els anys 1824 i 1865.La veritat,no crec que això pugui molestar ningu.Tot el contrari.Baldement que,en el testament, hagués manifestat voler ser enterrada al cementiri rural,les seves companyes no consentiren,de cap de les maneres,fos treta de casa. Conten que,per espai de tres dies,la tengéren amagada a un soterrani davall taulons perquè no la trobassin i l'enterraren a la boveda del Col-legi.D'aqui poc després, les despulles d'ella i de Maria Arbona Mir. sa mare, foren duites a un ninxo prop de la Sacristia fins als dies de la Segona República d'Espanya on són traslladades -després de descobrir-se l'antic cementiri i cavar el repla que hi ha entre la Capella del Cor de Jesus i l'escala que puja al Cor. el 2 de setembre de 1931 just davall l'indret on abans tenia l'habitació la donada.
La questió,aquesta,de la sepultura de Maria Ferrer en el Col-legi de la Puresa donaria lloc a un intercanvi de missatges i cartes entre el batle constitucional de Ciutat, Miquel Estade i Sabater(descendent d'una branca dels Estades de la Casanova residenta a Deià que el segle XVIII passà a residir a Ciutat i avantpassat dels actuals metges ciutadans don Miquel i Don Josep Estades Coll) i el governador civil de la provincia:
“Ha llegado a mi noticia (sic) que Doña María Ferrer Directora del colegio de educandas de la Pureza situada en la calle de la Pureza,falleció el día 3 (sic) ha sido enterrada dentro del edificio del ante dicho colegio yo ignoro si aquel estableciniento de educación civica tiene ningun un privilegio especial par poderse de eximirse de ser coducidas al cementerio rural ttodolos cadaveres de las persones que en el fallecieren;he suspendido todo procedimiemnto y he resuelto consultar V.S como mi imediato predecesor cual la conducta que yo deba seguir-” deia el batle Miquel Estade Sabater,dia 10 de març d'aquell any 1865; a lo que l'endemà responia la primera autoritat de la provincia:
“En vista de la consulta de V-S,de ayer con motivo de haberse dado sepultura al cadaver de Doña María Ferrer -y no constando en este Gobierno que se haya expedido autorización alguna para que tal suceda en aquel establecimiento al que por otra parte no puede referirse la Real Orden de 10 de mayo de 1818 ni la Real Orden de 30 de Octubre de 1835 puesto que tratan ambas de religiosos profesos a quienes exclusivamente se ha concedido la gracia de ser enterrados ...dentro de su misma clausura o convento;he dispuesto nombre V.S una comisión facultativa que le acompañe inmediatamente a inspeccionar el sitio donde se depositó el cadáver”. Responia.l’endemà la primera autoritat provincial.
Sanitat per la seva banda comunicava a Rosa Guasp la nova rectora de “La Puresa” dia 15:
“Para dar cumplimiento a unas diligencias que de orden del Señor Gobernador estoy instruyendorelativamente a haberse enterrado dentro del edificio de este colegio el cadáver de Doña María Ferrer directora que fue del mismo,se sirva Vd exibirme el permiso en virtud del que se ha praticado tal entierro”.
El dia 25 del mateix mes,el batle de Ciutat enviava al Gobernador una copia de la Cèdula de Ferran VII que la Rectora Guasp li havia fet arribar per conducta del Rector de la parroquia de Santa Eulalia:
“En 22 de marzo me ha entregado Don Bartolomé Castell Presbitero y Cura de Santa Eulalia una Real Cedula de Privilegio expedida por el Rey Don Fernado 7 (sic) en Madrid a 4 de febrero (sic) de 1829 para poder enterrarlas personas que en el mismo se indican en una bóveda existente en el interior del colegio”.
El 20 de juliol del mateix any - dia de Santa Margalida - el batle de Ciutat traslladava a la Senyora Rectora de “La Puresa” (càrrec assumit,en aquest moment,per Margalida Aina Fiol Mascaró nomenada rectora el 7 de juny passat pel Senyor Bisbe) una llarga comunicació,o providènci, del Govern Civil enregistrada sota el número 3121 i signada per Ricardo de las Cuevas.que se li havia fet arribar.on l’autoritat competenta manifestava:
“Considerando que a la Real Carta de 4 de febrero de 1829 recayó posteriormente el Real Decreto de 30 de octubre de 1835 a cuya primera regla ordena que El 24,vetla de Sant Jaume,Margalida Fiol responia al primer regidor de Cort:
”Acato y venero como cumpe la más humilde de sus súbditas esta providencia pero me reservo el derecho de acudir a M.Iltre Señor Gobernador de esta provincia que la ha dictado,rogándole me asisten poderosas razones en fundar mi solicitud.
Practicats.posteriorments,uns quants desenterramentsn i enterraments dels ossos de les nostres paisanes,l'any 1977 -passada ja les èpoques de monarquia,primera dictadura,república, guerra civil i fins i tot el govern del General Franco (eixit d'aquesta mateixa guerra incivil),les restes de Maria Arbona i de Maria Ferrer foren depositades a la capella de la Casa Mare de “La Puresa” no gaire enfora del lloc que guarda les de Madre Alberta,la seva repetesc il-lustre i ben digna successora.
I etcetera,etcetera.Moltes més coses ,certament, haurem oblidades de contar sobre aquestes dues paisanes nostres.Abans de posar el darrer punt vull demanar una cosa a les autoritats compatentes d'aquest benvolgut municipi, independentment de la bandera a la que serveix i del color ideològic dels membres del nostre consistori.Per descomptat no li demanaré al batle de Fornalutx que canonitzi ni, tan sols me, beatifiqui a Maria Ferrer, ja que això no és competencia seva como no és,fins i tot,de Don Miquel Deyà i Deyà,el rector de la nostra església on,aquesta senyora i sa mare, foren fetes cristianes,católiques,apostóliques i romanes perquè aquesta era la fe que professaven i reberen dels seus majors.El que sí està en les mans de l'ajuntament de Fornalutx - No importa aquest sigui blanc.negre,blau o vermell- és iniciar, i després enllestir, el procés cap al reconeixement d'aquestes dues fornalutxenques,Maria Arbona Mir (1756-1824) i Maria Ferrer Arbona (1776-1865), com a Filles Il-lustres o almenys Altament Distingides.Tinc l'intim convenciment de no demanar cap impossible sino quelcom de raonable,just i assenyat.
Amb quin pret me permet demanar-ho? Doncs el dret d’esser qui sóc i de venir d’on jo venc.El dret que me donen cinquanta-anys de convivencia amb la terra dels avis,complits el passat 23 d’abril festa de Sant Jordi (patró de Catalunya i d'Anglaterra com també de la Cavalleria cristiana),aixi com d'haver col-laborat, poc o molt, amb la premsa escrita de la valll que ens aixepluga.
Aquest dret no el me fan perdre la meva presència a un programa televisiu intrascendent - a la vegada que polèmic per a cervellets afamats de morbositat malsana- d’un determinat canal.I molt manco la mala llet,la mala bava,dels qui,apart raons d’edat,en saben ben poc històricament del que passà,aquí, politcament trenta anys enrera;pretenen,ara,donar lliçons d’ètica democrática; i a més - no satisfets de presentar-me,davant les senyores que me puguin interesar i atreure,com un eixelabrat i envelliit palpanines- covardament han d’amagar-se,rera l’anonimat incontrolat,i permisiu, de l’internet per desqualificar.me mitjançant la maldicencia per no dir la calumnia.
Maria Arbona i Maria Ferrer foren unes avençades pel seu temps i ho donaren tot a la professió que exercien.L'obra que elles ajudaren,al Bisbe Nadal,a fer nèixer i que la Madre Alberta més tard puliria és una obra avui ben arrelada i respetada no sols a Mallorca sino a altres indrets de la terra.I si aquesta circumstancia resultés poc convincenta la qualitat i pulcritut artesanal dels seus treballs manuals,dels seus brodats coneguts per tot el món,són per ells mateixos mèrits bastants per donar curs a aquesta justa suplica de declarar aquestes dues dones- com he dit - Filles Il-.lustres del poble on nasquéren:
Fornalutx.Honren el poble.Honren els descendents dels seus familiars que aquí deixaren.Ens honren a tots nosaltres.
Abans de donar.vos les gràcies obligades per haver vengut,ho vull fer a la "Congregació de Religioses de la Puresa" de Ciutat i,especialment, a Madre Maria Ignasia Lladó,filla de l'il-lustre historiador Don Jaume Lladó Ferragut acs que.quan la meva visita, mesos enrera, a la casa del carrer de can clapers,avui carrer de la puresa,me donà tota mena de facilitats per visitar i per investigar les dades que necessitava per aquest treball que tenia intencions oferir.vos i que ara vos he ofert.
I ara sí.Gràcies per la vostra assistència aquí.Gràcies a l’Agrupació cultural Furn al-lugg i a Miquel Adrover Sastre,el seu president, per convidar-me.Gràcies al nostre ajuntament per cedir la Sala Magna dels plenaris com lloc de la conferència.Assegut a aquesta cadira m’estic recordant que el meu senyor avi,el meu besavi i el meu rebasavi ocuparen el seient de la batlia com també, fa quaranta.set anys, l’ocupava un altre familiar. I com m’hauria agradat poder-me dedicar al servei politic del municipi -seguint l'exemple dels meus majors- de no haver-hi intervengut els entrebancs i les "recomanacions" gens ni mica encoratjadores del meu propi entorn familiar.Gràcies,a tots i a totes,per haver.me escoltat.Esper no haver fet retxes dintre l'aigua ni parlat al desert.
El que ara faceu o decidigueu fer tots quans pugueu tenir competencia per fer o decidir és exclusivament cosa vostra.No oblideu,estimats compatriotes -fornalutxencs i fornalutxenques,que qualsevol poble,per menut que sia,que honra el qui l'han honrat, no fa tort a ningu;però el qui no els honra,o no vol honrar-los,a més de donar mal exemple es fa tort a ell mateix.

ANTONI MAYOL ARBONA Xoroi 1758-- 1848 EL PRIMER BATLE DE FORNALUTX

2010-03-15T15:37:00.000-07:00

ANTONI MAYOL I ARBONA de CAN XOROI
PRIMER BATLE DEL MUNICIPI DE FORNALUTX L’ANY 1812
Conferència pronunciada, el 15 de febrer de 2002, per Joan Antoni Estades de Moncaira
i Bisbal, a la Sala Magna de les Cases de la Vila de Fornalutx - carrer Vicari Solivellas 1
Amigues (¿?) Amics.Jo diria.més bé,coneguts i conegudes.Estimats compatriotes del molt estimat i car poble de Fornalutx.
“Amor,odi,enveja.Tot acaba.Disfrutem de la vida amb la companya (o company) benvolgut cada dia de la passatgera existència que Déu mos ha donat sota el Sol. No hi ha déu (en minúscula) sino Ell (en majuscula). A Ell dur o porta l’esdevenir. (Paraules tretes del Llibre de l’Eclesiastés i de l’Alcorà versicles sisè i novè del primer i sura quaranta del segon).
A les acaballes del regnat de Ferran VI - el tercer monarca de la Casa de Borbó nascut precisament el 23 de setembre de 1713 a Madrid -aquí a Fornalutx neixerà,el 23 de setembre de 1758,Antoni Mayol i Arbona.Es el segon dels infants i el primer baró del Senyor Jaume de la familia antiga i senyorial dels Mayol de Bàlitx ( per part paterna) i Ponç-Pati per part materna) i de la fornalutxenca Maria Arbona i Busquets de Puigderros filla i hereva de l’Honor Jordi Arbona (Xoroi) i de la Senyora Isabel Busquets de Puigderros. Aquesta darrera eixida d’una branca de familia de vella i quasi desaperaguda noblesa illenca).
Els Arbona Xoroi , poseeïdors de la finca “Sa Domenega”, que encara perteneix a la mateixa familia,eren descendents dels Arbona del Raig ;que, el dia de Sant Joan del 1421, adquiriren l ‘Alqueria de Monnàber de Macià Enselms tutor del Púbil Nicolau Serra fill i hereu de Mateu Serra ciutadà ded Mallorca.
A la Cabrevació de l’any 1668,dos anys després de morir llur pare nomenat també Jordi Arbona, llegim: “ Els Honors Jordi i Vicenç Arbona fills de l’Honor Jordi Arbona dit de la Cabana germans denuncien tenir i posseïr un olivar dit La Domenega en el lloc de Fornalutx”.
El Jordi Arbona, pare,era fill d’Antoni Joan Arbona senyor de les terres de Monnàber-espòs de Catalina Vicens - que mori pel gener de 1618 i que havia fet testament,el 12 de desembre de 1617, davant el notari Pere Mayol. Germà major d’aquest Jordi era Joan Arbona i Vicens casat primer amb Antonina Custurer i Garriga i després amb Magdalena Busquets de Puigderros,l’escut familiar de laqual podem encara veure i contemplar,al dia d’avui,damunt el portal i a les dues columnes de la clastra d’aquest edfifici on ara ens trobam.
Joan Arbona i Vicens seria el darrer baró de la branca dels Arbones de Monnàber i només deixà dues nines del seu primer matrimoni : Florentina casada amb Miquel Trobat ,de la Vila d’Inca,que mori sense descendència i Maria, esposa d’Onofre Penya de Son Sales, que entrà en possessió dels bens de Monnàber quan mori la germana major .
El germà petit, Jordi, ell en 1619 es casava amb Elisabeth Canals la mare de Jordi Arbona Canals i viduo,el febrer de 1627, torna a casar-se el 1630 amb Joana Mayol Reinés de qui neixerà Vicenç Arbona Mayol. Daquest darrer era descendenta una rebesavia meva Maria Arbona Mayol, muller de Joan Solivellas Mestre,morta a la finca de Son Llobera de Lluc el 26 de novembre de 1894 i mare del sacerdot Guillem Solivellas Arbona (Lluc 6 de febrer de 1869-Fornalutx 31 de gener de 1950) que té dedicat . a nom de “Vicari Solivellas”, el carrer on ell vivia i i on ara mos trobam en aquest moment Recordarem que Jordi Arbona Canals mori el 1666 i que estava casat amb Francisca Busquets,
Antoni Mayol Arboma tendrà altres germans i germanes apart de la major Isabel, nascuda el 1755. Seran aquests: Jordi nascut el dia de Sant Esteve de 1762 i casat amb Joana Aina Alberti i Alberti de la familia de Es Poador, Jaume o Pere Jaume,nascut el dia de Santa Margalida de 1765,que seria eclesiàstic i Margalida nascuda el 9 de març de 1770.
Quan, Antóni Mayol Arbona, aterrà sobre aquesta vall de llàgrimes que és la planeta terra ,Fornalutx formava part,encara que certment important de la vila i del terme municipal de Sóller.Fornalutx és no obstant només un llogaret i Antoni Mayol Arbona forma part d’una de les families més honorables del lloc:d’aquestes families benestants que solien esser triades per a excercir càrrecs notoris tant en l’administració civil i judicial del municipi (el 1713 un Toni Joan Arbona era batle reial de Sóller) i sobretot en la administració del Consell de l’església.Entre aquests darrers cárrecs, o bé un tant units a ells - la familia d’Antoni Mayol Arbona de Can Xoroi tendrà cura,fins els nostres dies ,de l’Obreria del Nom de Jesús.
Neix,Antoni Mayol Arbona,a una època on l’analfabetisme ronda el 100% entre les dones i el 95 i 96 % entre els homes.Són ben pocs,llevats de capellans,escrivents i lletrats,els qui saben posar el seu nom i llinatge a un paper.El nostre personatge es troba entre el nombre d’aquests darrers; la qual cosa tenim comprovada a una escriptura de la notaria de Joan Baptista Marquès (menor) en la que fa un apoderament, entre altres, al seu nebot Jordi Arbona Alberti.
En aquest document, redactat,obviament en llengua castellana de puny i lletra,s’hi pot llegir la signatura d’ “Antoni Mayol y Arbona” (Antoni i no Antonio.Ara això sí “y “ i no “i” puix la llatina com conjunció copulativa és cosa de la reforma ortogràfica de 1907.La reforma de Pompeu Fabra com es sap)
Ara, si jo exeptuu,aquest fet o circumstància de la signatura de puny i lletra propia, no podria dir-vos, amb tota certesa si aquest senyor tenia,o no tenia, estudis, No obstant m’imaginaré que, essent fill de casa bona i mitjanament acabdalada i amb oncles a l’avior paterna ( com Simó Mayol de Bàlitx Ponç-Pati ,1743-1797, que surt a l’ "Alistamiento Noble de Mallorca del Año 1762) que eren capellans, ( No oblidem que els capellans en aquell temps principalment en sabien de lletra per ells i per a salar), Antoni Mayol Arbona,el fill gran de Jaume Mayol de Bàlitx sabia cualque coseta més que no posar unicament el seu nom i el seu cognom.
La naixença, el 1758, del qui havia d’esser cinquanta-quatre anys després,el primer batle d’un Fornalutx constituit en municipi independitzat i separat del de Sóller ,coïncideix amb la naixença del que serà a França polític i cap revolucionari Maximilien Robespierre ( Arras 1758.Paris 1794).També ella coincidirà aquí a Mallorca amb la darrera i tardana “Junta General de la Part Forana”.A que a aquesta mateixa junta, o a una de molt consemblant,un oncle d’Antoni Mayol,el Senyor de Bàlitx d’Amunt ,Antoni Mayol i Ponç-Pati (1728-1800) era inseculat, juntament amb altres sèt senyors o prohoms per al càrrec de Sindic Forà del Partit de la Muntanya; denominació que aleshores devia tenir el que avui en dia coneixem com la Zona de Tramontana.
L’honor Antoni Mayol i Arbona, de Can Xoroi, fou contemporani dels regnats de Carles III gernanastre i sucesor de Ferran VI, del seu fill Carles IV, del seu nét Ferran VII i de la seva renéta Isabel II pel que fa a casa nostra; i dels de Lluis XV,Lluis XVI ,la Revolució de 1789, Napoleó I Bonapart,Lluis XVIII,Carles X i Lluis Felip I d’ Orleáns pel que atany al veï païs de la França.
Es cosa sabuda que l’any 1808 a l’estat espanyol hi regnava un monarca bon pitot però versátil i inepte, Carles de Borbó i Saxònia, el qual deixava cosir i tallar el bacallà als seus primers ministres: Floridablanca,Comte d’Aranda i especialment Manuel Godoy a qui donà l’inusual titol nobiliari de “ Princep “. El Principe de la Paz”.D’aquest darrer - de Godoy - contaven que era l’amant de l’esposa del Rei, la Reina Maria Lluisa de Borbó-Parma i que converti el Regne de les Espanyes en un negociet de bon rendiment per a donar gust i esplai als seus amics,coil-laboradors i parents.Política corrupta de nepotisme que seguien amb escreix més corretgit i augmentat no pocs dels seus ministres o secretaris d’estat com, per exemple, el d’Hisenda Miquel Gaetà Soler i Rabassa que era mallorqui. També el 1808 ,el rei i la reina estaven barallats amb el seu fill i hereu Ferran de Borbó i Borbó-Parma, el futur Ferran VII.
El Princep de Girona i d’Asturies demostraria esser, tant o més, inepte que el seu pare;però més fals i mal lletat que el progenitor.
Adversari de Godoy qui li feia nosa,donà suport a un esvalot conegut com “ El Motín de Aranjuez”que acabà en l’abdicació de Carles IV a favor del seu sucesor el dia de Sant Josep de l’esmentat 1808 . Mentretant, el General corsa,Napoleó Bonapart (Ajaccio 15 d’agost de 1769 Illa de Santa Helena 5 de maig de 1821) - descendent, diuen alguns de mallorquins del segle XV - autoproclamat quatre anys enrera emperador de la França burguesa,hereva d’aquella sagnant revolució que havia tallat,el gener de 1793,el coll al Rei Lluis XVI parent ben apropat dels nostres reis. (El borbó francès i el borbó espanyol eren cosins a la tercera generació essent el primer un nebot segon del nostre Carles IV) .
Aixi doncs,mentretant el general corsa, esdevingut emperador, havia decidit intervenir en les questions politiques dels seus veïnats entre els quals havia els de la Corona Espanyola. Sense pensar-ho gaire temps,feu entrar pels Pirineus les seves tropes sota el comandament del seu fidel amic i cunyat el General Joachim Murat (1767-1815) amparat amb un tractat d’al-liança i amistat i amb l’ excusa de venir a posar aquí un poc d’ ordre i de pau. Però qui diantre li havia demanat el seu parer ! La vertadera intenció del dictador francès ,ara bé, era que, si els predecessors - els capets borbons havien regnat mil anys damunt la França i un d’ells havia vengut a regnar a Madrid quan mori sense fills Carles II de la Casa d’Habsburg- perquè no podia la seva familia ,la familia Bonapart,venir també a Madrid i regnar-hi.
Dit i fet.Amb el païs mitjanament ocupat me convoca a Bayona (en territori basc d’administració política gavatxa) al nou monarca espanyol i al seu pare;obligant que el primer tornàs la corona al segon i a que aquest darrer tornàs abdicar però aquesta vegada a favor de qui essent amo i senyor de la França creia esser-ho de la resta d’Europa. Era el 6 de maig d’ aquell 1808 quan Napoleó nomenava per a rei de les Espanyes al seu germà major Josep (Cort 1768-Florencia 1844) fins aleshores rei de Napols, territori de la peninsula italiana també ocupat pels exèrcits napoleónics i del que passaría a esser rei-titella l’esmentat General Murat,Gran Duc de Berg., casat amb una Bonapart. La princesa napoleónica Maria Adela Carolina Bonapart (Ajacció 1782-Florencia 1839)
Aquests esdeveniments,juntament amb l’ alçament patrtiotic de Madrid del dia dos d’aquell mateix mes de maig cantat, èpicament, per Nicasio Gallego ( “ Noche, lóbrega noche - del miserable que esquivando profundas penas - en silencio gime - No desdeñes mi voz,letal beleño”.) inicia el periode conegut, a terres de parla castellana, amb el nom de “Guerra de la Independencia” i. a les de la nostra parla, com “la Guerra del francès” Es l’hora del trist concert entre la campana i el
Però, per favor, retornem un poquet al nostre biografiat Antoni Mayol Arbona.El gener de 1803 son pare, Jaume Mayol de Bàlitx ,declarava posseïr a Fornalutx un olivar dit “El Palau de la Gata” veïnat de Francesc Ensenyat alies Canonet, de Pere Coll, de Miquel Castanyer i de Jaume Bisbal alies Pareta aixi com un altre que li deien “Les Moncades” i que era veïnat de l’olivar de Ramon Frontera. Per aquell mateix entremig un tal Bartomeu Arbona - de malnom Moreu - fill de Bartomeu manifestava tenir i posseïr casa i corralet en el paratge de la Creveta del Mirador lindant amb cases de Florentina Llobera, amb carrer públic, amb placeta de Josep Colom alies Mesqui i amb camí de l’Olivaret. Descendent o almanco familiar, d’aquest Bartomeu Arbona, era el forner Antoni Arbona Colom (1828-1892) qui vivia, precisament, a una casa del Mirador de Sa Creveta que hi ha enfront de l’esplanada de l’església,veïnat de Can Xandre i la vidua del qual Maria Barceló Colom,morta a avençada edat el 16 de gener de 1922,coneguéren mon pare i ma mare al Cel siguin tots ells. D’Antoni Arbona Colom i de Maria Barceló Consti que són rebesnéts dues persones aquí presentes en aquesta sala i audiència: el batle actual d’aquesta vila Salvador Sastre Umbert ;qui dilluns passat, dia 11, compli quaranta-vuit anys - ( Que en pogueu complir quaranta i pico més Senyor Batle ¡) i el regidor, de l’oposió actual, Joan Alberti Sastre.
Vos he dit que, la familia d’Antoni Mayol Arbona, era una familia benestant i que per part de sa mare, na Maria Arbona i Busquets de Puigderros, de Can Xoroi,descendia dls Arbones que posseïen “Monnàber”.També vos puc afegir que l’Antoni Joan Arbona, pare de Jordi Arbona i Vicens de qui era descendenta la mare d’Antoni Mayol Arbona, també era el pare de Gabriel i Pere Arbona i Vicens de qui procedeixen les branques dels Arbona del Clot i potser algunes altres no ben determinades. Igualment puc afegir que Antoni Joan Arbona, en el expressat testament seu de l’any 1617, me deixa cinc” lliures a una filla de Miquel Rul-lan alies Mandilègo per amor de Déu i en contemplació de son matrimoni”
La Història dels Arbones fornalutxencs - un dels llinatges més emblemàtics del poble - és una història feta de lluites constants i de molta de feina.No dormien damunt la palla ells!
L’any 1666 - el mateix que havia de morir Jordi Arbona Canals - una dona de trenta-cinc anys - vidua d’un Joan Arbona ,mare d’un alo-lot de vint anys,Joan, i de dues minyones - denunciava al Batle Reial de Sóller ( Era de Sóller obviament donat que la independencia municpalistica tardaria més de cent anys en arribar) Joan Frontera que :”uns individuos Pere Francesc Vicens,el seu fill Damià i Tomeu Fontanet havien anat a casa seva,al carrer del Pujol, amb l’excusa de trobar-hi un tal Miquel que era bandejat de l’Ordre i de la Llei i després d’haver forçat les portes li haurien pegat a ella, unes quantes garrotades amb una escopeta.
Pel seu temperament tossut i reservat, els nostres Arbones, han fet honor al castell d’argent i al lliri d’or d’amunt un camper d’atzur del seu escut heraldic.
No ens desviem de la questió i reprenguem el fil per tal d’enlleçar-lo millor amb la que interessa d’Antoni Mayol Arbona.
Durant els quatre anys que durà la guerra contra els invasors francesos s’estrevingué que Catalunya,l’any 1810,fou pura i simplement anexionada a França, Mallorca no fou mai ocupada per les tropes del Bonapart;però,Mallorca, tenia un capità general qui a la vegada era President de la Reial Audiencia - el Tinent General Antoine Malet marquès de Couvigny - el qual era ,ell, francès. Ara bé, Malet,era un francès que havia hagut de fugir de França per mor de la Revolució i de la caiguda de la monarquia borbònica. Al “ nostre capità general” no li feia gaire gràcia “la folie des grandeurs” de l’ “emperador d’Ajaccio”; que segurament devia,ell,considerar com un simple usurpador de la corona i del trono del seu païs.
Mallorca,doncs, a l’època de la Guerra del francès, pot considerar-se com un “territori alliberat” de l’opressió estrangera (francesa). Les autoritats “mallorquines” no reconeixen per Rei de les Espanyes al titella de JosepI sino a Ferran VII;qui, presoner al Castell de Valencia, envia missatges de felicitació i enhorabones al seu carceler com “el más humilde súbdito de Su Majestad Imperial y Real cuya Augusta Frente corona la Providencia”.A Mallorca venen a refugiar-se eclesiàstics,politics i funcionaris que fugen del Bonapart a qui no estan disposats a fer capades i reverencies. Aquests refugiats, per cert,contribuiràn molt a la dominació politica castellana de la nostra roqueta.
I arribam a l’any 1812.Aquell any a Cadix - una ciutat d’Adalusia que tampoc reconeixia per Rei al germà de l’ “Emperador” - s’hi votà i aprovà, en Corts Generals, una constitució que el dia de Sant Josep(19 de març) era promulgada per la Regència en nom de l’absent i captiu Ferran VII.
L’article 310 d’aquesta constitució deia que :”Se pondrá Ayuntamiento en los pueblos que no lo tengan y en que convenga le haya, no pudiendo dejar haberle en los que por sí o con su comarca lleguen a mil almas y también se les señalará termino correspondiente”.
A consequència d’aquest article, el dia de Tots Sants - Primer de Novembre de 1812 - les poblacions de Banyalbufar,Búger,Capdepera,Costix,Fornalutx,Lloseta,Santa Eugenia i Son Servera es transformaven en municipis independents i seperats dels ajuntaments dels que fins llavores havien depengut. Era batle ja constitucional de Sóller,Joan Castanyer,i rector de la parroquia major de Sant Bartomeu el prevere deianenc Mossen Pere Gamundi Penya.Aquell dia fou proclamat batle del nou municipi de Fornalutx Antoni Mayol Arbona, de Can Xoroi, propietari, molt possiblement, de les cases i terres d’aquesta familia.El dia abans,Antoni Mayol Arbona,havia jurat el càrrec davall la porxada de l’església en mans del vicari, el Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades de Moncaira i Ripoll germà del meu cinquè avi i de la Senyora de Bàlitx d’ Amunt, Caterina Estades de Moncaira Ripoll (1730-1823) tia polítca del primer batle fornalutxenc.
Quines raons hi havia perquè fos proclamat batle Antoni “Xoroi”? No les sé amb exactitut,però posaria la mà al foc que,apart potser esser un fornalutxenc que ocupava talvolta ja un seient a les Cases de la Vila de Sóller,Antoni Mayol Arbona tenia una relació cordial a més d’amistosa amb el Senyor Vicari .Antoni Estades de Moncaira Ripoll era molt amic del Bisbe d’aleshores; un solleric,Bernat Nadal Crespi, fill d’un moliner de Bunyola, que sembla xerrava vuit llengues i que tengué una participació destacada a les Corts “Constituents” reunides a Cádiz.Una participació potser no tant destacada com la que ens vol fer engolir cualque historiador nostre “entusiasta” - presentant- lo, al nostre Bisbe Nadal com el President de les tals Corts Generals o sigui el que va ésser no fa gaire anys enrera el misser Felix Pons Irazazabal en el segon i successius governs espanyols del socialista Felipe Gonzalez Marquez - la qual no és exactament aixi. Però tampoc és la participació un tant folclòrica per no dir-vos inexistent de la Historia “oficial” d’Espanya. Aquesta història d’Espanya que tengué el seu màxim esplandor sota el govern dictatorial del General Franco però que també fou la història de les èpoques anteriors tant republicanes com monarquiques. Història que a l’hora d’ara ens voldria tornar empassolar l’Excel-lentissima Senyora Ministre d’Educació i Cultura, Pilar del Castillo.
El Bisbe Nadal i el Vicari de Fornalutx Antoni Estades de Moncaira eren dos grans entusiastes propagandistes de la “Sociedad Económica de Amigos del País” implantada ,aquí a Mallorca a imitació d’altres que hi havia a la peninsula,l’any 1778 quan Toni Xoroi tenia vint anys.Molt probablement el senyor vicari ( l’onclo Toni) degué enganxar al seu feligrés i conveï ,Antoni Mayol Arbona,en aquest grup d’ “amics” de l’esmentada “Sociedad”.
Vuit dies després d’instaurat el nou municipi i el nou ajuntament, hi hagué una junta o reunió presidida per Antoni Mayol per tal de reclamar al de Sóller la divisió del cadastre. Ens consta,per altra banda,una reunió el 7 de setembre seguent entre els batles de Sóller, Joan Castanyer, i el de Fornalutx Antoni Mayol. A ella assistiren altres membres de les dues corporacions com Llorenç Bauçà i el Sindic Jeroni Frontera per la part sollerica i Pere Antoni Mayol i el Sindic Antoni Busquets . quasi segurament Busquets de Puigderros i Borràs - per la part fornalutxenca.
Tenc a senyalar que, la Constitució espanyola de Cádiz de 1812,seria jurada solemnement, a Mallorca, el 21 d’agost d’aquell any i conforma aquella carta magna, que introduia a casa nostra els principis de la divisió de poders executius, legislatius i judicials, el Capità General Malet deixava la Presidencia de la Reial Audiencia. El 31 d’octubre - o sigui el dia que el nostre Toni Mayol havia jurat el càrrec de batle a Fornalutx - el cavaller de Malta Antoni Desbrull i Boig d’Arenys (1745-1827) era investit Cap politic de les Balears;denominació que molt més endavant havia d’esser substituida per la de Gobernador Civil que ha durat fins fa poc.
Antoni Mayol i Arbona, de Can Xoroi, exercirà el càrrec de batle per espai d’un dos anys puix,quan retornat - a comptar del maig deb 1814 - a Madrid,el rei Ferran VII, aquest havent abolit la Constitució ,la nostra vila ha de perdre tal condició i passar a dependir novament de l’antiga matriu; el seient de la batlia és ocupat pel seu sucesor Lluc Bisbal de la familia dels Bisbal-Pareta avui dia extingits en la seva branca major.
Nascut en els inicis del pontificat de la Rosa d’Umbria i veient passar pausadament els de l’Onso corredor,del pelegri apostólic, de l’aliga rapacera,del ca i la serp, de l’home religiós, de Balnes a Estrunia fins a arribar poc després del de la Creu dintre la Creu -que senyalen les profecies de l’irlandés Sant Malequies, Antoni Mayol Arbona visqué vuitanta-nou anys,quatre mesos i quinze dies .Fou aquí, en el seu poble i en la casa seva.quan, el 8 de febrer de 1848 entregà son ànima al Suprem Creador. A Espanya hi havia hagut quatre reis i una reina asseguts als trones de Sant Ferran i de Jaume el Conqueridor - Ferran VI,Carles III Carles IV,Ferran VII i Isabel II. La Santa Mare Església havia tengut ella nou Papes, començant pel qui havia de nombre Climent XIII (1758-1769) i acabar amb el que fou Pius IX (1846-1878).
Estava en plena maduresa quan als cinquanta-quatre anys fou cridat i elegit per a ser el nostre primer batle major. A aquella època encara vivia el seu pare Jaume i la seva germana major Isabel morts,l’any 1813,el 9 de juliol i el 5 de novembre respectivament
Casat amb Isabel Arbona Mayol ( dels Arbones de la Cabana) no tengué descendencia directe.-Seria hereu i sucesor seu Jordi Mayol Alberti ( 1809-1889) nebot seu, fill del seu germà Jordi que mori el 9 d’abril de 1839.D’ells són descendents aquesta famila Mayol que, el passat dia 25 de gener a la notaria de Don José Moyna de Sóller,traspassà, en acte de compra-venda, el casal i la tafona de Can Xoroi, just aquí davora al carrer de Sa Font ,a l’ajuntament i al poble de Fornalutx . I de Jordi Mayol Arbona i Jordi Mayol Alberti eren descendents els germans Bartomeu Mayol Ballester (1882-1967) i Jordi Mayol Ballester (1876-1941) que foren batles de Fornalutx el 1924 i el 1930 respectivament.Un altre germà d’aquests dos darrers,Gabriel Mayol Ballester (1877-1957) fou regidor de l’ Ajuntament com també ho havien estat el seu pare Bartomeu Mayol i Mayol (1850-1919) i el seu avi o padri,el mateix Jordi Mayol Alberti - nebot i sucesor,hem dit.del nostre biografiat - que ho fou l’any 1856.Un nebot de Jordi Mayol Alberti,fill de la seva germana Maria i del seu cunyat el valldemossi Antoni Nadal Homar,Pere Antoni Nadal Mayol més conegut per “en Pere Antoni de Ca Sa Mestra” seria batle entre 1873 i 1875 quan la Primera República Espanyola.Aquestes anotacions ens demostren que la familia Mayol,de Can Xoroi, a més de descendenta de la senyorial nissaga dels Mayol de Bàlitx i parenta del primer batle del nostre estimat Fornalutx,ha estat lligada sempre a la vida política i administrativa del municipi i ho seguéis essent,a l’hora actual,en la persona del Regidor - i també crec que Tinent Batle - Bartomeu Reinés Mayol (nascut el 3 de juny de 1958 doscents anys després d’Antoni Mayol Arbona) nét per part de mare de Bartomeu Mayol Ballester qui ja hem dit fou batle el 1924 i parent llunyà dels qui ara acaben de traspasar la que era la casa dels avantpassats a la Vila.Un oncle seu,Bartomeu Mayol Vicens (mort als 50 anys) fou,un moment,jutge de pau suplent.
Amigues,amics,conegudes,coneguts,conveïnes i conveïns de Fornalutx he vengut a parlar-vos,a contar-vos,quatre espinzallades de la nostra història contemporània de la qual,vosaltres i jo mateix,som els hereus i el depositaris. No he vengut - està clar- a parlar-vos de fulanes mallorquines o colombianes de per Ciutat ni de cases de barret com és evident ja que,la cosa, en aquest moment, està fora de lloc aqui;i ningu té “ el sant dret “ de criticar-ho si a, altre lloc o altres moments, he parlat o deixat de parlar d’aquesta questió de les dones de la vida .Un nuvol d’incomprensió i marginació sentimental, per part de no pocs dels meus fins i tot de parents propers,ha acompanyat i molestat la meva existència d’home que no és de fusta,que sent i per tant té dret a desijar i ser desijat. Confessar, això, no me fa riure ni crec sigui graciòs.Simplement ho he dit i,als meus seixanta-dos anys - els que tenia l’oncle Llorenç Rul.lan,des Bosc,que fou batle entre 1954 i 1965, quan mori l’abril de 1970 - no desvarieig,ni me’n vaig del bolet,ni me sent avi putatiu de cap dels aquí presents o absents.Tampoc m’ha arribat l’andropausia o pitopausia. Vulguin prendre bona nota doncs aquells o aquelles, desenfeïnats i desenfeïnades, que pocs mesos enrera insultaven per un forum de internet.
He vengut a parlar-vos d’Història,d’Història de Fornalutx.I vos he contat quatre coses talvolta insignificantes del que sabia d’aquesta Història del nostre poble i d’ “història” no crec que cap dels aquí presents posi en dubta que en sé.
Vos he parlat amigues,amics,conegudes,coneguts,estimats compatriotes, d’un personatge que devia conrar i laurar els seus olivars i regar els seus horts i que feia oli a la seva tafona.Un personatge que encapçala la llista dels batles majors que hem tengut.
Aprofitant l’avinentesa que la seva casa - la casa on potser ell nasqué i ell mori - és ara patrimoni de la Vila - vos sugeriría hi deixassiu constancia,mitjançant una làpida,de la bona memoria de l’Honor Antoni Mayol i Arbona,de Can Xoroi 1758-1848 primer batle de Fornalutx l’any 1812.
Qui recorda i honra als seus majors és poble que s’honra a ell mateix.
Senyores i Senyors.Gràcies a l’associació cultural “Furnal-lugg “ per haver tengut la gentilesa de convidar-me a donar aquesta - talvolta per a molts - insignificanta conferència. Jo mai he pretés esser el Premi Nobel, Camilo José Cela, ni tan sols el novel-lista, Gabriel Janer Manila. Jo sóc en Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal,de Fornalutx,i punt.
Vos ho diré d’una manera molt fina:
Per lloc de neixença i instrucció
sóc home de francesa formació
més per sang i vocació
sóc pels quatre costats
fill de l’illa mallorquina
i me tenc ric o pobre, que importa!
Per un homo de bé i honor.

Prudent o imprudent
de ma terra,ma llengua i ma gent
haig conservat sempre l’arrel
i m’he mantingut fidel.

Vet aqui la meva signatura. He dit-

Un cognom/llinatge mallorqui de procedència suissa: XUMET

2010-02-07T08:15:00.000-08:00

Elgenearca del llinatge Xumet.
Johan Christian Schmidt és un personatge oriund de Suissa que visqué,almanco, vint i un anys a l'illa de Mallorca i que donà naixença a un nou cognom mallorquí.Em vaig adonà de la seva existència gràcies a una carta que, el 12 de juliol de 1968, m'envià un bijuter andritxol afincat a Palma.
Aquest darrer, Joan Bonnin Serra, era aleshores el delegat de "Les Cadets de Mallorca". Una associació establerta,el 1953 a França que arreplagava als mallorquins qui hi havien emigrat i els seus descendents.
Durant molts anys Bonnin havia investigat l'origen del cognom "Xumet" que era de la seva padrina paterna.
La història començava, el 1800,a Sóller. Un dimarts dia 4 de novembre,a l'església de Sant Bartomeu, on el vicari, Mossen Bartomeu Vives, beneïa el matrimoni d'una al.lota del poble- que habitava al carrer de Serra- amb un estranger que tenia un cognom complicadet.
Filla de Joan Forteza i de Jeronia Bonnin- Josepa Forteza Bonnin- descendia de jueus conversos;els seus cognoms eren un d'aquells quinze que un fraret de la Companyia de Jesús, Francesc Garau, havia satanitzat al pamflet La fe triunfante. Ell - el contraent que ben segur devia xerrar defectuosament tant el mallorquí com el castellà - es creia que era suec. Johan Christian Thodolus SCHMiDT ( tal eren els noms i el cognom seu) aviat fou batiat " Joan Xumet" pels sollerics.
I és que pels escrivents d'aquell temps, no gaire avesats a fonètiques estranyes, els era dificil escriure Schmidt correctament. Curiosament, Schmidt - que és un cognom germanic - a l'època de l'Alemanya hitleriana serà tengut per jueu.
En la seva carta, Joan Bonnin, me contava que les seves recerques havien començat en 1930.Per espai de trenta-vuit hauria el tema.
Aquesta l'havia duit a Suissa on,efectivament, havia nascut el primer "Joan Xumet" o sigui Johan Christian Schmidt.Mogut per la curiositat del que el Senyor Bonnin m'havia contat,anys després, vaig tenir ocasió de consultar una partida de matrimoni de Josepa Forteza Bonnin amb Johan Christian Thodolus Schmidt.Sorpresament em vaig topar amb una anotació, del 26 d'abril de 1911 manada pel Vicari General del Bisbat de Mallorca- que corregia la partida i establia que el nom correcte del contraent era Johan Christian Todolus Schmidt era natural de la ciutat de Rotenboden en el cantó dels Valais o Wallis i que els seus pares es deien Johan Christian Schmidt i Anna Guntern.
El cantó dels Valais es troba al Sud oest de Suissa i al mateix cor dels Alpes. La capital és Sion. Aquest cantó tengué una breu "independència", imposada - entre 1802 i 1810 - per l'Emperador Napoleó Bonapart,quan Johan Schmidt havia esdevingut ja Johan Xumet. Després de 1810 el Valais fou annexionat a França i sols a finals de 1813 es reintegrà a la Confederació Helvètica.
Dos terços de la població és de parla francesa i el terç restant és de parla alemana.Wallis és el nom germanic del Cantó.Rotenboden es troba a la zona germanofòna.La majoria dels habitants són de religió católica.
Joan Xumet ( Johan Christian Todolus Schmidt) mori el dijous 7 de juliol de 1821. En el seu testament consta que feia de serraller.Deixà del seu matrimoni amb Josepa Forteza Bonnin quatre al.lots i dues al.lotes.
Ells foren Joan ( 1801-1884), ferrer, casat amb Joana Miró Sureda. Josep (* 1806) - serraller com el pare - casat amb Catalina Llaneras, Miquel i Salvador espòs de Maria Casasnovas.D'ells ixen els actuals Xumet Campomar, Xumet Escales, Xumet Obrador i Xumet Rullan existents a Pollença i Sóller .
El 2 de setembre del 1831 es casava a Sóller una de les filles de Johan Christian i de Josepa Forteza Bonnin, la que tenia per nom Jeronia.
Jeronia Xumet Bonnin prenia per espòs davant Déu i els homes a un botiguer d'Inca de nom i llinatges Josep Bonnin Aguiló. En foren testimonis el prevere Salvador Mayol de Bàlitx Estades de Moncaira i el veí Antoni Josep Colom.
L'any 1843 - el dinou de desembre - era batiat a Andratx, per Mossen Jaume Cruelles: Joan Bonnin Xumet, fill dels anteriors i nét per tant de Johan Christian i de Pepa Bonnin del carrer de Serra a Sóller. Sembla que aquesta persona encara vivia l'any 1919 i feia de pescador al Port d'Andratx. Descendent seu era Joan Bonnin Serra de qui vos he parlat al commençament.
En certa ocasió vaig coneixer a Gabriel Bonnin Serra - germà de Joan - que havia emigrat a Montluçon França on s'havia nacionalitzat. Me vaig assabentar que els germans Bonnin Serra havien emigrat a l'estranger i que Joan era l'únic que havia conservat la nacionalitat espanyola. Els altres - entre ells el Gabriel - s'havien fet francesos.
L'esposa de Joan Bonnin Serra - el qui m'havia enviat aquella carta del 12 de juliol de 1968 - era ella per cert francesa de socarrel. La vaig conèixer personalment. Era cosidora i regentava un obrador d'alta costura al seu pis del carrer de Sant Nicolau num 11 a Ciutat - Palma de Mallorca.
El 19 d’agost del 1872 – que era un dilluns - moria, a l’Hospital Militar, Salvador Xumet Casasnovas.El finat era mariner.
El 31 d'agost del 1892 dos veïnats,del carrer de Cotxeres de Sóller ( actual carrer del metge Mayol) cognomenats Xumet (sense dubte parents)contreïen matrimoni.Ell Joan XumetEnsenyat habitava al numero 15 del carrer esmentat i ella,la nuvia Joana Maria Xumet Esteva al numero 12.
Anys abans, un divendres 24 de desembre del 1886 havia mort també a Sóller Antònia Xumet Llaneras (nascuda a Pollença) i casada amb l'andritxol Jaume Valls.
Josep Xumet Casasnovas ( germà del mariner) estava casat amb Florentina Pons Magraner. D’ambdos eixí la filla Paula Xumet Pons ( 4 febrer 1889 ´25 març 1953) casada amb el seu parent Joan Magro Pons. Els Magro provenen de Quintana de la Orden a la provincia de Conca.
El 8 d’abril del 1960 moria als setenta-nou anys - a la seva casa del carrer de S’hort de Viu – el prevere Antoni Rullan Xumet de Ca’n Ros
Fill d’emigrants sollerics a França, Mossen Rullan Xumet havia nascut a la marinera ciutat de Toulon.. Realitzà els seus estudis eclusiàstics a la Pontificia Universitat Gregoriana i fou ordenat prevere el 21 de juny de 1913.Estava adscrit a la Parroquia arxiprestal de Sant Bartomeu de Sóller i jo record que convivia amb una germana i un nebot “ Tomeu”; que havia participat a la segona guerra mundial com soldat de l’exèrcit francès. Essent greument ferit psiquicament-.
Josep. Xumet Pons dia 31 de maig de 1971-que caigué en dilluns - mori als setenta anys. Estava casat amb Catalina Rosselló Crespi.
Diumenge 23 de març de 1986 mor, als vuitanta anys, a Jarville Nancy França Josep Xumet Rullan, de Sóller on té casa al carrer Alqueria del Comte. L'esquela en castellà esmenta el nom de la filla Nenette Xumet, el gendre Georges Melon, els néts Zelie, Chantal,Veronique i Beatriz.Figuren igualment el nom dels germans del finat Flora,Francisco, Guillem,Joan, Salvador y Miquel Xumet Rullan.
Guillem Xumet Rullan, alies passol ,mor el divendres 19 gener de 1999.Tenia 85 anys i vivia a la barriada de l'Horta.
Florentina Xumet Rullan, viuda de Pere Nadal, mor als 95 anys. Es el 8 de juny de 2004. Es tracta d’una germana de Salvador i Miquel Xumet Rullan.Diumenge 11 de gener de 2009, a Bunyola, ha mort Miquel Xumet Rullan (passol ) Era viduo i pare de Guillem i Margalida Xumet Obrador: sogre de Joana Oliver i Manolo Guerrero. Padri de Silvia i Miquel Xumet Oliver i de Sandra i Salvador Guerrero Xumet. Comptava 83 anys i tenia casa a Sóller al carrer de Sa Mar.
El dimecres 8 d’abril de 2009 ha mort a Sóller el darrer d’aquests germans Xumet Rullan. Salvador Xumet Rullan. Tenia vuitanta-sis anys i habitava al carrer de Santa Teresa.Deixa una vidua Maria Obrador Balaguer i els fills següents: Margalida esposa d’Andreu Castanyer Palou; Guillem casat amb Antònia Raja; Salvador marit de Margalida Frau, Josep espòs de Francisca Calafell i Joan casat amb Catalina Enseñat. Els néts són :
Francesc, Salvador i Andreu Castanyer Xumet; Salvador, Pep i Guillem Xumet Raja; Maria Cristina Xumet Frau;Mireia Xumet Calafell; Salvador i Maria Xumet Enseñat.
Maria Cristina Xumet Frau i el seu marit José Torres Gili són els pares d'un nin nascut el 2 d'octubre de 2010 que és per ara (octubre 2011) el més jove dels descendents de Johann Christian Schmid,l'avantpassat dels Xumets que a Mallorca coneixem
Joan Xumet Rullan va neixer el 9 de maig de 1919 i mori el 12 de desembre de 1993,Filles seves i de la seva esposa Francisca Cañellas Martorell són Margalida i Francisca Xumet Cañellas ambdues casades i amb fills i néts almanco la primera d'elles
El 1971 nasqué al Port de Pollença Antoni Xumet Rosselló escriptor i autor consagrat. Autor de “La nuesa del veri” ha editat
:Potser el cor (1994), Memòria dels tempsBiografia per a l’ús del vent (1996) i Una varietat del mim (1998).També ha traduït a José Luís Peixoto, Sophia de Mello Beyner i Eugenio de Andrade
Juntament amb Jaume Mesquida i Pere Joan Martorell és membre fundador de Edicions del salobre,
Consultant la guia de telefons hi hem trobat de primer o de segon cognom els seguents Xumet:
Antònia Xumet Campomar, (Juan de la Cosa),- PORT DE POLLENÇA
(MALLORCA) - BALEARES
Joan Xumet Campomar (Lleó, ) POLLENÇA
Margalida Xumet Campomar (Roser Vell, ) POLLENÇA
Francisca Xumet Cañellas (Cantallops, SANT JORDI - PALMA)
Margalida Xumet Cañellas CALA BLAVA - LLUCMAJOR
(MALLORCA) – BALEARES
Josep Xumet Llompart (Cala, ) PORT DE POLLENÇA.
Joan Josep Xumet Mir (Mar, ) POLLENÇA
Guillem Xumet Obrador (Sa Mar, ) SOLLER ,
Guillem Xumet Obrador (Alqueria Comte, SOLLER
Josep Esteve Xumet Obrador (Andreu Coll,) SOLLER
Joan Francesc Xumet Obrador (Poetessa Alcover,) L´HORTA (SOLLER) - Salvador Xumet Obrador BINIARAIX - SOLLER
Maria Magdalena Xumet Rosselló (Llebeig, ) PORT DE POLLENÇA.
Salvador Xumet Rullan (Santa Teresa,) SOLLER
Francesc Castañer Xumet jardiner
Andreu Lluis Castanyer Xumet (Joan XXII), SOLLER Catalina Capó Xumet (Empúries,) SOLLER
Margalida Capó Xumet (Rei Jaume I, ) FELANITX
Salvador Castañer Xumet (Isabel II,) SOLLER
Catalina Cifre Xumet ( Elcano,) PALMA (MALLORCA) - BALEARES Catalina Ferriol Xumet (Rafael Lluís Blanes i Massanet,) PALMA
Catalina Magro Xumet (Germanes Casesnoves,) SOLLER
Beatrice Melón Xumet (Alqueria Comte, 51)SOLLER
Fotos: A L'ecriptor pollenci Antoni Xumet Rosselló descendent del suís Johan Schmidt que al segle XVIII vengué a Mallorca.
B Portada del llibre " La nuesa del veri" d'Antoni Xumet
C Salvador Xumet Rullan passol de Sóller
D. L'escriptor pollenci Antoni Xumet Rosselló amb altres

La Capellanía fundada per Margalida Estades de Moncaira en 1748

2009-07-06T05:14:00.000-07:00

En data del divendres 23 d’ agost de 1748 – vetla de la festivitat de Sant Bartomeu apóstol – era fundada aquesta capellanía, a l’ altar major de l’església del lloc de Fornalutx (Mallorca) aleshores pertanyent al terme municipal de Sóller, per la senyora Margalida Estades de Moncaira i Mayol de Bàlitx vdua del Senyor Onofre Penya de Mònnaber i Canals. Dadades obrants al l’ arxiu diocespa de Mallorca 1/77/20.
Don Joan Baptista Estades de Moncaira i Penya de Monnàber – nebot dels abans esmentats - en sa condició de patró de la capellanía – el 28 de setembre de 1784 establia un augment de dot. Era capellà son germà Onofre. Arxiu Diocesà de Mallorca 1/77/19.
El 26 de febrer de 1802 es presentat , por el Senyor Bartomeu Estades de Moncaira i Ripoll, el seu germà sacerdot Joan Baptista per causa de la vacant produida per defunció del seu oncle Mossen Onofre Estades de Moncaira i Penya de Monnàber. Arxiu Diocesà de Mallorca 1/77/21.
Amb data del 21 de juliol de 1820 es presenta “precibus efusis capellanae acta major” por mort de Mossen Joan Baptista Estades de Moncaira i Ripio, el seu nebot el Doctor Antoni Estades de Moncaira i Serra-Poquet vicari. Arxiu Diocesà de Mallorca 1/77/22.
Finalmene el divendres 23 de juliol de 1852, mort ja el Reverend Vicari Estades – Serra-Poquet, la seva cunyada Donya Catalina Socias de Fangar i Serra de Gayeta,vdua a del Sr.Joan Baptista Estades de Moncaira i Serra- Poquet aixi com el seu nebot Don Bartomeu Estades de Moncaira i Socias de Fangar presenten pet el càrrec de capellà al seu fill i germà el prevere beneficiat a l’església parroquial de Sant Bartomeu de Sóller Mossen Pere Josep Estades de Moncaira i Socias de Fangar. Arxiu Diocesà de Mallorca 1/77/23.
Aquest t seria el darrer de la familia de los Estades de Moncaira,fallecido en 1872 , el último capellà encarregat de la capellanía fundada por Dª Margalida Estades de Moncaira – germana del seu rebesavi Bartomeu Estades de Moncaira i Mayol de Bàlitx – l’any 1748.
La sucessió de sacerdots tenint cura de la mateixa és doncs la seguent.
1º Onofre Estades Penya nebot de la fundadora.
2º Joan B Estades Ripoll nebot de Don Onofre prevere.
3 º Antoni Estades Serra-Poquet nebot de Don Joan Baptista prevere.
4º Pere Josep Estades Socias nebot de Don Antoni prevere.
Descansin en pau les animes d’aquestss familiars nostres que honraren el culte cristià i donren lustre a l’església del seu poble-.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal.

Gent Mallorquina Els ascendents de Gabriel Lacomba Segui

2009-02-11T08:36:00.000-08:00
" L'obra de Lacomba s'ubica en la frontera, en la polèmica del que és o no fotogràfic, per afirmar amb imatges que allò fotogràfic no té fronteres. El que fa és tirar l'àncora en l'essència de la construcció de la imatge fotogràfica precisament per fer esclatar el medi, expandir-lo, ampliar-lo a nous horitzons. Que quedi clar que el seu treball té precedents històrics: cal mirar les primeres avantguardes i, en especial, els capdavanters treballs de Christian Schad, i recordar les experiències de Man Ray, Raoul Hausmann, Laszlo Moholy-Nagy, per citar els artistes més representatius del fotograma i de la fotografia abstracta.
. La producció de Lacomba exemplifica una situació peculiar del panorama fotogràfic internacional: el renaixement d'allò obsolet. És a dir, el renéixer de les tècniques fotogràfiques tradicionals, com ara el calotip i el fotograma, i la definició del que és l'essència de la cambra, l'estenopeic".
Maria Josepa Mulet comentant l'obra fotogràfica de Gabriel Lacomba Segui

Nascut l’any 1.965, un dilluns del mes de juny – el dia 7- sota el signe dels bessons, a la barriada de "Son Espanyolet", de Ciutat, Gabriel Jesús Lacomba Segui, llicenciat en Belles (1.989),premi de la Bienal de Barcelona i fotograf especialitzat en cambres estenogràfiques, és una personalitat prou coneguda en el món artitisc tant pictòric com fotogràfic i informàtic.Les exposicions dels seus quadres tant a Mallorca com fora de Mallorca,avalen ja de per si el currículum vitae d’un professional de casta,
Fill gran del professor de dibuix Joan Baptista Lacomba Garcia i de Jeannette Segui Moll, Gabriel Lacomba seria batiat a la parroquia de la seva barriada nadiva – La Mare de Déu de l’Assompció- coneguda també per Sant Gaetano el diumenge 13 del mateix mes i any ;tenint per padrins a un germà de la seva mare Pere Segui Moll i a una germana del seu pare Sebastiana Lacomba Garcia.
Amb posterioritat neixerien els seus germans:
Joan Andreu (*1.969) casat, el 1996. amb Jeronima Moreno del Cueto;
Miquel Angel ( * 1971 ) arquitecte. Com a tal ha realitzat treballs damunt medi ambient
i Pere Ramon ( * Ciutat / dijous: 12 setembre 1.974) que al igual que Gabriel, és llicenciat en Belles Arts
Abans de nèixer Gabriel, els seus pares tenguéren, el maig de 1.964, un altre nin Andreu Lacomba Segui que mori, als dos mesos i devuit dies, un dijous 23 de juliol d'aquell mateix any.
La familia Lacomba, a la qual ell pertanyen els germans Lacomba Segui, procedeix de la regió valenciana, si bé hem de dir que aquest cognom,sota les formes Lacomba,Lacombe o fins i tot Lacumba,l’hem trobat arreu dels països de parla catalana i occitana. Aixi, per un exemple, Raymond Lacomba a Boullargues, Marie Lacomba a Montpellier, Christian Lacombe (Village catalan) a Banyuls sur mèr, Jean Lacombe a Argiles sur mer o André Lacombe andrelacombe@wanadoo.fr . L'escut d'uns Lacombas navarresos consisteix en una torre d'argent en camper de sinople (verd). A l'entrada de la torre, un pont llevadis damunt ones d'argent i atzur.
Altre escut, corresponent a una familia Lacomba italiana consistiria en una ploma d'argent en camper atzur (blau), La proximitat geogràfica entre Italia i el llevant de la peninsula ibèrica em fa creure i pensar que els llunyans avantpassats dels nostres Lacombas, arribats de Valéncia a finals del XIX, puguin ser italians.La història universal ens parla d'un missioner católic de la Congregació dels Pares Oblats de Maria Immaculada - " le Père Albert Lacombe ( 1.827-1.916) - de qui molt possiblement prenguéren el nom una provincia i una localitat canadenques: Aberta i Lacombe Town. Aquest sacerdot de parla francesa era conegut, pels indigènis amerindis , com l''home de bon cor". Té un monument dedicat a ell a Edomton, la capital de l'Alberta. El dia de la Purissima de l'any 2.003 es creà la provincia de Lacombe dintre la Congregació dels Oblats de Maria Inmaculada.
L’avi patern de Gabriel Lacomba es deia Andreu Lacomba Ferragut nasqué, aqui a la Ciutat de Mallorca ,diumenge 18 de juliol de 1.909; essent batiat,pel prevere Josep Morei, el dijous 22 seguent a la Seu, on tengué per padrins al seu avi patern Andreu Lacomba Dolç, natural de València però veí de "S’Arraval de Santa Catalina" de Ciutat,i l’àvia materna nomenada Catalina Bordoy Canet.
Els primers Lacomba que arriben a Mallorca per establir-se a Sant Matgi i a Son Espanyolet són pescadors d’ofici i oriunds - com abans hem senyalat - del Pais valencià.
El diumenge 30 d’octubre de 1.932 Andreu Lacomba Ferragut es casaria, a la parroquia de l’Immaculada Concepció (Sant Matgi), amb Joana Garcia Gonzalez (*Ciutat/ dimecres 30 XII 1.903) filla de Gaspar García González i de Juana González Aroca .
Andreu Lacomba Ferragut era,ell, fill de Joan Lacomba Almacip,nascut l’any 1.879 a la ciutat comtal de Barcelona (Parroquia de Santa Maria del Mar) i mort aqui a la Ciutat de Mallorca,el divendres 23 de febrer de 1.934,als 55 anys i de Sebastiana Ferragut Bordoi. Andreu Lacomba Ferragut mori, l’any 1.945, a Ciutat.
El primer infant d’Andreu Lacomba Ferragut i Joana Garcia González, seria el pare de Gabriel Lacomba Segui i dels seus germans o sigui el ja esmentat Joan Baptista Lacomba Garcia que nasqué a Ciutat,prop de la mitjanit, del dimarts dia set d’agost del mil nou cent trenta quatre. Després neixerien altres infants. Un d'ells, Emilia Lacomba Garcia, casaria amb Josep Borràs Coll i seria la mare dels bessons Mateu i Andreu Borràs Lacomba.
Joan Bautista Lacomba Garcia, ésactualment veí del municipi de Selva i excerceix, o ha exèrcit com a professor de dibuix a la" Universitat de les Illes Balears".Entre els anys 1.957 i 1.962 estudià, a Barcelona, a l"’Escola de Belles Arts de Sant Jordi". El seu nom i cognoms figuraven,el 2003,a una de les candidatures del " Partit Socialista de Mallorca" amb ocasió de les eleccions autonòmiques i municipals.Altra branca de la familia Lacomba, establerta a les barriades de" Santa Catalina" i "Son Espanyolet", és la del germà de Joan Baptista Lacomba Almacip, Ramon que mori,el dijous, 23 de gener de 1.947,a Son Espanyolet i que estava casat amb una mallorquina Esperança Esteva Barceló amb qui tengué cinc infants.
Els llibres sacramentals de les parroquies de l’Inmaculada (Sant Matgi) i de l’Assompció (Son Espanyolet) registren cualque baptisme,casament o defunció de membres masculins i femenins cognomenats LACOMBA.
Jaume Lacomba Esteva nasqué el dijous 3 de desembre de 1.908 i el diumenge seguent, dia 6, fou batiat a Sant Matgi tenint `per padri de fonts al seu oncle Jaume Lacomba Almacip,
El dimarts, 26 d’abril de 1.949, es casà, a Alaró, amb Margalida Joan i Mas.
Mori a Son Espanyolet el divendres 8 de gener de 1.965.
Andreu Lacomba Esteva neix el diumenge 18 de desembre de 1.898 i morirà de ,meningitis el dilluns dia 25 de juliol de 1.904.
Un dimecres, 23 de novembre del mateix bixest 1.904, la muller de Ramon Lacomba Almacip – la ja assenyalada Esperança Esteva Barceló - parirà un altre nin que es dirà,com el difunt, Andreu..Aquest darrer morirà, repentinament, a la barriada de Son Espanyolet un dissabte 27 d’abril de 1963,comptant cinquanta-nou anys. a Joan B Lacomba Garcia.
Ramon Lacomba Esteva neix el dimecres 3 d’agost de 1.910. Seguí l'ofici de pescador del seu pare i venia gelats.Mori als vint-i-sis anys, un dia de gener de 1937,afusellat al Cementeri de Porreres. Abans estigué empresonat al Castell de Sant Carles.
Francisca Lacomba Esteva nasqué, en mil nou-cents catorze, el diumenge 12 de juliol.
Vicenta Lacomba Esteva, ella, nasqué el dimecres 14 d’abril de 1.897 i l’endemà fou duita a l’església de Sant Matgi per ser-hi feta cristiana. En 1.917,el dissabte 26 de maig,es casa amb Miquel Pujol Covas nascut un dimarts 28 de juny de 1.898.
Desduim que aquesta senyora era l major dels Lacomba Esteva. La seva germana,Margalida, ella mori fadrina als 71 anys, un dimecres 1 de setembre de 1.971.Habitava al carrer Mas numero 56.
Fills de Jaume Lacomba Esteva i de Margalida Juan Mas fóren: Ramon, que visqué del dissabte, 24 de gener de 1.953,al diumrenge, 6 de març de 1.955;
Maria Esperança nascuda el 1 de juliol de 1.950 i casada, amb Eduardo Benito Sánchez Muñoz, el dilluns 30 de setembre de 1.974;
Antònia nascuda el dia de Santa Eulalia de l’any 1.955 i casada, un dimarts,14 de desembre de 1.976,amb Manuel Muñoz Repiso.
En quant a germans o germanes de l’avi patern de Gabriel Lacomba Segui esmentarem :
Vicenta Lacomba Ferragut la qual habitava al carrer d’Espartero prop de la Plaça del Progré. Quan mori el dilluns 14 de maig de 1.979 tenia setanta quatre anys i era vidua de Manuel Lazaro.
Catalina Lacomba Ferragut vivia a "Son Espanyolet" al carrer Antoni Maria Alcover.
En 1.934 es casà, per primera vegada a Ciutat amb José Quiroga Arias. I el dijous 14 de febrer de 1.974,- havent enviudat - es tornà casar, a la vila de Valldemossa, amb Plàcido Vera Muñoz.
Catalina Lacomba Ferragut mori, a Ciutat un divendres 26 de març de 1.993. Havia nascuda el dia de Sant Bernat de l'any 1.918.
Ara ha fet cosa quatre anys, el dos mil tres ,mori, un dijous 27 de març, Sebastià Lacomba Ferragut que havia nascut el dimarts 11 de gener de 1.921.En 1.945 es casà, per volta primera, a Son Espanyolet, amb Teresa Ruiz Mijonjez, aquell diumenge 14 del primer mes de l’any .
El dia de Sant de Bartomeu de l’any 1.956 - que fou en divendres - es casà per segona vegada, a l’església del Santo Ángel de la Guardia de la ciutat de Malaga, amb Francisca Fonseca Ródríguez.
Els fills d’aquest segon matrimoni són: Andreu, Iluminada i Pere Lacomba Fonseca. Del primer matrimoni ens consta l’existència de Joan Baptista Lacomba Ruiz.
Pel mes de setembre del 2003, Francisca Fonseca i els seus fills, Andreu Lacomba Fonseca. Iluminada Calomba (sic) Fonseca, Pere Lacomba Fonseca i Joan Bautista Lacomba Ruiz, el seu fillastre, tenien un plet ( procediment ordinari 761/2003) al Jutjat de 1º Instancia nº 15 de Palma de Mallorca tal com consta a la pàgina 135 del número 135 del BOIB on figuren, auto dictat pel Magistrat-Jutge Don Carlos Augusto de la Fuente de Iracheta.
El que fou dirigent del sindicat de Comissions Obreres - Josep Benedito Lacomba casat amb Catalina Monserrat Moll germana del difunt economista mallorqui Antoni Monserrat Moll- pertany per part a aquesta familia Lacomba resident a Mallorca.
Pel que fa a la mare de Gabriel Lacomba Segui, Jeannette Segui Moll és tracta de la filla d’uns emigrants mallorquins que, per la decada dels anys vint i trenta, regentaven un bótiga de queviures als voltants de la Place de l’Etoile de Paris.Sembla igualment que haurien passat una temporada al municipi de Clichy la Garenne.en el departament de la Haute Seine. dintre la nomenada regió de "L'Ile de France", Codi postal F 92110 .Localitat - actualment d'una cinquentena de mils de veïns . on Sant Vicenç de Paul fou rector de la seva església de Saint Médard entre els anys 1612 i 1620. Del 1.925 ençà el batle del municipi és Monsieur Charles Auffray. Ho fou fins el 1.941. L'actual es diu Gilles Catoire i ho és de l'any 1.985 ençà. Està al Partit Socialista Francés i és enginyer
Quart infant de cinc i segona nina,Jeannette Segui nasqué el primer dissabte del mes de juny del 1.938 -concretament el dia 4 - a Clichy,poc abans del retorn, de la familia, a Mallorca per raons de la Segona Guerra Mondial.
Els seus germans Paquita (1.929-1.965), Pere (*1.930) i Bartomeu (1.931-2002) sembla que nasquéren a París mateix.
En 1.946 neixerà, aqui a Mallorca i a Son Espanyolet, el darrer infant de Gabriel Segui Rigo i de Jeronia Moll Huguet nomenat Gabriel Segui Moll que és aparellador.
* En el mateix departament de la Haute Seine es troba un altre municipi d'uns vint-i-cinc mil habitants, Es diu La Garennes- Colombes i es constituí com a tal municipi. l'any 1.910 a rel d'unes eleccions municpials celebrades el 5 de juny d'aquell amy.En 1,938 era batle de La Garenne el doctor Charles Jubert qui cinc anys abans havia sucedit a Jean Bonal el primer batle de la història contemporània de la localitat.Avui ho és el Docteur Philippe Juvin * 1964 metge anestesista,cap de serveis de l'hospital Baujoin de Clichy. Pertany al partit U M P de tendencia conservadora i és vice president del Conseil General de la Haute Seine ( equivalent del que és a Espanya la Diputaciò Provincial) aixi com a President de la Conferència Sanitaria del Departament de la Haute Seine. Podria ser La Garenne-Colombes i no Clichy-La Garenne l'indret on el matrimoni Segui- Moll s'hauria establert una temporada? O potser un lloc i altre? Consultada la guia telefònica no hem trobat a cap dels dos municipis ningu que actualment es cognomeni Segui; però si a altres indrets del departament esmentat de la Haute Seine. Molt probablement siguin descendents de mallorquins o catalans. Exemple : Benoît Segui rue Thiers 92100 BOULOGNE BILLANCOURT - Françoise Segui rue Galons 92190 MEUDON o Jacques Segui r Trosy 92140 CLAMART
Durant la Segona Guerra Mondial La Garenne-Colombes fou victima d'incruents bombardejos. Notori fou el de dia 15 de setembre de 1.943 el qual ocasionà 80 morts, 230 ferits,66 vivendes totalment destruides i quasi prop de 300 fortament mutilades..El dissabte 28 setembre del 2002, enfront del 34,del carrer del Château, l'ajuntament de La Garenne-Colombes - amb el coronell Jackson, representant de l’US Air Force, dels soldats del cos des marines, eñ coronell André Blanchard, delegat militar departemental dels Hauts-de-Seine, Théo Graber, directeur departemental dels ex -combatents dels Hauts-de-Seine, el comissari de policia Olivier Haussaire aixi com els batles veins de Colombes i de Bois-Colombes, Senyora Nicole Goueta i Senyor Yves Révillon, regidors de La Garenne i dels municips limitrofs, les families de les victimes, les associacions patriòtiques -rendi un homenatge molt emotiu a aquests herois nordaméricans morts pour la França.
Una làpida recorda ara llur sacrifici. A aquests aviadors, com el tinent nordamericà Kenneth E. Murphy,morts per la Llibertat, s`hi troba associat el record dels Garennois, morts o desapareguts al llarg d'aquests bombardements, notamment el d' Émile Delsol, del cós de bombers, mort durant les opéracions de socòrr.
Al llarg d'aquella cerimònia el sacerdot catòlic Pare Patrick Hardouin, el Pasteur protestant André Lazérus i Salomon Sebbag, president de l’associació israélita de La Garenne, es repartíren la lectura d’un psalm
Gabriel Segui Rigo, l’avi matern dels germans Lacomba Segui ,era natural d’Inca.
Hi nasqué el 1.903 o sigui dos anys després de que la Reina Regenta Donya Maria Cristina atorgàs a aqueixa població el titol de Ciutat .
Emigrà com ja hem dit a França .Tenia uns dotze anys i feu feina de mosso a una fruiteria regentada per uns sollerics.Quan tornaâ a Son Espanyolet treballà a Can Llofriu , segons indicis del seu fill Gabriel.
Alw anys trenta Gabriel Segui Rigo i la seva esposa Jeronia Moll Huguet tenien una botiga de venda de fruites i comestibles a la capital francesa.Visqueren Gabriel Segui i Joana Moll a Paris fins la nit que els alemanys hi entraren el divendres 14 de juny de 1940.Patiren les consequències del crac ecònomic del 29. Fou per aquella època que hauria adherit, Gabriel Segui Rigo,al culte evangelic (Assemblea de Germans). Hi romandria feel fins l'hora de la seva mort.
Als anys de la postguerra - temps a Espanya de nacional catolicisme - l'avi matern de Gabriel Lacomba Segui hagué de soportà pressions diverses de part de la societat i de la familia mateixa.
Aqui a Ciutat l'Assemblea de Germans tenia les seves reunions d'estudi i culte als carrer dels Oms veïnats de l'edifici de l'antic Hospital Militar. El pastor era Antoni Agustin Palmer. Església ja desapareguda i morts ja tots els membres que hi acudien ens ha contat el fill de Gabriel Segui Rigo.
Mori, el 1989, a Ciutat. Les seves despulles reposen al cementiri d’Inca la ciutat on nasqué i a on vulgué ser enterrat.Aquesta era la seva voluntat. Oficià la cerimonia religiosa el Pastor de l'Església evangèlica del carrer Murillo de Ciutat, Senyor Panete.
Gabriel Segui Rigo havia casat aqui,a Ciutat i a l’església de la Concepció del carrer del mateix nom, amb Jeronia Moll Huguet de la barriada de "Son Espanyolet" i feligresa,aleshores,de la Parroquia de l’Immaculada Concepció (Sant Matgi) Era l'any 1927 poc abans d’emigrar cap a França.
Gabriel Segui Rigo, ens han contat que,era fill del Procurador de Tribunals Pere Segui Beltrán alies Batliu..En quant a sa mare, Francisca de Jesús Rigo Llanes – la qual, al enviudar del pare dels seus fills i filla, casaria en segones noces amb Don Paco Miret fundador " Miret SL"" empresa de begudes carbòniques i xarops, establerta primer a La Rambla i posteriorment al carrer Aragó – havia nascuda,a" Puerto Principe" (avui dia provincia de Camaguey),cap el 1.875, a l’Illa de Cuba de pare mallorqui (Antoni) i mare cubana (Isabel Llanes Serrano) i era mestra d’escola de primera ensenyança superior. Titol obtingut davant l'Escola Normal de Palma de Mallorca el vint de juny de 1896, lliurat aquest titol pel Ministeri de Foment en nom de la Reina Regenta del Regne el 19 d'abril de 1897. (Registre de Negociat de Titols fol nº 141 numero 162. Registre especial del negociat corresponent fol 38 num iligible)
L’industrial Francesc Miret i Carbonell, el segon marit de Francisca Rigo,mori – ell- la matinada, del dilluns 13 de novembre de 1.939,a la seva casa del número 32 del carrer del Marquès de la Sènia.Tenia 71 anys i havia sigut regidor i tinent batle de l’Ajuntament de Ciutat i segons les notes de societat de l’època, conceptuat com a home obert i inteligent. El funeral es celebrà amb gran concurrència a l’església de la barriada de Sant Matgi l’endemà dimarts dia 14.Almanco aixi ho assenyalaven les ressenyes dels quatre periodics de l’època :Almudaina, Baleares, Correo de Mallorca i L’Ultima Hora que reproduïen,totes quatre, una esquela de mija pàgina. Comptava setanta-u anys;per la qual cosa cal situar el seu neixement vers el 1868.
Una germana de Don Paco Miret, Rosa Miret Carbonell era la mare del comerciant de teixits i promotor d’arts Carles Alabern Miret (1.899-1981) emparentat amb una branca de la familia Montis dels marquesos de la Bastida..
Tornant a l’avi matern de Gabriel Lacomba Segui o sigui en Gabriel Segui Rigo – fillastre de Don Paco Miret – aquest tenia una germana,nomenada Magdalena, casada amb Emili Rullan Roca , de la familia de Ca'n Moana de Sóller i un germà Pere Segui Rigo ( 4 agost 1.908-3 març 1964 casat amb Coloma Mas Vives (9 novembre 1911- 30 desembre 2003).
Fills d’aquests darrers són: Paquita Segui Mas vidua de Francesc Vives;Pere casat amb Felisa Mártinez; Francesc espòs de Marisol Domínguez y Marisa muller de Jaume Mulet.
Una de les filles de Margalida Rullan Segui i d’Emili Rullan Roca era la muller del Doctor Carlos Mártinez- Almoyna, de Palma de Mallorca, pare i àvi dels actuals Mártinez- Almoyna Rullan i Martinez-Almoyna Rifa (metges especialitzats en diverses branques i obviament ben coneguts, a Mallorca, a l’hora d’ara).
Pere Segui Beltrán – besavi matern patern del germans Lacomba Segui – era, ell, fill de Gabriel Segui Brunet i de Magdalena Beltrán Ferrer.Tenia uns vint i sis anys quan es casà, l’any 1.901, i la seva esposa vint i set; per tant calculam que haurien nascut el 1.875 i 1.874.
Pere Segui Beltrán mori cap al 1.911 o 1.912. La mort de la que fou la seva esposa – Francisca Rigo Llanes entre 1950 i el 1.955. Vivia atesa per la seva serventa -Joana o Trini - no gaire lluny de les Avingudes – Porta de Sant Antoni.
Facem-nos un poquet més endins de l’arbre d’aquesta familia inquera dels Segui, petits fabricants de licors.
El dimarts , 29 de març de 1842, el prevere, Joan Comas, batia a Inca la nina Maria Magdalena Pasquala Beltrán Ferrer nascuda, el dijous abans ,al carrer major la qual era filla de Bartomeu Beltrán Coll i de Paula Ferrer Ferrer. Per part de pare era néta de Miquel Beltrán i Catalina Ferrer i pel de la mare de Abdó Ferrer i Joana Aina Frau.Tengué per padrins de font, a Vicenç Ferrer i a Magdalena Beltrán.
El divendres, 27 de maig d’aquell mateix 1842, també a Inca, el prevere Mosen Francesc Brunet batiava al nin Gabriel Josep Mariano Segui Brunet que havia nascut, aquell dia, al carrer Don Sanxo.
Era fill del llaurador Pere Miquel Segui Vallespir i de la seva esposa Catalina Brunet Corró. Els avis paterns es deien Gabriel Segui i Magdalena Vallespir i els materns Francesc Brunet natural de Santa Maria del Cami i Antònia Corró natural d’Inca. Gabriel Segui Brunet tengué per padrins de fonts a l’avi matern i a l’avia materna.
Gabriel Segui Brunet i Magdalena Beltrán Ferrer eren els pares de Pere Segui Beltrán .Es casaren, als vint i sis i vint i vuit anys respectivament,el divendres 7 d’agost de 1.868.Beneí, el casament, el sacerdot Francesc Bonet.
Fou a Inca que mori de "mal de gota" – segons consta en el corresponent llibre de difunts - la mare de Magdalena Beltrán Ferrer, Paula Ferrer i Ferrer;esposa de l’honor Bartomeu Beltrán i filla de l’honor Abdó i de Catalina sa muller. Era el dia dels Reis de 1.863 i la difunta, Paula, comptava seixanta-dos anys. Hauria nascuda vers el 1.808.
En quant al pare de Gabriel Segui Brunet nomenat Pere Miquel Segui Vallespir, aquest hauria nascut també, a Inca, dia 10 de febrer de 1.814.El batià a la parroquia de Santa Maria la major el vicari Gabriel Ramis.
Pere Miquel Segui Vallespir era fill de Gabriel Segui Janer i de Magdalena Vallespir Fiol; nét per part de pare de Gabriel Segui i Joana Aina Janer i pel de la mare de Pere Vallespir i Joana Aina Fiol Busquets .Tengué per padrins de font a Bartomeu Segui i a Antònia Busquets.
Consta als llibre de difunts de la parroquia d’Inca – conservats a l’arxiu diocesà – que un diumenge - el 20 de juny de 1.824 - mori Gabriel Segui Janer marit de Magdalena Vallespir; el qual feu testament, el 2 del mateix mes,amb el notari Pere Francesc Amer.
El pare de Gabriel Segui Janer també es deia Gabriel i nasqué, igualment a Inca, el 1744. En quant a la mare,Joana Aina Janer, ella era filla de Bernat Janer i de Catalina Martorell.
Avi patern de Gabriel Segui Janer era un altre inquer ,nomenat Bartomeu Segui Solivelles:l’esposa del qual es deia Antònia Garau. Fou el primer d’aquest llinatge ,Segui,que trobam nascut a Inca. Pere Segui i Elisabet Solivelles ells eren pollencins.
En quant a l’àvia materna de Gabriel Lacomba Segui, ella, al igual que els seus germans Bartomeu, Maria i Joana Moll Huguet, era de la barriada mateixa de Son E spanyolet . Jeronia Moll Huguet nasqué l’any 1905 i fou batiada a l’església parroquia de l’Immaculada Concepció Sant Matgi. Una de les seves germanes, Maria Moll Huguet (1.909- 1.993) era una excel-lent glosadora i bona cuinera que el novembre de 1.944 seria premiada pel departament d’artesania de la Delegació Provincial del Sindicat d’aquell temps pels seus coneixements sobre cuina mallorquina. Es una vertadera llastima el que s’hagin pogut perdre les gloses que pogué deixar escrites aquesta senyora ja que, per una nota adreçada,al voltant dels anys setanta o vuitanta, a una nebodeta a la que, entre altres coses, li diu: "Vull que llegesquis molts de pics aquestes lletres de la tia Maria...Et deman de veritat que te comportis bé .Menja a ses hores com ses altres persones i veuràs que aviat estaràs bé com abans. Quan t’avisen, ton pare i ta mare, és per bé teu perquè saben més que tu. No escoltis nines beneites que si estan primes,són lletges i ben lletges.".
Demostrava Maria Moll Huguet, almenys , esser una dona de seny, doncs assenyada i de bons sentiments. L’àvia materna de Gabriel Lacomba,aixi com les seves germanes l’esmentada Maria i la Joana, foren conegudes, en els anys de llur jovenesa, com Les Misses de Son Espanyolet per la seva belleza notòria. El seu germà gran - Bartomeu Moll Huguet (1.903-1.979) - prengué part a la guerra civil del 1.936 a 1.939 com a mariner i fou greument ferit per una explosió del vaixell on estava destinat. Estava en possessió d’una pensió de gran invàlid de guerra.
Jeronia Moll Huguet – l’àvia materna de Gabriel Lacomba - mori en la seva casa del Barrancar, avui dia "Avinguda Picasso", el 19 de setembre de 1.977.Fou la primera dels quatre germans en acomiadar-se cap a l’Eternitat. La darrera seria la seva germana,Joana, el 5 de març de 1.999 ; havia nascuda el 1.911. Els funerals de Jeronia ,Bartomeu,Maria i Joana Moll Huguet foren celebrats a l’església de llur barriada – l’església de l’Assompció - esdevinguda parroquia en 1.939.Els germans Moll Huguet eren,ells, eixits del matrimoni celebrat,aquell diumenge ,l 17 de setembre del 1.902, a Sant Matgi davant el prevere Mosen Claudi Fuster entre el mestre de paleta Bartomeu Moll Bergas – fill de Bartomeu Moll Garcia (difunt) i de Jeronia Bergas Mandilego (vivent) - i Joana Aina Huguet Moll filla dels campaners domiciliats a la barriada Damià Huguet Ballester i Maria Moll Fullana.Casament del que signaren, l’acta, com testimonis Bartomeu Oliver Amengual i Guillem Vidal Vicens.
Bartomeu Moll Bergas – besavi matern matern dels germans Lacomba Segui – mori comptant, només cinquanta-vuit anys, el 3 de abril de l’any 1.930. Joana Huguet Moll,la seva vidua, el sobreviuria una vintena d’anys més.
L’any seguent - 1.931 - moriria el sogre de Bartomeu Moll Bergas i pare,per tant, de Joana Huguet Moll.
Damià Huguet Ballester era de Campos del Port, fill dels esposos Gabriel i Miquela.Comptava 84 anys i deduim que nasqué cap el 1841.
En el Cementeri Municipal de Palma de Mallorca i a la zona antiga del mateix, entrant per la part dreta, es pot trobar la sepultura de la Familia Moll Huguet on està enterrada l’àvia materna dels germans Lacomba Segui .A pocs metres d’aquesta tomba se'n `pes pot trobar una altra – la de la seva besavia Francisca Rigo Llanes – on reposen el seu marit Francesc Miret Carbonell aixi com el seu fill Pere Segui Rigo i la seva nora Coloma Mas Vives.

Mallorquina i de casa nostra La Beata Maria dels Angels

2008-09-02T09:21:00.000-07:00

ME REFERESC A LA BEATA MARIA DELS ANGELS GINARD QUE BEATIFICÀ JOAN PAU II
L’ horabaixa del 30 d'agost del 2008 assistí a missa a la Capella de les Religioses Zeladores del Culte Eucaristic del carrer de la Calatrava a la Ciutat de Mallorca. Hi celebraven la festivitat liturgica de la Benaurada Maria dels Angels Ginard i Marti assassinada el 26 d'agost de 1936 a Madrid pels enemics de l'idea de Déu i Pàtria i beatificada en 2005 sota el pontificat del Sant Pare Joan Pau II de santa memòria. L' Eucaristia fou molt concorreguda i participada. Concelebració amb ornements vermells tal com pertoca a un màrtir que donà testimoni de les seves creences i seguir el consell evangelic de no temer a aquells que maten el cos sino al qui volen matar l'ànima. Solemne el cant del Congrés Eucaristic de Madrid 1911 a l'hora de combregar aixi com l'instant de venerar la reliquia de la Benaurada Maria dels Angels un cop acabada la Santa Missa. Després en el jardins de la Casa Mare de la Congregació fundada per Mossen Miquel Maura Montaner ( el germà de Don Toni Maura que fou cap del govern espanyol amb el Rei Alfons XIII) i la Mare Maria Josepa Bernad Jordà) s'oferi als presents un petit refrigeri. La benaurada o beata Maria dels Angels era mallorquina. Nascuda a Llucmajor el 3 d'abril de 1894. Son pare Sebastià Ginard Garcia, capità del Benemèrit cos de la Guàrdia Civil era de Campos i sa mare Margalida Marti Canals ella era binissalamera. Per part de mare la Beata Maria dels Angels Ginard Marti seria néta d'una sollerica Maria Canals i Estades de Moncaira (germana de Joan Canals Estades que té un carrer dedicat a Sóller en el Camp d'En Canals). Aquesta àvia o padrina materna de la beata llucmajorera havia casat amb un binissalamer de nom Antoni Marti i eren els pares de Margalida Marti Canals progenitora de la monja beatificada per Benet XVI. Aquesta relació de parentesc de la Benaurada Maria dels Angels amb Sóller i concretament amb Can Canals la m'ha confirmada fa poques hores un nebod seu (un senyor de cabells blancs). Sí sa meva padrina me parlava de Sóller i de Can Canals. No va equivocat. Ho pot relacionar. Beata Maria dels Angels verge i màrtir pregau per noltros mallorquins i principalment per aquells i aquelles que pensen anar bé fent befa de l'Església Catòlica, dels seus sacerdots i de les seves monges. I pregau també per aquests sacerdots i monges que sembla donar-los vergonya pareixer sacerdots i monges. Aquell qui sigui confrare prengui candela.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal___
http://www.opusdeialdia.org/,
______________

LA FAMILIA DE LA MARE DE LA SENYORAVIA TERESA

2008-03-26T11:24:00.000-07:00

SA CABANA A FORNALUTX AMB EL LLINATGE ARBONA
I SOS DESCENDENTS.

Antoni Joan Arbona (+1618) senyor de l'Alqueria de Monnàber tengué,entre altres i a més del que fou el seu hereu principal JOAN ARBONA,un fill que nomia JORDI.A aquest fill li deixà " Sa Domenega" i el que avui en dia coneixem per "Sa Cabana" o "Ses Cabanes".
El tal Jordi,que havia de morir l'any de la Bèstia o sigui el 1666,es casaria,una primera vegada,amb Elisabeth Canals,molt possiblement de la familia d'aquest llinatge afincada a Deià,el 1619 i el 1630 es tornaria casar en segones noces amb Joana Mallol Reinés.Dels dos matrimonis tengué fills.
Jordi Arbona Canals (*1627),fill de la primera muller,tengué " Sa Domenega" i d'ell són descendents els actuals propietaris d'aquesta finca aixi com també els qui fins ara, ho han estat del Casal de Can Xoroi.Sa Cabana fou per VICENÇ ARBONA MALLOL fill del segon matrimoni;el qual,el 1660,estava casat amb Bonaventura Mallol Arbona de la familia que a Tuent era propietaria de Can Lleig i que posteriorment, al quedar-se vidua,contreuria noves noces amb el Senyor de Bàlitx d'Avall,Pere Antoni Ripoll.
Vicenç Arbona Mallol i la dona Bonaventura Mallol Arbona foren els pares d'un segon,VICENÇ ARBONA MALLOL (+1745) casat amb l'hereva de Ca'n Lleig Antònia Mallol aixi com a Sebastià (1753) que continuaria la branca de Sa Cabana.
Dia 7 de desembre de l'any 1758 es casava a l'església de Sóller un fill de Vicenç Arbona i d'Antònia Mallol nomenat Jordi amb una fornalutxenca,Margalida Busquets Mallol de la familia de Can Xandre.
SEBASTIÀ ARBONA MALLOL,citat abans, hereteria "Sa Cabana" i havent-li premort el seu primogènit mascle,VICENÇ ARBONA MALLOL (1700-1726), reparti el patrimoni entre els altres dos fills Antoni i Sebastià haguts com el primer de la seva esposa Magdalena Mallol i Borràs.Filles seves eren Magdalena muller del Senyor del Reguer (d'Alaró) Miquel Palou;Margalida esposa de Francesc Ballester;Maria casada amb Jeroni Canals Estades-Prom,de Can Toni Gros i Bonaventura.
Antoni Arbona (+1792) deixaria unicament descendència femenina de la seva esposa Caterina Rosalia Mallol dels Abats i Penya de Monnàber.Margalida i Catarina Arbona Mallol dels Abats,mortes respectivament el 1810 i el 1812,eren fadrines mentre que les seves germanes: Magdalena seria la muller de Joan Baptista Busquets-Xandre;Isabel.la d'Antoni Mallol Arbona de Can Xoroi (el primer batle de Fornalutx) i Maria,la de Josep Bisbal.
La descendència masculina,per conseguent,es continuarà amb el segon SEBASTIÀ ARBONA MALLOL (+1796) que estava casat amb Francisca Ballester,
El 14 de maig del 1742 el primer o el segon dels Sebastians Arbona Mallol,de Sa Cabana,entrava a formar part del Consell de l'església de Fornalutx,aleshores filial de la Parroquia de la vila de Sóller juntament amb Josep Bisbal,Joan Pau Borràs,Francesc Mallol dels Abats i Antoni Bonaventura Arbona.
Entre els fills que tenguéren Sebastià Arbona Mallol i Francisca Ballester destacarem a Magdalena (+1798) casada amb Damià Deià de Moleta i Sebastià l'hereu de la casa i llinatge.
SEBASTIÀ ARBONA BALLESTER (1730-1826) propietari de Sa Cabana fou un dels consellers de la junta d'obrers de l'església fornaslutxenca,allà pels anys 1787 i 1788, amb els senyors Joan Baptista Estades de Moncaira i Penya de Monnàber,Jaume Mallol de Bàlitx i Ponç-Pati,Jordi Bisbal i Ballester i Gabriel Busquets-Xandre i Mallol.Casat amb Magdalena Ballester Bisbal (+1820) seria el pare d'un segon SEBASTIÀ ARBONA BAlLLESTER (el quart Sebastià,propietari de Sa Cabana) i de Magdalena (1789-1869).
Mort,als 75 anys,l'11 de febrer de 1865,Sebastià estava casat amb Margalida Mallol.Li premori sense infants el seu primogènit Sebastià (+3-6-1828) qui hauria estat el tercer Sebastià Arbona Mallol i el cinquè dels propietaris de Sa Cabana d'aquest nom.
Sa Cabana passà,aleshores,al segon fill nomenat Guillem i la casa.posada de Fornalutx
ubicada al carrer que se coneixia amb el nom de carrer de "sa lluna" i que fa cantonada amb la del carrer de l'alba dit també "carrer de baix" fou dividida entre aquest i el seu germà petit Josep.
GUILLEM ARBONA MALLOL (1820-1866) sobreviurà apenes un any al seu progenitor.Fou el darrer propietari mascle de Sa Cabana de cognom Arbona.Casat amb Catarina Mallol Ballester (´1801-1896) dividi la finca entre les seves filles Margalida i Maria.A aquesta darrera que seria la meva besavia paterna-materna li deixaria la porció de la casa posada en el poble i que és la que's troba davant Can Arbona o sigui l'edifici de Ses Cases de la Vila de Fornalutx. Això segons acte fet, davant el notari Josep Castellò, el 5 d'abril de 1.862 en contemplació del matrimoni del casament que la dita besavia meva faria amb Joan Solivelles Mestre el meu besavi.
El 7 d'abril de 1.873 es farà a la notaria de Francesc Alcalde escriptura de divisió dels bens de Guillem Arbona Mallol per la seva vidua.
MARIA ARBONA MALLOL morirà a la finca de Son Llobera de Lluc el 26 de novembre de 1894; havent expressat, dos dies abans, darreres voluntats davant el notari Antoni Planes Sagrera.
Del seu matrimoni celebrat,el referit any 1862,amb el propietari d'aquesta possessió de muntanya Joan Solivelles Mestre,le sobreviurien vuit infants:Bernadi (Fornalutx1865-Sant Joan 1942 que fou metge),Teresa (1867-1937 la meva senyoràvia),Guillem (1869-1950 que seria sacerdot),Joan (1871-1946 qui heretà Son LLobera),Catalina ( 1875-1927 monja de clausura del Convent de Caputxines com a Sor Maria Lluisa),Maria (1879-1934 també monja de clausura però del Convent carmelità de les Tereses com a Sor Maria de Jesus),Margalida (1881-1951) i Antònia (1885-1960 que moriria fadrina) Quatre d'aquests infants venguéren a viure i a morir a Fornalutx,Teresa casada amb Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennasser de Massana i Margalida esposa de Vicenç Vicens Estades,alies Trota i dit també Vicenç des Morers,per raó del seu matrimoni;Guillem per haver-hi sigut destinat després de la seva ordenació sacerdotal i Antònia que vengué per a servir el germà capellà qui a més era el seu padri de fonts.
Mossen GUILLEM SOLIVELLAS ARBONA vengué a habitar a Fornalutx poc després de la seva ordenació sacerdotal el 1897.Fou vicari coadjutor de la ja Parroquia de Fornalutx entre 1914 i 1938 i vicari in capite de l'església de Biniaraix entre 1938 i 1941.També exerci per uns anys el càrrec de notari eclesiàstic a l'arxiprestat de Sóller.L'oncle Guillem heretà i cuidà personalment la porció de Sa Cabana que havia tocat a la seva mare;aquesta porció és coneguda per "Sa Cabana des Vicari".En 1948 la traspassà al seu nebot BERNADI ESTADES I SOLIVELLES (1901-1956) a qui institueix com hereu en el seu testament.La casa de Fornalutx -no moblada- deixaria en usdefruit a la seva germana Antònia i en propietat al seu fillol Joan Estades de Moncaira i Solivelles o sigui mon pare.
El Senyor Bernadi Estades realitzà millores a la seva finca de "Sa Cabana" entre els anys 1948-1952 que efectuà el mestre marger Miquel Gual Colom de Can Means ( 1.904-1.983).
MARGALIDA ARBONA MALLOL-la filla gran de Guillem i Catarina- hereteria de l'altra meitat de Sa Cabana.Casada amb Bartomeu Mallol Busquets- de les families de Can Borràs i de Can Xandre de Fornalutx germà major del metge Jaume Antoni + 1935 ben conegut a tota la vall- el seu fill Jaume Antoni Mayol Arbona casat amb Antònia Marqués seria President del" Circulo Sollerense" o "Xiclets".Mori aquest darrer sense descendència el 1919 havent nascut el 1894.
CATALINA MAYOL ARBONA era filla dels expressats Margalida i Bartomeu i fou la que heretà “Sa Cabana” de sa mare.Es casà amb Joan Mayol Serra,de la familia dels Mallols.Frapuig o de Capapuig.Ella o els seus hereus venguéren Sa Cabana a Bartomeu Mayol Pons,d'una branca menor dels Mallols dels Abats i més conegut per "l'amo en Bartomeu Ponsa";per la qual cosa aquesta altra porció de la finca se la coneix com "Sa Cabana d'en Ponsa".Renéts de Bartomeu Mayol Pons són els ciclistes fornalutxencs Francesc i Felip Marti Mayol.
Descendents de Catalina Mayol Arbona (de Sa Cabana) són els germans Javier i Oscar Mayol Mundó que darrerament s'han fet càrrec del Consell d'Administració de Ferrocarril de Sóller S.A.El seu avi patern l'industrial Joan Mayol i Mayol (*1902),casat amb Margalida Thomas( nascuda l'agost de 1905 i morta el 29 de gener de 2010) el qual fou Cap Local a Sóller de Falange Española a una època que aquest càrrec es trobava separat del de batle,era fill de la tal Catalina.
Magdalena Arbona Mayol esposa de Miquel Castañer de Can Creveta era germana de Catalina la propietaria de "Sa Cabana.Emigrà amb el seu marit,una temporada a Puerto Rico.La seva filla Magdalena casaria amb el seu parent Francesc Mayol Trias de Can Borràs.Aquesta Magdalena és per tant la padrina paterna del que ha fou president del Col.legi d'odontòlegs de Balears Francesc Mayol Castañer (+ 25 juny 2010) i la repadrina del pintor Mariano Mayol Pizà.
La descendència agnaticia dels Arbona que posseïren Sa Cabana es continuada pels descendents de Josep Arbona Mallol (1822-1881) el tercer fill del segon Sebastià Arbona Ballester.Aquest estava casat amb Antònia Vicens Reinés,de Can Nyegos.El seu fill Sebastià (+1925) espòs de Maria Busquets Solivelles de Can Reió (familia a la qual crec que pertany el col-laborador de VEU DE SÓLLER Joan Vicens) emigraria una temporada a Nevers França i retornat a la vall nadiva ocuparia el carrec de tinent batle del seu poble durant la primera guerra europea.Tengué dos fills Josep i Llorenç.El primer 1887-1982 fou batle de Fornalutx de 1934 a 1936 amb la segona República Espanyola i de 1947 a 1953 sota el règim del General Franco.No havent tengut fills o filles del seu matrimoni amb Francisca Colom Mayol,de Can Corona,,els seus bens constitueixen la nomenada "Fundació Arbona-Colom" administrada primer pel seu marmessor testamentari Jaume Vicens Ripoll i actualment per l'ajuntament de Fornalutx.El segon Llorenç nascut a Fornalutx el 1892 i mort a Ciutat per la decada dels setanta seria el pare de Sebastià, oficial d' Infanteria de Marina. (1917-2001) i de Josep (+1999) qui l'11 d'octubre de 1942 es casaria a la Bàsilica de Sant Francesc amb Joana Fornés i Moragues.
Llorenç Arbona Busquets -Llorenç Cabana- era el propietari de la Casa.posada de Fornalutx,de Can Cabana,al carrer de l'Alba que havia tocat al seu avi Josep Arbona Mallol.Els seus hereus van vendre aquesta vivenda a Antoni Pons Palou ( + 2006),de Can Felip de Sóller,el qual, els anys seixanta, la traspassaria també per compra.venda a BartomeuVicens Arbona de Can Nyegos (1905-2000) nét d'un germà d'Antònia Vicens Reinés l'avia paterna dels germans Pep i Llorenç Arbona Busquets de Ca`n Cabana.
Llorenç Arbona Busquets regentà moltissisms d'anys,amb la seva esposa la fornalutxenca Catalina Mayol Ros,de “Cas Passador,”el Cafè de “Can Salat” a la Plaça de Sant Antoni a Palma de Mallorca .Després quan el boom del turisme amb els seus fills obri l'hotel “Balmes” a Can Pastilla.
L'oficial d' Infanteria de Marina,Sebastià Arbona Mayol, i la seva esposa Antònia Gelabert Llompart (1924-2001) moririen en tràgiques i lamentables circunstancies.La parella no deixà infants.El seu germà Pep tendria un fill i dues filles Llorenç, Catalina i Joana Arbona Fornés casats respectivament (1964) amb Isabel Uribe Gomez i (1972) Mateu Zanoguera de la coneguda ferreteria "Mateo" de Ciutat i amb Joan Mir Febrer.
Llorenç Arbona Fornés (Ciutat 1943-1994) premori al seu pare i els seus fills Josep i Sebastià Arbona Uribe,nascuts els anys 1966 i 1974, que habiten actualment Palma de Mallorca continuen el llinatge mascle de la familia Arbona que antigament posseïa “Sa Cabana” a Fornalutx.
A començament dels anys seixanta també les germanes Teresa i Maria Bernarda Estades Amengual,filles de Bernadi Estades Solivelles i renebodes de Mossen Guillem Solivelles Arbona,traspassaren "Sa Cabana des Vicari" en acte de compravenda a un solleric cognomenat Pons i crec que de la familia del que ha sigut regidor del PSM de Sóller,Miquel Gual Pons.No fa gaire anys que també aquesta mateixa finca -on el Vicari Solivelles hi feu bastir amb permis del Bisbe Campins,el 1907,un oratori privat per celebrar-hi missa- passaria a altres mans.

BISBAL del Mirador i Can Nyirvi : LA FAMILIA DE MA MARE

2008-03-25T20:17:00.000-07:00

El cognom Bisbal,que és el segon meu i el primer de la meva mare a.c.s.i dels seus avantpassats paterns,és un ben antic al poble nostre de Fornalutx.
El 8 de maig de 1.397 un Joan Bisbal comprava Les Donades. Fill i donatari, seu, era, Romeu Bisbal, que feu testament, l’any 1.423, amb Joan Avinyó notari a Sóller Vendrà, després Jordi Bisbal testant el 29 de juliol de 1.480 ,Jaume Bisbal que testà amb Antoni Morell el 1502 i era pare de Jordi testador ell el 1.577 que feu usufructuaria a la muller Joana i hereu a Jaume Bisbal fill seu.
Ja en els primers llibres de baptismes i matrimonis de l'església, implantats a rel del Sant Concili de Trente, trobam, ja l'any 1.580, a un Miquel Bisbal – fill de Cristofol Bisbal - casat, l’any anterior, amb Joana Ripoll; adults,per tant, qui dia 12 de maig d'aquell any batiaren el seu nadó nomenat Cristofol ( com el seu padri patern obviament) i del que eren compares o sigui padrins de font Pere Joan Bisbal Songer i la filla d'un Jordi Bisbal que nomia Catalina.
A l'any seguent trobam que un altre fill de Cristofol Bisbal ,Bartomeu Bisbal casat, el 8 de març de 1.580 amb la filla del difunt Simó Ballester, Beneta Ballester, esser el pare d'un nin nomenat Bartomeu com son pare;batiat el primer d'octubre del 1.581 i del que fou padri de foints el seu conco Tofol.
En 1.586 – pel mes de desembre - trobam, al llibre de baptismes, enregistrat el primer Bisbal fornalutxenc que dugui el nom d’Antoni. Un nom que pel que fa al llinatge que estam investigant anirà repetint-se amb molta frequència ; arribant-se el principal referent d’algun brancam. Fill de Joan i de Joana aquest primer Toni Bisbal tengué per padrins de font a Antoni Pisà,d’ Alaró i a Bartomeva Ripoll (de Bàlitx d’Avall) esposa de Bartomeu Reiners.
Els Bisbal, que historiam aquí, són els avantpassats de la meva difunta mare Rosa Bisbal Alberti de Can Nyirvi 1897-1979.Una familia honrada i modesta que tenia les seves cases prop de l'església al lloc nomenat Es Mirador.
Joan Bisbal, alies Florit, estava casat amb Catalina Deuzo,de Sóller o Inca.El primer feu testament amb Roc Soler el 4 de març del 1623 i abans un acte notarial davant Joan Marroig ambdos de Sóller el 6 d’agost de 1652,la segona ella feu donació el mateix dia davant dit Joan Marroig. Altre Joan Bisbal Florit . possiblement son pare – hauria mort el vespre de la Patrona del 1.605,havent fet testament el dijous 25 d’agost d’aquell mateix any amb el notari Guillem Muntaner on consta era pare de Joan i Guillem Bisbal. Anys després, el dissabte 9 de setembre de 1.617 moriria la muller de Joan Bisbal Florit ( pare ?) que nomia Joana.
Vicenç Bisbal Deuzo - casat amb Margalida Frau Trias filla de Mateu i Joana (casats 25 10 1631) mori el 14 agost de 1682.El 7 agost de l’any anterior (1681) havia fet donació de bens davant Salvador Canals.Margalida Frau mori el divendres 22 de febrer de l’any 1686.
Fills dels anteriors
Antoni Bisbal Frau (* 27 10 1663) que mori a edat infantil.
Antoni Bisbal Frau (2) que continua casà, el 23 d’abril de 1696, amb Catalina Colom Ros filla de Bartomeu i Catalina.
Mateu Bisbal Frau (+ 17 01 1703) casà, el 21 setembre de 1685, amb Magdalena Llobera Mallol de Can Altiu la qual era vidua d'Antoni Borràs Busquets.

Joan Vicenç Bisbal Frau * 6 d’octubre del 1671.
Francesc Bisbal Frau consta en la partida de defunció que era pobre i que mori el 23 octubre de 1.687.
Néts,besnéts i rebesnéts
Vicenç Bisbal Colom. Primerament, el 21 febrer de 1732, es casà amb Joana Maria Alberti Vicenç (1.705-1.740). El 5 d’agost de 1754 es tornà casar amb Florentina Colom Vicenç.(Veure més avall la descendencia del primer matrimoni)
Vicenç Bisbal Alberti ( Veure mès endavant Branca de El Mirador)
Antoni Bisbal Alberti s’hauria casat, el 1775, amb Maria Bisbal Vicenç
Bartomeu Bisbal Alberti es casà amb Maria Vicenç.El seu fill nomenat Vicenç Bisbal Vicenç –segons acte del notari Joan Baptista Marquès M 2192 de ARM – va vendre,l’11 de juliol del 1.822, uns terrenys de vinya i olivar que posseïa pel Marroig, d’herència de sa mare (Notari Joan B Marquès Ripoll major 3 febrer 1.807) i per valor de cent vuitanta quatre lliures mallorquines, a Bernat Alberti Ripoll.
Josep Bisbal Colom – fill de Vicenç i de Florentina la segona esposa – ell casà primer amb Catalina Ferrer Marqués i després amb Antònia Frontera Rul.lan ( 1791). Ambdues mullers eren de Sóller
Margalida Bisbal Colom casà amb Sebastià Mir alies Morrons en
primeres noces.El 19 de novembre de 1.819 es casava per segona vegada amb Antoni Rotger
Arbona.
Del seu primer matrimoni tenia,entre altres, un fill nomenat Vicenç Mir Bisbal el qual moriria de sobte, l'agost de 1825,trobant-se davall una alzina de la possessió de Son Macip en el terme municipal d'Escorca on fou sepultat. El tal Vicenç Mir Bisbal estava casat amb una Margalida Colom, la qual feu celebrar deu misses en sufragi del seu marit.

Vicenç Bisbal Colm era germà dels anteriors i germà de pare de Vicenç,Antoni i Bartomeu Bisbal Alberti
Antoni Bisbal Colom casà amb Margalida Monserrat Noguera filla de Joan i Catalina.
Vicenç Bisbal Monserrat nascut 15 08 1782 era fill dels anteriors.
Vicenç Bisbal Colom, marit de Joana Maria Alberti, dit de malnom Vicenç Passol cabrevejava el 20 de febrer de 1.749 en nom d’ Antoni,Bartomeu i Vicenç Bisbal els seus fills d’edat pubilar una casa amb corralet que confrontava amb la de Joan Ginestra Frare i la d’hereus de Pere Lluc Mallol i Elisabet Mallol a més de la de Jaume Pereta ; la qual era heretat d’Antoni Alberti el seu sogre.
Els germans Antoni, Bartomeu i Vicenç Bisbal Passol fills de Vicenç i Joana Maria Alberti cabrevejaven anys més tard les mateixes cases
LA BRANCA DE CA S’ARRUFAT
Ixen de Mateu Bisbal Frau i Magdalena Llobera Mallol.
Vicenç Bisbal Llobera (*1690+ 9.11.1718).Es casà amb Catalina Arbona Ripoll filla de Bartomeu i Bel (articulo mortis 3 novembre de1718).
Antoni Bisbal Llobera conegut per En Toni Hermano mori el 13 d’agost 1765. S’havia casat (16.12.1724) amb Joana Vicenç Mir, filla de Jaume i Antònia. Sabem que tenia una caseta amb corralet prop de la plaça i un hortet no gaire enfora del torrent per una cabrevació feta el 1749.
Mateu Bisbal Llobera,germà dels precedents es casa amb Margalida Escales i continua la linia.
Antoni Bisbal Escales (+24.05.1812) Primer es casà amb Isabel Vicenç Mir, (filla d’ Antoni i Catalina) i després (2-17.05-1791) amb Maria Vicenç Bernat (filla d’ Antoni i Catalina).
Mateu Bisbal Escales mori l’any 1758 als 15 mesos.
Joana Maria Bisbal Escales mori el 15.juny.1769 als vuit anys.
Fills d'Antoni Bisbal Escales.
Margalida Bisbal Vicens nascuda pel març de 1793.
Mateu Bisbal Vicens (* 14 04 1799 + 16 06 1857) Era jornaler. Es casà dia 29 novembre 1829 amb Catalina Ros i Ros.
Simó Bisbal Vicens (* 1802) casat, el 15 juny 1839, amb Maria Bisbal Vicens.Era teixidor d'ofici.La seva mare es deia Maria Vicens Bernat.Possiblement es tracti de la branca coneguda per Can Paraira i de la qual tenim esquifides referències. Ens consta el naixement de dos fills de Simó Bisbal Vicenç i de Maria Bisbal Vicenç que nomien Antoni. El primer hauria nascut el 19 de febrer de 1844 i el segon el 28 de juny de 1.847; la qual cosa ens indica a pensar que aquell hauria mort poc després del neixer.
Antoni Joan Bisbal Vicenç (* 29 01 1803 + 25 10 1839).
Fills de Mateu Bisbal Vicenç i Catalina Ros i Ros
Antoni Bisbal Ros (* 23 01 1834 + 2 10 1908) Fou empleat de l’ajuntament de Fornalutx com a satx Es casà primer amb Rosa Arbona Mallol i en segones noces, el dia de la Candalera de 1857 amb Antònia Arbona Colom.
Catalina Bisbal Ros.nasqué el 23 de març del 1.842
Fills Antoni Bisbal Ros
Rosa Bisbal Arbona casada amb Miquel Oliver Amengual que fou mare de Joan Oliver Bisbal (* Fornalutx 8 04 1910 i + a Ciutat,clinica Mare Nostrum,26 09 1984).
Joan Oliver Bisbal era fuster d'ofici. Treballà una temporada, a Sóller, a la fusteria de Mestre Tofol de Ca na Réia. Seria molestat, el 1948, per raons politiques d'esquerres. (Causa 49 del 1948). Fou empresonat del 14.03 al 10 04 de dit any 1948.Casat amb Maria Morell Ferrà fou pare de Rosa O.M, esposa de Diego Porfatos (guardia civil);Miquel Oliver Morell que ha seguit l’ofici de fuster com el pare;Catalina O.M. i d'Antoni Oliver Bisbal mort als 18 anys quan la familia habitava encara a Sóller.
Catalina Bisbal Arbona morta, el 5 agost de l’any 1904,als 50 anys. Es casà ( 10 10 1885) amb Pere Antoni Nadal Mallol, fill d'Antoni i Maria, (dit de Ca Sa Mestra) que fou batle de Fornalutx quan la 1ª República a Espanya.
Antònia Bisbal Arbona, casada amb Bernadi Vicens Cifre, que fou mare de Magdalena Vicens Bisbal (* 1897) casada l’any 1919 amb Jaume Umbert Rullan Carboner.
Antoni Bisbal Ros Arrufat i Antònia Arbona Mallol tenguéren altra filla, nomenada Margalida ;la qual casà amb Josep Reus Espases,de la vila de Selva. Tenguéren tres filles: Francisca (* 1.896), Antònia (* 1900) i Margalida (* 1903). La segona esmentada treballà de sirventa amb el Rector Mas quan aquest hagué de marxar a Campos en 1.927. Casada amb Antoni Valcaneras Mayrata , mori en aquella població del pla l’any 1.960.
Les germanes Francisca,Antònia i Margalida Reus Bisbal eren conegudes pel malnom de “Ses Espases” pres del segon cognom del seu pare, Josep Reus Espases
LA BRANCA DEL MIRADOR
Vicenç Bisbal Alberti (+ 19.10.1779) que era pobre, casat, el dia de Sant Jaume del 1.767, amb Catarina Barceló Bisbal, fou el pare de Vicenç , Josep i Antoni Bisbal Barceló
: Vicenç nasqué el 1.767 i Josep l’any 1.772. La seva mare,Catalina Barceló Bisbal mori el 1.822 i havia contret segon matrimoni amb Damià Reiners (Reinés) Ginestra.
Josep Bisbal Barceló es casà, amb Maria Castanyer Barceló,el 19 de juny de 1.803 i fills seus foren Vicenç i Jacint Bisbal Castanyer casats respectivament amb Catarina Vicenç,en Vicenç,el primer, i en Sinto ,el segon, (1.811 -1.866) amb Margalida Colom.
Vicenç Bisbal Castanyer (1.808-1.864) exerci l’ofici de pastor d’ovelles. Sabem de l’existència de tres infants seus Josep,Simó i Maria Bisbal Vicenç. Simó (* 1.851) casaria amb Antònia Sastre Busquets germana de Mestre Jaume Sauvadora un dels repadrins (2004) del batle actual Joan Alberti Sastre i de l’ex-batle i regidor Salvador Sastre Umbert.
Maria Bisbal Vicenç ,la filla, seria la segona muller del meu repadri matern Antoni Bisbal Barceló i la mare de les seves filles Maria (1.871-1.946) casada amb Tomàs Mateu Peiró Sumarer i Catalina (1.875-1.965) esposa d’Antoni Alberti Arbona Llegat.
Josep Bisbal Vicenç, el fill gran,es casà amb Esperança Escales passant a habitar a Sóller. Fills seus eren Josep que casà amb Maria Estades i Vicenç casat, primer, amb Magdalena Rotger Rul-lan i després amb Francisca Miquel Bauçà (Parroquia de Sóller 14 de març de 1.903).
Josep (*1.901) i Esperança (*1902) Bisbal Rotger, esposa de Josep Soler Vicens eren de la primera dona, mentre que,de la segona, ho eren els germans Damià ,Vicenç i Simó Bisbal Miquel ho eren de la segona.
El 19 d’abril de 1.940 Damià Bisbal Miquel ( 1.906-1.986) es casava a l’església de Biniaraix amb Angela Grimalt. Filla d’aquesta parella són Francisca Bisbal Grimalt muller de Josep Sánchez Forteza i mare de Margalida Sánchez Bisbal.
Damià Bisbal Grimalt que habita, actualment, a Fornalutx - lloc d’on provenen els seus avantpassats paterns del Mirador. Casat amb Asención Sánchez Mártinez, natural, ella, de la provincia de Cordova i vidua de Claudio Duque. Tenen una filla, nomenada, Angela Bisbal Sánchez (* 6.09.1.976).
Germans majors de Francisca i de Damià Bisbal Grimalt són Vicenç i Pere Bisbal Grimalt . Vicenç està casat amb una al-lota nomenada Solange i Pere és el marit d’Isabel Gomez Garriga.
Vicenç Bisbal Miquel (Sóller 1.910-1.965) ell estava casat amb Margalida Mayol Arroyo (nascuda a l’illa de Puerto Rico però d’ascendència paterna biniaraixenca).
Durant un grapat d’anys ell i la seva dona regentaren a Fornalutx el Bar Deportivo que seria traspassat després a Antoni Ginestra i a Maria Puig. L’amo en Vicenç tenia oberta, al mateix lloc, una barberia i perruqueria per homes. La seva filla gran Paquita nasqué a Sóller el 1.937 i casada amb el conrador fornalutxenc Bernat Mayol Alberti Nova, mori, a l’edat de 22 anys, el 1.959; deixant un nin, de pocs dies, nomenat Joan Mayol Bisbal. En la actualitat (2005) Joan Mayol està casat amb Paula Martha Colom Salvà i és pare d'un nin Joan Bisbal Colom.
Joan Mayol Bisbal és el Director de l’agrupació de teatre sollerica “Nova Terra”, fundada per la cordovesa, afincada a Sóller, Maria Vazquez Pugarin. N'era un dels actors principal juntament amb un altre fornalutxenc de naixença Arnau Garcias Amengual (a.c.s). mort victima d’un accident de circulació, l’any 1.980, el 6 de desembre.
Altres fills de Vicenç Bisbal Miquel i de Margalida Mayol Arroyo són:
Encarnació,o Encarna, nascuda el dia de Sant Jaume del 1938 i casada, amb Guillem Alcover Aguiló Botana, de Sóller,el 3 de març de 1.962; Margalida, o Margot, vidua al dia d’ara d’Antoni Bujosa Pons; Vicenç ( que visqué 7 mesos el 1.941) Pere (* 3.12.1.945) d’ofici cambrer i casat,el 28 de novembre de 1.971,amb Francisca Morell Ripoll de Cas Xifoner de Sóller que han regentat , en dita població, la Cafeteria Madrid i Josep o Pep (*22.5.1.947),d'ofici manobre que ha regentat uns dotze anys el bar dels tornejos de la petanca a Sóller.
Es tracta d'un antic jugador de l’Atlétic Fornalutx i una persona prou vinclada amb el footbal de la Vall de Sóller. Casat, el 10 d’octubre de 1.972,amb Bernardina Salazar Juárez, la filla gran d’Antonio Salazar i d’Antonia Juárez Marín. Un matrimoni d’immigrants de la regió murciana que fa més de cinquanta anys juntament amb altres familiars seus,venguéren a habitar una llarga temporada a Fornalutx. Pep i Bernardina són els pares de Vicenç ,Margalida i Pep Antoni Bisbal Salazar nascuts respectivament els anys 1.973,1.975 i 1.988. Margalida Bisbal Salazar es casà,el 1996,amb Antoni Ordinas i la parella ha tingut dos infants Antoni i Laura Ordinas Bisbal;el primer d’ells nascut el 1997.
Simó Bisbal Miquel i la seva esposa, Angela Oliver Canals,foren els pares de Vicenç Bisbal Oliver casat amb la filla d’Ismael Gallego i Catalina Bauçà sa difunta muller que un grapat d’anys regentaren aqui a Fornalutx el Restaurant Bellavista : Catalina Gallego Bauçà. Tenen dos infants Angela i Marc Bisbal Gallego.
La descendencia de Simó Bisbal Vicens i Antònia Sastre Busquets al dia d’avui està extingida
El fill gran Vicenç,conegut per Matita, i el més jove Simó (en Simunet) moriren fadrins respectivament el 1.943 a Fornalutx i el 1.962 a Sóller.Tenia,aquest darrer,setanta-dos anys; havent nascut cap al 1.890. La filla,Maria Bisbal Sastre, que es casà amb Bartomeu Vilanova, dit Es Pollencí o Es Sindic, tampoc deixà descendencia. En quant a l’altre fill, Salvador Bisbal Sastre, casat amb Joana Aina Umbert Carbonera (germana de Jaume Umbert de qui hem parlat abans) i que molts anys treballà a les Cases de la Vila com a satx; ell mori a edat avençada l’any 1.978. El premoriren els seus fills, Simó (1.907-1.912) que morí a consequència de cremadures,i Antònia Bisbal Umbert (1.911-1968); el seu gendre Pere Joan Sacarés Morro, de Cas Carabasser de Sóller i la seva néta Francisca Sacarés Bisbal (9-05-1950-11-09-1974). El dimarts 5 de maig de 1.981, dos anys després de la mort de l’amo en Salvador, exhalava el seu darrer alè,a Son Dureta, sense deixar tampoc descendencia, el nét, Pere Sacarés Bisbal,nascut,el 1.943,un dissabte 16 d’octubre.
En Pedro Sacarés exerci, pocs anys abans de morir, de fosser i fou ell el que donà sepultura a la meva mare Rosa Bisbal Alberti. Manobre d’ofici al igual que son pare també un i altre estiguéren vinclats a l’Atletic Fornalutx com a entrenador el pare i porter de l’equip en Pedro.
Germana de Vicenç i Sinto Bisbal Castanyer - de qui parlarem a continuació - era Catalina Bisbal Castanyer casada dia 7 de febrer de 1.826 amb Joan Barceló Colom “Betli”. Fills seus foren Sinto casat amb Magdalena Escales; Monserrada (* 7.3.1.829),Pep (*22.4.1.842) i Joan Barceló Bisbal (* 8.4.1.845).
Josep Barceló Escales - fill de Sinto Barceló Bisbal i de Magdalena Escales - nascut el dia de Sant Esteve del 1.871,es casaria, amb Antònia Sastre Arbona, el 7 d’agost de 1.897.
La seva filla Magdalena, que nasqué el 27 de març de 1.901, emigrarà a França on,el 7 de maig de 1.932,contreu matrimoni amb Monsieur Hipolyte Marty (* 4 de juliol del 1.899) de qui nasquéren dos al-lots Louis ( Perigueux* 25 de maig del1.933) i Jean Pierre (*1.939) i una al.lota nomenada Paulette (*1.935) casada amb Monsieur Christian Grégoire.
Casat a Saint Germain en Dordogne,el 6 de juliol de 1.959, amb la publicista Nicole Blancher i pare d’Agnés Marty nascuda l’11 d’abril de 1.960 i funcionaria com el seu pare de l’administració pública. Monsieur Louis Marty, a finals del vuitanta, vendrà destinat a Mallorca pel Govern francès per a fer-se càrrec de la direcció a Ciutat del Collège Français. Aquest descendent de fornalutxencs emigrats és oficial de les Palmes Académiques i agregat principal de l’administració escolar i universitaria de la República Francesa.
Magdalena Barceló Sastre - néta de Sinto Barceló Bisbal - tenia una germana Catalina nascuda el 25 d’abril de 1.904.
BRANCA DE CAS MOSSO
Jacint Bisbal Castanyer
Nasqué el dimecres 6 de novembre del 1.811 i mori el divendres 12 de gener de 1.855.Estava casat amb Margalida Colom Vicenç filla de Guillem i Jeronia de la que tengué cinc infants:
a) Josep *23 de novembre de 1.840
b) Guillem. Nascut el 7 de juliol de 1.843 i mort el 29 de juliol de 1.914.Casat amb Catalina Vicens Ballester fou pare de Jacint,Margalida,Catalina i Maria Antònia Bisbal Vicens.
c) Jacint o Sinto que continua després.
d) Vicenç * 6 de desembre de 1.848.
e) Maria * 1855 ? + 20 d’agost de 1.887.
Jacint Bisbal Colom
Nasqué el 26 de setembre de 1.846 i mori el 10 d’agost de 1.904.Es casà,primer,amb Catalina Colom Barceló filla de Bartomeu Colom i de Catalina Barceló i, en segones noces,amb Isabel Arbona Noguera filla de Francesc Arbona i d’Isabel Noguera.
Del primer matrimoni tengué a:
Margalida Bisbal Colom .Nascuda un 6 de gener i morta el divendres 17 de gener de 1.941.Estava casada amb Antoni Ripoll Colom.
Del segon llit nasquéren:
a) Maria que continua després
b) Jacint l’unic mascle nascut el 26 de maig de 1.881 i mort sense descendència.
Maria Bisbal Arbona
Nasqué el 29 d’octubre de 1.878 i mori el 26 de gener de 1.945.Casada amb primeres noces,el 19 d’agost de 1.899 amb Antoni Mayol Oliver alies Querpa de la familia de Cas Misser ( Fornalutx 1.871 - Bélgica 1.915) emigrà a Bélgica on nasquéren tres dels seus fills i retornant a Fornalutx després d’haver enviudat. L’any 1.922 es tornà casar amb un viduo, Pere Colom Roquetta de Can Barquer, qui ell tenia un fill i una filla d’un precedent matrimoni.
Els fills de Maria Bisbal Arbona i Antoni Mayol Oliver foren:
a) Jaume Mayol Bisbal. (1.905 - 1.989) Nasqué a Bélgica i mori aquí a Mallorca a Ciutat. Regentà a Brusselles un negoci de certa envergadura. Estava casat amb una mallorquina, Margalida Doménech Puigserver (1.910-1992) i era pare d’Antoni Mayol Doménech, nascut el 1932, marit de Joana Gayà Frau i avi de Jaume i Margalida Mayol Frau.
b) Maria Mayol Bisbal. Nascuda a Fornalutx el 19 de juny de 1.908 mori en els anys noranta en la mateixa població havent passat passat a Bélgica part de la seva infantesa a Bélgica amb els seus pares i germans. El dissabte 6 de juny de 1.953 es casaria, ja en edat madura, amb Antoni Mayol Alberti dit de Ca Na Paula del que no deixà successió i enviduaria en els anys vuitanta.
c) Jacint Mayol Bisbal. Nascut a Belgica i mort a la vila d’Artà.Estava casat amb Maria Riera del que tengué una fill i una filla Antoni i Maria Mayol Riera.A rel de la guerra civil espanyola 1.936-39 trobant-se a Fornalutx i afiliat - militant de Falange Espanyola, al igual que el seu germà petit Antoni, ocupà unes quantes vegades el càrrec de gestor a l’Ajuntament de la nostra vila.Posteriorment entraria a formar part del Servei Forestal de Balears dit més endavant I.C.O.N.A i ja en època post franquista S.E.C.O,N.A.
d) Antoni Mayol Bisbal. Va neixer a Jempes Bélgica el 1.913 i mori a Sóller, per l’agost del 2.000,als 87 anys.En el principi dels anys cinquanta fou “elegit” regidor de l’Ajuntament de Fornalutx pel nomenat terç de representació familiar.Posteriorment tendría cura d’una finca del seu germà Jaume al Pont d’Inca.Retornat a Fornalutx ell i la seva esposa adquiriren per compra la botiga de queviures dita Can Corona en el carrer de Sa Plaça en successió de Maria Buades Pons vidua de Joan Colom Mayol ; botiga que anys després trasladaria a la Plaça del poble a una casa comprada a Maria Vicens Solivellas Trota i on actualment la seva filla, Catalina Mayol Reinés, i el seu gendre, Lluc Morell Ripoll de Cas Xifoner de Sóller, regenten una mena de petit supermercat local dit “Autoservicio Mayol”.Antoni Mayol Bisbal conegut en la seva joventut per En Toni de Cas Mosso passà a ser conegut per En Toni Corona rera la compra de la botiga indicada.El 1.944 havia contret matrimoni amb Margalida Reinés Alberti de Can Tumeris que el premori.
Antoni Mayol Bisbal fou un fervent militant i activista del moviment de Cursets de Cristiandat de la Parroquia de la Nativitat de Maria a Fornalutx.
Ell i la seva esposa pertanguéren igualment al moviment de matrimonis cristians i si mal no record al dels carismàtics.Tengué dues filles:
a) Maria (*1945) Actualment domiciliada a Sóller i casada,des del 28 d’abril de 1.965, amb l’instal-lador electricista Francesc Castañer Palou de qui han nascut dues filles Catalina i Margalida Castañer Mayol i un fill, Francesc Castañer Mayol, que és enginyer.
b) Catalina ja esmentada aixi com el seu marit Lluc Morell Ripoll.Va neixer el 1.947. Ella i la seva germana Maria estudiaren uns quants anys a un col-legi de les Monges de la Puresa al Pont d’Inca. Catalina Mayol Reinés es casà el 14 de gener de 1.982 i el 9 d’octubre del 1.983 nasqué la filla Catalina Maria Morell Mayol. El 17 de març de 1.987 neix el fill Lluc Morell Mayol.
I un fill: Antoni Mayol Reinés .Nascut el 1.951 i actualment domiciliat a Ciutat de Mallorca on és funcionari de la Telefónica.Casat amb Maria Neus Vives Mayol nascuda a la Bretanya francesa de pares deianencs i fornalutxencs no té descendencia.
LA BRANCA DE CAN NYIRVI
Antoni Bisbal Barceló era fill de Vicenç Bisbal Alberti i Catalina Barceló Bisbal.
Es casà el 16 de febrer de 1.799 amb una filla d’Antoni Vicenç i de Maria Colom Maria Vicenç Colom.
En data del 26 de gener de 1.826,segons escriptura del notari Senyor Joan Bautista Marqués,de Sóller,hauria comprat a Bartomeu Vicenç Bisbal Nyegos (germà de Mosen Jordi vicari de la nostra església poc més o menys entre aquella data i 1.860) una caseta al carrer de Sant Bartomeu (avui Metge Mayol) dit també Carrer de Sa Casa d'Amunt o Carrer de Can Borràs que fa cruilla amb el carrer "sense sortida" del vent.L'esmentada finca era tenguda en alou per les Monges de Jonqueres, pagava, al sacerdot,Doctor Antoni Estades i Serra-Poquet (del solar de Moncaira i vicari que igualment fou de nostra església local), un censal de una lliura,dos sous i sis diners cada any i estava enregistrada al Llibre d'Hipotèques fol 81.
A més d'aquesta casa comprada com he dit abans,Antoni Bisbal Barceló posseia altra casa davant l'Església en el lloc dit Es Mirador heretada dels seus pares. Referit a aquesta darrera casa i a la Reial Capbrevació del 6 de març de 1.836 es fa esment de l’alias Nyrvi: “ Queda anotat “ que ante mi el notario infrascrito, compareció, Antonio Bisbal Nirvi, hijo de Vicente y Catalina Barceló,natural y vecino de esta villa en el lugar de Fornalutx y preguntado …dijo que poseia unas casas con plazuela de las mismas sita en dicho lugar y paraje llamado el Mirador…”, Capbrevacions d’anys anteriors - 1.814 i 1.825 més o manco llegim el mateix. A aquesta darrera està escrit :”Lindan con casas de Bart Arbona, als Mureu, por dos partes con las de Ant Arbona,y con camino llamado del Olivaret”.
Casat,el 1.799 amb Maria Vicenç Colom , aquest Antoni Bisbal Barceló alies Nyirvi o Nirvi, farà donatari dels seus bens a altre Antoni Bisbal Vicenç fill seu i de la seva esposa.Ho fa davant el notari de Sóller,Bernat Frontera,dia 26 de juliol de 1.834.
En la donació esmentada tant donador com donatari figuren – equivocadament - amb els noms i cognoms d’Antoni Bisbal Vicenç.
A l’edat de 82 anys,el 27 de novembre de 1.857 – que era un dimecres - mori Antoni Bisbal Barceló – fill de Vicenç i Catalina i Viduo de Maria Vicenç Colom. Al llibre corresponent d’òbits de l’església, consta la donació que feu en data del 26 de juliol de 1.834 abans assenyalat; la qual cosa corrobora el que abans hem esmentat.
La seva dona Maria Vicenç Colom, ella, havia mort el mes de juliol de l’any 1.842; havent fet testament amb el notari de Sóller, Joan Baptista Marqués, dia primer de maig de 1.835.Nomenava per marmassors al seu marit i al seu fill, Antoni, aixi com a Joan Ripoll.
Fills d’Antoni Bisbal Barceló i de Maria Vicenç Colom foren:
Vicenç que mori, fadri, el 5 de juny de 1.828.
Catalina: Nascuda el dia de Sant Esteve del 1.803, essent, els senyors Joan i Florentina Mallol, els padrins de la font baptismal.Es casà, el 4 de febrer del 1.823 als vint anys, amb l’alaroner Joan Moranta Parets, de qui tengué una filla Maria Moranta Bisbal. Mori,Catalina, poc després el 14 d’octubre de 1.824; designant, als pares i al marit, com marmessors de les seves darreres voluntats.
Antoni 1.810 – 1891 que continua aquesta branca.
Margalida : Ella vengué al món – com deïm xerrant en plata – el 3 de setembre de 1.816 i foren padrins de font, seva, a la cerimonia del baptisme:el senyor de Bàlitx d’Avall Joan Ripoll i la senyora de Moncaira (per tant avantpassada meva) Catalina Socies de Fangar i Serra de Gaieta .Casà,el 1848,amb Josep Puig Alberti,nascut el 17 de juliol de 1.810 i fill de Josep, Puig Vicenç i de Margalida Alberti Canals.Seria la mare de Josep Puig Bisbal (1.848-1.914).
Aquest darrer, d’ofici teixidor, fou el pare dels germans Puig Barceló alies Tofol amb vivenda al carrer de l'església: Margalida i Maria que eren fadrines, Josep (1.873-1.943) casat amb la vidua Josepa Mayol Sastre - propietaria de Can Puigderros - que fou batle de la nostra villa en temps del General Primo de Rivera i a principis de la guerra civil del 36; Cristofol, marit de Catalina Busquets Ferrer, de Can Benet, qui el maig de 1935 comprà Sa Casa d'Amunt als apoderats d'un oncle del meu pare a.c.s. nomenat Bartomeu Estades i Canals i fou també regidor del nostre ajuntament cap el 1.948- pares de Margalida casada amb Joan Rullan Alberti,Maria esposa de Pere Antoni Mayol Marqués dit de Sa Lleita i Pep -1.916- 1.983 (qui també fou regidor del nostre ajuntament i durant molts anys animador de les festes del poble) marit de Maria Vicens Sastre tots ells al cel siguin, a excepció de la vidua del darrer ; Joan primer marit de Margalida Garcés Sastre ( nascuda a Marsella el 10 de novembre del 1.897) néta del mestre d'escola valencià Simón Garcés Bachero i de la seva segona dona la fornalutxenca Catarina Colom Ros i pare de Josep Puig Garcès que habita, o habitava,a França en el departament del Puy de Dome i Jacint o Sinto ,segon marit de dita Margalida Garcés Sastre, i pare del seu fill petit Sinto Puig Garcés viduo al dia d'avui de la sollerica Maria Angels Colom Monserrat filla del metge Miquel Colom i Colom de Cas Milà.
Maria qui va romandre fadrina i mori a Sóller.
Els noms i cognoms de Maria Moranta Bisbal, Josep Puig Bisbal i Maria Bisbal Vicenç, com familiars d' Antoni Bisbal Vicenç, ells, consten a unes escriptures del notari Bartomeu Canals de Sóller.La primera de dia 13 de juny , el segon de 26 de febrer de 1.859 i la tercera de 6 gener de 1.860.
En la donació d’aquest Antoni Bisbal Barceló – de 26 de juliol de 1834 signat davant el notari Bernat Frontera per un dels testimonis presents, concretament el Senyor Nadal Mallol de Bàlitx i Estades de Moncaira- es pot llegir , fol 106: “Més venint el cas de que tu dit Antoni Bisbal mon fill no vulgués viure y habitar en la mia casa y compañía forman tots una sola familia,en este cas promet y me oblich donar a tu dit Antoni mon fill libre y franca habitació en la mia cas y corral que tinch en lo carrer dit de lkacasa de munt juntament a la teva familia y esto es tot el que serà del teu gust,a més de tot lo cual també promet y me oblich en dit cas donarte de present el mul ab los seus adherents,totes las garrovas y blat que tinch y he cullit en lo Predio de Aumellutx,reservantme de dit blat dues cuarteres..”.
Quan jo era nin la meva mare a. c . s. contava que el seu padri vell, cognomenat també Antoni Bisbal Barceló, li parlava d’una rota a Almellutx on tenia sembrat blat.

Antoni Bisbal Vicenç
Rebesavi per part de mare de servidor vostre – nasqué a Fornalutx un divendres deu d’agost del mil vuitcents deu i fou batiat aquell mateix dia pel vicari Doctor Antoni Estades de Moncaira i Ripoll; tenint a Josep Bisbal i a Maria Vicenç per padrins de font.
Es casà el 1.834 amb Maria Barceló Vicenç – doncs la meva rebasavia – qui ella era filla de Gabriel Barceló Arbona i de Maria Vicenç Arbona aixi com néta de Pere Lluc Barceló i Maria Vicenç per una banda i de Francesc Vicenç i Maria Arbona per l’altra. Tenia, Antoni Bisbal Vicenç vint i quatre anys quan es casà i la seva esposa vint i u;havent nascuda, Maria Barceló Vicenç el 21 de desembre – dia de Sant Apostol – de l’any 1.813. Mori el 18 d’agost de 1891 havent-li premort la seva muller ,la dita Maria Barceló Vicenç,en data del 16 d’agost de 1.883.Li sobrevisquérem dos fills mascles que continuarien el llinatge Antoni i Gabriel i una filla,Maria, que mori,fadrina l’ 11 de setembre de 1.864,als vint i quatre anys.

Antoni Bisbal Barceló (2) (Nét d’altre d’identics noms i cognoms), nasqué, el dimecres 25 d’octubre del 1835, a l’any seguent de casar-se els seus pares.Segons la seva partida de baptisme, hauria nascut prop de les deu del mati del dia indicat.
Ma mare, que fou la seva néta preferida pel fet de dur el nom de la seva primera muller i el tractà en els anys darrers de la vellura, contava que havia fet d’assistent a un capità de l’exèrcit a l’època del Servei militar a un quarter de València i que,el padri de Can Nyirvi, acompanyava, el seu superior al teatre introduint-se gratuitament a la sala on es feia la representació amb l’excusa d’haver de fer cualque encàrrec o simplement per dur la capota a aquell major.
El meu repadri matern-patern fou batiat,el mateix dia a l’església del seu poble,pel vicari de l’època Mossen Jordi Vicenç Bisbal essent, el seu avi patern i l’avia materna, els padrins de fonts d’acord amb els costums que aleshores s’estilaven i que han perdurat fins no fa gaire.
El padri vell de ma mare hauria tengut una alegria fora mida – quan havent-se desplaçat a Ciutat per assistir al sorteig de quintes s’assabentà que el seu fill Toni quedava alliberat de fer el servei militar. Ell n’havia fet set anys de servici i per poc té que anar a la guerra a Àfrica. Gràcies a Déu, a poc d’arribar a Tetouan, el govern espanyol arriba a un acord amb els moros. Malauradament, el fill no compartia aquell sentiment de joia del seu pare, ja que el meu avi tenia pensat ingressar a la música del Regiment que li seria assignat per a perfeccionar els seus coneixements musicals.
El divendres, 16 del Febrer del 1.866, consta registrat el seu casament a Sóller amb Rosa Generes Mallol de la barriada marinera de Santa Catalina al Port de Sóller.
Els Generes – també ortografiats posteriorment Llaneres o Llaneras que són la forma ara vigent - eren una humil familia de pescadors que vivia del producte de la pesca.
El pare de la meva repadrina – Jaume Generes Ballester - era conegut com el Patró Generes. Rosa,era la major dels seus infants.
Nascuda un divendres, 5 de maig del 1.837, Rosa tenia dos anys menys que el seu espòs. A la familia d’aquest darrer – tot i no ser gaire més economicament rics – no els semblava que una filla de pescadors fos “l’esposa ideal” pel seu fill major.
”Castigarien”, aquest darrer, privant-lo de la herència de la caseta pairal que tenien al lloc dit Es Mirador quasi davant l’església.Després mudarien de parer i tot foren alabances per la nora Rosa.
Tot i aixi,Antoni Bisbal Barceló (segon), hagué d’aconhortar-se amb la casa que el pare, Antoni Bisbal Vicenç, havia comprat, el gener de 1.826, a Bartomeu Vicenç Bisbal segons una escriptura de la notaria de Joan Baptista Marqués com haig contat abans; essent la casa de Es Mirador – contrariament als costums de l’època – pel germà petit Gabriel Bisbal Barceló.
Beneí aquell casament, dels meus repadrins materns- paterns el vicari de Fornalutx, Mosén Guillem Busquets Deià de Can Xandre qui a més de ser el pastor espiritual del repadri Nyirvi a més era el seu veïnat. Guillem Mayol moliner i Jaume Antoni Arbona consta que signaren com a testimoni al llibre de desposoris.
D’aquell matrimoni nasquéren dos al-lots Antoni – el meu padri matern – i Jaume que moriria poc temps després.També moriria la mare. Era el diumenge 29 de maig de 1.870 i, Rosa Generes Mallol, contava només trenta-tres anys d’edat.
Un any després, el dissabte 13 de maig del 1.871, contreu segones noces amb una conveïna. Maria Bisbal Vicens, de qui nasquéren:
Maria ( Fornalutx 1872 Pla de Na tesa Marratxi 1946) casada el 1903 amb Tomàs Mateu Peiró (Sumarer) 1869-1927 pares de Guillem (Fornalutx 1905 – Marratxi 1983) casat primer amb Antònia Oliver i després amb Antònia Cardona, i de Catalina Mateu Bisbal (* dilluns 26 abril 1909) casada el dimarts,26 abril de 1960, amb Jaume Antoni Arbona Ripoll ( de S’Alqueria) funcionari de serveis públics d’aquest municipi nostre i mort a la decada dels vuitanta.
Catalina (Fornalutx 1875 Sóller 1965) es casà ( 7.02.1914) amb Antoni Alberti llegat ,viduo de Catalina Sastre, de qui nasqué Antoni Alberti Bisbal (Fornalutx 1914- Sóller 2002) electricista d’ofici i molts anys sacristà escolà major de la nostra església, casat el 1952 a Sóller amb Maria Deyà Alcover ( + 2006) pares d’ Antoni Alberti Deyà (* Sóller 1959) - que regenta el Bar Miquel del Port de Sóller - espos de Maria Palou Gromlok (Rebla) i padrins paterns de Laura Alberti Palou (Sóller 2000).
Vicenç ( Mort als 9 mesos) el dilluns 6 de desembre del 1.880).
Margalida. Nascuda el dijous 1º de Febrer de 1.883. Mori el 1.885.
Maria Bisbal i Bisbal, tia paterna de la meva mare, estigué una temporada de sirventa amb Mosén Llorenç Mas Mesquida (1881-1947) quan aquest, entre els anys 1913 i 1927, regentà en qualitat de rector parrochus l’església del nostre poble.Al enviudar i casar-se el seu fill marxà a viure amb ell al Pla de Na Tesa on mori com he dit abans.Era el juliol del 1.946.
El seu home Tomàs Mateu Peiró – de qui publicàrem la foto a l’anterior número – havia nascut a Fornalutx; però els seus pares Guillem Mateu Quetglas i Catalina Peiró Rotger eren respectivament de Bunyola i Ciutat. Era el segon mascle de la parella i el seu ofici jornaler.
Guillem Mateu Quetglas - nascut el 1834 a Bunyola població on també es casaria el 31 de maig de 1.863 – exercia l’ofici de traginer amb una somereta i talvolta d’aquí provengui el malnom de somarer amb el qual serien conegut, ell i els seus descendents, en el nostre poble. Abans de venir a Fornalutx havia sigut soldat de les milicies provincials.
Catalina Peiró Rotger – l’esposa – treballava de fadrina a casa d’uns senyors de Bunyola. Nascuda el 30 de maig del 1.838 a Ciutat i batiada a l’ església parroquia de Sant Jaume; tenia una germana bessona Vicente de la qual no es sap posteriors dades. El pare Tomàs Peiró Torres era un fuster oriund de València mentre que la mare, Maria Rotger Torrandell, era de la ciutat de Maó a l’illa de Menorca.
Anys enrera, a l’Arxiu del Regne de Mallorca, vaig trobar un document datat del 1.826 – segons el qual un Tomàs Peiró alguacil de la Reial Audiencia de Palma de Mallorca sol.licitava deu dies de permis per absentar-se a Maó. Es tractaria del mateix Tomàs Peiró ? O d’un familiar del mateix llinatge ?

L’altra tia paterna de ma mare, Catalina Bisbal Bisbal, passà a viure a Sóller, el 1.951 o 52, quan el seu fill es casà. Hi mori, l’any 1.966, als 91 anys. Havia enviudada el 1.917 a rel d’un accident que tengué el seu marit fent feina a la tafona de Can Borràs.
Antoni Alberti Bisbal – fill de la tia Catalina i cosi germà de mu mare mori el dia mateix del seu sant l’any 2002. Comptava 86 anys i havia treballat a la fàbrica de teixits de Hijos de Juan Pizá a Sóller. Figura anotat al llibre “La Vieja Guardia de Baleares” ,del Marqués de Zayas, a la secció corresponent als primers inscrits a Falange Española que abans de la Guerra Civil hi hagué a Fornalutx.

Rodejat de l’estima de tothom i principalment la dels seus,el meu repadri, Antoni Bisbal Barceló, entregà, l’ànima al Creador, el dia de la Puríssima 8 de desembre del 1.917. Era un dissabte, dia consagrat a la Mare de Déu.
Abans el 1913, per la mateixa data, la seva segona esposa, Maria Bisbal Vicens, havia emprés el darrer viatge.

Antoni Bisbal Llaneras
El meu padri matern, pare de la meva mare – ( haig ortografiat el segon cognom Llaneras i no Generes perquè era la grafia per ell emprada) – nasqué, no sé per quines raons, a Sóller i molt possiblement al Port de Sóller a ca’ls padrins de Can Generes. Fou el dimarts 20 d’agost del 1.867 dia de Sant Bernat. A les poques hores seria duit a l’església parroquia de Sant Bartomeu on un dels seus vicaris, Mosen Pere Marqués, li administraria el baptisme. Tengué per padrins de fonts a l’avia paterna Maria Barceló i a un oncle matern Pere Generes Mallol.
Llevat d’aquest naixement circumstancial a Sóller, el Padri Toni de ben petit vengué a viure a Fornalutx i es considerà sempre fornalutxenc. Frequentà l’escola de nins cosa que no havien fet o pogut fer el seu pare i el seu avi. Amb el mestre Don Jaume Tugores sucessor del mestre Garcés aprengué a llegir i escriure amb bona caligrafia.

Interessat per la música anà prendre lliçons de solfeig amb Mestre Pau de Sóller. Sabia tocà clarinet instrument que comprà i que li servi per formà part de “ Lira Fornalugense” fundada cap al 1916 pel mestre d’escola Don Andreu Andreu Bauçà. També aprengué l’ofici de sabater i sembla que arribà ser un excel-lent oficial de sabateria de l’obrador de sabates de Can Cremat, de Sóller, on a l’hora d’ara (2006) es troba el Gran Hotel de Sóller.
A Fornalutx conegué a una al.lota del poble avantpenultim dels vuit infants d’una dona vidua, Maria Alberti Escales,de Cas Bufó, amb qui es casaria, el dissabte 14 de desembre de 1.895, en la nostra església. Oficià la ceremonia religiosa el sacerdot Mosen Simó Ballester.
Molt poc temps després de casats i volent un millor estar que aleshores Fornalutx i fins i tot Mallorca no els podien donar; s’embarcaren cap a França on la Padrina Maria hi tenia uns cosins a la regió de La Xampanya.
Quan era encara fadri, el padri havia anat a fer temporades de feina a Albi amb un home de Sóller, Ramon Escales, l’amo en Ramon Llanti.
Albi es troba al sud de França en plena Occitània i a l’epoca que el Padri Toni estava allà,la llengua occitana hi era ben viva encara.
Llengua dels antics trobadors l’occità té moltes similituds amb la nostra llengua i obviament no gaire mal d’entendre per un mallorqui o mallorquina.
Els padrins s’instal.laren a Epernay en el Departament del Marne on obriren una botiga de queviures i consum de begudes al número 30 de la Rue Saint Thibault.L’emplaçament ja no existeix en 2006.
Abans d’instal-lar-s’hi els avis, Jordi Sastre Escales, cosi germà de la Padrina Maria, hi havia tengut una taverna.
El negoci dels padrins es deia “Aux Caves de Barcelone”. El regentaren per espai de setze anys, essent els començament prou durs per mor d’uns febres tifoides que la padrina va contreure. El padri no abandonà la seva dona. La cuidà dia i nit i el magatzem estavà atés per un germà d’ella Antoni Alberti Escales ( Fornalutx 1.872- Reims 1924) que era fadri aleshores.
A Epernay neixerien els quatre infants d’Antoni Bisbal Llaneras i de Maria Alberti Escales.
Rosa – ma mare – nasqué el dilluns, 8 de febrer de 1.897, i batiada a la Parroquia Saint Pierre el dia 25 del mateix mes que caigué en dijous.
Tengué per padrins de fonts al seu oncle Antoni Alberti Escales i a Isabel Alberti i Alberti de S’ Hort d’ Amunt casada amb un cosi germà de la padrina. Anà a l’ Escola Pública de Epernay i fou, per cert, una alumne ben aprenenta i apasionada. Es casaria a Mallorca l’any 1935 amb un fornalutxenc Joan Estades de Moncaira i Solivellas (1892-1968) mon pare.
Retornada a França i establerta a Reims, un diumenge, 26 d’abril de 1.936, nasqué mort un primer infant Joan . El 15 de setembre de l’any seguent neixia una nina, Teresa, que no arribà a la mija hora de vida.
Era dimecres de la setmana.
Finalment el dimarts, 14 de novembre de 1.939, me tocava el torn a mi de neixer al poblet de Gueux a pocs quilometres de Reims; essent batiat, el divendres, 8 de desembre, seguent dia de la Puríssima ,en l’església parroquia d’aquell poblet francès.
Ma mare enviudà de mon pare el divendres,11 d’octubre de 1.968, i mori a Fornalutx el dimarts 20 de febrer de 1.979.
Havia aprés, a Sóller, l’ofici de cosidora que exerci a Mallorca i també a França; però la seva autentica vocació professional hauria haver estat mestra d’escola. Tot hi aixi ensenyà llengua francesa escrita i parlada a molts de fornalutxencs i fornalutxenques. Entre ells el batle actual Joan Alberti Sastre. També realitzà algunes suplències a l’ Escola de Nines amb les mestres Donya Francisca Rosselló i la Senyoreta Raquel López Tenés.
Antoni ( El conco Toni) que continua.
Magdalena 1.904- 1993 la meva padrina de fonts. Tengué per padrins de fonts al germà gran de la Padrina Maria,Pere Antoni Alberti Escales de Cas Bufó i a l’esposa d’aquest Maria Antònia Nadal Mallol de Cas Mestre.
Casaria una primera vegada a l’església del nostre poble amb Joan Segui Sastre ( 1902- 1937) de Ca’n Rendeta - el gran amor de la seva vida – que moriria als 34 anys, durant la guerra civil espanyola, el dia del Reis. Fou en 1927 .Tenien respectivament vint i quatre i vint i dos anys. Es casaria una segona vegada – també a l’església d’aquí de Fornalutx – el divendres, 5 d’abril de 1.940, amb Bartomeu Vicens Arbona de Can Nyegos de Sa Calobra; amb qui, el 1990, celebraria les noces d’or matrimonials. Dedicà plenament la seva vida a les feines del camp tant a Fornalutx com a Sa Calobra i també a Sóller on el seu marit Bartomeu i ella cuidaren molts anys la finca Son Mico de la famila Coll Puig, a més de les tasques propies de la casa.
La meva padrina de fonts havia nascut un dimecres de la setmana. El dia dels morts (2 de novembre) dia que també mori, en 1.917, el seu padri de fonts a ella: El conco Pere Antoni Bufó. Mori el dia de Santa Teresa de Jesús (15 d’octubre) Dels dos matrimonis no deixà descendència i considerà, sempre, com un fill propi a Joan Vicens Solivellas ( Nyegos) fill del segon marit i d’ Antonia Solivellas Alberti ( de Caimari) la primera muller del Conco Bartomeu.
Maria ( La tia Maria, actual sobrevivent dels quatre germans) Nasqué també, a Epernay, un dissabte, 25 de maig de 1907, i a les fonts baptismals tengué als seus dos germans majors – mu mare i el conco Toni – per padrins . Tenia uns tres anys quan vengué a Fornalutx amb els pares i germans si bé faria algun viatge a Epernay més endavant per acompanyà el Padri Toni. El dia de la seva onomástica de 1940 (12 de setembre) dia del Nom de Maria es casaria amb Llorenç Rullan Alberti 1907- 1970 de quasi dos mesos més jove que ella; el qual havia d’esser batle de Fornalutx entre 1.956 i 1.965.
El pare del conco Llorenç – Llorenç Rullan Busquets ( 1.877- 1913) – li deien de malnom En Llorenç des Bosc. Un avantpassat seu Llorenç Rullan Bauçà ( 1802-1870) que era natural del poble de Deià havia arrendat per primera vegada en 1861 i pel termini de sis anys la possessió de Es Bosc en el terme d’Escorca, aleshores propietat de Bartomeu Solivelles Llobera de la familia de Sa Plana de Son Llobera a Lluc. L’arrendament de la finca escripturat per primera vegada davant el notari Jaume Rotger,de Pollença (26.05.1861) s’havia anat passant de pare a fill.
El conco havia passat de petit una breu temporada, a França, a Libourne on nasqué el seu germà Joan . En 1.930 fou el primer president de la Congregació Mariana que l’ Econom, Mosen Antoni Caparó Busquets “ Ganxo” establi aquí a Fornalutx amb altres joves de l’època i en remplaçament dels antics lluisos. Formà part de les tres primeres juntes directives de l’esmentada agrupació parroquial. Casat i encara relativament hagué de deixar la seva feina de fuster. Treballava a l’obrador de Can Moscatell a Sóller i era un excel.lent envernissador de mobles.
Durant la seva batlia a Fornalutx s’obri el carrer que de Sa Placeta puja a Plaça i es comprà la finca de Sa Rotlana. Mori el dimecres, 22 d’abril de 1970, als 62 anys.
A la botiga d’Epernay, amb el Padri Toni i la Padrina Maria, a més d’un germà de l’avia també hi feien feina tres nebods, fills de dues germanes majors ( una d’elles ja morta) : Jaume Antoni Arbona Alberti de Ca s’escolà i els germans Jaume Antoni i Antoni Mayol Alberti de Cas Misser. També tenien dos altres missatges fornalutxencs. Els germans Antoni i Jaume Mayol Nadal de Ca’n Penya .El primer moriria, en aigues de Cádis, victima d’un naufragi i el segon fou en 1.913 campió d’ Espanya de ciclisme en pista. A aquella botiga s’hi podia adquirir llegums i fruita del temps, aixi com vins i licors i productes exòtics; la majoria venguts d’Espanya.

Raons de salut ( L’avi patia artrosis. nomenat en aquella època dolors) i també l’ l’enyorança de la roqueta feren que pel juliol de 1.912 traspassassin el negoci a Jaume Antoni Arbona “ Escolà” el seu nebot i la familia retornàs definitivament a Mallorca.
Arribaren un bon dissabte. El dia de Sant Llorenç (10 d’agost) . Els padrins de Can Nyirvi i les ties encara eren vius. Per contra per la part de Cas Bufó a la Padrina Maria la seva mare ja se li havia mort i no li quedava cap de les seves quatre germanes.
Visquéren a Fornalutx fins que moriren llevat d’algun esporadic viatge que el padri feu a França ( Epernay i Reims especialment) Compraren una casa dintre el poble en el carrer del Sol i que és la que avui dia és la coneguda per Can Nyirvi i un hortet no gaire enfora d’un hort propietat del germà major de la Padrina Maria. També el padri comprà una caseta de camp per les afores: Cas Mosso en el cami que del Pont de Can Gelat puja en direcció d’ Els Marroigs.
Contava la meva mare que els seus pares s’havien retirat amb un duro d’estalvi diari. Les pessetes d’aquell temps valien cualque cosa.
El 20 de juliol de 1930 – dia de Santa Margalida – als 62 anys moria la padrina. Patia de migranya . Era diumenge. Dia setmanal que a un cristià ha de recordar sempre la Resurreció. L’entrada al Paradis. Rebé, la padrina, amb devoció els darrers sagraments i el viàtic el dia de la Mare de Déu del Carme. Deixava el record d’una dona estremadament bondadosa per tots quanta amb ella havien tractat. No havia anat a escola i no sabia llegir ni escriure però en sumar i restar no li haguesseu donat gat per llebra, me deia mu mare la seva filla major.
Per part del seu pare, Antoni Alberti Estades ( 1828-1884) pertanyia a les families de Cas Bufó i també a la de Ca’n Bartola. Els Bàrtoles de cognom Estades eren un brancam que eixia del llinatge de Moncaira.
La repadrina Magdalena Escales Coll (1835-1903) li deien de Can Cristo.
Devuit després de la mort de la padrina, el padri Toni entregava l’ ànima a Déu. Era l’any sant compostelà del 1.948 i el dia de Santa Marta ( 29 de juliol) Era un dijous a primeres hores del capvespre. El diumenge abans l’ econom Caparó li administrà en gran solemnitat el viàtic i l’ extremunció ; però les exequies i el funeral les oficiaria un ancià sacerdot de setenta nou anys. Mosen Guillem Solivelles Arbona “Es Vicari Solivelles”. El responsable principal de la nostra parroquia – tot i sabent que en el poble hi havia un home greument malalt i a punt de morir – se’n havia anat de vacances a ca un germà a Tuent. Hi hagué un gran xerratorum a dintre tot Fornalutx.
Record al padri ajegut i gemegant en el llit del seu dormitori i també en el que li posaren en la saleta rebedor ( recibidero) quan tornà de la Clinica Munar de Ciutat on el Doctor Llobet l’havia operat de próstata. Una intervenció quirurgica que havia estat encertada però tardana.
El padri s’havia posat al llit el dia de Sant Pere. Era dies abans que nosaltres – els meus pares i jo un nin de vuit anys - arribassem de França. Jo era la primera vegada que veia Fornalutx i Mallorca. El record també al meu avi matern a la clinica de Ciutat. Una clinica que hi havia al carrer Arxiduc Lluis Salvador i on després s’hi obraria un hostal al qual tampoc existeix actualment. Record igualment les seves exequies, funeral i enterrament a la tomba familial prop dels ossos de la seva esposa, la padrina Maria. Record que per l’acompanyament al cementeri i l’ ofici funeral de primera classe de l’endemà vengueren dos capellans de Sóller per fer de ministres. Un d’ells actualment beneficiat èmerit de la Seu estaria encara dos anys a ser ordenat i celebrà la seva primera missa.
Tenia fama el padri Toni de ser un home aspra i de parlar dur. En el fons era una persona extremadament sensible i amant dels seus. Quan en 1.926 anà a fer un viatge a França s’emocionà quan, a l’andana de l’Estació del Tren d’Epernay, un desconegut l’escometé dient-li: “ Senyor Bisbal què tornau esser per aquí ?” . Que després de dotze anys d’absència a una ciutat de França encara es recordassin d’ ell – un insignificant botiguer espanyol de les Balears – no entrava en la seva imaginació. Era la demostració patent que aquell insignificant botiguer espanyol – aquell humil comerciant mallorqui de Fornalutx – havia sigut una bona persona i un home honrat i d’honor.
Estant a Fornalutx i entre la decada dels anys vint al trenta del segle pasta, Antoni Bisbal Llaneras ocupà el càrrec de jutge municipal; nom que alesmores tenien els jutges de pau. El setmanari Sóller a la nota necrológica del mes d’agost de 1.948 deia: “ Per la seva serietat i honresa,per la seva templança i bon fer, mereixer ser nomenat jutge municipal càrrec que ejercí encertadament amb zel durant molts anys; valent li l’apreci del veïndari “. També formà part com a tresorer del Sindicat Agricol de Sant Isidre Llaurador , fundat el 1916 pel Rector Mas. Aquest sindicat es regia per la llei de Sindicats Agricols (2 de gener de 1.906) i el reglament de 16 01 1.908. Estava adscrit a la Federació Católica Agraria i fou dissolt el 3 de gener de 1.937 durant la guerra civil espanyola.
Durant la dictadura del General Primo de Rivera presidi uns anys el Comité local de la Unión Patriotica , de Fornalutx. No és que fos excessivament partidari de les dictadures i dels dictadors en sí; però sí admirava la gent i els politics d’ordre. La seva simpàtia cap al segon Marqués d’Estella no fou mai un impediment per ell mostrar ser critic amb l’administració del batle que hi havia llavors a Fornalutx.
Amb la guerra civil i el triomf del Movimiento Nacional a Mallorca li passà més o manco igual. Un creient catòlic practicant com ell (sense caure en l’estúpida beateria pseudo mongil) , per descomptat no podia estar a favor d’una República en mans d’un govern, perseguidor de monges i capellans, que a la peninsula consentia la crema d’esglésies i convents. Ara el seu “entusiasme” pel Franco i ja no diguem per la Falange i els falangistes fou més bé de circunstancies. Feu el que no li quedà més altre remei que fer.

Profundament devot de la Verge Mare de Déu, com els seus pares i els seus avis, tingué cura de l’obreria del Roser a la nostra esglésieta parroquial. En fou l’obrer fins que mori o quasi poc abans.

Antoni Bisbal Alberti : L’oncle Toni vengué al món un dimarts 29 de maig del 1.900 o sigui el darrer any del segle XIX, a la ciutat d’Epernay on els seus pares – els meus avis – tenien una botiga com ja sabeu. Setmanes més tard seria batiat a l’església Parroisse de Notre Dame, tenint per padrins al seu oncle matern Jaume Alberti Escales « bufó » i a la seva tía materna Catalina Bisbal Bisbal « nirvi » ambdos aleshores fadrins i presents a la regió del Xampany francés.
Anirà a l’escola de la seva ciutat nadiva guardant sempre un bon record d’un dels mestres: Monsieur Bachelin. Destacarà en matèries tal com comptes i comptabilitat.
El juliol de 1.912 és un al.lot de dotze anys que deixa la Champagne i França per anar a Mallorca i a Fornalutx concretament; acompanyant els seus pares i germanes.
Aquí, a Mallorca, completarà estudis de comptabilitat i teneduría de llibres a l’ Academia Mercantil que a Sóller regenta el Senyor Salvador Elias Capellas.
En 1.919 viatja a França. En dóna testimoni una postal de l’andana de Montluçon que adressa a la seva tia Maria Antònia Nadal, la vidua de l’oncle Pere de Cas Bufó.
“ Montluçon el 11 Septiembre 1.919 – Apreciada tía; Sirve la presente al comunicarle mi bueno estado de salud y es lo que vos desea al llegar esta a vuestras manos.G.A.D.
También el motivo es porque recibeis las felicitaciones por vuestrab fiesta de vuestro dulce nombre de María.
Dareis un beso a Magdalena y memorias a todos y recibireis de vuestro sobrino. Antonio Bisbal”
El 1.921 el trobem, a Reims, treballant de mosso a casa dels seus oncles Jaume Alberti Escales i Marie Rosalie Servés Rumeau que tenen una botiga de queviure a la Place du Marché . Una postal de la Catedral de l’esmentada ciutat del 20 de maig d’aquell any, adressada a la seva germana i fillola Maria Bisbal en dóna testimoni.
“ Mis votos para que celebres juntamente con la amable compañía de nuestros padre,madre y hermanas un feliz aniversario y muchos venideros. Tu hermano que te abraza de corazón y puedes disponer en lo que te puede ser útil. Antonio Bisbal el 20/5/21.”
Un cop fet el servei militar aquí a Mallorca, a la Caserna del Carme, com soldat de primera classe del Regiment d’Infanteria Palma de Mallorca nº 61; retorna a França.. Córrer l’any 1926 i poc després s’estableix pel seu compte també Place du March º 44.
El 24 de maig de 1.928 és casa a Fornalutx amb Isabel Maria Rul.lan Alberti. La nuvia és filla de Miquel Rul.lan Garau propietari de la finca nomenada “ Cas Puput” a Sa Calobra i de la seva primera esposa Francisca Alberti Escales ( de cas bufó).
Celebrades les noces, els nuviis s’envolen a Reims per atendre el negoci. En 1.935 de la Place du Marché passa a la Rue de Vesle que és un carrer ben comercial a més de centric. La Maison Bisbal per espai de més de setenta anys es farà un nom de respecte entre els botiguers de Reims del Gremi d’Alimentació General. Durant molts anys serà la concesionaria de la prestigiosa casa de bescuits “ Lu” de renom internacional, fundada, el 1.850 a Paris, pel pastisser Jules Romain Lefevre casat amb Pauline Isabelle Utile. En realitat “ Lu” no és altre cosa que l’unió de les inicials dels llinatges Lefèvre i Utile.
Antoni Bisbal i Isabel Maria Rul.lan seràn pares de cinc nines i dos nins, nascuts entre els anys 1.929 i 1.940. Els meus cosins de Ca’n Nyrvi i per als quals jo, en base de consanguinitat ( segon grau canónic) i ( quart grau civil), sóc l´’únic com a tal. Ells són:
Marie Therese. Nascuda, a Reims Place du Marché, el divendres 19 de juliol de 1.929. És batiada a la Catedral Metropolina de la mateixa població setmanes després, sent el padrins de font l’avi Antoni Bisbal Llaneras i la padrina Teresa Trias Colom qui en realitat era la segona muller del seu avi matern.
És fadrina i ha cursat estudis de música als conservatoris Reims i de Paris. Professora de solfeig. Habita de manera permanent a Fornalutx des dels anys vuitanta. Fins no fa massa anys col-laborava amb la parroquia com a organista i més especialment com a catequista d’infants.
Françoise. El seu naixement a Reims, el dimecres 6 agost de 1930, arriba dues setmanes després d’haver mort la Padrina Maria a Fornalutx.
Batiada a la Catedral,serà apadrinada pel padri Miquel Rul-lan Garau “puput” i la germana gran del seu pare o sigui la tía Rosa .( La dona que a mi en 1.939 m’havia de posar al món).
La cosina Françoise és mestra d’escola i ha exercit com a tal a escoles de Reims. Record encara quan ma mare aprengué que la seva fillola era mestra i l’alegria i emoció que en senti.
En 1965 Françoise Bisbal es casa a l’església de Saint Jacques de Reims amb un veïnat de la casa que la familia té aquí al carrer del Sol. Es tracta per tant d’un fornalutxenc que, també, és mestre d’escola: Miquel Ginestra Sastre ( milà) 1922.1997. Tendràn una nina i un nin.
a) Maria Isabel Ginestra Bisbal: Nascuda, a la Clinica Mare Nostrum)
avui Clinica Rotger) de Ciutat, el diumenge 31 de juliol de 1.966; però batiada, el dia de la Mare de Déu d’agost del mateix any aquí a Fornalutx per l’econom d’aquell temps Mosén Cristofol Trias Serra.
Llicenciada en dret per la Universitat de Reims en l’actualitat habita a Reims on practicament ha passat infancia i joventut i és fadrina.
b) Antoine Ginestra: Nascut el dimecres 6 de març de 1.968 a Reims i batiat a la mateixa ciutat ( parroquia de Saint Jacques).
La primera comunió d’ell i de la seva germana gran es farà a Fornalutx, si no record mal, els anys 1974 i 1.975. A l’ “Hostal Es Port” del Port de Sóller, record, que en els dos casos, s’hi feu el refrigeri per la familia.
A la Facultat de Dret de la Universitat de Reims, Antoine Ginestra, coneixerà a Lidie Laithier, filla del Colonell Gabriel Laithier de la “Gendarmerie Française” i de la seva esposa nascuda Decreux amb la qual es casa el 27 de juliol de 1.996. La cerimonia religiosa té lloc a la Catedral Metropolitana de Reims, celebrant l’eucaristia un sacerdot amic dels contraents: Vincent de Lizia.
El fill de la meva cosina Françoise i la seva esposa són, ambdos, advocats inscrits al “Barreau de Reims” ( Col.legi d’Advocats) i tenen despatx obert en la mateixa ciutat. Dues nines i un nin. Gabrielle, Gaspard i Marguerite Ginestra són fruit d’aquest matrimoni.
Rose. Igualment nascuda a Reims, la nit del divendres al dissabte 11 i 12 de setembre de 1931.
Batiada a la catedral, tendrà per padrins de font a la tía Magdalena Bisbal Alberti – qui també serà la meva padrina de fonts – i al que era el seu marit Joan Segui Sastre “ rendeta”.
Ha treballat d’infermera amb el Doctor René Tramuset professor que era a l’Escola de Medicina de Reims, nascut,el 24 gener 1892,a Epernay i amic de l’infantesa tant de l’oncle com de la meva mateixa mare.
En la actualitat habita Fîmes a pocs quilometres de Reims i es vidua de Jacques Biani ( fill de pare italià i mare francesa) amb qui havia contret matrimoni, a Saint Jacques de Reims, la tardor del 1.970.
La parella que habità uns anys a Lagerie tengué dos al.lots.
a) Jacques Antoine Biani. Nascut a Reims el dijous 2 de desembre de 1.971. Militar Professional a l’Exèrcit Francès. Està casat amb Bénédicte Labat i és pare d'un nin i una nina Jules i Lucie Biani. Habiten a Bayona en el Païs Basc francès.
b) Christophe Biani. Nascut també a Reims el divendres 2 novembre 1.973. Treballa a la Maison Renault i ell i la seva esposa Anne Sophie Pothier tenen una nina i un nin: Cécile i Cyrile .
Madeleine. Neix, a Reims, el dissabte 28 de gener de 1.933. Com a les seves germanes se la batia a la Catedral i els padrins són la tía Maria Bisbal Alberti “ Nyirvi” i un cosi germà del padri Toni, nomenat Gabriel Bisbal Mayol, que tenia un negoci a Liepzig (Alemania).
En la actualitat, aquesta cosina meva, està jubilada de la • Société General” un banc on, ella, treballà moltissisms anys a la seva sucursal de Reims.
Antoinette.La darrera que neix a la Place du Marché de Reims. Fou un dilluns 12 d’agost de 1935.
Seria batiada a la Catedral i en serien els padrins, un oncle de la mare Francesc Rul.lan Garau « puput » que havia emigrat a Mèjic i una cosina germana del padri Toni, Antònia Bisbal Mayol ( germana de Gabriel abans ja esmentat).
L’Antoinette regenta amb el seu germà Michel el magatzem que en 1980 els traspassà el seu pare ( l’oncle Toni) i que aquest havia precisament inaugurat – Rue de Vesle – l’any 1.935 el mateix del seu natalici.
Antoine. Era un dimecres 28 d’abril de 1.937 quan nasqué- “rue de Vesle” a Reims – el primer baró dels meus oncles.
Mon pare i la tia Magdalena en seràn els padrins de font quan el batien mesos després a la Catedral. Era el diumenge 15 d’agost d’aquell 1.937 festivitat de l’ Assompció de la Mare de Déu.
Després de frequentar les ecoles de Sant Joan Baptista de La Salle i l’escola publica francesa, ha estudiat dret a Paris i treballat com funcionari del Govern francés fins l’hora de la jubilació. Habita actualment a Reims..
Michel Arriba al món, el dilluns 23 de desembre de 1940 a Reims, en plena segona guerra mundial poc després que es permetés, tant al seus pares com a nosaltres mateixos, retornar a una ciutat de Reims ocupada per l’invasor alemany des del dia 7 de juny d’aquell mateix any.
Acabat els seus estudis escolars i mercantils – i fet el servei militar a Algeria amb l’èxercit francès prop de la frontera tunesina - col-laborarà amb el seu pare en la gerència del magatzem d’alimentació de “ Rue de Vesle” que aquell li traspassa definitivament quan compleix els vuitanta anys i en la actualitat regenta amb la seva germana Antoinette.
Quan el temps i les circunstamcies ho permeten el conco, la tia i els infants viatgen a Mallorca per a veure la familia. La guerra civil espanyola i la segona guerra mundial obviamrnt ho interrompran. El darrer pic serà la tardor de 1.939 finalitzat el conflcte espanyol.
El juny de 1.940 amb motiu de l’invasió alemana a França les familias Bisbal i Estades de Reims marxen a refugiar-se a Lourdes, on romandràn hospedats uns vuits mesos.
Retornats a Reims quasi a finals de l’any neixerà el fill petit, com s’ha dit ja abans, i l’any seguent faràn la “Commuion solenelle » de dues filles majors Marie Therese i Françoise Bisbal.
Reims entre 1.940 i 1944 és una ciutat ocupada per les tropes alemanes.
La guerra acabarà amb la derrota de l’invasor el maig de 1.945. Un dinar familiar reunirà la familia del conco i la nostra per agraïr a Déu haver-nos protegit la vida i salvat de bombardaments. Però el tancament de la frontera amb Espanya l’any 1.946 retardarà, uns dos anys, el poder tornar empendre qualsevol viatge a Mallorca. El maig de 1.948 l’oncle realitza un viatge en solitari a Mallorca. Serà apenes un mes. Ha vengut per a cercar el seu sogre Miquel Rul-lan Garau que en 1.939 havia enviudat de la seva segona dona i vivia totsol entre Sóller i Sa Calobra. Serà el darrer pic que veurà, son pare.
El diumdenge 14 de novembre d’aquell any mor inesperadament l’ oncle Miquel de Cas Puput que casi tota la seva vida la havia passat a Mallorca on havia nascut el 1.868; tenint cura de la seva finca de “ Cas Puput” a Sa Calobra.
El dimecres dia 17,a l’església Saint Jacques,es celebra el funeral i exèquies del sogre del conco. Amb tal motiu ha vengut de Sagone un nebot carnal del finat Josep Bernat Rul.lan “Puput” i de Le Mans i Nancy respectivament dos altres nebots de la primera muller: Jaume Antoni Arbona Alberti “ de Ca s’escolà” i Jaume Antoni Mayol Alberti “ Misser”.
Miquel Rul.lan Garau és soterrat provisionalment al Cementiri del Sud ,de Reims a la tomba de Daniel Grau Anfos un cosi llunyà de la familia de Cas Bufó. Vint i cinc anys després els ossos són duits a Fornalutx on es celebra un ofici funeral a la parroquia abans de l’enterrament definitiu a la tomba familiar.
L’oncle Toni – germà de la meva mare - era l’hereu del padri de la mateixa manera que,aquell,ho havia sigut del seu pare.
El testament fet a Sóller el dimecres 8 de Febrer de 1.928 – dia que ma mare, fadrina encara, complia trenta-u any – davant el senyor notari Don Francisco Jofre de Villegas ho estipulava ben clar:
“ Instituyo y nombro por mis únicos y universales herederos a saber heredera usufructuaria vitalicia, libre de fianza e inventario a mi esposa Doña María Alberti Escalas y heredero nudo propietario a mi hijo Don Antonio Bisbal Alberti con la obligación por parte de este de satisfacer lo que por legitima corresponde a su hermana Dª Magdalena”.
Quasi catorze mesos després de morir el padri, trobant-se, l’oncle a Mallorca, es feu l’acceptació de l’herencia d’Antoni Bisbal Llaneras.
Fou també un dimecres , el dia 6 de setembre de 1950 – la vetla del dia del bou de la Patrona – davant el notari Don Joan Alemany Vich germà del Comandant Josep Alemany que combaté amb la División Azul i mori durant la segona guerra mundial lluitant, en terres russes, contra el bolxevisme.
A aquesta reunió no hi eren presents els meus pares; però estaven representats pel seu cunyat Bartomeu Vicens Arbona “ Nyegos” a qui en data del 11 de setembre de 1.948 havien fet un poder validat pel predecessor del Senyor Alemany, el notari José Fernández y López – Samaniego. Els altres fills del difunt Antoni Bisbal Llaneras sí que hi eren.
O sigui el conco i les seves dues germanes petites. La meva padrina de fonts amb el seu marit, loncle Bartomeu ( Ja esmentat abans) i la tía Maria amb el seu espòs, l’oncle Llorenç.
La presència dels gendres era deguda que aleshores,tant a Espanya com a França, les signatures de les dones no valien res si no anava acompanyada de la del seu company.
Les costums testamentaries i socials aleshores eren ben diferentes. Si elles estaven equivocades no és ara el lloc ni el moment adient de fer-ne
la critica aquí.
El maig de 1.954 els meus oncles celebren les seves noces d’argent matrimonials i la communion solenelle del seu fill petit i futur sucessor Michel Bisbal. És l’any on també es reanudeixen els viatges a Mallorca. Primer cada dos o tres anys i després anuals ja a comptar dels anys seixanta.
Dia 28 de juliol de 1.976 – dimecres – l’oncle enviudéix de la seva esposa. Era el dia de la Festivitat de Santa Catalina Thomàs. La tia tenia 71 any i havia nascuda a Fornalutx el 10 de maig de 1.905 que també era dimecres. Les seves despulles foren duites de Reims a Fornalutx per esser-hi soterrades a la tomba familiar. Fou el dijous 12 d’agost d’aquell any.
Poc després anà traspassant la direcció del seu negoci de Reims als seus fills Antoinette i Michel com abans s’ha dit. Al cumplir els vuitanta anys es retirà definitivament de tota activitat mercantil, passant els hiverns al seu domicili de Reims i els estius a Mallorca.
El dimarts 13 de novembre del 1.990 – vetla dels meus cinquanta un any –mori a Reims cristianament i rodejat de l’afecte dels seus infants, l’oncle Antoni Bisbal Alberti. A la seva parroquia de Saint Jacques s’hi celebrà un solemne i molt concorregut ofici funeral de cos present. ( Aquí a Mallorca feia deu anys que el bisbe Teodor Ubeda havia decidit suprimir per complet els funerals de cos present a la seva diocesi). Un dels sacerdots que oficiaren el funeral de Reims rendir homenatge, en la seva homilía, a Monsieur Bisbal un ejemplar comerciant fill d’imigrants de les illes Balears.
Els meus cosins compliren la voluntat del seu pare de ser enterrat a Fornalutx prop dels seus pares i de la seva esposa.
A dir ver l’oncle i jo, mai, mantenguérem unes relacions molt amistoses. De totes formes reconesc que era un home de carácter i de principis sòlids .
La meva mare contava,del seu germà,que tenia una devoció quasi predilecta per la padrina Maria - sa mare – manifestant un profund dolor al assabentar.se, l’any 1.930, de la seva mort. També ella contava que quan, el germà, feia el servici militar a Ciutat, una vegada – uns companys del quarter entre ells alguns fornalutxencs – tenguéren “ la brillant idea” d’enmanar-se, a una casa de dones, al soldat Antonio Bisbal. L’oncle els deixà allà plantats i els donà un bon eixebuc. Ell mai ho contà a Fornalutx i ma mare ho sabia de boca dels altres soldats fornalutxencs – que segons ella – destacaven la valentia del jove Toni Nyirvi.
Com vos haureu adonnat jo no m’assembl en res al meu oncle. Això no impedeix que reconegi,com he fet abans, les qualitats que tenia. Un home feiner, un bon comerciant i una persona cumplidora dels seus deures con a espòs i pare.
Fadrins i sense descendència, els meus cosins Antoine i Michel Bisbal de seixanta- nou sixanta-cinc anys respectivament; amb ells es tanca la descendencia agnaticia d’Antoni Bisbal Barceló i del seu fill Antoni Bisbal Llaneras. Els Ginestra-Bisbal fan figura de successors, en certa manera, d’aquesta primera branca de Ca’n Nyirvi.

LA SEGONA LINIA DE CAN NYIRVI
ELS DE SA COMA I CAN GORDO
Gabriel Bisbal Barceló
Nascut a Fornalutx el dijous 9 de maig de 1850.Era el germà petit del meu besavi matern-patern Antoni Bisbal Barceló i per tant l'oncle patern de l' avi Antoni Bisbal Llaneras.
Contava ma mare que, malgrat la diferència de quinze anys entre un germà i altre, hi hagué sempre bona harmonia entre l'avi i l oncle Biel.
Es casà, per primera vegada, el divendres 17 de desembre de 1.875,amb Maria Puig Barceló de "Can Amadó" de qui tengué una filla i un fill com veurem a continuació.
Morta la seva esposa, a començament dels anys noranta del XIX es tornaria a casar amb una al.lota que tenia uns catorze anys menys: Anna Mallol Sastre ( N'Aina de S'Hort) de la familia de Can Xoroi ;matrimoni del que neixerien dos nois i una noia com veurem després i de la qual també enviduaria als 78 anys. Fou el dimarts, 26 de juny de 1.928 a Sóller.La difunta - la tia Aina - tenia, ella, seixanta-quatre anys.
Com crec haver dit en algun capitol precedent, aquest oncle Biel, feou el que heretà la casa pairal que, la familia de Can Nyirvi, tenia en "Es Mirador".La deixaria en herència al major de tots els seus fills mascles.
Complits els vuitanta anys, el conco Biel, entregà cristianament l'ànima a Déu Nostre Senyor. Era el dijous 29 de maig de l'any 1.930 i a la casa que,a Cas Panarers a la vora d'Es Pont d'En Bala,que havia comprat a Don Francesc Ripoll i Moragues. Aquest senyor, de la familia dels Ripoll de Bàlitx d'Avall tenia una finca pel lloc de Sa Figuera coneguda per Can Gordo. Durant molts anys,Gabriel Bisbal Barceló, tengué cura del maneig d'aquesta finca. També he sentit contar a mu mare que, a les exèquies i funeral del conco Biel Nyirvi, el Senyor de Ca'n Gordo presidi el dol amb els fills del finat.
Fills de primer matrimoni
Maria Bisbal Puig,més conaguda per "Na Maria Mossa",Es casà amb Jaume Colom Castañer i els seus fills Antoni i Margalida Colom Bisbal moririen fadrins.
Record molt bé a aquesta cosina del meu padri Toni.Era una dona vidua que caminava amb l'esquena inclinada i habitava Sa Plaça, aqui on ara "La Caixa" hi té la seva sucursal. En Toni Mosso el seu fill - que era el que me li semblava - feia feina de pagès a Bunyola. Cada setmana o cada quinze dies acostumava venir a veure la seva mare i la germana. Mori a Fornalutx poc temps després d'haver-se jubilat.
El nom d'Antoni Colom Bisbal figura al llibre escrit pel Marquès de Zayas, "La Vieja Guardia de Baleares" en la llista de fornalutxencs apuntats a Falange Española.
Pel que fa a Na Margalida - la filla -, crec que el meu padri Toni n'era el padri de fonts. Fins que es va jubilar baixava, cada dia a Sóller, per anar a fer feina a una fàbrica textil.
Madò Maria Mossa nasqué abans del 1.878 i mori a començaments dels anys seixanta del segle passat.Quan mori ja tenia més de vuitanta anys.
Antoni Bisbal Puig
Nasqué com la seva germana a Fornalutx. Era el diumenge19 de desembre de 1878.Mori però a l' Horta de Sóller, el dijous 15 de maig 1958 per mor d'una embòlia cerebral.
El 1905 contragué matrimoni amb una jove de Deià: Francisca Marroig i Marroig de la qual enviduaria tres anys abans de morir-se. Fou l'onze de novembre del 1.955. Era un divendres, Sa Madona de Sa Coma tenia 73 anys
A l'edat de vint anys,el 1.898, Antoni Bisbal Puig, havia pres el maneig de la finca Sa Coma del terme municipal de Sóller que aleshores era de Don Ramon Casasnoves " Cremat" i que després fou de la familia Coll de San Simon Per aquest motiu, ell i els seus descendents, passen a ser coneguts amb el malnom de " Sa Coma".
L'any 1933 va vendre a Joan Alberti "Mallol" i a Francisca Arbona Reinés des Clot- un matrimoni de Fornalutx - la casa de Can Nyirvi al Mirador a Fornalutx. Deixà la seguent descendència, tota ella nascuda,ja a Sóller.
a) Maria Bisbal Marroig : Nasqué el divendres 25 de desembre de 1.908.
El dimecres 8 de juliol de 1931 casarà amb Miquel Oliver Morell (l'amo Miquel Roc) de qui enviudarà el 1989. Ella mori el 1993.
Madò Maria de Sa Coma fou una dona molt coneguda en el món de la pagesia sollerica i principalment entre les placeres i els clients del Mercat de Sóller. Tengué els fills seguents:
Guillem Oliver Bisbal "Roc" (*1933) Pagés com els seus pares i actualment propietari de la finca de Balitx d Avall .Està casat amb Maria Mas i fills seus són Miquel Oliver Mas marit d'Antònia Pastor i pares,ells, de Guillem,Joan i Maria Oliver Pastor.
Maria Oliver Bisbal (*1937) Està casada amb Joan Ribas.
b) Gabriel Bisbal Marroig :" En Biel de Sa Coma" que feia el nom del padri fornalutxenc nasqué el 4 de agost de 1.906 a Sóller i mori en la seva ciutat nadiva l'any 1983.
El 29 d' abril de1942 es casà amb Maria Frontera Cardona.
Descendents de la parella són: el seu fill Antoni Bisbal Frontera (*1945 ) que el 12 febrer 1972 casà amb Angela Matilla Catela i el seu nét Gabriel Josep Bisbal Matilla * 1975 que és funcionari. Antoni Bisbal Frontera ell és manobre.
Gabriel Bisbal Marroig treballà tota la seva vida en feines del camp.
c) Bartomeu Bisbal Marroig : Pagès, Nascut el dilluns 23 de desembre de l'any 1912. i mort l'any 1999.
El dimecres dia 8 de juliol de1936, --pocs dies abans d'esclatar la guerra civil - casà amb Antònia Mas Gual.
Antoni Bisbal Mas (* 1938) és un fill d'ells. Aquest - el dimecres dia 10 d'octubre de1962 - prengué per esposa a Maria Colom Alberti, filla dels propietaris de la finca Bini que eren fornalutxencs i de la familia de Can Barquer.
Fundaren i regentaren, un grapat d'anys, una llibreria papereria a Sóller ( Plaça de Sa Constitució) que porta el nom de " Le Berry", Una regió del centre de França on l'esposa d'Antoni Bisbal Mas passà ses joventuts.
Tenen dues filles - nétes de Bartomeu Bisbal Marroig - que es diuen Antònia i Catalina Bisbal Colom. La primera està casada amb Diego Mendez i és la mare de Maria Mendez Bisbal.
Amb Sebastià Cañellas està casada l'altra filla. Antoni, Pere, i Carme Cañellas Bisbal - al igual que Maria Mendez Bisbal - són besnets de Bartomeu Bisbal Marroig qui ell es nomenava aixi en record del padri deianenc.
d) Antoni Bisbal Marroig (En Toni de Sa Coma) :
Era el dijous 28 de desembre . festa dels Sants Innocents -de 1916 quan nasqué a Sóller. Mori a Sóller, el seu poble nadiu, el divendres 30 d'abril de 2010.
De Jove estudià amb els Frares de Sant Joan Baptista de la Salle i estigué, una temporada, a Liepzig ( Alemania) amb els seus oncles Gabriel Bisbal Mayol i Francisca Valls Arbona.
L'any 1.943, amb vint i set anys , es casà amb Catalina Oliver Ripoll .L'any anterior s'havia fet càrrec de "Sa Coma" finca que adquirirà, en propietat, el 1.971,dels Senyors Cifre i Diaz Hoyozuelo per a revendre,l'any seguent, llevat dels terrenys coneguts per Sa Cova des Negret; titol per cert d'una coneguda rondaia mallorquina.
El 1.949 havent enviudàt es casarà amb Margalida Miró Valladolid de la qual també enviduarà pocs anys després.
En 1.961 l'amo Toni de Sa Coma es casa amb la seva actual esposa Margalida Ramis Bergas .
En 1972 l'amo Toni i sa dona obriren una tenda d'antiguetats al carrer Vicari Pastor de Sóller.Aquesta tenda actualment, regentada pel seu fill Jeroni, es coneguda per "Can Toni de Sa Coma".
Antoni Bisbal Marroig era persona apreciada i respetada a la nostra vall,
Durant molts anys col-laborà, amb el Jutjat de Sóller ,fent d'homo bo en actes de conciliació i per a peritatge de bens inmobiliaris i rústics.Formà part, en repetides ocasions,del consistori municipal de Sóller com a regidor i també com a tinent batle. La darrera vegada seria cap el 1.973 quan el batlle era Miquel Antoni Lladó de Cas Sid.
De cada un dels seus tres matrimonis, l'amoToni ha tengut un infant.
1º) Sor Francisca Bisbal Oliver (* 1945).Pertany a la Congregació de Germanes de la Caritat. La de la Beata Francina-Aina Cirer que, el canonge Don Antoni Roig, fundà a finals del XVIII sobre les ensenyances de Sant Vicenç de Paúl.
Per espai d'uns quinze anys ha sigut la directora del col-legi San Rafael del carrer Pablo Iglesias de Ciutat i, per espai de quatre anys, la tesorera general de la seva congregació.
2º) Antoni Bisbal Miró (*Agost 1952). En la actualitat habita a Palma de Mallorca i treballa de jardiner.
El dissabte 2 agost 1975 es casà amb Isabel Ramos Ferreiro. En 1.976 nasqué la seva filla, Margalida Bisbal Ramos; qui, l'any 2003, es casà amb Sergio Palma.
3ª) Jeroni Bisbal Ramis.
Es el divendres 22 d'octubre de 1965 quan neix. Com s'ha dit abans regenta,actualment, la tenda d'antiguetats fundada pels seus pares,
L'any 1991entrà a formar part de l'ajuntament del seu poble com a regidor elegit dintre la llista d'Unió Mallorquina.
Jeroni de Sa Coma ha sigut un actiu col-laborador en les activitats culturals de Sóller. És un dels fundadors o iniciadors dels premis literaris "Vall de Sóller" que tots els anys solen lliurar-se per les Festes de Sant Bartomeu.
dCol-laborador i directiu de la Creu Roja Espanyola ,de Sóller,a rel de la mort - el dimecres 7 de setembre de 2005 - de la Senyora Mari Vàzquez Pulgarin (fundadora del grup teatral Nova Terra) la seva emblemàtica presidenta local;n'assumi,accidentalment,la presidència de l'assemblea local fins la designació de l'actual president.Capità de Fragata de l'Armada Don Miquel Bosch. Dia 9 d'agost del 2008 - dissabte - casa, a l'oratori de Sa Capelleta - amb Estela Cabello Alonso natural de La Rioja i empleada a l' Agència Meteorològica de Palma Centre. Jeroni Bisbal Ramis i Estela Cabello Alonso tenen un fill Joan Bisbal Cabello.

e) Francisca Bisbal Marroig ( 1.921- 1.991
Na Francisca de Sa Coma enviduaria de Ramon Crespi, el seu marit l'any 1981.Tenia,ell, seixanta-cinc anys.
El matrimoni que no deixà descendència habitava, Sóller, per la barriada del Torrentó de Can Creveta.

ELS DE CA'N GORDO
( Fills del segon matrimoni de Gabriel Bisbal Barceló)
Salvador Bisbal Mayol: Neix el 1.892 a Sóller i fa el nom pel seu padri matern Salvador que era de la familia de Ca’n Xoroi i per tant emparentat amb els Mallol de Bàlitx.
D’ofici conrador prengué la successió del seu pare com majoral o arrendatari de la finca de Can Gordo de Sa Figuera. El 1926 es casà amb Margalida Castañer Ribas. Tinguéren a:
a) Gabriel Nascut el divendres 26 d'agost de 1.927 i premori als seus pares als vint anys a consequència sembla d’una meningitis.
Això era el diumenge 18 de juliol de 1.948.
b) Aina Nascuda el dissabte 21 de desembre del 1929. És fadrina i d’ençà la mort de sa mare a l’entorn dels anys vuitante està hospedada a la Residencia de Sóller
c) Vicenç Bisbal Castañer : Nasqué el diumenge 6 desembre 1931.
Treballà a l’ hostelaria i també tengué cura de la finca de Can Gordo a l’igual que el pare i l'avii Biel.
El dimecres 26 abril 1961 es casà amb la sinuera Maria Cifre Real, de qui té una filla
Margalida (* 1963) casada amb José Manzano i mare d’un nin Joan Josep i d’ una nina Maria del Carme Manzano Bisbal.
i un fill
Salvador Bisbal Cifre; Ëstà casat amb Francisca Ramon Palou i és pare de dos al.lots de nom Vicenç el major i Llorenç el segon.Treballa com autonom de serveis.

d) Salvador Bisbal Castañer .Va neixer el dilluns 22 de febrer de 1937.Cap als anys seixanta emigrà a Alemania on es casà amb Kristeen Rees
La parella no ha tengut infants.
Salvador habita actualment a Dusseldorf - capital de la Renania del Nord de Westfalia – i està jubilat de les seves activitats mercantils. Pertany al Club Iberoaleman de Dusseldorf.
El dissabte 9 de juliol de 1.960 mori Salvador Bisbal Mayol “ En Salvador de Ca’n Gordo”. La seva vidua moriria a finals dels vuitanta, principi dels noranta..

Gabriel Bisbal Mayol 1893- 1975 .Feia el nom del seu pare Gabriel Bisbal Barceló .A l’igual que el seu germà Salvador i la seva germana Antonina tractava de conco (oncle) al seu cosi Antoni Bisbal Llaneras.
Fou el dimarts 8 abril de 1924, quan es casà amb Francisca Valls Arbona. Emigraren a Alemania; establint-se a la ciutat de Liepzig.
Trobant-se, a l'esmentada ciutat - quan la guerra civil espanyola i segona guerra mondial - el Conco Biel Nyirvi ( com li deia servidor) ocupà el càrrec de " Jefe de Falange Española" per a la Saxònia Turingia i els nomenats territoris dels Sudetes. A més se li encomenà les funcions de tutor per als ferits de la "Divisió 250" (Einheit spanischer Freiwilliger ) més coneguda com " la División Azul".
Aquesta "División Azul" l'organitzaren, el juny de 1.941,Franco i Ramon Serrano Suñer - el seu cunyat i ministre d'Afers estrangers - per a combatre als bolxevics al costat de les tropes alemanes.Uns 47.000 soldars de nacionalitat van servir en aquesta milicia de " voluntaris" a Rússia. Entre 3.500 i 4.500 hi van trobar la mort, i més de 8.000 foren ferits. Trescent vint- i .u van ser fets presoners de guerra per l'exèrcit soviètic, sent els últims repatriats a Espanya en 1954 amb el vaixell de bandera grega "Semiramis" i el tinent Teodoro Palacios Cueto. L’arribada al moll de Barcelona el divendres 2 d’abril d’aquell any fou apoteòstica, segons les cròniques de l’època

Herr Bisbal fou l'adjunt del cap de la F.ET y J.O.N.S a tot el territori del IIIReich aleman Ignacio de Oyarzabal. Aquest senyor i la seva esposa moriren en un accident de circulació a finals del 1.942 o principis de l'any seguent en que es feu càrrec de la prefectura falangista Jorge Becher cap de Servei Exterior de la F.E.T.
Acabada la segona guerra mondial, Gabriel Bisbal i Francisca Valls haguéren d'abandonar Liepzig ocupat pels russos. Tornaren a Mallorca i s'establiràn al Port de Sóller.
Gabriel Bisbal Mayol era guia interpret per a turistes de parla alemana i propietari gerent de "Pensión Denis" en el lloc dit "Es Través" del Port de Sóller.
Enviudà a començament dels anys 70 i entregà l’ànima al Creador el diumenge 9 de marc de 1.975, el mateix any que havia de morir Franco
Antonina Bisbal Mayol: Germana de doble vincle de l'anterior, hauria nascut el 1.902 i era la frlla petita de Gabriel Bisbal Barceló i d'Aina Mallol Sastre. Fadrina, habitava a Ca's Panarers a Sóller al lloc dit " Es Pont d'En Bala" a una casa que el seu pare havia comprat als senyors de Can Gordo. El 2 d'abril de 1.987 entregava l'ànima a Déu nostre senyor, estimada per tots quants haviem tingut tracte amb ella.