El genearca del llinatge Xumet.
Johan Christian Schmidt és un personatge oriund de Suissa que visqué,almanco, vint i un anys a l'illa de Mallorca i que donà naixença a un nou cognom mallorquí.Em vaig adonà de la seva existència gràcies a una carta que, el 12 de juliol de 1968, m'envià un bijuter andritxol afincat a Palma.
Aquest darrer, Joan Bonnin Serra, era aleshores el delegat de "Les Cadets de Mallorca". Una associació establerta,el 1953 a França que arreplagava als mallorquins qui hi havien emigrat i els seus descendents.
Durant molts anys Bonnin havia investigat l'origen del cognom "Xumet" que era de la seva padrina paterna.
La història començava, el 1800,a Sóller. Un dimarts dia 4 de novembre,a l'església de Sant Bartomeu, on el vicari, Mossen Bartomeu Vives, beneïa el matrimoni d'una al.lota del poble- que habitava al carrer de Serra- amb un estranger que tenia un cognom complicadet.
Filla de Joan Forteza i de Jeronia Bonnin Josepa Forteza Bonnin- descendia de jueus conversos;els seus cognoms eren un d'aquells quinze que un fraret de la Companyia de Jesús, Francesc Garau, havia satanitzat al pamflet La fe triunfante. Ell - el contraent que ben segur devia xerrar defectuosament tant el mallorquí com el castellà - es creia que era suec. Johan Christian Thodolus SCHMiDT ( tal eren els noms i el cognom seu) aviat fou batiat " Joan Xumet" pels sollerics.
I és que pels escrivents d'aquell temps, no gaire avesats a fonètiques estranyes, els era dificil escriure Schmidt correctament. Curiosament, Schmidt - que és un cognom germanic - a l'època de l'Alemanya hitleriana serà tengut per jueu.
En la seva carta, Joan Bonnin, me contava que les seves recerques havien començat en 1930.Per espai de trenta-vuit hauria el tema.
Aquesta l'havia duit a Suissa on,efectivament, havia nascut el primer "Joan Xumet" o sigui Johan Christian Schmidt.Mogut per la curiositat del que el Senyor Bonnin m'havia contat,anys després, vaig tenir ocasió de consultar una partida de matrimoni de Josepa Forteza Bonnin amb Johan Christian Thodolus Schmidt.Sorpresament em vaig topar amb una anotació, del 26 d'abril de 1911 manada pel Vicari General del Bisbat de Mallorca- que corregia la partida i establia que el nom correcte del contraent era Johan Christian Todolus Schmidt era natural de la ciutat de Rotenboden en el cantó dels Valais o Wallis i que els seus pares es deien Johan Christian Schmidt i Anna Guntern.
El cantó dels Valais es troba al Sud oest de Suissa i al mateix cor dels Alpes. La capital és Sion. Aquest cantó tengué una breu "independència", imposada - entre 1802 i 1810 - per l'Emperador Napoleó Bonapart,quan Johan Schmidt havia esdevingut ja Johan Xumet. Després de 1810 el Valais fou annexionat a França i sols a finals de 1813 es reintegrà a la Confederació Helvètica.
Dos terços de la població és de parla francesa i el terç restant és de parla alemana.Wallis és el nom germanic del Cantó.Rotenboden es troba a la zona germanofòna.La majoria dels habitants són de religió católica.
Joan Xumet ( Johan Christian Todolus Schmidt) mori el dijous 7 de juliol de 1821. En el seu testament consta que feia de serraller.Deixà del seu matrimoni amb Josepa Forteza Bonnin ( + 11 de maig de 1839) quatre al.lots i dues al.lotes.
Ells foren Joan ( 1801-1884), ferrer, casat amb Joana Miró Sureda. Josep (* 1806) - serraller com el pare - casat amb Catalina Llaneras Guerau, Miquel i Salvador ( 1809-1851) espòs de Maria Casasnovas.D'ells ixen els actuals Xumet Campomar, Xumet Escales, Xumet Obrador i Xumet Rullan existents a Pollença i Sóller .
Miquel Xumet Miró - nascut a Sóller el 14 d'agost de 1840 - fill de Joan Xumet Forteza i Joana Maria Miró Sureda, era nét per part de pare del Johan Christian Todolus Schmidt i de la seva esposa Josepa Forteza Bonnin.Els avis materns Joan Miró i Joana Sureda eren ells alcudiencs
Abans de la primera meitat del segle XIX el sarraller Josep Xumet Forteza i la seva muller Catalina Llaneras Garau o Guerau s'establiràn a Pollença on la seva filla Antònia( Sóller 1835-1886 prendrà per espòs, dia 4 de març de 1855 - al fuster andritxol Jaume Valls Aguiló.D'aquests darrers en són descendents a Sóller els Cardell Vallés qui emigrants i establerts a Alemania, per la decada dels 20 del segle XX; hauria modificat la grafia del cognom matern per raons que se poden sobreentendre. Dos germans d'Antònia Xumet Llaneras-igualment nascuts a Pollença- es casaren igualment amb al-lotes de la mateixa localitat. El jornaler ( a vegades la professió apareix anotada com Traginer) Joan Xumet Llaneras (1841- 1916) amb la filla de Joan Cifre i de Catalina Cifre nomenada Joana Aina,de la que enviudarà victima d'una cardiopatia el 7 de novembre del 1916; i el sabater Bartomeu Xumet Llaneras( * 1843 ) amb Isabel March Segui. Joana Maria y Josep Xumet Laneras eren altres dels germans d'Antònia,Joan i Bartomeu Xumet Llaneras; havent nascut el segon dels esmentats un 30 de septembre de 1848. El 30 de juny 1867 neixerà a Pollença Josep Xumet Cifre,fill de Joan i Joana Aina.El 20 gener de 1871, a la mateixa localitat,neix una germana seva de nom Joana Aina. També a Pollença, el mateix any 1871 - el de nwa de març- neix Catalina Xumet March filla de Bartomeu i Isabel. El 2 de setembre del 1831 es casava a Sóller una de les filles de Johan Christian i de Josepa Forteza Bonnin, la que tenia per nom Jeronia. Jeronia Xumet Forteza prenia per espòs davant Déu i els homes a un botiguer d'Inca de nom i llinatges Josep Bonnin Aguiló. En foren testimonis el prevere Salvador Mayol de Bàlitx Estades de Moncaira i el veí Antoni Josep Colom. L'any 1843 - el dinou de desembre - era batiat a Andratx, per Mossen Jaume Cruelles: Joan Bonnin Xumet, fill dels anteriors i nét per tant de Johan Christian i de Pepa Forteza del carrer de Serra a Sóller. Sembla que aquesta persona encara vivia l'any 1919 i feia de pescador al Port d'Andratx. Descendent seu era Joan Bonnin Serra de qui vos he parlat al commençament. En certa ocasió vaig coneixer a Gabriel Bonnin Serra - germà de Joan - que havia emigrat a Montluçon França on s'havia nacionalitzat. Me vaig assabentar que els germans Bonnin Serra havien emigrat a l'estranger i que Joan era l'únic que havia conservat la nacionalitat. L'altra filla de Joan Xumet i Josepa Forteza nomia Maria.Era fadrina i mori a Sóller el 29 d'abril de 1832 onze anys després del pare i cinc abans de la mare. El 19 d’agost del 1872 – que era un dilluns - moria, a l’Hospital Militar,Salvador Xumet Casasnovas.El finat era mariner.
El 31 de gener de 1874 fou batiat a Sóller Llorenç Femenias Xumet, fill de l'alaroner Jaume Femenias Fiol i de la sollerica Maria Xumet Mayol.
Josep Xumet Casasnovas (germà del mariner) estava casat amb Florentina Pons Magraner. D’ambdos eixí la filla Paula Xumet Pons ( 4 febrer 1889 ´25 març 1953) casada amb el seu parent Joan Magro Pons. Els Magro provenen de Quintana de la Orden a la provincia de Toledo.
Josep. Xumet Pons dia 31 de maig de 1971-que caigué en dilluns - mori als setenta anys. Estava casat amb Catalina Rosselló Crespi.
El 31 d'agost de 1892 es casen a Sóller Joan Xumet Ensenyat,de 29 anys negociant, fill d'Antoni Xumet Miró i de Maria Ensenyat Pons amb la seva cosina Joana Maria Xumet Esteva,filla de Joan Xumet Miró i de Maria Esteva Magraner. Consta a la partida del matrimoni que s'ignora " el paradero" del pare d'ell i la defunció de la mare a més de la dispensa del segon grau de consanguinitatcanonic. El 8 d’abril del 1960 moria als setenta-nou anys - a la seva casa del carrer de S’hort de Viu – el prevere Antoni Rullan Xumet de Ca’n Ros Fill de Bartomeu Rullan Estades i Maria Xumet Casasnovas -emigrants sollerics a França - Mossen Rullan Xumet havia nascut a la marinera ciutat de Toulon.. Realitzà els seus estudis eclusiàstics a la Pontificia Universitat Gregoriana i fou ordenat prevere el 21 de juny de 1913.Estava adscrit a la Parroquia arxiprestal de Sant Bartomeu de Sóller i jo record que convivia amb una germana i un nebot “ Tomeu”; que havia participat a la segona guerra mundial com soldat de l’exèrcit francès,on resultà ferit greument ferit psiquicament.La dona que convivia amb ells potser fos Maria Rullan Xumet nascuda a Sóller el mes de gener de 1882 Guillem Xumet Rullan, alies passol ,mor el divendres 19 gener de 1999.Tenia 85 anys i vivia a la barriada de l'Horta.
Florentina Xumet Rullan, viuda de Pere Nadal, mor als 95 anys. Es el 8 de juny de 2004. Es tracta d’una germana de Salvador i Miquel Xumet Rullan.Diumenge 11 de gener de 2009, a Bunyola, ha mort Miquel Xumet Rullan (passol ) Era viduo i pare de Guillem i Margalida Xumet Obrador: sogre de Joana Oliver i Manolo Guerrero. Padri de Silvia i Miquel Xumet Oliver i de Sandra i Salvador Guerrero Xumet. Comptava 83 anys i tenia casa a Sóller al carrer de Sa Mar.
El dimecres 8 d’abril de 2009 ha mort a Sóller el darrer d’aquests germans Xumet Rullan. Salvador Xumet Rullan. Tenia vuitanta-sis anys i habitava al carrer de Santa Teresa.Deixa una vidua Maria Obrador Balaguer i els fills següents: Margalida esposa d’Andreu Castanyer Palou; Guillem casat amb Antònia Raja; Salvador marit de Margalida Frau, Josep espòs de Francisca Calafell i Joan casat amb Catalina Enseñat. Els néts són :
Francesc, Salvador i Andreu Castanyer Xumet; Salvador, Pep i Guillem Xumet Raja; Maria Cristina Xumet Frau;Mireia Xumet Calafell; Salvador i Maria Xumet Enseñat.
Maria Cristina Xumet Frau està casada amb Josep Torres Gili i el seu fill Rafel Torres Xumet - nascut el 20 d'octubre de 2010 - és el més jove de la nissaga sollerica dels Xumets .
Joan Xumet Rullan - germà de Salvador,Guillem, Miquel i Florentina - nasqué el 9 de maig de 1919 i mori el 5 de desembre de 1993.Casat amb Francisca Cañellas Martorell són filles seves Margalida Zumet Cañellas.
El 1971 nasqué al Port de Pollença l'escriptor Antoni Xumet Rosselló. autor de diversos llibres de poesia, com Potser el cor (1994), Memòria dels temps (1996), Biografi a per a l’ús del vent (1996) i Una varietat del mim (1998).
La seva obra ha estat catalogada entre vint- i-un poetes del XXI, una antologia dels poetes joves catalans (2001) i Entre dos mil·lennis. 16 poetes de les darreres dècades. Ha traduït del portuguès a José Luís Peixoto, Eugénio de Andrade i Sophia de Mello, i ha tingut cura de l’antologia Els perfi ls d’Odisseu. Antologia de poesia jove a les Illes Balears, en edició bilingüe castellà i català.
El segle passat entre els anys 1960 i 1980 aproximat ocupà el càrrec de cap de la Policia local a Sóller JOAN XUMET OLIVES nascut a Maó,de pare mallorqui i mare de Menorca. Consultant la guia de telefons hi hem trobat de primer o de segon cognom els seguents Xumet:
Antònia Xumet Campomar, (Juan de la Cosa),- PORT DE POLLENÇA
(MALLORCA) - BALEARES
Joan Xumet Campomar (Lleó, 3) POLLENÇA
Margalida Xumet Campomar (Roser Vell, 17) POLLENÇA
Francisca Xumet Cañellas (Cantallops, 27 SANT JORDI - PALMA)
Margalida Xumet Cañellas CALA BLAVA - LLUCMAJOR
(MALLORCA) – BALEARES
Josep Xumet Llompart (Cala, 2) PORT DE POLLENÇA.
Joan Josep Xumet Mir (Mar, ) POLLENÇA
Guillem Xumet Obrador (Sa Mar, ) SOLLER ,
Guillem Xumet Obrador (Alqueria Comte, SOLLER
Josep Esteve Xumet Obrador (Andreu Coll,) SOLLER
Joan Francesc Xumet Obrador (Poetessa Alcover, 54 B,2º) L´HORTA (SOLLER) - Salvador Xumet Obrador BINIARAIX - SOLLER
Maria Magdalena Xumet Rosselló (Llebeig, 5) PORT DE POLLENÇA .Salvador Xumet Rullan (Santa Teresa, 47) SOLLER
Francesc Castañer Xumet jardiner
Andreu Lluis Castanyer Xumet (Joan XXII), SOLLER Catalina Capó Xumet (Empúries, 14) SOLLER
Margalida Capó Xumet (Rei Jaume I, ) FELANITX
Salvador Castañer Xumet (Isabel II, ) SOLLER
Catalina Cifre Xumet ( Elcano, ) PALMA (MALLORCA) - BALEARES Catalina Ferriol Xumet (Rafael Lluís Blanes i Massanet,) PALMA
Catalina Magro Xumet (Germanes Casesnoves, ) SOLLER
Beatrice Melón Xumet (Alqueria Comte, )SOLLER.
Fotos: Antoni Xumet Rosselló,del Port de Pollença
Salvador Xumet Rullan Passol de Sóller
dimarts, 29 de maig del 2012
divendres, 9 de desembre del 2011
ELS PALOU DEL REGUER LLINATGE ALARONER
Sota la denominació de Palou del Reguer, era coneguda una familia d’Alaró – del llinatge Palou - propietaria d'unes terres nomenades aixi.
El gener de 1530 Antoni Palou del Reguer establia a Consell Gabriel Riera alies Carnisser qui era de Binissalem.
Gabriel Palou era pare de Joan - jurat d'Alaró l'any 1631- casat, el 1600 - amb Magdalen
Gabriel Palou - fill de Joan - casava, el 1637, amb Joana Frau, filla de Pere, alies Bialó.
Gabriel Palou del Reguer casava amb Aina Vidal.
Ell mori, el 19 d'octubre de 1692, havent testat amb el notari Nicolau.
La muller, el mes abans, dia 8 de setembre d'aquest mateix any.
Fills d'aquest matrimoni Palou del Reguer Vidal foren:
Jeronia esposa del Senyor Joan Palou de Comasema i Sampol; Magdalena casada amb Josep Foces; Angela muller de Josep Sastre Vidal; Joana esposa de Rafel Sampol; Miquel ( que segueix); Bartomeu qui mori,a Ciutat, el 1º de maig de 1697 i Joan que habitava a Binissalem.
Miquel Palou del Reguer i Vidal va morir el 8 de desembre de 1747.Estigué casat, primer,amb Aina Sampol i després amb Aina Montaner de l'Olivaret i Sampol, morta el 22 de maig de 1732; la qual hauria testat, davant el notari Miquel Llabrés, dia 28 de maig de 1730.
Fills del tal Miquel Palou del Reguer i Vidal foren:
Aina esposa de Jaume Amengual de Mancor; Miquel ( mort el 21de setembre de 1747); Gabriel ( prevere) Macià ( prevere a l'Hospital), Mateu qui continuarà i Joan ( cirugià).
El prevere Gabriel - Gabriel Palou del Reguer, senyor del Reguer - mori dia 7 de gener de 1762. Davant el notari Bestard dia 28 d'octubre de 1754 signà un acte de donació.
Aquest sacerdot - Gabriel Palou del Reguer i Vidal - fou un personatge singular i del que, com ara diuen, se'n contaven de grosses. A l'arxiu diocesà es conserven notes d'un expedient que li incoaren.
Es poden llegir unes quantes perles de l’estil seguent:
Nicolau Perelló declarava ,dia 7 d'agost de 1748, que vint i nou anys abans, el capellà Biel del Reguer - encara al.lot - havia embarassat una dona; la qual hagué de fugir d'Alaró.
Josep Caimari - un cirugià d'ofici i substitut d'escrivent - es penedia no haver-li pegat quatre o cinc punyalades a aquest individu Palou del Reguer prevere i deia que una jove, qui ara habitava a Ciutat, tenia un infant d'ell.
Per altra part, un home de cinquanta-cinc anys - Pau Pizà - contava que una filla de Miquel de Ca'n Gasparet, quan tenia vint anys, la tenguéren allotjats amb ells i que estava embarassada del capellà Palou del Reguer. Aquesta al.lota se'n hauria anat a viure a Binissalem.
Un Joan Ordinas, alies Corona, diu per altra banda que: "Una criada de Son Paret "ha parrit un mascle del prevere Gabriel Palou del Reguer.
Mossen Gabriel Palou del Reguer ens és descrit,, per aquests denunciants com un alcabot.
Mateu Palou del Reguer – germà d’aquest ministre de Déu tan singular - ell mor dia 20 de març de 1745. De la seva primera esposa Margalida Nebot Servera (natural de la vila d'Artà i morta a Alaró el 15 d'octubre de 1732) tingué a Aina Palou del Reguer Nebot que es feu monja,
De la segona muller la fornalutxenca Magdalena Arbona de Sa Cabana i Mallol - morta el 15 de novembre de 1746 - nasquéren:
Miquel, Magdalena i Jeronia. Aquesta darrera estava casada amb el metge Serra Joan Baptista Simonet i mori dia 18 de juliol de 1614. Fou la mare de Bernat Simonet i Palou del Reguer qui casarà, a Sóller el 29 de juliol de 1798, amb Maria Ponç-Pati i Morell.
Un tercer nét seu - Antoni Mayol Simonet - esdevindria batle de Sóller, l'any 1931, quan la Segona República Espanyola.
Miquel Palou del Reguer . germà de l'esmentada Senyora Jeronia - estava casat, ell, amb Catalina Gelabert i Gelabert. Feu testament amb el notari Mateu Estade dia 6 de març de 1763 i mori el dia 9.
Guillem Palou del Reguer Gelabert (+ 6 setembre 1829) Era sacerdot.
Mateu Palou del Reguer Gelabert (+ 11 d'abril de 1835) contragué matrimoni amb Miquela Borràs Ferrer ( + 14 octubre de 1819) el 21 de març de 1795. Era doctor en dret.
Mateu Palou del Reguer Borràs ( * 19 setembre 1802).
Guillem Palou del Reguer Borràs ( * 16 novembre 1805) .
Narcis Palou del Reguer Borràs ( * 16 juny 1808).Casà el 8 d'abril de 1840 amb Joana Frau Simonet. Fills d’aquest matrimoni foren Mateu Palou Frau (* 31 de març 1843) i Miquela Palou Frau ( 1857-1922)
Antoni Ignasi Palou del Reguer Borràs ( 28 febrer 1811- 20 agost 1867).Tenia un fill natural de nom Antoni Palou.
Miquel Palou del Reguer Borràs ( 1797- 22 gener 1862) Es casà amb Antònia Miró i Roig de Lluis.
Els seus fills foren:
Mateu Palou del Reguer Miró ( * 9 desembre 1824).
Joan Palou del Reguer Miró ( * 13 agost 1826)
Miquel Palou del Reguer i Miró ( 18 juliol 1835- 4 de juny de 1893) Cursà la carrera militar.
No deixà descendencia legitima o,com ara es diu, matrimonial.
De la seva relació amb Isabel Matz Rosselló tengué un fill, Ramon Palou Matz, (* 28 gener 1878);qui casà.amb Antònia Coll Fluxà, el 5 d'octubre de 1916.
D'Isabel Maria Ginard Ripoll ( filla de Joan Ginard Thomàs i d’Isabel Maria Ripoll Pastor) nasquéren dues filles:
Maria Antònia Palou del Reguer Ginard ( 18 març 1894- 20 juliol 1965) que casa, amb Antoni Covas Salvà (+ 1969), el 12 d'abril de 1917. i
Isabel Palou del Reguer Ginard (º 18 novembre de 1893). Es casà, el 31 d'agost de 1916, amb Bartomeu Mas Juan.
D'aquest matrimoni són fills Gaspar Mas i Palou (* 23 octubre 1921) espós de Teresa Torres i Antoni Mas Palou (* 4 desembre de 1927) casat,el 15 de juny de 1962, amb Elionor Valenzuela Piña.
Del matrimoni Covas- Palou del Reguer tenim a Francisca Covas Palou (* 20 abril 1918) fadrina i Isabel Covas Palou (* 11 maig 1923) qui el 9 de febrer de 1948 casà amb Jaume Coll Bosch (*11 juny 1920).Filla d'aquests darrers és l'advocada Isabel Coll Covas.
A la barriada de S'Indioteria ( códi postal 07009) hi ha un carrer dedicat al llinatge Palou del Reguer. Es en honor del Senyor Joan Baptista Palou del Reguer i Miró - propietari de Son Nicolau - el qual, en 1878 va fer donació d'un espaiós solar per edificar l'església actual de la parroquia de Sant Josep del Terme,la rectoria,la plaça del barri i altres dependències.
La branca de Sa Cova
El 17 d'octubre de l'any 1686,Antoni Palou del Reguer es casava, amb Francisca Sampol de l'Alcadena i Ramis. Fou pare de Jordi Palou del Reguer i Sampol de l'Alcadena, mort el 5 de gener de 1740.
Aquest darrer serà el marit d'Anna Villalonga i el seu fill, Antoni Palou del Reguer Villalonga, ho fou de Coloma Morro.
Pere Palou del Reguer i Sampol de l'Alcadena ell era notari.
Nascut el 24 de febrer de 1693 a Ciutat moriel 17 de gener de 1745.
Va contreure matrimoni amb Joana Pasqual i Vaquer. Van tenir els fills seguents:
Jordi que era escrivent; Pere ( clerga) Antoni, Gabriel i Felip (* 1777) espòs de Catalina.
L'escrivent Jordi Palou del Reguer Pasqual es casà amb Maria Maura. Tingué una filla Joana Aina nascuda el 20 de març de 1731 i un fill Pere Miquel Palou del Reguer Pasqual que neix el 24 d'agost de 1734 i del qual fou padri de fonts el capità del Rei Miquel Maura.
Pere Miquel Palou del Reguer Pasqual era, l'any 1793, segon oficial de comptaduria de cabdals comuns.
El gener de 1530 Antoni Palou del Reguer establia a Consell Gabriel Riera alies Carnisser qui era de Binissalem.
Gabriel Palou era pare de Joan - jurat d'Alaró l'any 1631- casat, el 1600 - amb Magdalen
Gabriel Palou - fill de Joan - casava, el 1637, amb Joana Frau, filla de Pere, alies Bialó.
Gabriel Palou del Reguer casava amb Aina Vidal.
Ell mori, el 19 d'octubre de 1692, havent testat amb el notari Nicolau.
La muller, el mes abans, dia 8 de setembre d'aquest mateix any.
Fills d'aquest matrimoni Palou del Reguer Vidal foren:
Jeronia esposa del Senyor Joan Palou de Comasema i Sampol; Magdalena casada amb Josep Foces; Angela muller de Josep Sastre Vidal; Joana esposa de Rafel Sampol; Miquel ( que segueix); Bartomeu qui mori,a Ciutat, el 1º de maig de 1697 i Joan que habitava a Binissalem.
Miquel Palou del Reguer i Vidal va morir el 8 de desembre de 1747.Estigué casat, primer,amb Aina Sampol i després amb Aina Montaner de l'Olivaret i Sampol, morta el 22 de maig de 1732; la qual hauria testat, davant el notari Miquel Llabrés, dia 28 de maig de 1730.
Fills del tal Miquel Palou del Reguer i Vidal foren:
Aina esposa de Jaume Amengual de Mancor; Miquel ( mort el 21de setembre de 1747); Gabriel ( prevere) Macià ( prevere a l'Hospital), Mateu qui continuarà i Joan ( cirugià).
El prevere Gabriel - Gabriel Palou del Reguer, senyor del Reguer - mori dia 7 de gener de 1762. Davant el notari Bestard dia 28 d'octubre de 1754 signà un acte de donació.
Aquest sacerdot - Gabriel Palou del Reguer i Vidal - fou un personatge singular i del que, com ara diuen, se'n contaven de grosses. A l'arxiu diocesà es conserven notes d'un expedient que li incoaren.
Es poden llegir unes quantes perles de l’estil seguent:
Nicolau Perelló declarava ,dia 7 d'agost de 1748, que vint i nou anys abans, el capellà Biel del Reguer - encara al.lot - havia embarassat una dona; la qual hagué de fugir d'Alaró.
Josep Caimari - un cirugià d'ofici i substitut d'escrivent - es penedia no haver-li pegat quatre o cinc punyalades a aquest individu Palou del Reguer prevere i deia que una jove, qui ara habitava a Ciutat, tenia un infant d'ell.
Per altra part, un home de cinquanta-cinc anys - Pau Pizà - contava que una filla de Miquel de Ca'n Gasparet, quan tenia vint anys, la tenguéren allotjats amb ells i que estava embarassada del capellà Palou del Reguer. Aquesta al.lota se'n hauria anat a viure a Binissalem.
Un Joan Ordinas, alies Corona, diu per altra banda que: "Una criada de Son Paret "ha parrit un mascle del prevere Gabriel Palou del Reguer.
Mossen Gabriel Palou del Reguer ens és descrit,, per aquests denunciants com un alcabot.
Mateu Palou del Reguer – germà d’aquest ministre de Déu tan singular - ell mor dia 20 de març de 1745. De la seva primera esposa Margalida Nebot Servera (natural de la vila d'Artà i morta a Alaró el 15 d'octubre de 1732) tingué a Aina Palou del Reguer Nebot que es feu monja,
De la segona muller la fornalutxenca Magdalena Arbona de Sa Cabana i Mallol - morta el 15 de novembre de 1746 - nasquéren:
Miquel, Magdalena i Jeronia. Aquesta darrera estava casada amb el metge Serra Joan Baptista Simonet i mori dia 18 de juliol de 1614. Fou la mare de Bernat Simonet i Palou del Reguer qui casarà, a Sóller el 29 de juliol de 1798, amb Maria Ponç-Pati i Morell.
Un tercer nét seu - Antoni Mayol Simonet - esdevindria batle de Sóller, l'any 1931, quan la Segona República Espanyola.
Miquel Palou del Reguer . germà de l'esmentada Senyora Jeronia - estava casat, ell, amb Catalina Gelabert i Gelabert. Feu testament amb el notari Mateu Estade dia 6 de març de 1763 i mori el dia 9.
Guillem Palou del Reguer Gelabert (+ 6 setembre 1829) Era sacerdot.
Mateu Palou del Reguer Gelabert (+ 11 d'abril de 1835) contragué matrimoni amb Miquela Borràs Ferrer ( + 14 octubre de 1819) el 21 de març de 1795. Era doctor en dret.
Mateu Palou del Reguer Borràs ( * 19 setembre 1802).
Guillem Palou del Reguer Borràs ( * 16 novembre 1805) .
Narcis Palou del Reguer Borràs ( * 16 juny 1808).Casà el 8 d'abril de 1840 amb Joana Frau Simonet. Fills d’aquest matrimoni foren Mateu Palou Frau (* 31 de març 1843) i Miquela Palou Frau ( 1857-1922)
Antoni Ignasi Palou del Reguer Borràs ( 28 febrer 1811- 20 agost 1867).Tenia un fill natural de nom Antoni Palou.
Miquel Palou del Reguer Borràs ( 1797- 22 gener 1862) Es casà amb Antònia Miró i Roig de Lluis.
Els seus fills foren:
Mateu Palou del Reguer Miró ( * 9 desembre 1824).
Joan Palou del Reguer Miró ( * 13 agost 1826)
Miquel Palou del Reguer i Miró ( 18 juliol 1835- 4 de juny de 1893) Cursà la carrera militar.
No deixà descendencia legitima o,com ara es diu, matrimonial.
De la seva relació amb Isabel Matz Rosselló tengué un fill, Ramon Palou Matz, (* 28 gener 1878);qui casà.amb Antònia Coll Fluxà, el 5 d'octubre de 1916.
D'Isabel Maria Ginard Ripoll ( filla de Joan Ginard Thomàs i d’Isabel Maria Ripoll Pastor) nasquéren dues filles:
Maria Antònia Palou del Reguer Ginard ( 18 març 1894- 20 juliol 1965) que casa, amb Antoni Covas Salvà (+ 1969), el 12 d'abril de 1917. i
Isabel Palou del Reguer Ginard (º 18 novembre de 1893). Es casà, el 31 d'agost de 1916, amb Bartomeu Mas Juan.
D'aquest matrimoni són fills Gaspar Mas i Palou (* 23 octubre 1921) espós de Teresa Torres i Antoni Mas Palou (* 4 desembre de 1927) casat,el 15 de juny de 1962, amb Elionor Valenzuela Piña.
Del matrimoni Covas- Palou del Reguer tenim a Francisca Covas Palou (* 20 abril 1918) fadrina i Isabel Covas Palou (* 11 maig 1923) qui el 9 de febrer de 1948 casà amb Jaume Coll Bosch (*11 juny 1920).Filla d'aquests darrers és l'advocada Isabel Coll Covas.
A la barriada de S'Indioteria ( códi postal 07009) hi ha un carrer dedicat al llinatge Palou del Reguer. Es en honor del Senyor Joan Baptista Palou del Reguer i Miró - propietari de Son Nicolau - el qual, en 1878 va fer donació d'un espaiós solar per edificar l'església actual de la parroquia de Sant Josep del Terme,la rectoria,la plaça del barri i altres dependències.
La branca de Sa Cova
El 17 d'octubre de l'any 1686,Antoni Palou del Reguer es casava, amb Francisca Sampol de l'Alcadena i Ramis. Fou pare de Jordi Palou del Reguer i Sampol de l'Alcadena, mort el 5 de gener de 1740.
Aquest darrer serà el marit d'Anna Villalonga i el seu fill, Antoni Palou del Reguer Villalonga, ho fou de Coloma Morro.
Pere Palou del Reguer i Sampol de l'Alcadena ell era notari.
Nascut el 24 de febrer de 1693 a Ciutat moriel 17 de gener de 1745.
Va contreure matrimoni amb Joana Pasqual i Vaquer. Van tenir els fills seguents:
Jordi que era escrivent; Pere ( clerga) Antoni, Gabriel i Felip (* 1777) espòs de Catalina.
L'escrivent Jordi Palou del Reguer Pasqual es casà amb Maria Maura. Tingué una filla Joana Aina nascuda el 20 de març de 1731 i un fill Pere Miquel Palou del Reguer Pasqual que neix el 24 d'agost de 1734 i del qual fou padri de fonts el capità del Rei Miquel Maura.
Pere Miquel Palou del Reguer Pasqual era, l'any 1793, segon oficial de comptaduria de cabdals comuns.
dissabte, 4 de setembre del 2010
GINESTRA DE FORNALUTX DITS FRARE o ALIES BLANC
La tradició vol que els Ginestres ,afincats a la vall de Sóller, procedesquin d´Italia i concretament de la regió calabresa.Qui sap si el malnom de Calabria ,donat al lloc avui vila de Fornalutx , no es degui a aquesta circunstancia.
>
A la segona decada del segle XVI - allà pel 1520 vivia Bernat Ginestra fill de Bartomeu.Tenia dues filles,na Francisca casada amb en Joan Joi i na Margalida Ginestra la muller de Miquel Maiol.
>
El 1597 Damià Ginestra i la seva esposa Aina Miró feien batiar a l´església de Fornalutx els bessons Joan i Damià.
>
El 2 d´agost del 1600 consta, als llibres de difunts de Fornalutx, la mort d´Antoni Ginestra, germà de Joan i cunyat de Pere Frau;el qual feu testament davant el notari Joan Morell.
>
El 10 de gener de 1673 Antoni Ginestra i Margalida Arbona foren pares d'un nin nomenat Damià Ginestra Arbona.
Dia 26 d´ octubre de 1679 es casava per tercera vegada,també a Fornalutx, Jaume Ginestra Maiol fill de Damià i Margalida. Primer havia enviudat de n´ Antònia Colom Maiol i després de na Margalida Arbona Barceló.Ara es casava amb na Joana Arbona Barceló talvolta germana de na Margalida.
Bartomeu Vicens Ginestra - nascut el 17 de novembre de 1739 - era filla d'Elisabet Ginestra esposa de Miquel Vicens.
El 5 d'abril de 1740 nasqué Joan Baptista Ginestra Arbona fill de Jaume i Antonina. L'apadrinaren Damià i Maria Ginestra.
Un fill de Margalida Ginestra casada amb Joan Baptista Busquers - de nom Llorenç - va contreure matrimoni, el 9 de juny de 1771 amb Maria Barceló Busquets que era filla de Vicenç i Catalina.
Joan Baptista Busquets Ginestra - germà del dit Llorenç - casava en segones noces, el 7 de març de 1793, amb Margalida Bisbal Barceló, filla de Vicenç i Maria.
Joan Ginestra Bernat fou el pare de Damià Ginestra Colom ,jornaler mort i enterrat a Lluc ,el 28 d’agost de 1805,als 46 anys.Aquest Damià estava casat amb na Catalina Alberti Ripoll i fills seus foren n´Isabel casada amb en Josep Barceló a la descendència de qui trametria el malnom fruiter de “ Pera”. ( n´Andreu Sebastià Barceló Vicens de Can Pera batle PSOE de Fornalutx fins el 13 de gener del 2001 descendiria possiblement d´aquesta Isabel Ginestra Alberti); i en Joan Baptista Ginestra Alberti qui el 1837 es casaria amb na Maria Busquets Reinés.
>
D´aquest darrer matrimoni foren fills Damià,Miquel, Joan i Maria Ginestra Busquets.Aquests germans i de manera especial el que es deia Miquel portaven el malnom de "Blanc".
>
Na Maria fou l’esposa de Pere Barceló de Can Bieu. En Damià, ell, es casà amb na Florentina Oliver i el seu fill,Joan,es casaria amb la seva cosina Catalina Barceló Ginestra una de les filles de na Maria i d’en Pere Barceló. Néta per tant dels germans Damià i Maria Ginestra Busquets era n´Olga Ginestra Barceló casada amb el solleric Jaume Canals de Ca n’Alfonset que pels anys 60 habitava al carrer de Santa Teresa de Sóller i també tenia casa i un boci de terra a Fornalutx.
>
Miquel Ginestra Alberti - fill de Damià i Catalina - va morir fadri el 17 de juny de 1823.
Miquel i Joan Ginestra Busquets,ells,eren mariners. El 1876 en Miquel era guarda costes i en Joan, l´ any 1883 a l’edat de 40 anys mori naufragat en aigües de Gandia. La seva vidua na Llucia Bisbal donà el malnom de “Marquès” als seus infants Joan,Antoni i Maria Ginestra Bisbal.
>
Joan Ginestra Bisbal, nascut el 1880,desaparagué en circunstancies mai aclarides el 13 de març de 1923 després d’haver sigut detingut per un escamot de carabiners del lloc de Tuent.Casat amb na Catalina Arbona Reinés,des Clot ,tengué dos fills Joan (1913-1965) i Antoni (1919-2000).El primer emigrà a França on es casà amb na Germaine André i tengué una filla Catherine resident a la ciutat de Douai. El segon ell fou regidor de l´ajuntament de Fornalutx pels anys seixanta i el primer president de l´ associació local de la Tercera Edat. Ell i la seva esposa Maria Puig Arbona regentaren, molts d’anys, el bar de la plaça de Fornalutx conegut pel Café Deportivo .
>
Antoni Ginestra Bisbal, ell, emigrà a Nantes França. La seva esposa n´Isabel Reinés descendia de Campanet i era germana de Gaby Reinés, nascut el 1911 a Sóller i mort pels nazis alemanys l´any l944 per haver participat a la resistència dels maquis de "Les Glières". En Jacques Ginestra,fill d´ Antoni i de n’ Isabel, fou un destacat col.laborador de la associació cultural de mallorquins i descendents de mallorquins a França “Les Cadets de Majorque” i de la publicació que aquesta editava "Paris-Baleares".
>
Maria Ginestra Bisbal ( +1952) - germana dels anteriors Joan i Antoni - estava casada amb Amador Puig. Una de les filles , na Llucia , arribà a esser “sa senyora de Can Prom” ja que es casà un solleric Josep Coll Alcover,viduo de Margalida Tous,qui havia comprat aquesta possessió ,segles enrera dels Estades- Prom, a la familia del poeta i gran lluitador catalanista Josep Maria Llompart de la Peña .
>
Finalment direm que el mestre d´ escola Miquel Ginestra Sastre (1922-1997) - més conegut per en Miquel Milà - era nét de Miquel Ginestra Busquets com també ho era el seu cosi germà Joan Coll Ginestra - en Joan Colector- qui ell mori a la guerra civil espanyola per la qual cosa té dedicat un carrer a Fornalutx.
>
En Miquel Ginestra Sastre deixà una filla,Maria Isabel (nascuda a Palma de Mallorca el 1966) i un fill Antoine que habiten a Reims. El fill és advocat del Col.legi d’Advocats de Reims i està casat amb la filla d’un coronell de la "Gendarmerie française" Mademoiselle Lydie Laitier de la qual ha tengut dues filles Gabrielle i Marguerite aixi com un fill,Gaspard,entre la major i la petita..
>
A la familia Ginestra- Frare o Blanc pertanyia , per sa mare, na Maria Barceló Ginestra casada amb el solleric Antoni Amengual Ensenyat
.Llur fill Miquel Amengual Barceló ( nascut a França el 1902 i mort a Palma de Mallorca el 1997).En Miquel Amengual fou batle de Fornalutx l’any 1937 i durant la segona guerra.mundial anà a combatre a terres russes amb la “División Azul”. Exercí molts d’ anys com guia turista.
Maria Barceló Ginestra tenia un germà de nom Bernat qui també emigrà a França on mori l'any 1928. a la localitat de Menton prop de la frontera italiana. La mort del mallorqui Bernat Barceló Ginestra hauria coincidit amb la de l'escriptor valencià Vicente Blasco Ibañez. Les despulles de l'un i l'altre haurien estades veïnes l'unes de l'altra al deposit del Cementeri-
Bernat i Maria Barceló Ginestra eren germans de Catalina Barceló Ginestra – esmentada abans – casada amb Joan Ginestra Oliver el seu cosí.
CA'N NEGRETA : UNA BRANCA DE LA FAMILIA SASTRE A FORNALUTX
La casa antiga d'aquesta familia era un humil casot del carrer nomenat,a Fornalutx, "Joan Coll" que es troba quasi davant "Santa Marta".
Fill de Bernat Sastre Rul-lan (1761-1823) i de Maria Busquets Mayol (+ 1815),Joan Sastre Busquets es casà,el 1816 amb Francisca Estades Far,de Can Bàrtola (1796-1888),germana de Margalida rebasavia materna-materna meva.
Engendraren a
Bernat ( 1817-1832)que mori als quinze anys i rebé els auxilis espirituals de part del Senyor Vicari Jordi (Jordi Vicens Bisbal)
;Bartomeu (1820-1890) marit de Catalina Arbona Joi;
Joan (1822-1897) casat, a Sóller el 6 de setembre 1844, amb Margalida Bernat Mayol;
Maria (1825-1901) esposa del manobre Jaume Busquets Barceló;
Catalina nascuda el 1834;
Francisca qui,el 6 de desembre de 1847, es casava amb el solleric, o potser més concretament biniaraixenc, Joan Frontera Mayol;
Margalida muller de Tomàs Ripoll Alberti;i un altre Bernat (1838-1916" l'amo en Bernat Negreta"que, feia de sabater i a avençada edat, el qual mori fadri –i com el seu difunt germà gran d'identic nom-i que habitava a la casa número sèt del carrer major.
Bartomeu Sastre Estades i Catalina Arbona Joi foren els pares de Joan(més conegut per en Joan Negreta) .casat amb Catalina Colom de la familia sollerica de Ca's Milà malnom que també adoptarien els seus descendents;de Francisca (*1852) esposa, que seria , de Miquel Ginestra Busquets, més conegut per en Miquel Blanc de la familia dels Ginestra-Frare, i Pere Joan(*1860) que casà amb Francisca Sastre Bernat,la seva cosina germana.
Joan Sastre Arbona i Margalida Bernat Mayol tenguéren a Joan (*1869) que el 13 de gener de 1900 casaria amb la jove de 27 anys Catalina Ferrer Reinés filla de Vicenç Ferrer Rul-lan i Llucia Reinés Mayol,a Margalida(*1872) que, 1903,es converti amb la primera esposa de Jaume Colom Barceló “Manxer” (1873-1953) fill d’Antoni Colom Bisbal i Margalida Barceló Alberti, i a Francisca (1867-1933) que fou la muller del seu cosi Pere Joan Sastre Arbona.
Aquests darrers foren els pares de Catalina Sastre i Sastre (1901-1938) la primera esposa de l'amo Jaume Gual Colom "Means" mort a començament del 2002 als cent anys complids.
Fills de Joan Sastre Arbona i de Catalina Colom foren Catalina casada amb Joan Alberti Estades "Guitarer” pares de Magdalena (Mourmelon Fr 1898-Fornalutx 200) casada amb l’algaidi Bartomeu Sastre Gayà qui molts anys cuidaren de la seva finca Son Moranta a Bunyola,; Bartomeu (11886-1971) casat,el 1906,amb Catalina Alberti Alberti de S'hort d'Amunt,el qual emigrà una temporada a França després de la qual adquiri la finca de l'Ofre ;Vicenç( 1891-1941),president que era el 1936 de la Societat "La Unión" (Sa Botigueta,de Sóller) casat amb una cosina seva Llucia Colom i Colom (+1970) -germana del metge Miquel Colom i Colom de Ca´s Milà- que adquireren la possessió de Es Teix de la familia Villalonga de Son Angelats i regentaren l'hotel restaurant de”El Ferrocarril de Sóller ” també conegut per S'Hotel de S'Estació;Maria esposa de Joan Ginestra Sastre (1890-1973,cosi seu i mare del mestre d'escola Miquel Ginestra Sastre Milà (1922-1997); i Francisca que mori fadrina a Sóller.a la decada dels vuitanta.
Joan Sastre Alberti (1907-1990) -alfereç provisional durant la passada guerra civil espanyola- era fill de Bartomeu Sastre Colom i no tengué descendència de la seva muller Catalina Sastre Colom la filla gran de l' amo en Vicenç de S'Estació. La seva germana Catalina es casà i amb el seu marit Jaume Oliver i anaren a viure a Santa Ponça Calvià on actualment regenta una botiga la seva filla Maria i el seu marit Bernat Noguera.
Joan Sastre Alberti i Catalina Sastre Colom tenguéren cura molts anys, del restaurant Es Marysol del Port de Sóller; regentat,el dia d'àvui, pel seu nebot Vicenç Sastre Cardell.Aquest darrer -vocal del Consell d'administració de" Ferrocarril de Sóller S.A" i gerent de l’empresa"- és un nét de l'amo en Vicenç i de la madona Llucia ja esmentats abans;fill de Joan Sastre Colom i de Maria Cardell.
Vicenç Sastre Cardell està casat amb Camille Huisgen de nacionalitat belga.Hi ha descendència del matrimoni.
Maria Sastre Colom,altra filla de l' amo en Vicenç i de la madona Llucia, es casà amb Don Julio Milá Martinez (1906-1975) que fou el primer director de la sucursal del Banc Hispano Americano,avui Banc Santander Central Hispano,quan,aquest m 'adquiri i es fusionà amb el Banc de Sóller.
Els Sastre de Can Negreta descendeixen d'un altre Joan Sastre Arbona,casat amb Maria Rul-lan (mort a les nou del vespre del 19 de setembre de 1775) ; el qual ,dia 7 de setembre d'aquell mateix any, feu testament davant el notari de Sóller Joan Baptista Marqués Pons,dit el major,(Arxiu Regne de Mallorca.Notaris M-2180 fols 154 a 155 v i on es pot llegir que ): "institueix i hereus seus fa universals
usufructuària,vivint vidual i sens altre marit a la dita Maria Rul-lan,la seva muller,i propietaris, després de la seva mort o de convolar a segones noces,de l'olivar. dit Can Sastre,a BERNAT i a JOAN SASTRE, els seus fills i de la seva muller, per parts iguals amb l'obligació d'haver de pagar les trenta i cinc lliures a cada una de les seves filles Apol-lònia i Maria Sastre;i morint qualsevol d'ells,sense infants vol vaja la porció del qui mori a l'altre sobrevivent o a son hereu o donatari.."
Els pares d'aquest Joan Sastre Arbona nomien Miquel Sastre Busquets i Catalina Arbona Colom .Es casaren el 1715. Ella,Catalina Arbona Colom era filla de Salvador i Catalina Maria. marit i muller Mori el 8 d'agost de 1751 en temps del vicari Jaume Mayol i feu manifestació d'obres pies en poder del prevere Antoni Estade de Moncaira. Fou per mitjà d’aquesta Catalina Arbona que el nom de Salvador s'introdui dins algunes branques del llinatge Sastre de Fornalutx.
Miquel Sastre Rul.lan , nascut el 1755 ( germà major de BERNAT), tengué per padrins de fonts a la pila baptismal als meus avantpassats Joan Baptista Estades de Momcaira i Caterina Ripoll la seva esposa.: Batià, dit Miquel Sastre, el vicari Jaume Mayol.
Miquel Sastre Busquets era,ell,fill de Joan Pere Sastre Colom (+4-9-1726)- que feu donació en poder del notari Joan B Mallol i designà marmessors de la seves darreres voluntats als fills Antoni Lluc (1697-1734) espòs de Catalina Mallol i el dit Miquel marit de Catalina Arbona -,i de Francina Busquets Martorell (1664-1724)
El padri patern,,Pere Sastre, fill de Joan, es casà el 21 de juny de 1648 amb Joana Maria Colom filla de Pere Antoni.Els casà o més ben dit beneí el casament Mossen Antoni Ballester vicari in capite.
Joan Coll (1914-1938)- de qui al principi hem fent esment per tenir un carrer dedicat a ell –visqué i potser nasqué a Can Negrreta casa que era de la seva padrina materna.De la familia de Cas Colector de Caimari, Joan Coll Ginestra era nétde Francisca Sastre Arbona.
Joan Antoni Estades de Moncaira Bisbal
dimarts, 16 de març del 2010
MARIA ARBONA MIR I LA SEVA FILLA MARIA FERRER ARBONA,LES PRIMERES RECTORES DEL" C0L-LEGI I DE LA PURESA", FUNDAT PEL BISBE NADAL
Conferència,llegida per l’Il-lustrissim Senyor,Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal Cavaller de l'Ordre del Sant Sepulcre de Jerusalem,el divendres 23 de maig de 2003 a la Sala Magna de l'Ajuntament de la Vila de Fornalutx.
Fa cosa d'un any i un poquet més que ens trobavem aquí mateix i estavem parlant d'un home de la nostra pagesia benestant,Antoni Mallol Arbona "Xoroi",el nostre primer batle quan,per primera vegada Fornalutx assoli dels poders publics espanyols,la seva independencia municipal.Avui ja a les portes d'una jornada de reflexió per a reflexionar (valgui la redondancia) qui ens convé o no administri,els propers quatre anys,els destins de nostre estimat poblet;venc per parlar-vos de dues dones eixides de la nostra menestralia rural;de dues fornalutxenques contemporànies del mateix Antoni Mallol Arbona "Xoroi".Me referesc a Maria Arbona Mir i a la seva filla Maria Ferrer Arbona lesquals,el 1809,foren escollides pel bisbe d'aquella època,el solleric d'ascendència bunyolina -- honrats moliners i devots cristians - Bernat Nadal i Crespi (1745-1818),a posar en marxa un Col-legi per a la instrucció i educació de les al-lotes mallorquines.Col-legi que amb el temps gaudiria de gran fama i que tots coneixem com al Col-legi de la Puresa.
El nostre gloriós bisbe i conciutadà solleric- el bisbe Nadal- havia de trobar en dues senyores nascudes al aleshores llogaret de Fornalutx,els elements que ell havia de menester per la fundació que tenia projectada posar en camí.L'any 1808 encomanaria a les nostres conveïnes,Maria Arbona i a Maria Ferrer,la seva filla,un treball de brodat que,les dues Maries, feren amb tanta pulcritut i finor que meresquéren tot un deu per part del prelat.
Any 1808.Com se troba l'ensenyança aquell temps?I més concretament l'ensenyança de les al-lotes i ja no diguem de les que vivien i havien nascudes a aquesta roqueta nostra.
"Sumida en la más crasa ignorancia estaba en 1808 la instrucción en Mallorca teniendo por mejor el carecer de ella" -diu la Madre Margalida Juan -religiosa de la Congregació de la Puresa,fundada per Gaetana Alberta Gimenez Adrover digna successora de Maria Arbona i de Maria Ferrer - en el primer tom de "Una insigne balear" (Palma de Mallorca.1986.Graficas Miramar) dedicat a donar a coneixer la vida i el taranà espiritual de la popularment coneguda "Madre Alberta".
Aquest "mejor carecer de ella", "Aquest fer-se gros" (com deim en mallorqui col-loquial i planer) de “no saber llegir ni escriure,encara el trobam a pobles, com talvolta el nostre, on hi ha que t'enteferra: " No tant llegir ni escriure.Una bona axada i uns bons cavilans,això,dóna més profit".
Però tornem, ara, al que estavem dient i a l'any 1808,a l'època que Maria Arbona i Maria Ferrer - la mare i la filla- són triades pel Senyor Bisbe per fundar una escola,o col-legi,on les nines aprendran a llegir i escriure aixi com
altres tasques pròpies del seus sexe.
La crida del Rei d'Espanya d'aquell temps, Ferran VII, prohibint que sense titol poguessen impartir classes,de llegir i escriure i donant un termini de tres mesos als que habitassen Mallorca i,quatre als d'Eivissa i Menorca que volguessen dedicar-se a l'ensenyança,ens indica ben a les clares que la majoria d'ells exercia de mestre d'escola amb una preparació acadèmica ben fluixeta i que deixava per consequent que desijar:
"Deberan presentar testimonio de haber sido examinados de aritmética,gramática castellana,arte de leer,escribir y el de comunicar a los niños todos estos conocimientos por el orden y metodo más provechoso que fuere".
El 1809 Maria Arbona Mir,una vidua de cinquanta-tres anys i la seva filla Maria Ferrer Arbona de trenta-dos - qui de fa un grapat d'anys m'han mudat la nadiva terra de l'encontrada camperola de la vall sollerica per a anar a viure a la metropoli capitalina de la Ciutat- m'obriran a una casa particular una escola privada perquè les nines mallorquines puguin apendre a llegir,escriure i comptar.
Aquesta casa es trobava al carrer de la Pau,darrera l'església de Sant Gaetà,on actualment hi ha la seu d'ARCA (Associació per a la Revalitització de Centres Antics).Pertanyia,i segueix pertanyent,a la demarcació de la Parroquia de Santa Creu.Una parroquia de prestigi social ben antic que,com tots aqui sabem,tengué per rector,no fa massa anys enrera,a un distingit paisà nostre,sacerdot exemplar i també amant de la nostra història local:Mosen Gabriel Adrover Barceló de Can Bieu,l'oncle de Miquel Adrover Sastre,el president de l'associació cultural Furn.al-lugg que tan amablament té la condescendència de convidar-nos a poder contar-vos aquestes coses que són part del nostre passat històric.A aquesta mateixa casa on- hem dit que Maria Arbona i Maria Ferrer obriren la seva primera escola- hi nasqué,l'any 1838,un mallorquí il-lustre,un dels més il-lustres soldats de la història de l’Espanya contemporània;ministre - en certa ocasió -de la Corona en el departament obvi de la professió militar i Senador Vitalici del Regne.Persona ennoblida,en mèrits bastants, per la Reina Regenta Maria Cristina d’Austria,primer,i després pel rei Alfons XIII - respectivament besavia i avi de l’actual rei Sa Majestad Joan Carles Iº - en els anys 1887 i 1920 amb els titols de Marquès de Tenerife i Duc de Rubi. Per tant Gran d’Espanya. Membre,com servidor,de l'Ordre dels Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem.M'estic referint a l'Excel-lentissim Capità General de l'exércit espanyol, Don Valerià Weyler Nicolau.Motiu per la qual cosa,el dia d’avui.aquest edifici és conegut per “Can Weyler”.El col-legi,aquest,de "la Puresa" se'l coneixia també pel malnom de "ses miotes"segons un manuscrit titolat "Apuntes Cronológicos 1808-1865) escrit per Don Jaume Conrado Berard,dels llinatges dels Marquesos de la Fontsanta i que,la familia Conrado,conserva el dia d'avui.
Maria Arbona,la mare,és la rectora de l'escola,o sigui la directora,i la filla,Maria Ferrer,és la vice-rectora,per tant la sotdirectora.
Mentre es van fent els treballs d'acondicionament,mare i filla,cerquen tots els recursos que hagin menester i es redacta el primer reglament de règim intern del nou establiment.Aquest reglament,escrit pel Bisbe Nadal mateix,seria al dir de la gent entesa en la matèria tot un compendi de pedagogia de la més selecta i fina.El tal “reglament de règim intern”seria aprovat per un decret,de Ferran VII,de 11 de març de l'any 1819
A l'arxiu de la Casa Mare,de la Congregació de les Germanes de la Puresa,es conserva un exemplar del tal Reglament imprés.el 1845,a l'imprempta d'Esteve Trias.En el pròleg s'estableix que l'objecte de la casa és proporcionar una educació moral i civil a les persones del sexe femeni que vulgui assumir-la i que aquests dos principis bàsics despertin:virtut,devoció,entusiasme en lo espiritual i idoneitat i progrés en les tasques de cada dia
Segons el mateix pròleg, la casa es divideix en tres categories.La superiora o sigui la rectora o directora i les "hermanas" formen la primera categoria.La segona categoria és la de les nines que estudien, menjen i dormen allà, pagant una contribució económica que's jutji equitativa.I la darrera és la d'aquelles nines que només van escola però menjen i jeuen a ca-seva.Recomanava el pròleg d'aquest primer reglament -fet en temps de les nostres conciutadanes Maria Arbona i Maria Ferrer-la formació d'un cor devot i recte aixi com les qualitats humanes que el fecin mereixer bona consideració dels seus semblants
Els punts primer i segon del primer capitol hi establien a l'Il-lustrissim i Reverendissim Senyor Bisbe d'aquesta diocesi.i als seus successors a la seu episcopal mallorquina, com al Protector del “ Col-legi d'Educadores de la Puresa de Maria Santissima” i en el tercer punt,del mateix capitol,es llegeix:"más considerando las vastas,importantes atenciones de su sagrado ministerio pastoral no siempre le dejaran lugar para atender comodamente al ----desempeño de su Protección,queda al arbitrio de Su Señoría Ilustrisima nombrar por sustituto suyo un Señor Prebendado de la Santa Iglesia Cathedral que en semejantes ocasiones le sustituya i represente",
El Protector escollia la superiora -per tant la directora o rectora- entre les "germanes" ja existents la que era més idonia, virtuosa i de bona conducta que resultava útil per la tasca i el bé del col-legi.El càrrec d'aquesta superiora -( i permeteu-me vos digui que aquí la denominació de Superiora l'hem d'entendre,exclusivament,com el de la directora o la rectora d'un col-legi i si tant voleu d'una institució i no pas com el de la superiora d'una congregació religiosa canónicament establerta;cas que,després del 6 d'agost de 1892, seria el de Madre Alberta Gimenez Adrover) -seria vitalici,llevat del cas d'una demostrada ineptitud o d'una conducta no gaire assenyada obligassin a destituir-la.Punt quart i cinquè del dit capitol primer.
El segon capitol d'aquest mateix reglament ens parla de l'admissió de les "Hermanas" aixi com de les seves qualitats,obligacions i formes de substitució.No podien les "germanes" tenir menys de vint i cinc anys,"pero podrá dispensarse algun tiempo cuando la suficiencia y la conducta lo recomienda extraordinariamente" es pot llegir al tercer punt.Obligació seva era la d'instruir la nines en las tasques en les que elles mateixes,segons el primer punt,calien fossen model de perfecció,Feines de filar,cosir,fer ganxet,salsir,rentar,adobar roba,planxar,brodar etc, per una banda;i per altra instruir-les en la Doctrina Cristiana i l'aprenentatge de les primeres lletres.
El capitol tercer tracta de les "porcionistas" (sic) o sigui de les contribuentes que eren les quedaven a romandre al col-legi.Tracta de la senzillesa i moderació en la manera d'anar vestides,la seva instrucció i ensenyança:" Seran obligadas las niñas porcionistas a vestir dentro y fuera de la Casa trajes honestos que de ningun modo respiren lujo ni modas que desdigan del espiritu de educación cristiana y separación de las brillantes del siglo que deben resdplandecer en este establecimiento,pero tampoco debe ha de llegarse al extremo opuesto de hacerlas vestir con rigidez tan extraña que decaiga hasta la linea de muy singular o ridiculo" posa el punt tercer.En el punt seguent es recomana almenys l'edat de quatre anys per esser admeses en aquesta categoria:" ...ya que más joven no encontrará la disposición necesaria para recibir la educación moral y civil que debe darselas y por esta razón sólo serían motivo de distracción".
Els altres capitols tracten de les nines no concurrentes o sigui les que no quedaven a romandre,de la distribució del temps (hi havia un horari d'estiu que anava del 1º de maig a finals de setembre i un d'hivern que començava del 1º d'octubre a finals d'abril),dels diumenges i festes;; de les passajades dels dijous capvespres,dels llibres de Moral i religiosos que se recomanava llegir;de les mortifacions que la superiora i les "hermanas" podien fer aixi com dels càstigs que podien aplicar-se a les nines. ; dels càrrecs i ocupacions temporals de la Superiora.Interessant és el llegir el segon punt del capitol dotzè que tracta dels càstigs que cal aplicar a les nines:”Por tanto se previene que cuando en alguna niña haya sido infructiva la blanda corrección aun repetida por varias veces se la castigará en una ocasión con privarle de la merienda de la tarde,en otra de la Pitanza del mismo día,en otra de salir a paseo,,,pero jamás será privada del almuerzo de la comida caliente al mediodía ni mucho menos sentenciada a pan y agua”.I és que amb un seny de bistia vella i un sentit agut de la lógica més elemental,l'autor material d'aqueix reglament tenia molt clar,ja aleshores,que “estas indiscretas penas”eren insoportables per nines petites,dolentes per sa salut i principalment incompatibles amb les ganes de menjor que se sol tenir a l'època del creixament.
En 1815 les dues Maries s'havien traslladades al barri de Santa Eulalia -que molt possiblement,i amb quasi tota seguretat,elles havien habitat amb anterioritat ja que,Jaume Ferrer Mas,llur difunt espòs i pare hi tengué un obrador de fusteria.
No gaire lluny del Monestir de Santa Clara,Antònia Nadal- una neboda del Bisbe- ha comprat,en data del 30 d'abril d'aquell mateix any, una casa senyorial . Can Clapers .al Senyor Ferran Rossinyol de Sagranada i Desclapers,nebot i hereu del Senyor Bartomeu
Desclapers el darrer mascle del llinatge Desclapèrs.Mesos després,i molt possiblement a suggerència de l'il-lustre oncle bisbe,Antònia Nadal,el 7 de desembre,cedeix la casa a les Senyores Arbona i Ferrer,segons escriptura feta a la notaria de Joan Oliver.Amb la cooperació de les nostres conciutadanes,el Bisbe hi trasl-lada,allà,el nou Col-legi d'Educadores de la Puresa de Maria Santissima.El nostre Bisbe,Don Bernat Nadal,per tal avinentesa va traspassar a favor del Rei un crédit de més de 17 mil lliures damunt la Mitra d'aqueta diocesi,assignant al col-legi una dotació de mil lliures imposades damunt la tercera part pensionable de la Mitra.
L'any següent a la compra de Can Desclapers,1816,diu,Madre Margalida Juan,en el llibre “Una insigne balear”:comptava amb més de doscentes alumnes.
Per desgràcia,no hem trobat aquest llista primitiva de l'any 1816,ja que la que surt a la pàgina 77 de "Una insigne balear" és de l'any 1821 amb l'entrada,al col-legi regentat per Maria Arbona i Maria Ferrer . com tal alumnes del Col-legi d'Educadores de la Puresa - a les germanes Palou Nadal:Francisca,Margalida,Magdalena,Bàrbara i Maria Antònia,
I el 1844,morta Maria Arbona,però vivent encara la seva filla Maria Ferrer,entrava un floret de senyoretes,filles de les vulgarment nomenades "nou cases" o sigui per entendre-nos millor de la noblesa mallorquina com les filles del marqués de Campofranco, les del marquès de Bellpuig;les filles del marqués del Palmer,les del marqués de Vivot;les filles del marqués d'Ariany o les del baró de Ponopar.
I parlant de la noblesa.de la gent considerada oficialment noble a Mallorca (que no cal confondre per norma general amb els senyors antics de la pagesi),m'oblidava assenyalar-vos l'existència de la Comtessa d'Espanya.(Un llinatge els Espanya, ironies de la història,oriund de França,"Espagnac" que a rel de la revolució del 1789 hagué de sortir de la pàtria de Bayard i Santa Joana d'Arc a la pàtria de Don Pelayo i el Cid Campeador). Aquesta comtessa d'Espanya,Donya Dionisia Rossinyol de Delfa i Comelles - la muller de Don Carles Joseph d'Espanya i Cabalvy d'Esplàs capità general de Catalunya,virrei de Nabarra,a qui,Ferran VII.l'any 1819 havia fer comte “Comte d'Espanya” i otorgat, la Grandesa, en data del 30 de juny de 1827- consta,a l'any 1824 i el 1827,la seva amistat amb,Maria Ferrer la rectora de “la Puresa” a la Ciutat de Mallorca i el seu valiment a la Cort de Madrid en ocasió d'enviar,Maria Ferrer,un quadre - brodat per ella personalment.per a regalar a la Reina Maria Amalia de Saxonia,tercera esposa de Ferran VII en agraiment d'una gràcia obtinguda: Despatx d'una Butla Pontificia del 28 de juliol d'aquell any concedint la pensió damunt la Mitra mallorquina i una altra de dos mil reals a favor del col-legi.
El 31 de gener de 1827 - dos anys,dia per dia,abans que arribàs a Mallorca la Cèdula del Monarca concedint el permis de dir-se “Real Colegio” - des de la seu de la corona espanyola,la comtessa d'Espanya escriu una missiva a Maria Ferrer la seva amiga.La carta escrita obviament -altres no n'hagués mancades -en castellà,està farcida de faltes d'ortografia i de sintaxis;la qual cosa ens demostra com es trobava de menysvalorada fins i tot entre les capes acomodades del pais la instrucció i de manera especial la instrucció de la dona en particular.I com perjudicial,ja era aleshores,per tot aquell o aquella que no posseeix el castellà com a idioma nadiu i propi, haver d'escriure traduint,i pessimament, els pensaments des de la llengua materna a una altra d'estranya,encara que germana com filla del llati,que,en 1827,a Mallorca, només empraven una mitja dotzena de funcionaris venguts de fora.
“Mui Señora hi amiga mía Mara Rectora no he podido contestar por rason de haber estado dos meses en el Sitio (Faria referència al Sitio d'Aranjuez on els Reis acostumaven passar els caps de setmana?) hi dos meses que tenido de dolor,pero haora gracias a Dios estoy buena nomas meduele un poco el brazo,me ha sabido mal tambien nopoder escribir en el al Doctor Desidel pero me hará el favor de desir que ia le escriviré,que me alegra mucho de lo que me dijo del Colegio hi que io haré todo lo posible para ver si podré alcanzar lo que V desea que io ia le hable al Conde ...V ho el Padre Desiderio quiero que fuera a hablar al Rector de San Jaime hi desirle si les quiere dejar el cuadrito de S.Fausto porque io ler dije al Confesor de la Reina que este cuadrito ha echo dos milagros dar sucesión a Casa de Torrella hi en Casa de Morell.La Reina quiere hacerle una novena hi como el Rei i la Reina quieren mucha sucesión (Ferran VII no tengué infants de les seves tres primeres eposes i com es sap deixà dues nines,al morir l'any 1833,de la quarta,i última,Maria Cristina de les Dues-Sicilies que a més era neboda seva)que sea el mismo cuadrito de S.Fausto que ha echo estos dos milagros,io quiero que fuera con mucho secreto hi hasi tendré la ocasión de entregar estos cuadros,de pedirle lo que V quiere por el Colegio hi nos lo conseguirá hi V me podrá enviar este cuadro de San Fausto hi el de la Sagrada Familia que V ha bordado..”
"Los nobles y grandes señores protejen el Colegio y lo tienen en gran estima", "En aquella fecha -esmenta la del 1837- era el Colegio de la Pureza .el de más fama por la sólida instrucción que se daba como por la esmerada educación que las educandas recibían en el,siendo concuurrido por la gente más noble de la capital y de los pueblos".Pàgines 9 i10 de "Una insigne balear",de la Madre Margalida Juan.
L'any 1829-el 31 de gener-,per tant dos anys després.arribaria la Cèdula del Cap de l'Estat,Sa Majestat Católica el Rei de les Espanyes ( tal era aleshores com es feien titolar els reis del nostre païs) donant el seu beneplàcit perquè el Col-legi regit per Maria Ferrer podés fer ús i ostentació del titol de "Real Colegio".El 4 de febrer seguent,Ferran VII,autoritzava que les col-legiales que, allà morissen, poguessen esser-hi enterrades.Feia cinc anys que la Rectora Arbona havia entregat la seva ànima a Déu,als 68 anys i amb fama de virtut,un 25 de gener de 1824,festa de la Conversió de Sant Pau.La rectora Arbona havia estada admesa,l'any 1817 com a terciaria de Sant Francesc.Duia ja vint-i-dos anys de viudetat.
Maria Arbona Mir,de Fornalutx,mori en temps del pontificat de Don Pedro Gonzalez Vallejo;qui,en la seva qualitat de “Protector del Col-legi”,dies després nomenaria a Maria Ferrer,la filla de Maria Arbona,com la nova rectora.La rectora,Maria Arbona Mir,s'havia fet notar per una fe a tota prova i un gran coratge al llarg dels anys de la seva vida
Es d'imaginar que la rectora Ferrer i les col-legiales de la Puresa,aixi com les demés alumnes i servidores de la casa,rebéren la Cèdula Reial orgull llegitim i ben natural.
Maria Ferrer quatre anys abans,el 24 d'abril de 1827,havia enviat al Monarca una instancia que començava de la manera seguent:”La Rectora i Maestras del Colegio de Niñas titulado de la Pureza de María Santisima establecido en esta Ciudad no pueden menos de reconocer la Soberana protección que la Real Piedad de Vuestra Magestad ha dispensado a esta casa de enseñanza”.
Després de fer referència a un decret de 18 de desembre de 1818-sis dies després de morir el fundador el bisbe Nadal,on,el Rei Ferran VII,els concedia una pensió anual damunt la Mitra del nostre bisbat;a l’entorn d’unes mil lliures mallorquines aprtoximades. I que per un altre,de dia 11 de març de 1819 (del que abans ja hem fet esment) el Rei es dignava donar el vist i plau a les normes proposades en el Reglament intern del Col-legi de la Puresa.
Fonamentada,en aquests arguments i algun més,la nostra paisana demanava fos concedit el titol de “Real Colegio” a la seva escola i que les companyes (germanes col-legiales) aixi com les seves sucesores,que allà morissen, poguéssen esser-hi enterrades. Acabava amb la formula de: “Suplican Rendidamente.a Vuestra Magestad, se digne concederles esta gracia pues en todo lo que va dicho y suplicado recibirá singular de Vuestra Real Piedad”.
Posat el protoclari,”A los Reales Piés de Vuestra Magestad”ella signava de puny i lletra “Maria Ferrer y Arbona, Rectora”. La “i” era la grega i no la llatina: en primer lloc perquè l'instancia estava redactada en foraster i també perquè encara no havia tengut lloc la reforma ortogràfica de Pompeu Fabra pel que fa a la nostra llengua;essent usual,també,la “i “grega també en la llengua pròpia de la nostra illa.
Nou mesos abans de la seva mort,el bisbe Nadal,el 25 de març del 1818 dia de l’Anunciació -acompanyat dels canonges Joan Muntaner i Miquel Serra aixi com del prevere Joan Andreu- havia beneit, amb gran pompa i solemnitat, la capella del nou col-legi regentat per les nostres distingides i destacades conciutadanes.
“Bendecida la capilla se celebró la primera Misa (la em està en majuscula) cantada ppr el Coro del Colegio;se puso el reservado (deu referir-se al copó o a la custodia),cerrandose la fiesta con el cántico del Te Deum.(Página 10 de “Una insigne balear).
Una vegada acabada la bendició de la capella,el bisbe Nadal beneí el pensionat i les altres sales del col-legi.Amb gran pinzellades,Don Bernat Nadal hauria pregonat els beneficis que Mallorca treuria del Col-legi que s’estava inaugurant oficialment:
“Aquí la joventut femenina trobarà menjar i cobri. Formar el seu cor tal com mana la Doctrina,Promoure els coneixements útils i perfeccionar l’art dins l’enteniment de la dona és un factor important de la humanitat per tal que sigui sosteniment i consol de l’home i d’aquesta sort complesqui la finalitat per la qual Déu la va posar al món.Unicament la Virtut i una virtut il-lustrada pot fer-vos sortoses en el vostre interior i considerades,respectades i distingides dintre la societat que vos ha tocat estar” poc més o menys vengué a dir en la seva homilia.
Passarien després dos anys: el 12 de desembre de 1831-per tant cent anys de ser aprovada la Constiució de l'anticlerical segona “República Española”,Maria Ferrer,comprava,per a la institució del col-legi que ella administrava,una casa,a Valldemossa,al Senyor Bernardo Civera Menaya, un jurista aragonés de Celia -destinat,a l'Audiència Territorial de Ciutat,com a Procurador (fiscal)-casat amb una mallorquina nomenada Catarina Thomas Llaneras(o sigui Generes en correcte mallorquí) i Homar;qui,com a pare del mestre d'escola Don Francesc Civera Llaneras,resultaria esser el sogre o pare politic de Madre Alberta Gimenez Adrover.Aquesta casa,encara existeix: Es troba, just venint de Ciutat girant a la dreta i de Deià girant a l’esquerra,ja al final del “carrer des Canonge”no gaire enfora de l’oficina d’informació i de la zona d’estacionament de cotxes i del mercat dels diumenges.Un carrer "des Canonge" que no té res a veure amb l'antic propietari de Ca L'Abat, Don Bruno Morey Fiol, sacerdot valldemossi i canonge emèrit de la Seu de Mallorca com tothom sap: donat que el nom,aquest.de “carrer des canonge” existia com a "carrer de son canonge".aquell 1831.Segons Miquel Ripoll,de l'Obra Cultural Balear a Valldemossa el posible canonge a qui podria fer referència,el carrer,seria un prevere oriund de Sóller o de Deià que nomia Rul-lan.Per de prompte,jo no crec que faci referència,tampoc,al Canonge Capiscol de la Seu,Don Tomàs Rul-lan Bosch,natural de Ciutat,molt vinclat al Col-legi de la Puresa i a l'ensenyança a Mallorca en temps posteriors de Madre Alberta.
El Senyor Civera Menaya tenia aquesta casa per una transacció amb l'anterior propietari la valldemossina Joana Homar Calafat vidua de Mercant.
Però com que la casa,comprada a Civera,resultava massa petita per les exigències del Col-legi,el febrer seguent se’n comprà una de veïnada a Francisca Bauçà vidua de Torres. A una casa i altra es feren només les obres més necessàries i indispensables.Tot quedà llest el 1837;resultant una casa de planta baixa amb dfos pisos.Abaix l’oratori o capella, un rebador,menjador per les nines,cuina espaïosa amb una font de naixement. En el primer pis hi havia el pensionat amb els seus accessoris;sala de piano i rentadores.I a dalt de tot - al segon pis -els dormitoris.Aquell mateix any 1837 eren plantats, a l’hort - anexe a aquersta casa valldemossina del Col-legi de la Puresa - tarongers i llimoneres;els arbres fruitals fornalutxencs i sollerics per excel.lència.
El boticari d’aquell,també,emblemàtic municipi - ho llegim a la pàgina 18 del libre,ja esmentat,de Madre Margalida Juan-qui havia estat frare leg exclaustrat de la Cartoixa,asegurava que mai,els carros i les bisties de la Cartoixa,havien fet feina per cap particular;no obstant, quan la construcció de la Casa de Valldemossa, ells se prestaren a dur material per a la seva realització i fins i tot,els monjos,haurien contribuit amb llimosnes. Per la seva part, l’amo de Son Gual,(una finca que era de la familia Gual de Torrella) deia “haver vist com un dia un capellà li entregava una borsa de doblers a Maria Ferrer,la nostra paisana.
Ara,el Reial Col-legi de la Puresa de Maria,no era un col-legi estatal sino que es trobava sota la protecció de l'església diocesana i com ja he dit,el Bisbe,n'era oficiallment el Protector;la primera rectora.Maria Arbona,seria contemporània dels dos primers”protectors els bisbes Bernat Nadal Crespi i Pedro Gonzalez Vallejo;mentre que la seva filla,col-laboradora i sucessora,Maria Ferrer,a més de col-laborà amb els ja esmentats ho feu amb els bisbes que venguéren posteriorment Don Antonio Pérez de Hirias,Don Rafael Manso i Don Miquel Salvà Munar.Però també, el col-legi de Maria Ferrer, gaudi de la bona estima i consideració de les autoritats civils.Especialment la de Joaquim Maximilià Gibert Alabau (Cap politic de la provincia de Balears entre 1844 i 1851) fou un gran advocat de la causa de Maria Ferrer.En certa ocasió adreçant-se al Ministeri de Foment,organisme del que aleshores depenia l’ensenyament i instrucció li remarcava:
”Permitame V.S que después de hablarle de la Escuela de Maestros el considerar que el Gobierno de S.M.debe la misma predilección a los establecimientos femeninos que a los masculinos, me decido a incluir en la nota adjunta los de aquella clase posee la provincia y aprovechando esta feliz conyuntura me atrevo llamar la atención de V.S. sobre el "Real Colegio de la Pureza de María Santisima” donde las hijas de las casas distinguidas de esta capital reciben esmerada educación cristiana y mora,donde los buenos ejemplos de la virtuosa Directora y el de sus compañeras son los mejores modelos que pueden presentarse a las jovenes pensionistas.
....Excelentisimo Señor, hiere el corazón el ver este dignisimo Establecimiento amenazado de una próxima ruina por falta de recursos.Esta apreciable y virtuosa señora (referit per tant obviament a Maria Ferrer) ha ofrecido al Todo Poderoso dedicarse gratuitamente a la educación de la juventud de su sexo hace ya treinta y cinco años,prefiere sufrir mil sinsabores a exigir alguna retribución a las externas”.
Crec bo fer remarcar que Maria Ferrer fou nomenada per a formar de la comissió examinadora de mestres en temps del senyor Gibert.Concretament en data del 23 d’agost de 1848 se la requerria per a tal càrrec.
D’on eren però..D’on venien,d’on eixien aquestes dues fornalutxenques;aquestes dones tan singulars? Quins foren els seus pares? Quina mena de gent eren llurs avantpassats?
Fullejant els llibres de baptismes d'Alaró, que's conserven a l'arxiu diocesà,hem trobat
una partida de l'any 1723 que diu:
"A set de febrer jo, Antoni Fiol prevere i vicari,batíi un fill de Francesc Ferrer i Joana Mas conjugues d'Alaró que nom Jaume Joseph Francesc.Figuren com padrins Nadal Rotger i Catalina Ferrer d'esta parroquia"o sigui la d'Alaró. La partida,esmentada,afegeix que la criatura "nasqué en aquesta vila (o sigui,repetesc,Alaró) dit dia,mes i any".Uns dos anys després aquest mateix infant,Jaume Ferrer Mas,rebria el sagrament de la confirmació de mans de l'Il-lustrissim Senyor Bisbe Doctor Francisco Zapata en el transcurs de la visita pastoral que feu aquell prelat a la dita vila d'Alaró dia 22 de juny de l'any 1725.El tal Jaume Ferrer Mas encapçala una llarga llista de nins alaroners seguida de dos altres nins cognomenats totdos Guillem Borràs Ordinas,els quals suposam eren familiars entre sí.
Els pares de Jaume Ferrer,Francesc Ferrer i Joana Mas s’havien casat cinc anys abans,el 28 de novembre de l’any 1718,pràcticament cent anys abans de la fundació del Col-legi de la Puresa a Ciutat.Segons la partida signada pel Doctor Bartomeu Rubi prevere i vicari d’Alaró el núbil era fill dels esposos Antoni Ferrer i Catalina Rosselló mentre que la novia era filla de Jaume Mas i Catalina Amengual tots ells alaronesos.Això ens dóna pensar -donat l’escrupulós respecte que les families mallorquines tenien a la tradició dels noms dels infants-que Jaume Ferrer Mas era el segon dels fills mascles de Francesc Ferrer Rosselló i Joana Mas Amengual.
Aprengué,Jaume Ferrer Mas,l'ofici de fuster i anà a viure a Ciutat dintre la demarcació parroquial de Santa Eulalia.Després d'haver enviudat successivament d'Antònia Bordoi Ladrà,de Joana Maria Frontera Serra i de Sebastiana Nicolau Ferrà,el 18 de maig de l'any 1776 a l'església de Fornalutx,comptant cinquanta-tres contreia quartes nupcies amb Maria Arbona Mir una donzella fornalutxenca de vint fill d’honrats fusters.Avui dia segur que cualque progre i, no diguem , ja el col-lectiu del “lobby feminista”me pegaria crits al Cel davant aquests trenta-tres anys de diferència entre marit i muller i ens parlaria de preferència masculina per no dir simplement d’”abusos machistas”.
Beneí l'enllaç,el vicari Dr.Antoni Estades i Ripoll-del casal familiar de Moncaira- i d'ell en foren testimonis els veins Jaume Joy i Pere Joan Arbona que possiblement fos el pare o el germà de la desposada Maria.Aquesta partida matrimonial figura al llibre de matrimonis de l'actual parroquia de Fornalutx que se conserven a l'arxiu diocesà es troba al foli 45 quasi al final del llibre 1/27M/5.Resulta curiós senyalar que l'inmediat anterior casament celebrat a la nostra vila tingué lloc dia 10 de febrer del materix any i es refereix a Bartomeu Vicens Arbona de la familia dels Vicens-Nyegos amb Catarina Bisbal Solivelles,d'una de les branques principals de Can Bisbal o sigui els pares del sacerdot Jordi Vicens Bisbal més conegut pel Vicari Jordi que regi l'església del nostre poble molts anys.A aquest altre casament, celebrat pel Vicari Doctor Antoni Estades i Ripoll, també trobam de testimonis a Pere Joan Arbona i a Jaume Arbona,laqual cosa ens indueix a pensar,vist que la celebració del sagrament no comportava especial parafernalia,que podia tractar-se prou bé del nom de dos escolans o sacristans al servei de l'església i d'aqui pugui provenir el malnom de Ca S'Escolà.
Retornant al que deiem de Jaume Ferrer Mas,setze mesos després,també,neixeria aqui a Fornalutx el fruit del matrimoni amb Maria Arbona.la seva filla Maria; la qual un dia,el Bisbe Nadal,escolliria, juntament amb la seva mare,per posar,en marxa,els fonaments -cristians i pedagógics - d'un col-legi o escola on les nines d’aquesta illa - i per tant de les futures esposes i mares mallorquines- poguessen rebre bona criança i ensenyança òptima.
Jaume Ferrer Mas mori dia 14 de novembre (dia que servidor compleix els anys) de 1795 en temps de Carles IV, pare de Ferran VII.L'obit el certifica el Vicari de Santa Eulalia,Mossen Guillem Pujol.No consta cap disposició testamentaria del finat Jaume,però sí el que la sepultura ha tengut lloc al Convent del Sant Esperit.Un edifici que després de la desamortització s'esbucaria i que's trobava per la zona de la Porta de Sant Antoni.
Jaume Ferrer Mas tenia 72 anys.
El 29 de desembre de 1743 el vicari de Fornalutx,Antoni Mallol,havia casat,aqui a Fornalutx. un fill de Mestre Antoni Lluc Arbona -d'ofici fuster - i de la mestressa Elizabeth Ginestra . nomenat Pere Joan -amb una filla de Pere Antoni Mir i Joana Maria Colom.D'aquest casament un capellà nomenat Bartomeu Mallol i l'escolà Josep Arbona en foren testimonios.Dos anys més tard el 12 de desembre del 1745 morirà a l'edat dels 16 anys un germà del tal Pere Joan,el qual nomia Antoni Lluc.
Un 27 de gener de 1756,el Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades i Penya de Monnàber-oncle del també Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades i Ripoll. batiava,amb els noms de Joana Maria Tomassa,a una filla de Pere Joan Arbona Ginestra i Maria Mir Colom.La nina és apadrinada pels seus oncles Joan Baptista Arbona i Antònia Mir.Obviament ens estam referint a la Maria Arbona Mir casada amb Jaume Ferrer Mas i mare de Maria FerrerArbona.Abans,el 1744,havia nascut el germà gran Antoni Lluc.Pere Antoni nasqué el 1749 i Pere Joan,que continuaria la casa,ell nasqué el 1753.
Maria Ferrer Arbona,la filla i col-laboradora de Maria Arbona en la fundació del Col-legi de la Puresa- vendrà a aquest món i en aquest poble nostre de Fornalutx,el 26 de setembre de l’any 1777 sota el signe zodiacal de les bascules.Deu anys abans, un vint -i- u d'octubre del 1767 - dia liturgic de les Santes Verges i Màrtirs ,una dona. i de Sóller en concret-és sotmesa a suplici per manament judicial;inculpada d'haver enverimat,ella, dos homos.(La tenguéren penjada durant un quart d'hora bo).
Tornant al 1777,a la neixença de Maria Ferrer,dos dies després era duita,el 28 de setembre d'aquell any,a la nostra església del Naixement de Maria on.el Vicari Doctor Antoni Estades y Ripoll - el mateix vicari que havia casat els seus pares- li imposava els noms de Maria,Petra,Bonaventura.Filla de Jaume Ferrer d'Alaró i de Maria Arbona de Fornalutx,Pere Joan Arbona i Maria Arbona .fornalutxencs -són els padrins de font de la recent batiada.Aquesta nina havia de fundar amb la seva mare un dels col-legis de més prestigi a Mallorca per les al-lotes mallorquines i moriria a l'avençada edat de 87 anys,el 5 de març de 1865,rodejada per la fama de la santetat.Aquell mateix any havia mort a Paris el dijous 25 de maig Madeleine Sophie Barat.una religiosa francesa nascuda el 12 de desembre 1779,en el si d'una familia tradicionalista i monàrquica que havia simpatitzat amb el jansenisme (una mena de secta o heregia d'extrema dreta que defensava un Déu i un Bon Jesus jutges implacables i molt severs) al llogaret de Joigny;la qual,el 1800,havia fundat la "Societé des Religieuses du Sacré Coeur".Una congregació canonicament aprovada pel Papa Lleó XIII i dedicada també a l'ensenyament; que convisqué amb i al Col-legi de la Puresa,aqui a Mallorca i a Ciutat entre els amys 1852 i 1854.Després hi hauria per cert uns intents d’agregar el Col-legi i l’institució de Maria Ferrer altres congregaqcions religioses com la Companya de Maria o la Sagrada Familia.Cap d’elles reeixí.
Madeleine Sophie Barat, que el Papa Benet XV canonitzaria l'any 1925,era dos anys més jove per tant que la nostra no menys distingida Maria Ferrer de Ca S'Escolà.
El pare de Maria Arbona,sogre de Jaume Ferrer i avi de Maria Ferrer- pere Joan Arbona Ginestra- feu testament la vetla de la festa de Sant Onofre - 11 de juny de 1780 - davant el notari Joan B Marqués (Protocols ARM-M 2181).Nomena marmessors a Maria Mir "ma muller",a Antoni Lluc,Pere Antoni i Pere Joan "mos fills".Lega a Paula Arbona muller de Jaume Arbona i a Maria Arbona muller de Jaume Ferrer,fuster d'ofici,les seves filles cic sous.Al fill Pere Antoni li deixa una vinya en els Marrroigs i la resta dels bens són pels fills Antoni Lluc i Pere Joan Arbona Mir.En vista que el testador no sap lletra signa en el seu lloc,el testament, un llucmajorer Miquel Llambias Orell; un dels primers mestres d'escola que hi hagué a Fornalutx ( nascut a Llucmajor el 1754i mort a Fornalutx el 1822) i que,al igual que l'espòs de Maria Arbona Mir i pare de Maria Ferrer Arbona,havia sigut abans feligrés de la parroquia de Santa Eulalia.
Pere Arbona Ginestra entregarà l'anima al Senyor dia 3 d'agost del 1787.Un tres d’agost igualment havia nascut,l’any 1753,el seu fill Pere Joan de qui procedeixen majoritariament els actuals descendents de la familia que temim coneixement de llur existència.
Pel que fa a Maria Mir Colom,la seva dona,ella fa testament.el mateix dia,amb el mateix notari solleric ARM.M2182.Seguint l'exemple del marit lega,igualment,5 sous a les filles Maria i Paula Arbona.Al fill Antoni Lluc li lega 5 sous en contemplació de matrimoni i fa hereu al fill Pere Antoni amb condició de no reclamar la llegitima paterna.Maria Mir morirà circa la una del capvespre del 21 maig 1788.
La Madre Margalida Juan ,de qui haig fet referència varies vegades abans,trobam que escriu a les pàgines una i dos de "Una insigne balear":
"Distaba,mucho,del nuestro,el concepto que en aquel entonces (principio del s.XIX) se tenia de la enseñanza y educación en general, y de la la mujer en particular.La obra del obispo Nadal en favor de la mujer mallorquina adquiere con su estudio verdadero relieve".
"La libertad de residencia concedida a las maestras (RO 1804) produjo su concentración en los nucleos urbanos más populosos a costa de los menos habitados. Pero aun en aquellos,la deficiencias de la instrucción dadas en sus escuelas y las deplorables condiciones de estas explicaba la lamentable situación en que la enseñanza de primer grado se hallaba al comenzar el siglo XIX. como es lógico suponer, la guerra aumentó el mal, y aunque las Cortes Gaditanas quisieron remediarlo ordenando la creación de escuelas en todos los pueblos de la Monarquía (Artº 366 de la Constitución de 1812),tan rotunda disposición no pasó de ser un buen deseo. Con el regreso de Fernando VII a España el problema siguió sin resolver, siendo necesario acudir a la colaboración de las ordenes religiosas en la empresa educadora. En 1818 algunos Grandes de España crearon una escuela del sistema lancasteriano, y, al poco tiempo, una junta de damas, fundó otra escuela del sistema lancasteriano y,al poco tiempo,una junta de damas,fundó otra escuela para niñas para practicae el mismo sistema,siendo ésta el embrión de la "Escuela Normal de Maestras".
La Madre Juan segueix explicant.nos que durant el periode constitucional, o sigui el que va del cop d'estat del General Rafael Riego en 1820 a l'intervenció militar francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluis manats pel Duc d'Angulema nebot del Rei Lluis XVIII en 1823, van decretar les Cotts Espanyoles el pla d'estudi del 26 de juny de 1821 que establia la gratuitat de l'ensenyament public i manava la creació d'escoles a tots els pobles que almenys tenguessen cent veïns.Quan per acabar el Rei tornar ser restaurat per darrera vegada com monarca absolut,Ferran VII ordenà executar el pla i reglament d'escoles de primeres lletres (decret del 15 de febrer del 1825) que dividia les tales escoles en quatre classses.A les dues primeres pertanyien les Madrid i capitals del Regne.A la tercera les que tenguessen entre cinc cents i mil habitants i entre cinquanta i cent els de quarta.El decret reial estipulava que els mestres havien de tenir titolació oficial i que s'examinassen com tal.El pla era ben bonic però com altres coses poc més o menys que paper mollat - retxes dintre l'aigua.Aquest pla "Plan y Reglamento General de Escuelas de primeras letras aprobado por S.M.el Rey de 16 de febrero de 1825" encara es conserva a l'Arxiu Municipal de Palma o sigui la nostra Ciutat de Mallorca,
Les senyores -les madones- Maria Arbona i Maria Ferrer,les dues dones de Fornalutx que fundaren, amb el solleric Don Bernat Nadal Crespi,bisbe de Mallorca,el primitiu col-legi i la primitiva institució de la Puresa foren unes autentiques capdaventeres en el món de l’ensenyament públic.Dignes ésser esmentades. aqui, són les paraules de Don Antoni Furió en el "Diccionario de los Ilustres Profesores de Bellas Artes de Mallorca";"Doña María Ferrer,Rectora del Colegio de la Pureza cuyo nombre es su mayor elogio,es de las más aventajadas de Europa en el bordado de sedas.Sus cuadros en que quiso representar a Rebeca con sus compañeras dando de beber a Eleasar y en el que figuró a Enrique II (es refereix a Enric II de França i no a Enric II de Castella) cuando con su comitiva se presentó al Castillo de Anet a visitar a Diana (la seva amant Diana dePoitiers) que se manifestaron a la exposición pública puede decirse que se exceden a los del Nacimiento y la Concepción que bordó para las reinas y tanta admiración causaron en la Corte...Sus labores y talentos los ha difundido esta buena señora dentro de su colegio y de él ha salido un enjambre de señoritas que comp laboriosas abejas han esparcido por doquiera el buen gusto y la elegancia en los adornos de las casas".
O aquestes altre que, Don Joan Llabrés Bernal, inclou a les pàgines 559/561 del segon volum de “Noticias y Relaciones Històricas de Mallorca” transcriu d’un informe de la visita extraordinaria que,dia 13 de juliol de 1835, feren el Comte d’Aiamans i Don Perico Andreu per encàrrec del Governador Don Guillem Moragues i Rul-lan:
“El establecimiento verdaderamente completo en la linrea de instrucción mujeril que existe entre nosotros es el de la Pureza obra del bien recordado obispo Nadal.Unma descripción que abarcaría todo lo que hay en el él de notable sería muy difusa pero omitir la existencia de algunas particularidades fuera privarse la comsión de la suma satisfacción que tiene en recomendarlas”.
Existien en aquella època a Ciutat set escoles regentades per comunitats religioses,una a càrrec de la “Societat Economica d’Amics del Pais” i onze en mans de mestres particulars Juan Mañan,Sergent Francesc Amer,Señor Amodovar,Joseph Gravier,LlorençVives Joan Gamundi,Gabriel Paieres,Francesc Ródriguez,Pasqual Ribot i potser altres.
I ara, senyores i senyors,facem una breu aturada.Peguem per un moment una pinzellada a la parentela. Als germans,nebots,als renabots,als cosins germans,als fills de cosins de Maria Arbona Mir i de Maria Ferrer Arbona.
Per part de son pare Maria Ferrer tenia un germà Pere Francesc i dues germanes Joana Maria i Antònia.De l’existència d’aquests germanastres de la cofundadora del primitiu col-legi de la Puresa en tenim noves gràcies al Llibre de la Escrivania de la Reial Capbrevació que,sota el número 1096,es conserva a l’arxiu de l’Antic Regne de Mallorca i que,en data de 29 de juliol de 1802,senyala que comparaguéren a l’oficina de la Real Capbrevaciò:Pere Francesc,Juana María,Antonia y María Ferrer hermanos hijos de Jaime de la presente ciudad de Palma y mediante juramento declaran tener un poseer unas casas en la presente ciudad de Palma y parroquia de Santa Eulalia,las que posee como herederos ab intestato de su difunto padre”. Els esmentats Pere Francesc,Joana Maria i Antònia Ferrer pertyanyien a matrimonis anteriors.
Per part de la mare l’oncle,l’oncle Antoni Lluc Arboa Mir (el germà gran de Maria Arbona) havia casat dues vegades.La primera amb Catalina Ripoll Vicens i la segona amb Antònia Alberti Busquets.Un fill del primer matrimoni nomia Antoni Lluc Arbona Ripoll nasqué el darrer dia del 1775 o sigui que guanyava apenes de dos anys a la seva cosina Ferrer.L’oncle Pere Joan (Pere Joan Arbona Mir) estava ell també casat amb una Catalina Ripoill.Mori el 31 d’octubre de 1809, i deixà,entre altres,dos fills Pere Joan i Jaume.
En el començaments del segle XX,el 27 maig de 1905 va morir,als 81 anys,Jaume Antoni Arbona Mayol “escolà”, viduo de Catalina Reinès Mayol, descendent de Pere Joan Arbona Mir.
Sabem que,aquest home,feu testament en poder del notari Don Pere Alcover Maspons a Sóller dia 16 setembre de 1899.El seu fill Salvador,nascut el 27 abril 1852 i mort, als 67 anys dia 21 de maig de 1920.Estava casat amb Aina Alberti Arbona.També havia fet testament amb el mateix notari dia 30 novembre de 1908.Un altre fill que nom Jaume Antoni com el pare és nascut el dia de Sant Lluis Gonzaga (21 de juny de 1856.
Germà gran de Salvador i Jaume Antoni Arbona Reinés era, Pere Joan,nascut el 27 de febrer de 1850 .Fuster com els seus majors,el 29 de febrer de 1876 es casarà per primera vegada amb Catalina Vicens i Vicens fill deJordi i Maria de la familia de Can Xinet.Morta aquesta dona,el vespre de Santa Llucia d'aquell mateix any (12 de desembre) es casa una segona vegada,el 1 de maig de 1879 amb Margalida Alberti Escales,filla d'Antoni i Magdalena,la major de Cas Bufó.Havent enviudat altra volta dia 28 juny 1888 torna casar.se amb altra Margalida Alberti però Arbona per part de mare i filla d'Antoni i Maria de Can Llegat el 23 agost 1889.D'aquests tres matrimonis neixarien un infant a cada llit.Del primer llit neixi,el 23 de novembre 1876,la filla,Catalina Arbona Vicens,més coneguda per N'Escolana.Del segon,el primer al-lot,Jaume Antoni, neix el vespre de Sant Joan de 1888; i el fill petit, Antoni,ell fou fruit del tercer llit.Nasqué el dia de Sant Josep de 1893.
Pere Joan Arbona Reinés es tornaria casar una quarta vegada amb una dona vidua nomenada Catalina Vicens Mayol el marit de la qual es deia Guillem Mayol Ballester.Mori el 1927.Filles de Jaume Antoni Arbona Mayol i de Catalina Reinés i per tant germanes de Pere Joan,Salvador i Jaume Antoni foren Francisca,Catalina i Maria.Francisca,que casaria amb Bartomeu Mayol,nasqué el 18 d'octubre de 1848 (per tant abans de Pere Joan).Catalina,ella nasqué el dia de Nadal de 1858 i casaria amb Joan Mayol Ripoll - dit des Forn- el 18 d'octubre del 1891.Amb el seu homo emigraria a Rennes,a la Bretanya francesa on tenguéren un important negoci d'alimentació.Maria,la petita,visqué entre 1865 i 1906 i es casà amb Mestre Francesc Alberti Barceló de Can Cirerol que fou,una breu temporada,batle de Fornalutx en temps del General Primo de Rivera y Orbaneja.De totes aquestes persones hi ha descendents i, molts d’ells, segueixen convisquent entre nosaltres;on ,al igual que els seus padrins, segueixen gaudint del nostre apreci.
Ignor si, Maria Arbona Mir, deixà escrit cap mena de disposició abans de morir en 1834.Per contra el testament de Maria Ferrer Arbona, sa filla, el podem trobar a l'arxiu de l'Antic Regne de Mallorca consultant els protocols del notari Miquel Font i Muntaner als folis 678 a 679 v del llibre F1492/6151.La testadora després d'encomenar -com era usança el fer-ho la seva anima a Déu i expressar que volia la sepultassin amb e vestuari de la Purissima i posada en un bagul nou en el Cementiri rural de "esta ciudad" o sigui de Palma -la ciutat de Mallorca com la coneixem noltros mallorquins de socarel.Designa per marmessors del seu testament a Don Antoni Batle,Don Josep Serra i Don Joan Mir preveres dominics exclaustrats i Don Pere Josep Mir;però nomena a una dona - cosa no frequent aquell temps- a una amiga,a una senyora de bona casa Donya Maria Agnés Ribera Garau,filla dels Senyors Jaume Ribera i Ribera i Magdalena Garau Nicolau casats el 22 de setembre de l'any 1820.
Maria Ferrer deixa ben clar en aquest testament que satisfet quan quedi dit "y todas y cualesquiera deudas y obligaciones que el día de mi fallecimiento resulten contra mi" del que quedi dels seus bens "muebles y raíces,derechos,acciones y créditos,presentes y futuros" nomena "por mis herederas universales propietarias a todas las Colegialas del expresado “Colegio de la Pureza de María” mientras permanezcan como tales colegialas pues es mi intención y voluntad la conservación y comodidad del mismo colegio en favor del cual he dedicado todos mis desvelos desde su instalación".Maria Ferrer posava com condició que les germanes col-legiales pel motiu que fos deixassen d'esser tales col-legiales fossen apartades de la participació de l'herevatge i substituides per les que després podessin entrar en tal qualitat de col-legiales.I al mateix temps prou previsora del que podés eventualment succeïr aclareix que "la institución de heredero que llevo hecha se entenderá con la condición de que la Madre Rectora - com podeu comprovar la terminologia de Madre referida al Col-legi aquest de la Puresa és ben anterior a l'època de la seva il-lustre successora la avui Venerable Gaietana Alberta Gimenez Adrover- que sea del mismo Colegio haya de administrar mis bienes invirtiendo su producto en provecho y enseñanza del mismo colegio" i afegeix que en el cas que aquest tancàs oferia la casa que té a Valldemossa per hospedatge de les dites col-legiales i dedicació de l'ensenyament i instrucció de les nines i que quan hagi morta la darrera de totes elles,es vénin tots els seus bens invertint el producte de la venda en obra pia a la seva intenció en primer terme i a disposició dels administradors.Per a tal designa obviament als marmessors testamentaris i si ells també haguessen passat a l'altra vida,els remplaça per el Senyor Canonge Penintencier de la Seu,el Senyor Rector de la Parroquia de Santa Eulalia de la que ella i tot el Reial Col-legi de la Puresa de Maria són feligresos aixi com el degà de l'Obreria de la mateixa parroquia ciutadana. Donen testimoni,del testament de Maria Ferrer Arbona,a més del senyor notari,el nom i llinatges dels germans Don Francesc i Don Bartomeu Llabrés i el de José Izquierdo.Donat la perdua de vista de la testadora,Don Francesc Llabrés signarà per ella i davant ella i amb permis del senyor notari el testament.
Un any i busques després d'otorgar-se aquest testament,i vivint encara la testadora,el 22 de setembre de 1861,mor la seva amiga i companya de professió i de col-legi,la senyora Maria Agnés de Ribera i Nicolau vidua del Senyor Gabriel Cabanellas;l'únic personatge femeni dels cinc marmessors assenyalats en la darrera disposició testamentaria de Maria Ferrer.
De l'antiga familia Ribera, antics patrons de pesca establerts segles enrera a la parroquia de Santa Creu i ennoblida una les seves branques principales - que havia adquirit la finca de Biniaraix “Son Ignaci “ coneguda al dia d'avui per Can Ribera - Maria Agnés havia siguda designada,en data del 13 de gener de 1860 auxiliar de la Rectora del "Col-legi de la Puresa",Maria Ferrer,amb poders executius semblants als de la rectora titolar,pel bisbe de l'època Ilm Doctor Don Miquel Salvà i Munar.El bisbe Salvà basava la seva decisió en l'avençada edat (82) de Maria Ferrer:”Espero de la rectitud de V que acceptará este encargo,llenando asi mis deseos y esperanzas” deia el prelat llucmajorer.
La setmana anterior d'aquesta mort (la de l'Auxiliar Ribera) havia tengut lloc un esdeveniment social un tant important per a la societat politica de la societat civil,militar i fins i tot religiosa de la Mallorca d'aquell temps.Ens referim a la visita que feu a la nostra illa la Reina Isabel II,la filla i successora de Ferran VII -el rei que havia donat titol de Reial Col-legi a la Puresa i permis per enterrar-hi la rectora i les col-legiales -acompanyada del seu espós el Rei consort Francesc d'Assis de Borbó i del princep de Girona i d'Asturies,el futur Alfons XII ( sisè del mateix nom en la cronologia dels Alfonsos de la Corona d'Aragó i filant prim primer Alfons rei de Mallorca).Per obsequiar a la Senyora Reina,el col-legi de Maria Ferrer i d'Agnés de Ribera havia adquirit dos mocadors de fil de seda,brodats amb una singular mestria,resultant tota una obra d'art.Maria Agnés Ribera Garau fou la qui havia comprat la tela,la qual hauria costat a l'entorn d'unes cent seixanta pessestes d'aquell temps.El col-legi,a més oferi per la mateixa avinentesa a Les Seves Reials Majestats,un roser molt ben treballat amb un cossiol fet de mariscs i tot aix presentat damunt un palangana d'argent.
Quasi cinc anys després d'haver fet aquest darrer i ultim testament,el 5 de març de 1865,als 87 anys- com ja he dit abans- entregà l'anima a Son Creador,Maria Ferrer Arbona -cofundadora amb la seva mare del Col-legi de la Puresa el 1809.Mori amb una fama de santa que opin els mallorquins i principalment,els fornalutxencs,no hem després sabut valorar i treure benefici per a lloança de la nostra estimada roqueta.
En vida seva es conta que li foren atribuides a la nostra paisana unes quantes accions miraculoses.Permeteu-me us faci un insis per dir-vos que de la mateixa manera que els municipis de Valldemossa.Sancelles i Petra poden,els seus creients católics,rendir culte públic a Santa Catalina Thomas i Gallard,a la Beata Francina Aina dels Dolors de Maria Cirer Carbonell “Xiroia”o al Beat Juniper Serra i els de Pollença,Artà,Campos del Port,Costix i Sóller em rendeixen de privat a Madre Alberta,Mossen Miquel Costa Llobera,Sebastià Gili,Sebastiana Lladó Sala (més coneguda per Sor Maria Rafela com fundadora de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesus i Maria) que per cert,crec fou alumne de “La Puresa” l'any 1844,a Margalida Amengual Campaner “Cativa” o a Francisca Alcover Morell de Can Perus;bé podrien,els creients católics del nostre benvolgut poblet de Fornalutx revendicar "la santetat" de Na Maria de Ca S'Escolà,la Serventa de Déu, Maria Ferrer i Arbona,cofundadora del primitiu "Col-legi de la Puresa" de Ciutat i la seva Rectora entre els anys 1824 i 1865.La veritat,no crec que això pugui molestar ningu.Tot el contrari.Baldement que,en el testament, hagués manifestat voler ser enterrada al cementiri rural,les seves companyes no consentiren,de cap de les maneres,fos treta de casa. Conten que,per espai de tres dies,la tengéren amagada a un soterrani davall taulons perquè no la trobassin i l'enterraren a la boveda del Col-legi.D'aqui poc després, les despulles d'ella i de Maria Arbona Mir. sa mare, foren duites a un ninxo prop de la Sacristia fins als dies de la Segona República d'Espanya on són traslladades -després de descobrir-se l'antic cementiri i cavar el repla que hi ha entre la Capella del Cor de Jesus i l'escala que puja al Cor. el 2 de setembre de 1931 just davall l'indret on abans tenia l'habitació la donada.
La questió,aquesta,de la sepultura de Maria Ferrer en el Col-legi de la Puresa donaria lloc a un intercanvi de missatges i cartes entre el batle constitucional de Ciutat, Miquel Estade i Sabater(descendent d'una branca dels Estades de la Casanova residenta a Deià que el segle XVIII passà a residir a Ciutat i avantpassat dels actuals metges ciutadans don Miquel i Don Josep Estades Coll) i el governador civil de la provincia:
“Ha llegado a mi noticia (sic) que Doña María Ferrer Directora del colegio de educandas de la Pureza situada en la calle de la Pureza,falleció el día 3 (sic) ha sido enterrada dentro del edificio del ante dicho colegio yo ignoro si aquel estableciniento de educación civica tiene ningun un privilegio especial par poderse de eximirse de ser coducidas al cementerio rural ttodolos cadaveres de las persones que en el fallecieren;he suspendido todo procedimiemnto y he resuelto consultar V.S como mi imediato predecesor cual la conducta que yo deba seguir-” deia el batle Miquel Estade Sabater,dia 10 de març d'aquell any 1865; a lo que l'endemà responia la primera autoritat de la provincia:
“En vista de la consulta de V-S,de ayer con motivo de haberse dado sepultura al cadaver de Doña María Ferrer -y no constando en este Gobierno que se haya expedido autorización alguna para que tal suceda en aquel establecimiento al que por otra parte no puede referirse la Real Orden de 10 de mayo de 1818 ni la Real Orden de 30 de Octubre de 1835 puesto que tratan ambas de religiosos profesos a quienes exclusivamente se ha concedido la gracia de ser enterrados ...dentro de su misma clausura o convento;he dispuesto nombre V.S una comisión facultativa que le acompañe inmediatamente a inspeccionar el sitio donde se depositó el cadáver”. Responia.l’endemà la primera autoritat provincial.
Sanitat per la seva banda comunicava a Rosa Guasp la nova rectora de “La Puresa” dia 15:
“Para dar cumplimiento a unas diligencias que de orden del Señor Gobernador estoy instruyendorelativamente a haberse enterrado dentro del edificio de este colegio el cadáver de Doña María Ferrer directora que fue del mismo,se sirva Vd exibirme el permiso en virtud del que se ha praticado tal entierro”.
El dia 25 del mateix mes,el batle de Ciutat enviava al Gobernador una copia de la Cèdula de Ferran VII que la Rectora Guasp li havia fet arribar per conducta del Rector de la parroquia de Santa Eulalia:
“En 22 de marzo me ha entregado Don Bartolomé Castell Presbitero y Cura de Santa Eulalia una Real Cedula de Privilegio expedida por el Rey Don Fernado 7 (sic) en Madrid a 4 de febrero (sic) de 1829 para poder enterrarlas personas que en el mismo se indican en una bóveda existente en el interior del colegio”.
El 20 de juliol del mateix any - dia de Santa Margalida - el batle de Ciutat traslladava a la Senyora Rectora de “La Puresa” (càrrec assumit,en aquest moment,per Margalida Aina Fiol Mascaró nomenada rectora el 7 de juny passat pel Senyor Bisbe) una llarga comunicació,o providènci, del Govern Civil enregistrada sota el número 3121 i signada per Ricardo de las Cuevas.que se li havia fet arribar.on l’autoritat competenta manifestava:
“Considerando que a la Real Carta de 4 de febrero de 1829 recayó posteriormente el Real Decreto de 30 de octubre de 1835 a cuya primera regla ordena que
”Acato y venero como cumpe la más humilde de sus súbditas esta providencia pero me reservo el derecho de acudir a M.Iltre Señor Gobernador de esta provincia que la ha dictado,rogándole me asisten poderosas razones en fundar mi solicitud.
Practicats.posteriorments,uns quants desenterramentsn i enterraments dels ossos de les nostres paisanes,l'any 1977 -passada ja les èpoques de monarquia,primera dictadura,república, guerra civil i fins i tot el govern del General Franco (eixit d'aquesta mateixa guerra incivil),les restes de Maria Arbona i de Maria Ferrer foren depositades a la capella de la Casa Mare de “La Puresa” no gaire enfora del lloc que guarda les de Madre Alberta,la seva repetesc il-lustre i ben digna successora.
I etcetera,etcetera.Moltes més coses ,certament, haurem oblidades de contar sobre aquestes dues paisanes nostres.Abans de posar el darrer punt vull demanar una cosa a les autoritats compatentes d'aquest benvolgut municipi, independentment de la bandera a la que serveix i del color ideològic dels membres del nostre consistori.Per descomptat no li demanaré al batle de Fornalutx que canonitzi ni, tan sols me, beatifiqui a Maria Ferrer, ja que això no és competencia seva como no és,fins i tot,de Don Miquel Deyà i Deyà,el rector de la nostra església on,aquesta senyora i sa mare, foren fetes cristianes,católiques,apostóliques i romanes perquè aquesta era la fe que professaven i reberen dels seus majors.El que sí està en les mans de l'ajuntament de Fornalutx - No importa aquest sigui blanc.negre,blau o vermell- és iniciar, i després enllestir, el procés cap al reconeixement d'aquestes dues fornalutxenques,Maria Arbona Mir (1756-1824) i Maria Ferrer Arbona (1776-1865), com a Filles Il-lustres o almenys Altament Distingides.Tinc l'intim convenciment de no demanar cap impossible sino quelcom de raonable,just i assenyat.
Amb quin pret me permet demanar-ho? Doncs el dret d’esser qui sóc i de venir d’on jo venc.El dret que me donen cinquanta-anys de convivencia amb la terra dels avis,complits el passat 23 d’abril festa de Sant Jordi (patró de Catalunya i d'Anglaterra com també de la Cavalleria cristiana),aixi com d'haver col-laborat, poc o molt, amb la premsa escrita de la valll que ens aixepluga.
Aquest dret no el me fan perdre la meva presència a un programa televisiu intrascendent - a la vegada que polèmic per a cervellets afamats de morbositat malsana- d’un determinat canal.I molt manco la mala llet,la mala bava,dels qui,apart raons d’edat,en saben ben poc històricament del que passà,aquí, politcament trenta anys enrera;pretenen,ara,donar lliçons d’ètica democrática; i a més - no satisfets de presentar-me,davant les senyores que me puguin interesar i atreure,com un eixelabrat i envelliit palpanines- covardament han d’amagar-se,rera l’anonimat incontrolat,i permisiu, de l’internet per desqualificar.me mitjançant la maldicencia per no dir la calumnia.
Maria Arbona i Maria Ferrer foren unes avençades pel seu temps i ho donaren tot a la professió que exercien.L'obra que elles ajudaren,al Bisbe Nadal,a fer nèixer i que la Madre Alberta més tard puliria és una obra avui ben arrelada i respetada no sols a Mallorca sino a altres indrets de la terra.I si aquesta circumstancia resultés poc convincenta la qualitat i pulcritut artesanal dels seus treballs manuals,dels seus brodats coneguts per tot el món,són per ells mateixos mèrits bastants per donar curs a aquesta justa suplica de declarar aquestes dues dones- com he dit - Filles Il-.lustres del poble on nasquéren:
Fornalutx.Honren el poble.Honren els descendents dels seus familiars que aquí deixaren.Ens honren a tots nosaltres.
Abans de donar.vos les gràcies obligades per haver vengut,ho vull fer a la "Congregació de Religioses de la Puresa" de Ciutat i,especialment, a Madre Maria Ignasia Lladó,filla de l'il-lustre historiador Don Jaume Lladó Ferragut acs que.quan la meva visita, mesos enrera, a la casa del carrer de can clapers,avui carrer de la puresa,me donà tota mena de facilitats per visitar i per investigar les dades que necessitava per aquest treball que tenia intencions oferir.vos i que ara vos he ofert.
I ara sí.Gràcies per la vostra assistència aquí.Gràcies a l’Agrupació cultural Furn al-lugg i a Miquel Adrover Sastre,el seu president, per convidar-me.Gràcies al nostre ajuntament per cedir la Sala Magna dels plenaris com lloc de la conferència.Assegut a aquesta cadira m’estic recordant que el meu senyor avi,el meu besavi i el meu rebasavi ocuparen el seient de la batlia com també, fa quaranta.set anys, l’ocupava un altre familiar. I com m’hauria agradat poder-me dedicar al servei politic del municipi -seguint l'exemple dels meus majors- de no haver-hi intervengut els entrebancs i les "recomanacions" gens ni mica encoratjadores del meu propi entorn familiar.Gràcies,a tots i a totes,per haver.me escoltat.Esper no haver fet retxes dintre l'aigua ni parlat al desert.
El que ara faceu o decidigueu fer tots quans pugueu tenir competencia per fer o decidir és exclusivament cosa vostra.No oblideu,estimats compatriotes -fornalutxencs i fornalutxenques,que qualsevol poble,per menut que sia,que honra el qui l'han honrat, no fa tort a ningu;però el qui no els honra,o no vol honrar-los,a més de donar mal exemple es fa tort a ell mateix.
Fa cosa d'un any i un poquet més que ens trobavem aquí mateix i estavem parlant d'un home de la nostra pagesia benestant,Antoni Mallol Arbona "Xoroi",el nostre primer batle quan,per primera vegada Fornalutx assoli dels poders publics espanyols,la seva independencia municipal.Avui ja a les portes d'una jornada de reflexió per a reflexionar (valgui la redondancia) qui ens convé o no administri,els propers quatre anys,els destins de nostre estimat poblet;venc per parlar-vos de dues dones eixides de la nostra menestralia rural;de dues fornalutxenques contemporànies del mateix Antoni Mallol Arbona "Xoroi".Me referesc a Maria Arbona Mir i a la seva filla Maria Ferrer Arbona lesquals,el 1809,foren escollides pel bisbe d'aquella època,el solleric d'ascendència bunyolina -- honrats moliners i devots cristians - Bernat Nadal i Crespi (1745-1818),a posar en marxa un Col-legi per a la instrucció i educació de les al-lotes mallorquines.Col-legi que amb el temps gaudiria de gran fama i que tots coneixem com al Col-legi de la Puresa.
El nostre gloriós bisbe i conciutadà solleric- el bisbe Nadal- havia de trobar en dues senyores nascudes al aleshores llogaret de Fornalutx,els elements que ell havia de menester per la fundació que tenia projectada posar en camí.L'any 1808 encomanaria a les nostres conveïnes,Maria Arbona i a Maria Ferrer,la seva filla,un treball de brodat que,les dues Maries, feren amb tanta pulcritut i finor que meresquéren tot un deu per part del prelat.
Any 1808.Com se troba l'ensenyança aquell temps?I més concretament l'ensenyança de les al-lotes i ja no diguem de les que vivien i havien nascudes a aquesta roqueta nostra.
"Sumida en la más crasa ignorancia estaba en 1808 la instrucción en Mallorca teniendo por mejor el carecer de ella" -diu la Madre Margalida Juan -religiosa de la Congregació de la Puresa,fundada per Gaetana Alberta Gimenez Adrover digna successora de Maria Arbona i de Maria Ferrer - en el primer tom de "Una insigne balear" (Palma de Mallorca.1986.Graficas Miramar) dedicat a donar a coneixer la vida i el taranà espiritual de la popularment coneguda "Madre Alberta".
Aquest "mejor carecer de ella", "Aquest fer-se gros" (com deim en mallorqui col-loquial i planer) de “no saber llegir ni escriure,encara el trobam a pobles, com talvolta el nostre, on hi ha que t'enteferra: " No tant llegir ni escriure.Una bona axada i uns bons cavilans,això,dóna més profit".
Però tornem, ara, al que estavem dient i a l'any 1808,a l'època que Maria Arbona i Maria Ferrer - la mare i la filla- són triades pel Senyor Bisbe per fundar una escola,o col-legi,on les nines aprendran a llegir i escriure aixi com
altres tasques pròpies del seus sexe.
La crida del Rei d'Espanya d'aquell temps, Ferran VII, prohibint que sense titol poguessen impartir classes,de llegir i escriure i donant un termini de tres mesos als que habitassen Mallorca i,quatre als d'Eivissa i Menorca que volguessen dedicar-se a l'ensenyança,ens indica ben a les clares que la majoria d'ells exercia de mestre d'escola amb una preparació acadèmica ben fluixeta i que deixava per consequent que desijar:
"Deberan presentar testimonio de haber sido examinados de aritmética,gramática castellana,arte de leer,escribir y el de comunicar a los niños todos estos conocimientos por el orden y metodo más provechoso que fuere".
El 1809 Maria Arbona Mir,una vidua de cinquanta-tres anys i la seva filla Maria Ferrer Arbona de trenta-dos - qui de fa un grapat d'anys m'han mudat la nadiva terra de l'encontrada camperola de la vall sollerica per a anar a viure a la metropoli capitalina de la Ciutat- m'obriran a una casa particular una escola privada perquè les nines mallorquines puguin apendre a llegir,escriure i comptar.
Aquesta casa es trobava al carrer de la Pau,darrera l'església de Sant Gaetà,on actualment hi ha la seu d'ARCA (Associació per a la Revalitització de Centres Antics).Pertanyia,i segueix pertanyent,a la demarcació de la Parroquia de Santa Creu.Una parroquia de prestigi social ben antic que,com tots aqui sabem,tengué per rector,no fa massa anys enrera,a un distingit paisà nostre,sacerdot exemplar i també amant de la nostra història local:Mosen Gabriel Adrover Barceló de Can Bieu,l'oncle de Miquel Adrover Sastre,el president de l'associació cultural Furn.al-lugg que tan amablament té la condescendència de convidar-nos a poder contar-vos aquestes coses que són part del nostre passat històric.A aquesta mateixa casa on- hem dit que Maria Arbona i Maria Ferrer obriren la seva primera escola- hi nasqué,l'any 1838,un mallorquí il-lustre,un dels més il-lustres soldats de la història de l’Espanya contemporània;ministre - en certa ocasió -de la Corona en el departament obvi de la professió militar i Senador Vitalici del Regne.Persona ennoblida,en mèrits bastants, per la Reina Regenta Maria Cristina d’Austria,primer,i després pel rei Alfons XIII - respectivament besavia i avi de l’actual rei Sa Majestad Joan Carles Iº - en els anys 1887 i 1920 amb els titols de Marquès de Tenerife i Duc de Rubi. Per tant Gran d’Espanya. Membre,com servidor,de l'Ordre dels Cavallers del Sant Sepulcre de Jerusalem.M'estic referint a l'Excel-lentissim Capità General de l'exércit espanyol, Don Valerià Weyler Nicolau.Motiu per la qual cosa,el dia d’avui.aquest edifici és conegut per “Can Weyler”.El col-legi,aquest,de "la Puresa" se'l coneixia també pel malnom de "ses miotes"segons un manuscrit titolat "Apuntes Cronológicos 1808-1865) escrit per Don Jaume Conrado Berard,dels llinatges dels Marquesos de la Fontsanta i que,la familia Conrado,conserva el dia d'avui.
Maria Arbona,la mare,és la rectora de l'escola,o sigui la directora,i la filla,Maria Ferrer,és la vice-rectora,per tant la sotdirectora.
Mentre es van fent els treballs d'acondicionament,mare i filla,cerquen tots els recursos que hagin menester i es redacta el primer reglament de règim intern del nou establiment.Aquest reglament,escrit pel Bisbe Nadal mateix,seria al dir de la gent entesa en la matèria tot un compendi de pedagogia de la més selecta i fina.El tal “reglament de règim intern”seria aprovat per un decret,de Ferran VII,de 11 de març de l'any 1819
A l'arxiu de la Casa Mare,de la Congregació de les Germanes de la Puresa,es conserva un exemplar del tal Reglament imprés.el 1845,a l'imprempta d'Esteve Trias.En el pròleg s'estableix que l'objecte de la casa és proporcionar una educació moral i civil a les persones del sexe femeni que vulgui assumir-la i que aquests dos principis bàsics despertin:virtut,devoció,entusiasme en lo espiritual i idoneitat i progrés en les tasques de cada dia
Segons el mateix pròleg, la casa es divideix en tres categories.La superiora o sigui la rectora o directora i les "hermanas" formen la primera categoria.La segona categoria és la de les nines que estudien, menjen i dormen allà, pagant una contribució económica que's jutji equitativa.I la darrera és la d'aquelles nines que només van escola però menjen i jeuen a ca-seva.Recomanava el pròleg d'aquest primer reglament -fet en temps de les nostres conciutadanes Maria Arbona i Maria Ferrer-la formació d'un cor devot i recte aixi com les qualitats humanes que el fecin mereixer bona consideració dels seus semblants
Els punts primer i segon del primer capitol hi establien a l'Il-lustrissim i Reverendissim Senyor Bisbe d'aquesta diocesi.i als seus successors a la seu episcopal mallorquina, com al Protector del “ Col-legi d'Educadores de la Puresa de Maria Santissima” i en el tercer punt,del mateix capitol,es llegeix:"más considerando las vastas,importantes atenciones de su sagrado ministerio pastoral no siempre le dejaran lugar para atender comodamente al ----desempeño de su Protección,queda al arbitrio de Su Señoría Ilustrisima nombrar por sustituto suyo un Señor Prebendado de la Santa Iglesia Cathedral que en semejantes ocasiones le sustituya i represente",
El Protector escollia la superiora -per tant la directora o rectora- entre les "germanes" ja existents la que era més idonia, virtuosa i de bona conducta que resultava útil per la tasca i el bé del col-legi.El càrrec d'aquesta superiora -( i permeteu-me vos digui que aquí la denominació de Superiora l'hem d'entendre,exclusivament,com el de la directora o la rectora d'un col-legi i si tant voleu d'una institució i no pas com el de la superiora d'una congregació religiosa canónicament establerta;cas que,després del 6 d'agost de 1892, seria el de Madre Alberta Gimenez Adrover) -seria vitalici,llevat del cas d'una demostrada ineptitud o d'una conducta no gaire assenyada obligassin a destituir-la.Punt quart i cinquè del dit capitol primer.
El segon capitol d'aquest mateix reglament ens parla de l'admissió de les "Hermanas" aixi com de les seves qualitats,obligacions i formes de substitució.No podien les "germanes" tenir menys de vint i cinc anys,"pero podrá dispensarse algun tiempo cuando la suficiencia y la conducta lo recomienda extraordinariamente" es pot llegir al tercer punt.Obligació seva era la d'instruir la nines en las tasques en les que elles mateixes,segons el primer punt,calien fossen model de perfecció,Feines de filar,cosir,fer ganxet,salsir,rentar,adobar roba,planxar,brodar etc, per una banda;i per altra instruir-les en la Doctrina Cristiana i l'aprenentatge de les primeres lletres.
El capitol tercer tracta de les "porcionistas" (sic) o sigui de les contribuentes que eren les quedaven a romandre al col-legi.Tracta de la senzillesa i moderació en la manera d'anar vestides,la seva instrucció i ensenyança:" Seran obligadas las niñas porcionistas a vestir dentro y fuera de la Casa trajes honestos que de ningun modo respiren lujo ni modas que desdigan del espiritu de educación cristiana y separación de las brillantes del siglo que deben resdplandecer en este establecimiento,pero tampoco debe ha de llegarse al extremo opuesto de hacerlas vestir con rigidez tan extraña que decaiga hasta la linea de muy singular o ridiculo" posa el punt tercer.En el punt seguent es recomana almenys l'edat de quatre anys per esser admeses en aquesta categoria:" ...ya que más joven no encontrará la disposición necesaria para recibir la educación moral y civil que debe darselas y por esta razón sólo serían motivo de distracción".
Els altres capitols tracten de les nines no concurrentes o sigui les que no quedaven a romandre,de la distribució del temps (hi havia un horari d'estiu que anava del 1º de maig a finals de setembre i un d'hivern que començava del 1º d'octubre a finals d'abril),dels diumenges i festes;; de les passajades dels dijous capvespres,dels llibres de Moral i religiosos que se recomanava llegir;de les mortifacions que la superiora i les "hermanas" podien fer aixi com dels càstigs que podien aplicar-se a les nines. ; dels càrrecs i ocupacions temporals de la Superiora.Interessant és el llegir el segon punt del capitol dotzè que tracta dels càstigs que cal aplicar a les nines:”Por tanto se previene que cuando en alguna niña haya sido infructiva la blanda corrección aun repetida por varias veces se la castigará en una ocasión con privarle de la merienda de la tarde,en otra de la Pitanza del mismo día,en otra de salir a paseo,,,pero jamás será privada del almuerzo de la comida caliente al mediodía ni mucho menos sentenciada a pan y agua”.I és que amb un seny de bistia vella i un sentit agut de la lógica més elemental,l'autor material d'aqueix reglament tenia molt clar,ja aleshores,que “estas indiscretas penas”eren insoportables per nines petites,dolentes per sa salut i principalment incompatibles amb les ganes de menjor que se sol tenir a l'època del creixament.
En 1815 les dues Maries s'havien traslladades al barri de Santa Eulalia -que molt possiblement,i amb quasi tota seguretat,elles havien habitat amb anterioritat ja que,Jaume Ferrer Mas,llur difunt espòs i pare hi tengué un obrador de fusteria.
No gaire lluny del Monestir de Santa Clara,Antònia Nadal- una neboda del Bisbe- ha comprat,en data del 30 d'abril d'aquell mateix any, una casa senyorial . Can Clapers .al Senyor Ferran Rossinyol de Sagranada i Desclapers,nebot i hereu del Senyor Bartomeu
Desclapers el darrer mascle del llinatge Desclapèrs.Mesos després,i molt possiblement a suggerència de l'il-lustre oncle bisbe,Antònia Nadal,el 7 de desembre,cedeix la casa a les Senyores Arbona i Ferrer,segons escriptura feta a la notaria de Joan Oliver.Amb la cooperació de les nostres conciutadanes,el Bisbe hi trasl-lada,allà,el nou Col-legi d'Educadores de la Puresa de Maria Santissima.El nostre Bisbe,Don Bernat Nadal,per tal avinentesa va traspassar a favor del Rei un crédit de més de 17 mil lliures damunt la Mitra d'aqueta diocesi,assignant al col-legi una dotació de mil lliures imposades damunt la tercera part pensionable de la Mitra.
L'any següent a la compra de Can Desclapers,1816,diu,Madre Margalida Juan,en el llibre “Una insigne balear”:comptava amb més de doscentes alumnes.
Per desgràcia,no hem trobat aquest llista primitiva de l'any 1816,ja que la que surt a la pàgina 77 de "Una insigne balear" és de l'any 1821 amb l'entrada,al col-legi regentat per Maria Arbona i Maria Ferrer . com tal alumnes del Col-legi d'Educadores de la Puresa - a les germanes Palou Nadal:Francisca,Margalida,Magdalena,Bàrbara i Maria Antònia,
I el 1844,morta Maria Arbona,però vivent encara la seva filla Maria Ferrer,entrava un floret de senyoretes,filles de les vulgarment nomenades "nou cases" o sigui per entendre-nos millor de la noblesa mallorquina com les filles del marqués de Campofranco, les del marquès de Bellpuig;les filles del marqués del Palmer,les del marqués de Vivot;les filles del marqués d'Ariany o les del baró de Ponopar.
I parlant de la noblesa.de la gent considerada oficialment noble a Mallorca (que no cal confondre per norma general amb els senyors antics de la pagesi),m'oblidava assenyalar-vos l'existència de la Comtessa d'Espanya.(Un llinatge els Espanya, ironies de la història,oriund de França,"Espagnac" que a rel de la revolució del 1789 hagué de sortir de la pàtria de Bayard i Santa Joana d'Arc a la pàtria de Don Pelayo i el Cid Campeador). Aquesta comtessa d'Espanya,Donya Dionisia Rossinyol de Delfa i Comelles - la muller de Don Carles Joseph d'Espanya i Cabalvy d'Esplàs capità general de Catalunya,virrei de Nabarra,a qui,Ferran VII.l'any 1819 havia fer comte “Comte d'Espanya” i otorgat, la Grandesa, en data del 30 de juny de 1827- consta,a l'any 1824 i el 1827,la seva amistat amb,Maria Ferrer la rectora de “la Puresa” a la Ciutat de Mallorca i el seu valiment a la Cort de Madrid en ocasió d'enviar,Maria Ferrer,un quadre - brodat per ella personalment.per a regalar a la Reina Maria Amalia de Saxonia,tercera esposa de Ferran VII en agraiment d'una gràcia obtinguda: Despatx d'una Butla Pontificia del 28 de juliol d'aquell any concedint la pensió damunt la Mitra mallorquina i una altra de dos mil reals a favor del col-legi.
El 31 de gener de 1827 - dos anys,dia per dia,abans que arribàs a Mallorca la Cèdula del Monarca concedint el permis de dir-se “Real Colegio” - des de la seu de la corona espanyola,la comtessa d'Espanya escriu una missiva a Maria Ferrer la seva amiga.La carta escrita obviament -altres no n'hagués mancades -en castellà,està farcida de faltes d'ortografia i de sintaxis;la qual cosa ens demostra com es trobava de menysvalorada fins i tot entre les capes acomodades del pais la instrucció i de manera especial la instrucció de la dona en particular.I com perjudicial,ja era aleshores,per tot aquell o aquella que no posseeix el castellà com a idioma nadiu i propi, haver d'escriure traduint,i pessimament, els pensaments des de la llengua materna a una altra d'estranya,encara que germana com filla del llati,que,en 1827,a Mallorca, només empraven una mitja dotzena de funcionaris venguts de fora.
“Mui Señora hi amiga mía Mara Rectora no he podido contestar por rason de haber estado dos meses en el Sitio (Faria referència al Sitio d'Aranjuez on els Reis acostumaven passar els caps de setmana?) hi dos meses que tenido de dolor,pero haora gracias a Dios estoy buena nomas meduele un poco el brazo,me ha sabido mal tambien nopoder escribir en el al Doctor Desidel pero me hará el favor de desir que ia le escriviré,que me alegra mucho de lo que me dijo del Colegio hi que io haré todo lo posible para ver si podré alcanzar lo que V desea que io ia le hable al Conde ...V ho el Padre Desiderio quiero que fuera a hablar al Rector de San Jaime hi desirle si les quiere dejar el cuadrito de S.Fausto porque io ler dije al Confesor de la Reina que este cuadrito ha echo dos milagros dar sucesión a Casa de Torrella hi en Casa de Morell.La Reina quiere hacerle una novena hi como el Rei i la Reina quieren mucha sucesión (Ferran VII no tengué infants de les seves tres primeres eposes i com es sap deixà dues nines,al morir l'any 1833,de la quarta,i última,Maria Cristina de les Dues-Sicilies que a més era neboda seva)que sea el mismo cuadrito de S.Fausto que ha echo estos dos milagros,io quiero que fuera con mucho secreto hi hasi tendré la ocasión de entregar estos cuadros,de pedirle lo que V quiere por el Colegio hi nos lo conseguirá hi V me podrá enviar este cuadro de San Fausto hi el de la Sagrada Familia que V ha bordado..”
"Los nobles y grandes señores protejen el Colegio y lo tienen en gran estima", "En aquella fecha -esmenta la del 1837- era el Colegio de la Pureza .el de más fama por la sólida instrucción que se daba como por la esmerada educación que las educandas recibían en el,siendo concuurrido por la gente más noble de la capital y de los pueblos".Pàgines 9 i10 de "Una insigne balear",de la Madre Margalida Juan.
L'any 1829-el 31 de gener-,per tant dos anys després.arribaria la Cèdula del Cap de l'Estat,Sa Majestat Católica el Rei de les Espanyes ( tal era aleshores com es feien titolar els reis del nostre païs) donant el seu beneplàcit perquè el Col-legi regit per Maria Ferrer podés fer ús i ostentació del titol de "Real Colegio".El 4 de febrer seguent,Ferran VII,autoritzava que les col-legiales que, allà morissen, poguessen esser-hi enterrades.Feia cinc anys que la Rectora Arbona havia entregat la seva ànima a Déu,als 68 anys i amb fama de virtut,un 25 de gener de 1824,festa de la Conversió de Sant Pau.La rectora Arbona havia estada admesa,l'any 1817 com a terciaria de Sant Francesc.Duia ja vint-i-dos anys de viudetat.
Maria Arbona Mir,de Fornalutx,mori en temps del pontificat de Don Pedro Gonzalez Vallejo;qui,en la seva qualitat de “Protector del Col-legi”,dies després nomenaria a Maria Ferrer,la filla de Maria Arbona,com la nova rectora.La rectora,Maria Arbona Mir,s'havia fet notar per una fe a tota prova i un gran coratge al llarg dels anys de la seva vida
Es d'imaginar que la rectora Ferrer i les col-legiales de la Puresa,aixi com les demés alumnes i servidores de la casa,rebéren la Cèdula Reial orgull llegitim i ben natural.
Maria Ferrer quatre anys abans,el 24 d'abril de 1827,havia enviat al Monarca una instancia que començava de la manera seguent:”La Rectora i Maestras del Colegio de Niñas titulado de la Pureza de María Santisima establecido en esta Ciudad no pueden menos de reconocer la Soberana protección que la Real Piedad de Vuestra Magestad ha dispensado a esta casa de enseñanza”.
Després de fer referència a un decret de 18 de desembre de 1818-sis dies després de morir el fundador el bisbe Nadal,on,el Rei Ferran VII,els concedia una pensió anual damunt la Mitra del nostre bisbat;a l’entorn d’unes mil lliures mallorquines aprtoximades. I que per un altre,de dia 11 de març de 1819 (del que abans ja hem fet esment) el Rei es dignava donar el vist i plau a les normes proposades en el Reglament intern del Col-legi de la Puresa.
Fonamentada,en aquests arguments i algun més,la nostra paisana demanava fos concedit el titol de “Real Colegio” a la seva escola i que les companyes (germanes col-legiales) aixi com les seves sucesores,que allà morissen, poguéssen esser-hi enterrades. Acabava amb la formula de: “Suplican Rendidamente.a Vuestra Magestad, se digne concederles esta gracia pues en todo lo que va dicho y suplicado recibirá singular de Vuestra Real Piedad”.
Posat el protoclari,”A los Reales Piés de Vuestra Magestad”ella signava de puny i lletra “Maria Ferrer y Arbona, Rectora”. La “i” era la grega i no la llatina: en primer lloc perquè l'instancia estava redactada en foraster i també perquè encara no havia tengut lloc la reforma ortogràfica de Pompeu Fabra pel que fa a la nostra llengua;essent usual,també,la “i “grega també en la llengua pròpia de la nostra illa.
Nou mesos abans de la seva mort,el bisbe Nadal,el 25 de març del 1818 dia de l’Anunciació -acompanyat dels canonges Joan Muntaner i Miquel Serra aixi com del prevere Joan Andreu- havia beneit, amb gran pompa i solemnitat, la capella del nou col-legi regentat per les nostres distingides i destacades conciutadanes.
“Bendecida la capilla se celebró la primera Misa (la em està en majuscula) cantada ppr el Coro del Colegio;se puso el reservado (deu referir-se al copó o a la custodia),cerrandose la fiesta con el cántico del Te Deum.(Página 10 de “Una insigne balear).
Una vegada acabada la bendició de la capella,el bisbe Nadal beneí el pensionat i les altres sales del col-legi.Amb gran pinzellades,Don Bernat Nadal hauria pregonat els beneficis que Mallorca treuria del Col-legi que s’estava inaugurant oficialment:
“Aquí la joventut femenina trobarà menjar i cobri. Formar el seu cor tal com mana la Doctrina,Promoure els coneixements útils i perfeccionar l’art dins l’enteniment de la dona és un factor important de la humanitat per tal que sigui sosteniment i consol de l’home i d’aquesta sort complesqui la finalitat per la qual Déu la va posar al món.Unicament la Virtut i una virtut il-lustrada pot fer-vos sortoses en el vostre interior i considerades,respectades i distingides dintre la societat que vos ha tocat estar” poc més o menys vengué a dir en la seva homilia.
Passarien després dos anys: el 12 de desembre de 1831-per tant cent anys de ser aprovada la Constiució de l'anticlerical segona “República Española”,Maria Ferrer,comprava,per a la institució del col-legi que ella administrava,una casa,a Valldemossa,al Senyor Bernardo Civera Menaya, un jurista aragonés de Celia -destinat,a l'Audiència Territorial de Ciutat,com a Procurador (fiscal)-casat amb una mallorquina nomenada Catarina Thomas Llaneras(o sigui Generes en correcte mallorquí) i Homar;qui,com a pare del mestre d'escola Don Francesc Civera Llaneras,resultaria esser el sogre o pare politic de Madre Alberta Gimenez Adrover.Aquesta casa,encara existeix: Es troba, just venint de Ciutat girant a la dreta i de Deià girant a l’esquerra,ja al final del “carrer des Canonge”no gaire enfora de l’oficina d’informació i de la zona d’estacionament de cotxes i del mercat dels diumenges.Un carrer "des Canonge" que no té res a veure amb l'antic propietari de Ca L'Abat, Don Bruno Morey Fiol, sacerdot valldemossi i canonge emèrit de la Seu de Mallorca com tothom sap: donat que el nom,aquest.de “carrer des canonge” existia com a "carrer de son canonge".aquell 1831.Segons Miquel Ripoll,de l'Obra Cultural Balear a Valldemossa el posible canonge a qui podria fer referència,el carrer,seria un prevere oriund de Sóller o de Deià que nomia Rul-lan.Per de prompte,jo no crec que faci referència,tampoc,al Canonge Capiscol de la Seu,Don Tomàs Rul-lan Bosch,natural de Ciutat,molt vinclat al Col-legi de la Puresa i a l'ensenyança a Mallorca en temps posteriors de Madre Alberta.
El Senyor Civera Menaya tenia aquesta casa per una transacció amb l'anterior propietari la valldemossina Joana Homar Calafat vidua de Mercant.
Però com que la casa,comprada a Civera,resultava massa petita per les exigències del Col-legi,el febrer seguent se’n comprà una de veïnada a Francisca Bauçà vidua de Torres. A una casa i altra es feren només les obres més necessàries i indispensables.Tot quedà llest el 1837;resultant una casa de planta baixa amb dfos pisos.Abaix l’oratori o capella, un rebador,menjador per les nines,cuina espaïosa amb una font de naixement. En el primer pis hi havia el pensionat amb els seus accessoris;sala de piano i rentadores.I a dalt de tot - al segon pis -els dormitoris.Aquell mateix any 1837 eren plantats, a l’hort - anexe a aquersta casa valldemossina del Col-legi de la Puresa - tarongers i llimoneres;els arbres fruitals fornalutxencs i sollerics per excel.lència.
El boticari d’aquell,també,emblemàtic municipi - ho llegim a la pàgina 18 del libre,ja esmentat,de Madre Margalida Juan-qui havia estat frare leg exclaustrat de la Cartoixa,asegurava que mai,els carros i les bisties de la Cartoixa,havien fet feina per cap particular;no obstant, quan la construcció de la Casa de Valldemossa, ells se prestaren a dur material per a la seva realització i fins i tot,els monjos,haurien contribuit amb llimosnes. Per la seva part, l’amo de Son Gual,(una finca que era de la familia Gual de Torrella) deia “haver vist com un dia un capellà li entregava una borsa de doblers a Maria Ferrer,la nostra paisana.
Ara,el Reial Col-legi de la Puresa de Maria,no era un col-legi estatal sino que es trobava sota la protecció de l'església diocesana i com ja he dit,el Bisbe,n'era oficiallment el Protector;la primera rectora.Maria Arbona,seria contemporània dels dos primers”protectors els bisbes Bernat Nadal Crespi i Pedro Gonzalez Vallejo;mentre que la seva filla,col-laboradora i sucessora,Maria Ferrer,a més de col-laborà amb els ja esmentats ho feu amb els bisbes que venguéren posteriorment Don Antonio Pérez de Hirias,Don Rafael Manso i Don Miquel Salvà Munar.Però també, el col-legi de Maria Ferrer, gaudi de la bona estima i consideració de les autoritats civils.Especialment la de Joaquim Maximilià Gibert Alabau (Cap politic de la provincia de Balears entre 1844 i 1851) fou un gran advocat de la causa de Maria Ferrer.En certa ocasió adreçant-se al Ministeri de Foment,organisme del que aleshores depenia l’ensenyament i instrucció li remarcava:
”Permitame V.S que después de hablarle de la Escuela de Maestros el considerar que el Gobierno de S.M.debe la misma predilección a los establecimientos femeninos que a los masculinos, me decido a incluir en la nota adjunta los de aquella clase posee la provincia y aprovechando esta feliz conyuntura me atrevo llamar la atención de V.S. sobre el "Real Colegio de la Pureza de María Santisima” donde las hijas de las casas distinguidas de esta capital reciben esmerada educación cristiana y mora,donde los buenos ejemplos de la virtuosa Directora y el de sus compañeras son los mejores modelos que pueden presentarse a las jovenes pensionistas.
....Excelentisimo Señor, hiere el corazón el ver este dignisimo Establecimiento amenazado de una próxima ruina por falta de recursos.Esta apreciable y virtuosa señora (referit per tant obviament a Maria Ferrer) ha ofrecido al Todo Poderoso dedicarse gratuitamente a la educación de la juventud de su sexo hace ya treinta y cinco años,prefiere sufrir mil sinsabores a exigir alguna retribución a las externas”.
Crec bo fer remarcar que Maria Ferrer fou nomenada per a formar de la comissió examinadora de mestres en temps del senyor Gibert.Concretament en data del 23 d’agost de 1848 se la requerria per a tal càrrec.
D’on eren però..D’on venien,d’on eixien aquestes dues fornalutxenques;aquestes dones tan singulars? Quins foren els seus pares? Quina mena de gent eren llurs avantpassats?
Fullejant els llibres de baptismes d'Alaró, que's conserven a l'arxiu diocesà,hem trobat
una partida de l'any 1723 que diu:
"A set de febrer jo, Antoni Fiol prevere i vicari,batíi un fill de Francesc Ferrer i Joana Mas conjugues d'Alaró que nom Jaume Joseph Francesc.Figuren com padrins Nadal Rotger i Catalina Ferrer d'esta parroquia"o sigui la d'Alaró. La partida,esmentada,afegeix que la criatura "nasqué en aquesta vila (o sigui,repetesc,Alaró) dit dia,mes i any".Uns dos anys després aquest mateix infant,Jaume Ferrer Mas,rebria el sagrament de la confirmació de mans de l'Il-lustrissim Senyor Bisbe Doctor Francisco Zapata en el transcurs de la visita pastoral que feu aquell prelat a la dita vila d'Alaró dia 22 de juny de l'any 1725.El tal Jaume Ferrer Mas encapçala una llarga llista de nins alaroners seguida de dos altres nins cognomenats totdos Guillem Borràs Ordinas,els quals suposam eren familiars entre sí.
Els pares de Jaume Ferrer,Francesc Ferrer i Joana Mas s’havien casat cinc anys abans,el 28 de novembre de l’any 1718,pràcticament cent anys abans de la fundació del Col-legi de la Puresa a Ciutat.Segons la partida signada pel Doctor Bartomeu Rubi prevere i vicari d’Alaró el núbil era fill dels esposos Antoni Ferrer i Catalina Rosselló mentre que la novia era filla de Jaume Mas i Catalina Amengual tots ells alaronesos.Això ens dóna pensar -donat l’escrupulós respecte que les families mallorquines tenien a la tradició dels noms dels infants-que Jaume Ferrer Mas era el segon dels fills mascles de Francesc Ferrer Rosselló i Joana Mas Amengual.
Aprengué,Jaume Ferrer Mas,l'ofici de fuster i anà a viure a Ciutat dintre la demarcació parroquial de Santa Eulalia.Després d'haver enviudat successivament d'Antònia Bordoi Ladrà,de Joana Maria Frontera Serra i de Sebastiana Nicolau Ferrà,el 18 de maig de l'any 1776 a l'església de Fornalutx,comptant cinquanta-tres contreia quartes nupcies amb Maria Arbona Mir una donzella fornalutxenca de vint fill d’honrats fusters.Avui dia segur que cualque progre i, no diguem , ja el col-lectiu del “lobby feminista”me pegaria crits al Cel davant aquests trenta-tres anys de diferència entre marit i muller i ens parlaria de preferència masculina per no dir simplement d’”abusos machistas”.
Beneí l'enllaç,el vicari Dr.Antoni Estades i Ripoll-del casal familiar de Moncaira- i d'ell en foren testimonis els veins Jaume Joy i Pere Joan Arbona que possiblement fos el pare o el germà de la desposada Maria.Aquesta partida matrimonial figura al llibre de matrimonis de l'actual parroquia de Fornalutx que se conserven a l'arxiu diocesà es troba al foli 45 quasi al final del llibre 1/27M/5.Resulta curiós senyalar que l'inmediat anterior casament celebrat a la nostra vila tingué lloc dia 10 de febrer del materix any i es refereix a Bartomeu Vicens Arbona de la familia dels Vicens-Nyegos amb Catarina Bisbal Solivelles,d'una de les branques principals de Can Bisbal o sigui els pares del sacerdot Jordi Vicens Bisbal més conegut pel Vicari Jordi que regi l'església del nostre poble molts anys.A aquest altre casament, celebrat pel Vicari Doctor Antoni Estades i Ripoll, també trobam de testimonis a Pere Joan Arbona i a Jaume Arbona,laqual cosa ens indueix a pensar,vist que la celebració del sagrament no comportava especial parafernalia,que podia tractar-se prou bé del nom de dos escolans o sacristans al servei de l'església i d'aqui pugui provenir el malnom de Ca S'Escolà.
Retornant al que deiem de Jaume Ferrer Mas,setze mesos després,també,neixeria aqui a Fornalutx el fruit del matrimoni amb Maria Arbona.la seva filla Maria; la qual un dia,el Bisbe Nadal,escolliria, juntament amb la seva mare,per posar,en marxa,els fonaments -cristians i pedagógics - d'un col-legi o escola on les nines d’aquesta illa - i per tant de les futures esposes i mares mallorquines- poguessen rebre bona criança i ensenyança òptima.
Jaume Ferrer Mas mori dia 14 de novembre (dia que servidor compleix els anys) de 1795 en temps de Carles IV, pare de Ferran VII.L'obit el certifica el Vicari de Santa Eulalia,Mossen Guillem Pujol.No consta cap disposició testamentaria del finat Jaume,però sí el que la sepultura ha tengut lloc al Convent del Sant Esperit.Un edifici que després de la desamortització s'esbucaria i que's trobava per la zona de la Porta de Sant Antoni.
Jaume Ferrer Mas tenia 72 anys.
El 29 de desembre de 1743 el vicari de Fornalutx,Antoni Mallol,havia casat,aqui a Fornalutx. un fill de Mestre Antoni Lluc Arbona -d'ofici fuster - i de la mestressa Elizabeth Ginestra . nomenat Pere Joan -amb una filla de Pere Antoni Mir i Joana Maria Colom.D'aquest casament un capellà nomenat Bartomeu Mallol i l'escolà Josep Arbona en foren testimonios.Dos anys més tard el 12 de desembre del 1745 morirà a l'edat dels 16 anys un germà del tal Pere Joan,el qual nomia Antoni Lluc.
Un 27 de gener de 1756,el Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades i Penya de Monnàber-oncle del també Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades i Ripoll. batiava,amb els noms de Joana Maria Tomassa,a una filla de Pere Joan Arbona Ginestra i Maria Mir Colom.La nina és apadrinada pels seus oncles Joan Baptista Arbona i Antònia Mir.Obviament ens estam referint a la Maria Arbona Mir casada amb Jaume Ferrer Mas i mare de Maria FerrerArbona.Abans,el 1744,havia nascut el germà gran Antoni Lluc.Pere Antoni nasqué el 1749 i Pere Joan,que continuaria la casa,ell nasqué el 1753.
Maria Ferrer Arbona,la filla i col-laboradora de Maria Arbona en la fundació del Col-legi de la Puresa- vendrà a aquest món i en aquest poble nostre de Fornalutx,el 26 de setembre de l’any 1777 sota el signe zodiacal de les bascules.Deu anys abans, un vint -i- u d'octubre del 1767 - dia liturgic de les Santes Verges i Màrtirs ,una dona. i de Sóller en concret-és sotmesa a suplici per manament judicial;inculpada d'haver enverimat,ella, dos homos.(La tenguéren penjada durant un quart d'hora bo).
Tornant al 1777,a la neixença de Maria Ferrer,dos dies després era duita,el 28 de setembre d'aquell any,a la nostra església del Naixement de Maria on.el Vicari Doctor Antoni Estades y Ripoll - el mateix vicari que havia casat els seus pares- li imposava els noms de Maria,Petra,Bonaventura.Filla de Jaume Ferrer d'Alaró i de Maria Arbona de Fornalutx,Pere Joan Arbona i Maria Arbona .fornalutxencs -són els padrins de font de la recent batiada.Aquesta nina havia de fundar amb la seva mare un dels col-legis de més prestigi a Mallorca per les al-lotes mallorquines i moriria a l'avençada edat de 87 anys,el 5 de març de 1865,rodejada per la fama de la santetat.Aquell mateix any havia mort a Paris el dijous 25 de maig Madeleine Sophie Barat.una religiosa francesa nascuda el 12 de desembre 1779,en el si d'una familia tradicionalista i monàrquica que havia simpatitzat amb el jansenisme (una mena de secta o heregia d'extrema dreta que defensava un Déu i un Bon Jesus jutges implacables i molt severs) al llogaret de Joigny;la qual,el 1800,havia fundat la "Societé des Religieuses du Sacré Coeur".Una congregació canonicament aprovada pel Papa Lleó XIII i dedicada també a l'ensenyament; que convisqué amb i al Col-legi de la Puresa,aqui a Mallorca i a Ciutat entre els amys 1852 i 1854.Després hi hauria per cert uns intents d’agregar el Col-legi i l’institució de Maria Ferrer altres congregaqcions religioses com la Companya de Maria o la Sagrada Familia.Cap d’elles reeixí.
Madeleine Sophie Barat, que el Papa Benet XV canonitzaria l'any 1925,era dos anys més jove per tant que la nostra no menys distingida Maria Ferrer de Ca S'Escolà.
El pare de Maria Arbona,sogre de Jaume Ferrer i avi de Maria Ferrer- pere Joan Arbona Ginestra- feu testament la vetla de la festa de Sant Onofre - 11 de juny de 1780 - davant el notari Joan B Marqués (Protocols ARM-M 2181).Nomena marmessors a Maria Mir "ma muller",a Antoni Lluc,Pere Antoni i Pere Joan "mos fills".Lega a Paula Arbona muller de Jaume Arbona i a Maria Arbona muller de Jaume Ferrer,fuster d'ofici,les seves filles cic sous.Al fill Pere Antoni li deixa una vinya en els Marrroigs i la resta dels bens són pels fills Antoni Lluc i Pere Joan Arbona Mir.En vista que el testador no sap lletra signa en el seu lloc,el testament, un llucmajorer Miquel Llambias Orell; un dels primers mestres d'escola que hi hagué a Fornalutx ( nascut a Llucmajor el 1754i mort a Fornalutx el 1822) i que,al igual que l'espòs de Maria Arbona Mir i pare de Maria Ferrer Arbona,havia sigut abans feligrés de la parroquia de Santa Eulalia.
Pere Arbona Ginestra entregarà l'anima al Senyor dia 3 d'agost del 1787.Un tres d’agost igualment havia nascut,l’any 1753,el seu fill Pere Joan de qui procedeixen majoritariament els actuals descendents de la familia que temim coneixement de llur existència.
Pel que fa a Maria Mir Colom,la seva dona,ella fa testament.el mateix dia,amb el mateix notari solleric ARM.M2182.Seguint l'exemple del marit lega,igualment,5 sous a les filles Maria i Paula Arbona.Al fill Antoni Lluc li lega 5 sous en contemplació de matrimoni i fa hereu al fill Pere Antoni amb condició de no reclamar la llegitima paterna.Maria Mir morirà circa la una del capvespre del 21 maig 1788.
La Madre Margalida Juan ,de qui haig fet referència varies vegades abans,trobam que escriu a les pàgines una i dos de "Una insigne balear":
"Distaba,mucho,del nuestro,el concepto que en aquel entonces (principio del s.XIX) se tenia de la enseñanza y educación en general, y de la la mujer en particular.La obra del obispo Nadal en favor de la mujer mallorquina adquiere con su estudio verdadero relieve".
"La libertad de residencia concedida a las maestras (RO 1804) produjo su concentración en los nucleos urbanos más populosos a costa de los menos habitados. Pero aun en aquellos,la deficiencias de la instrucción dadas en sus escuelas y las deplorables condiciones de estas explicaba la lamentable situación en que la enseñanza de primer grado se hallaba al comenzar el siglo XIX. como es lógico suponer, la guerra aumentó el mal, y aunque las Cortes Gaditanas quisieron remediarlo ordenando la creación de escuelas en todos los pueblos de la Monarquía (Artº 366 de la Constitución de 1812),tan rotunda disposición no pasó de ser un buen deseo. Con el regreso de Fernando VII a España el problema siguió sin resolver, siendo necesario acudir a la colaboración de las ordenes religiosas en la empresa educadora. En 1818 algunos Grandes de España crearon una escuela del sistema lancasteriano, y, al poco tiempo, una junta de damas, fundó otra escuela del sistema lancasteriano y,al poco tiempo,una junta de damas,fundó otra escuela para niñas para practicae el mismo sistema,siendo ésta el embrión de la "Escuela Normal de Maestras".
La Madre Juan segueix explicant.nos que durant el periode constitucional, o sigui el que va del cop d'estat del General Rafael Riego en 1820 a l'intervenció militar francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluis manats pel Duc d'Angulema nebot del Rei Lluis XVIII en 1823, van decretar les Cotts Espanyoles el pla d'estudi del 26 de juny de 1821 que establia la gratuitat de l'ensenyament public i manava la creació d'escoles a tots els pobles que almenys tenguessen cent veïns.Quan per acabar el Rei tornar ser restaurat per darrera vegada com monarca absolut,Ferran VII ordenà executar el pla i reglament d'escoles de primeres lletres (decret del 15 de febrer del 1825) que dividia les tales escoles en quatre classses.A les dues primeres pertanyien les Madrid i capitals del Regne.A la tercera les que tenguessen entre cinc cents i mil habitants i entre cinquanta i cent els de quarta.El decret reial estipulava que els mestres havien de tenir titolació oficial i que s'examinassen com tal.El pla era ben bonic però com altres coses poc més o menys que paper mollat - retxes dintre l'aigua.Aquest pla "Plan y Reglamento General de Escuelas de primeras letras aprobado por S.M.el Rey de 16 de febrero de 1825" encara es conserva a l'Arxiu Municipal de Palma o sigui la nostra Ciutat de Mallorca,
Les senyores -les madones- Maria Arbona i Maria Ferrer,les dues dones de Fornalutx que fundaren, amb el solleric Don Bernat Nadal Crespi,bisbe de Mallorca,el primitiu col-legi i la primitiva institució de la Puresa foren unes autentiques capdaventeres en el món de l’ensenyament públic.Dignes ésser esmentades. aqui, són les paraules de Don Antoni Furió en el "Diccionario de los Ilustres Profesores de Bellas Artes de Mallorca";"Doña María Ferrer,Rectora del Colegio de la Pureza cuyo nombre es su mayor elogio,es de las más aventajadas de Europa en el bordado de sedas.Sus cuadros en que quiso representar a Rebeca con sus compañeras dando de beber a Eleasar y en el que figuró a Enrique II (es refereix a Enric II de França i no a Enric II de Castella) cuando con su comitiva se presentó al Castillo de Anet a visitar a Diana (la seva amant Diana dePoitiers) que se manifestaron a la exposición pública puede decirse que se exceden a los del Nacimiento y la Concepción que bordó para las reinas y tanta admiración causaron en la Corte...Sus labores y talentos los ha difundido esta buena señora dentro de su colegio y de él ha salido un enjambre de señoritas que comp laboriosas abejas han esparcido por doquiera el buen gusto y la elegancia en los adornos de las casas".
O aquestes altre que, Don Joan Llabrés Bernal, inclou a les pàgines 559/561 del segon volum de “Noticias y Relaciones Històricas de Mallorca” transcriu d’un informe de la visita extraordinaria que,dia 13 de juliol de 1835, feren el Comte d’Aiamans i Don Perico Andreu per encàrrec del Governador Don Guillem Moragues i Rul-lan:
“El establecimiento verdaderamente completo en la linrea de instrucción mujeril que existe entre nosotros es el de la Pureza obra del bien recordado obispo Nadal.Unma descripción que abarcaría todo lo que hay en el él de notable sería muy difusa pero omitir la existencia de algunas particularidades fuera privarse la comsión de la suma satisfacción que tiene en recomendarlas”.
Existien en aquella època a Ciutat set escoles regentades per comunitats religioses,una a càrrec de la “Societat Economica d’Amics del Pais” i onze en mans de mestres particulars Juan Mañan,Sergent Francesc Amer,Señor Amodovar,Joseph Gravier,LlorençVives Joan Gamundi,Gabriel Paieres,Francesc Ródriguez,Pasqual Ribot i potser altres.
I ara, senyores i senyors,facem una breu aturada.Peguem per un moment una pinzellada a la parentela. Als germans,nebots,als renabots,als cosins germans,als fills de cosins de Maria Arbona Mir i de Maria Ferrer Arbona.
Per part de son pare Maria Ferrer tenia un germà Pere Francesc i dues germanes Joana Maria i Antònia.De l’existència d’aquests germanastres de la cofundadora del primitiu col-legi de la Puresa en tenim noves gràcies al Llibre de la Escrivania de la Reial Capbrevació que,sota el número 1096,es conserva a l’arxiu de l’Antic Regne de Mallorca i que,en data de 29 de juliol de 1802,senyala que comparaguéren a l’oficina de la Real Capbrevaciò:Pere Francesc,Juana María,Antonia y María Ferrer hermanos hijos de Jaime de la presente ciudad de Palma y mediante juramento declaran tener un poseer unas casas en la presente ciudad de Palma y parroquia de Santa Eulalia,las que posee como herederos ab intestato de su difunto padre”. Els esmentats Pere Francesc,Joana Maria i Antònia Ferrer pertyanyien a matrimonis anteriors.
Per part de la mare l’oncle,l’oncle Antoni Lluc Arboa Mir (el germà gran de Maria Arbona) havia casat dues vegades.La primera amb Catalina Ripoll Vicens i la segona amb Antònia Alberti Busquets.Un fill del primer matrimoni nomia Antoni Lluc Arbona Ripoll nasqué el darrer dia del 1775 o sigui que guanyava apenes de dos anys a la seva cosina Ferrer.L’oncle Pere Joan (Pere Joan Arbona Mir) estava ell també casat amb una Catalina Ripoill.Mori el 31 d’octubre de 1809, i deixà,entre altres,dos fills Pere Joan i Jaume.
En el començaments del segle XX,el 27 maig de 1905 va morir,als 81 anys,Jaume Antoni Arbona Mayol “escolà”, viduo de Catalina Reinès Mayol, descendent de Pere Joan Arbona Mir.
Sabem que,aquest home,feu testament en poder del notari Don Pere Alcover Maspons a Sóller dia 16 setembre de 1899.El seu fill Salvador,nascut el 27 abril 1852 i mort, als 67 anys dia 21 de maig de 1920.Estava casat amb Aina Alberti Arbona.També havia fet testament amb el mateix notari dia 30 novembre de 1908.Un altre fill que nom Jaume Antoni com el pare és nascut el dia de Sant Lluis Gonzaga (21 de juny de 1856.
Germà gran de Salvador i Jaume Antoni Arbona Reinés era, Pere Joan,nascut el 27 de febrer de 1850 .Fuster com els seus majors,el 29 de febrer de 1876 es casarà per primera vegada amb Catalina Vicens i Vicens fill deJordi i Maria de la familia de Can Xinet.Morta aquesta dona,el vespre de Santa Llucia d'aquell mateix any (12 de desembre) es casa una segona vegada,el 1 de maig de 1879 amb Margalida Alberti Escales,filla d'Antoni i Magdalena,la major de Cas Bufó.Havent enviudat altra volta dia 28 juny 1888 torna casar.se amb altra Margalida Alberti però Arbona per part de mare i filla d'Antoni i Maria de Can Llegat el 23 agost 1889.D'aquests tres matrimonis neixarien un infant a cada llit.Del primer llit neixi,el 23 de novembre 1876,la filla,Catalina Arbona Vicens,més coneguda per N'Escolana.Del segon,el primer al-lot,Jaume Antoni, neix el vespre de Sant Joan de 1888; i el fill petit, Antoni,ell fou fruit del tercer llit.Nasqué el dia de Sant Josep de 1893.
Pere Joan Arbona Reinés es tornaria casar una quarta vegada amb una dona vidua nomenada Catalina Vicens Mayol el marit de la qual es deia Guillem Mayol Ballester.Mori el 1927.Filles de Jaume Antoni Arbona Mayol i de Catalina Reinés i per tant germanes de Pere Joan,Salvador i Jaume Antoni foren Francisca,Catalina i Maria.Francisca,que casaria amb Bartomeu Mayol,nasqué el 18 d'octubre de 1848 (per tant abans de Pere Joan).Catalina,ella nasqué el dia de Nadal de 1858 i casaria amb Joan Mayol Ripoll - dit des Forn- el 18 d'octubre del 1891.Amb el seu homo emigraria a Rennes,a la Bretanya francesa on tenguéren un important negoci d'alimentació.Maria,la petita,visqué entre 1865 i 1906 i es casà amb Mestre Francesc Alberti Barceló de Can Cirerol que fou,una breu temporada,batle de Fornalutx en temps del General Primo de Rivera y Orbaneja.De totes aquestes persones hi ha descendents i, molts d’ells, segueixen convisquent entre nosaltres;on ,al igual que els seus padrins, segueixen gaudint del nostre apreci.
Ignor si, Maria Arbona Mir, deixà escrit cap mena de disposició abans de morir en 1834.Per contra el testament de Maria Ferrer Arbona, sa filla, el podem trobar a l'arxiu de l'Antic Regne de Mallorca consultant els protocols del notari Miquel Font i Muntaner als folis 678 a 679 v del llibre F1492/6151.La testadora després d'encomenar -com era usança el fer-ho la seva anima a Déu i expressar que volia la sepultassin amb e vestuari de la Purissima i posada en un bagul nou en el Cementiri rural de "esta ciudad" o sigui de Palma -la ciutat de Mallorca com la coneixem noltros mallorquins de socarel.Designa per marmessors del seu testament a Don Antoni Batle,Don Josep Serra i Don Joan Mir preveres dominics exclaustrats i Don Pere Josep Mir;però nomena a una dona - cosa no frequent aquell temps- a una amiga,a una senyora de bona casa Donya Maria Agnés Ribera Garau,filla dels Senyors Jaume Ribera i Ribera i Magdalena Garau Nicolau casats el 22 de setembre de l'any 1820.
Maria Ferrer deixa ben clar en aquest testament que satisfet quan quedi dit "y todas y cualesquiera deudas y obligaciones que el día de mi fallecimiento resulten contra mi" del que quedi dels seus bens "muebles y raíces,derechos,acciones y créditos,presentes y futuros" nomena "por mis herederas universales propietarias a todas las Colegialas del expresado “Colegio de la Pureza de María” mientras permanezcan como tales colegialas pues es mi intención y voluntad la conservación y comodidad del mismo colegio en favor del cual he dedicado todos mis desvelos desde su instalación".Maria Ferrer posava com condició que les germanes col-legiales pel motiu que fos deixassen d'esser tales col-legiales fossen apartades de la participació de l'herevatge i substituides per les que després podessin entrar en tal qualitat de col-legiales.I al mateix temps prou previsora del que podés eventualment succeïr aclareix que "la institución de heredero que llevo hecha se entenderá con la condición de que la Madre Rectora - com podeu comprovar la terminologia de Madre referida al Col-legi aquest de la Puresa és ben anterior a l'època de la seva il-lustre successora la avui Venerable Gaietana Alberta Gimenez Adrover- que sea del mismo Colegio haya de administrar mis bienes invirtiendo su producto en provecho y enseñanza del mismo colegio" i afegeix que en el cas que aquest tancàs oferia la casa que té a Valldemossa per hospedatge de les dites col-legiales i dedicació de l'ensenyament i instrucció de les nines i que quan hagi morta la darrera de totes elles,es vénin tots els seus bens invertint el producte de la venda en obra pia a la seva intenció en primer terme i a disposició dels administradors.Per a tal designa obviament als marmessors testamentaris i si ells també haguessen passat a l'altra vida,els remplaça per el Senyor Canonge Penintencier de la Seu,el Senyor Rector de la Parroquia de Santa Eulalia de la que ella i tot el Reial Col-legi de la Puresa de Maria són feligresos aixi com el degà de l'Obreria de la mateixa parroquia ciutadana. Donen testimoni,del testament de Maria Ferrer Arbona,a més del senyor notari,el nom i llinatges dels germans Don Francesc i Don Bartomeu Llabrés i el de José Izquierdo.Donat la perdua de vista de la testadora,Don Francesc Llabrés signarà per ella i davant ella i amb permis del senyor notari el testament.
Un any i busques després d'otorgar-se aquest testament,i vivint encara la testadora,el 22 de setembre de 1861,mor la seva amiga i companya de professió i de col-legi,la senyora Maria Agnés de Ribera i Nicolau vidua del Senyor Gabriel Cabanellas;l'únic personatge femeni dels cinc marmessors assenyalats en la darrera disposició testamentaria de Maria Ferrer.
De l'antiga familia Ribera, antics patrons de pesca establerts segles enrera a la parroquia de Santa Creu i ennoblida una les seves branques principales - que havia adquirit la finca de Biniaraix “Son Ignaci “ coneguda al dia d'avui per Can Ribera - Maria Agnés havia siguda designada,en data del 13 de gener de 1860 auxiliar de la Rectora del "Col-legi de la Puresa",Maria Ferrer,amb poders executius semblants als de la rectora titolar,pel bisbe de l'època Ilm Doctor Don Miquel Salvà i Munar.El bisbe Salvà basava la seva decisió en l'avençada edat (82) de Maria Ferrer:”Espero de la rectitud de V que acceptará este encargo,llenando asi mis deseos y esperanzas” deia el prelat llucmajorer.
La setmana anterior d'aquesta mort (la de l'Auxiliar Ribera) havia tengut lloc un esdeveniment social un tant important per a la societat politica de la societat civil,militar i fins i tot religiosa de la Mallorca d'aquell temps.Ens referim a la visita que feu a la nostra illa la Reina Isabel II,la filla i successora de Ferran VII -el rei que havia donat titol de Reial Col-legi a la Puresa i permis per enterrar-hi la rectora i les col-legiales -acompanyada del seu espós el Rei consort Francesc d'Assis de Borbó i del princep de Girona i d'Asturies,el futur Alfons XII ( sisè del mateix nom en la cronologia dels Alfonsos de la Corona d'Aragó i filant prim primer Alfons rei de Mallorca).Per obsequiar a la Senyora Reina,el col-legi de Maria Ferrer i d'Agnés de Ribera havia adquirit dos mocadors de fil de seda,brodats amb una singular mestria,resultant tota una obra d'art.Maria Agnés Ribera Garau fou la qui havia comprat la tela,la qual hauria costat a l'entorn d'unes cent seixanta pessestes d'aquell temps.El col-legi,a més oferi per la mateixa avinentesa a Les Seves Reials Majestats,un roser molt ben treballat amb un cossiol fet de mariscs i tot aix presentat damunt un palangana d'argent.
Quasi cinc anys després d'haver fet aquest darrer i ultim testament,el 5 de març de 1865,als 87 anys- com ja he dit abans- entregà l'anima a Son Creador,Maria Ferrer Arbona -cofundadora amb la seva mare del Col-legi de la Puresa el 1809.Mori amb una fama de santa que opin els mallorquins i principalment,els fornalutxencs,no hem després sabut valorar i treure benefici per a lloança de la nostra estimada roqueta.
En vida seva es conta que li foren atribuides a la nostra paisana unes quantes accions miraculoses.Permeteu-me us faci un insis per dir-vos que de la mateixa manera que els municipis de Valldemossa.Sancelles i Petra poden,els seus creients católics,rendir culte públic a Santa Catalina Thomas i Gallard,a la Beata Francina Aina dels Dolors de Maria Cirer Carbonell “Xiroia”o al Beat Juniper Serra i els de Pollença,Artà,Campos del Port,Costix i Sóller em rendeixen de privat a Madre Alberta,Mossen Miquel Costa Llobera,Sebastià Gili,Sebastiana Lladó Sala (més coneguda per Sor Maria Rafela com fundadora de les Missioneres dels Sagrats Cors de Jesus i Maria) que per cert,crec fou alumne de “La Puresa” l'any 1844,a Margalida Amengual Campaner “Cativa” o a Francisca Alcover Morell de Can Perus;bé podrien,els creients católics del nostre benvolgut poblet de Fornalutx revendicar "la santetat" de Na Maria de Ca S'Escolà,la Serventa de Déu, Maria Ferrer i Arbona,cofundadora del primitiu "Col-legi de la Puresa" de Ciutat i la seva Rectora entre els anys 1824 i 1865.La veritat,no crec que això pugui molestar ningu.Tot el contrari.Baldement que,en el testament, hagués manifestat voler ser enterrada al cementiri rural,les seves companyes no consentiren,de cap de les maneres,fos treta de casa. Conten que,per espai de tres dies,la tengéren amagada a un soterrani davall taulons perquè no la trobassin i l'enterraren a la boveda del Col-legi.D'aqui poc després, les despulles d'ella i de Maria Arbona Mir. sa mare, foren duites a un ninxo prop de la Sacristia fins als dies de la Segona República d'Espanya on són traslladades -després de descobrir-se l'antic cementiri i cavar el repla que hi ha entre la Capella del Cor de Jesus i l'escala que puja al Cor. el 2 de setembre de 1931 just davall l'indret on abans tenia l'habitació la donada.
La questió,aquesta,de la sepultura de Maria Ferrer en el Col-legi de la Puresa donaria lloc a un intercanvi de missatges i cartes entre el batle constitucional de Ciutat, Miquel Estade i Sabater(descendent d'una branca dels Estades de la Casanova residenta a Deià que el segle XVIII passà a residir a Ciutat i avantpassat dels actuals metges ciutadans don Miquel i Don Josep Estades Coll) i el governador civil de la provincia:
“Ha llegado a mi noticia (sic) que Doña María Ferrer Directora del colegio de educandas de la Pureza situada en la calle de la Pureza,falleció el día 3 (sic) ha sido enterrada dentro del edificio del ante dicho colegio yo ignoro si aquel estableciniento de educación civica tiene ningun un privilegio especial par poderse de eximirse de ser coducidas al cementerio rural ttodolos cadaveres de las persones que en el fallecieren;he suspendido todo procedimiemnto y he resuelto consultar V.S como mi imediato predecesor cual la conducta que yo deba seguir-” deia el batle Miquel Estade Sabater,dia 10 de març d'aquell any 1865; a lo que l'endemà responia la primera autoritat de la provincia:
“En vista de la consulta de V-S,de ayer con motivo de haberse dado sepultura al cadaver de Doña María Ferrer -y no constando en este Gobierno que se haya expedido autorización alguna para que tal suceda en aquel establecimiento al que por otra parte no puede referirse la Real Orden de 10 de mayo de 1818 ni la Real Orden de 30 de Octubre de 1835 puesto que tratan ambas de religiosos profesos a quienes exclusivamente se ha concedido la gracia de ser enterrados ...dentro de su misma clausura o convento;he dispuesto nombre V.S una comisión facultativa que le acompañe inmediatamente a inspeccionar el sitio donde se depositó el cadáver”. Responia.l’endemà la primera autoritat provincial.
Sanitat per la seva banda comunicava a Rosa Guasp la nova rectora de “La Puresa” dia 15:
“Para dar cumplimiento a unas diligencias que de orden del Señor Gobernador estoy instruyendorelativamente a haberse enterrado dentro del edificio de este colegio el cadáver de Doña María Ferrer directora que fue del mismo,se sirva Vd exibirme el permiso en virtud del que se ha praticado tal entierro”.
El dia 25 del mateix mes,el batle de Ciutat enviava al Gobernador una copia de la Cèdula de Ferran VII que la Rectora Guasp li havia fet arribar per conducta del Rector de la parroquia de Santa Eulalia:
“En 22 de marzo me ha entregado Don Bartolomé Castell Presbitero y Cura de Santa Eulalia una Real Cedula de Privilegio expedida por el Rey Don Fernado 7 (sic) en Madrid a 4 de febrero (sic) de 1829 para poder enterrarlas personas que en el mismo se indican en una bóveda existente en el interior del colegio”.
El 20 de juliol del mateix any - dia de Santa Margalida - el batle de Ciutat traslladava a la Senyora Rectora de “La Puresa” (càrrec assumit,en aquest moment,per Margalida Aina Fiol Mascaró
“Considerando que a la Real Carta de 4 de febrero de 1829 recayó posteriormente el Real Decreto de 30 de octubre de 1835 a cuya primera regla ordena que
”Acato y venero como cumpe la más humilde de sus súbditas esta providencia pero me reservo el derecho de acudir a M.Iltre Señor Gobernador de esta provincia que la ha dictado,rogándole me asisten poderosas razones en fundar mi solicitud.
Practicats.posteriorments,uns quants desenterramentsn i enterraments dels ossos de les nostres paisanes,l'any 1977 -passada ja les èpoques de monarquia,primera dictadura,república, guerra civil i fins i tot el govern del General Franco (eixit d'aquesta mateixa guerra incivil),les restes de Maria Arbona i de Maria Ferrer foren depositades a la capella de la Casa Mare de “La Puresa” no gaire enfora del lloc que guarda les de Madre Alberta,la seva repetesc il-lustre i ben digna successora.
I etcetera,etcetera.Moltes més coses ,certament, haurem oblidades de contar sobre aquestes dues paisanes nostres.Abans de posar el darrer punt vull demanar una cosa a les autoritats compatentes d'aquest benvolgut municipi, independentment de la bandera a la que serveix i del color ideològic dels membres del nostre consistori.Per descomptat no li demanaré al batle de Fornalutx que canonitzi ni, tan sols me, beatifiqui a Maria Ferrer, ja que això no és competencia seva como no és,fins i tot,de Don Miquel Deyà i Deyà,el rector de la nostra església on,aquesta senyora i sa mare, foren fetes cristianes,católiques,apostóliques i romanes perquè aquesta era la fe que professaven i reberen dels seus majors.El que sí està en les mans de l'ajuntament de Fornalutx - No importa aquest sigui blanc.negre,blau o vermell- és iniciar, i després enllestir, el procés cap al reconeixement d'aquestes dues fornalutxenques,Maria Arbona Mir (1756-1824) i Maria Ferrer Arbona (1776-1865), com a Filles Il-lustres o almenys Altament Distingides.Tinc l'intim convenciment de no demanar cap impossible sino quelcom de raonable,just i assenyat.
Amb quin pret me permet demanar-ho? Doncs el dret d’esser qui sóc i de venir d’on jo venc.El dret que me donen cinquanta-anys de convivencia amb la terra dels avis,complits el passat 23 d’abril festa de Sant Jordi (patró de Catalunya i d'Anglaterra com també de la Cavalleria cristiana),aixi com d'haver col-laborat, poc o molt, amb la premsa escrita de la valll que ens aixepluga.
Aquest dret no el me fan perdre la meva presència a un programa televisiu intrascendent - a la vegada que polèmic per a cervellets afamats de morbositat malsana- d’un determinat canal.I molt manco la mala llet,la mala bava,dels qui,apart raons d’edat,en saben ben poc històricament del que passà,aquí, politcament trenta anys enrera;pretenen,ara,donar lliçons d’ètica democrática; i a més - no satisfets de presentar-me,davant les senyores que me puguin interesar i atreure,com un eixelabrat i envelliit palpanines- covardament han d’amagar-se,rera l’anonimat incontrolat,i permisiu, de l’internet per desqualificar.me mitjançant la maldicencia per no dir la calumnia.
Maria Arbona i Maria Ferrer foren unes avençades pel seu temps i ho donaren tot a la professió que exercien.L'obra que elles ajudaren,al Bisbe Nadal,a fer nèixer i que la Madre Alberta més tard puliria és una obra avui ben arrelada i respetada no sols a Mallorca sino a altres indrets de la terra.I si aquesta circumstancia resultés poc convincenta la qualitat i pulcritut artesanal dels seus treballs manuals,dels seus brodats coneguts per tot el món,són per ells mateixos mèrits bastants per donar curs a aquesta justa suplica de declarar aquestes dues dones- com he dit - Filles Il-.lustres del poble on nasquéren:
Fornalutx.Honren el poble.Honren els descendents dels seus familiars que aquí deixaren.Ens honren a tots nosaltres.
Abans de donar.vos les gràcies obligades per haver vengut,ho vull fer a la "Congregació de Religioses de la Puresa" de Ciutat i,especialment, a Madre Maria Ignasia Lladó,filla de l'il-lustre historiador Don Jaume Lladó Ferragut acs que.quan la meva visita, mesos enrera, a la casa del carrer de can clapers,avui carrer de la puresa,me donà tota mena de facilitats per visitar i per investigar les dades que necessitava per aquest treball que tenia intencions oferir.vos i que ara vos he ofert.
I ara sí.Gràcies per la vostra assistència aquí.Gràcies a l’Agrupació cultural Furn al-lugg i a Miquel Adrover Sastre,el seu president, per convidar-me.Gràcies al nostre ajuntament per cedir la Sala Magna dels plenaris com lloc de la conferència.Assegut a aquesta cadira m’estic recordant que el meu senyor avi,el meu besavi i el meu rebasavi ocuparen el seient de la batlia com també, fa quaranta.set anys, l’ocupava un altre familiar. I com m’hauria agradat poder-me dedicar al servei politic del municipi -seguint l'exemple dels meus majors- de no haver-hi intervengut els entrebancs i les "recomanacions" gens ni mica encoratjadores del meu propi entorn familiar.Gràcies,a tots i a totes,per haver.me escoltat.Esper no haver fet retxes dintre l'aigua ni parlat al desert.
El que ara faceu o decidigueu fer tots quans pugueu tenir competencia per fer o decidir és exclusivament cosa vostra.No oblideu,estimats compatriotes -fornalutxencs i fornalutxenques,que qualsevol poble,per menut que sia,que honra el qui l'han honrat, no fa tort a ningu;però el qui no els honra,o no vol honrar-los,a més de donar mal exemple es fa tort a ell mateix.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)