ANTONI MAYOL ARBONA Xoroi 1758-- 1848 EL PRIMER BATLE DE FORNALUTX

ANTONI MAYOL I ARBONA de CAN XOROI
PRIMER BATLE DEL MUNICIPI DE FORNALUTX L’ANY 1812
Conferència pronunciada, el 15 de febrer de 2002, per Joan Antoni Estades de Moncaira
i Bisbal, a la Sala Magna de les Cases de la Vila de Fornalutx - carrer Vicari Solivellas 1
Amigues (¿?) Amics.Jo diria.més bé,coneguts i conegudes.Estimats compatriotes del molt estimat i car poble de Fornalutx.
“Amor,odi,enveja.Tot acaba.Disfrutem de la vida amb la companya (o company) benvolgut cada dia de la passatgera existència que Déu mos ha donat sota el Sol. No hi ha déu (en minúscula) sino Ell (en majuscula). A Ell dur o porta l’esdevenir. (Paraules tretes del Llibre de l’Eclesiastés i de l’Alcorà versicles sisè i novè del primer i sura quaranta del segon).
A les acaballes del regnat de Ferran VI - el tercer monarca de la Casa de Borbó nascut precisament el 23 de setembre de 1713 a Madrid -aquí a Fornalutx neixerà,el 23 de setembre de 1758,Antoni Mayol i Arbona.Es el segon dels infants i el primer baró del Senyor Jaume de la familia antiga i senyorial dels Mayol de Bàlitx ( per part paterna) i Ponç-Pati per part materna) i de la fornalutxenca Maria Arbona i Busquets de Puigderros filla i hereva de l’Honor Jordi Arbona (Xoroi) i de la Senyora Isabel Busquets de Puigderros. Aquesta darrera eixida d’una branca de familia de vella i quasi desaperaguda noblesa illenca).
Els Arbona Xoroi , poseeïdors de la finca “Sa Domenega”, que encara perteneix a la mateixa familia,eren descendents dels Arbona del Raig ;que, el dia de Sant Joan del 1421, adquiriren l ‘Alqueria de Monnàber de Macià Enselms tutor del Púbil Nicolau Serra fill i hereu de Mateu Serra ciutadà ded Mallorca.
A la Cabrevació de l’any 1668,dos anys després de morir llur pare nomenat també Jordi Arbona, llegim: “ Els Honors Jordi i Vicenç Arbona fills de l’Honor Jordi Arbona dit de la Cabana germans denuncien tenir i posseïr un olivar dit La Domenega en el lloc de Fornalutx”.
El Jordi Arbona, pare,era fill d’Antoni Joan Arbona senyor de les terres de Monnàber-espòs de Catalina Vicens - que mori pel gener de 1618 i que havia fet testament,el 12 de desembre de 1617, davant el notari Pere Mayol. Germà major d’aquest Jordi era Joan Arbona i Vicens casat primer amb Antonina Custurer i Garriga i després amb Magdalena Busquets de Puigderros,l’escut familiar de laqual podem encara veure i contemplar,al dia d’avui,damunt el portal i a les dues columnes de la clastra d’aquest edfifici on ara ens trobam.
Joan Arbona i Vicens seria el darrer baró de la branca dels Arbones de Monnàber i només deixà dues nines del seu primer matrimoni : Florentina casada amb Miquel Trobat ,de la Vila d’Inca,que mori sense descendència i Maria, esposa d’Onofre Penya de Son Sales, que entrà en possessió dels bens de Monnàber quan mori la germana major .
El germà petit, Jordi, ell en 1619 es casava amb Elisabeth Canals la mare de Jordi Arbona Canals i viduo,el febrer de 1627, torna a casar-se el 1630 amb Joana Mayol Reinés de qui neixerà Vicenç Arbona Mayol. Daquest darrer era descendenta una rebesavia meva Maria Arbona Mayol, muller de Joan Solivellas Mestre,morta a la finca de Son Llobera de Lluc el 26 de novembre de 1894 i mare del sacerdot Guillem Solivellas Arbona (Lluc 6 de febrer de 1869-Fornalutx 31 de gener de 1950) que té dedicat . a nom de “Vicari Solivellas”, el carrer on ell vivia i i on ara mos trobam en aquest moment Recordarem que Jordi Arbona Canals mori el 1666 i que estava casat amb Francisca Busquets,
Antoni Mayol Arboma tendrà altres germans i germanes apart de la major Isabel, nascuda el 1755. Seran aquests: Jordi nascut el dia de Sant Esteve de 1762 i casat amb Joana Aina Alberti i Alberti de la familia de Es Poador, Jaume o Pere Jaume,nascut el dia de Santa Margalida de 1765,que seria eclesiàstic i Margalida nascuda el 9 de març de 1770.
Quan, Antóni Mayol Arbona, aterrà sobre aquesta vall de llàgrimes que és la planeta terra ,Fornalutx formava part,encara que certment important de la vila i del terme municipal de Sóller.Fornalutx és no obstant només un llogaret i Antoni Mayol Arbona forma part d’una de les families més honorables del lloc:d’aquestes families benestants que solien esser triades per a excercir càrrecs notoris tant en l’administració civil i judicial del municipi (el 1713 un Toni Joan Arbona era batle reial de Sóller) i sobretot en la administració del Consell de l’església.Entre aquests darrers cárrecs, o bé un tant units a ells - la familia d’Antoni Mayol Arbona de Can Xoroi tendrà cura,fins els nostres dies ,de l’Obreria del Nom de Jesús.
Neix,Antoni Mayol Arbona,a una època on l’analfabetisme ronda el 100% entre les dones i el 95 i 96 % entre els homes.Són ben pocs,llevats de capellans,escrivents i lletrats,els qui saben posar el seu nom i llinatge a un paper.El nostre personatge es troba entre el nombre d’aquests darrers; la qual cosa tenim comprovada a una escriptura de la notaria de Joan Baptista Marquès (menor) en la que fa un apoderament, entre altres, al seu nebot Jordi Arbona Alberti.
En aquest document, redactat,obviament en llengua castellana de puny i lletra,s’hi pot llegir la signatura d’ “Antoni Mayol y Arbona” (Antoni i no Antonio.Ara això sí “y “ i no “i” puix la llatina com conjunció copulativa és cosa de la reforma ortogràfica de 1907.La reforma de Pompeu Fabra com es sap)
Ara, si jo exeptuu,aquest fet o circumstància de la signatura de puny i lletra propia, no podria dir-vos, amb tota certesa si aquest senyor tenia,o no tenia, estudis, No obstant m’imaginaré que, essent fill de casa bona i mitjanament acabdalada i amb oncles a l’avior paterna ( com Simó Mayol de Bàlitx Ponç-Pati ,1743-1797, que surt a l’ "Alistamiento Noble de Mallorca del Año 1762) que eren capellans, ( No oblidem que els capellans en aquell temps principalment en sabien de lletra per ells i per a salar), Antoni Mayol Arbona,el fill gran de Jaume Mayol de Bàlitx sabia cualque coseta més que no posar unicament el seu nom i el seu cognom.
La naixença, el 1758, del qui havia d’esser cinquanta-quatre anys després,el primer batle d’un Fornalutx constituit en municipi independitzat i separat del de Sóller ,coïncideix amb la naixença del que serà a França polític i cap revolucionari Maximilien Robespierre ( Arras 1758.Paris 1794).També ella coincidirà aquí a Mallorca amb la darrera i tardana “Junta General de la Part Forana”.A que a aquesta mateixa junta, o a una de molt consemblant,un oncle d’Antoni Mayol,el Senyor de Bàlitx d’Amunt ,Antoni Mayol i Ponç-Pati (1728-1800) era inseculat, juntament amb altres sèt senyors o prohoms per al càrrec de Sindic Forà del Partit de la Muntanya; denominació que aleshores devia tenir el que avui en dia coneixem com la Zona de Tramontana.
L’honor Antoni Mayol i Arbona, de Can Xoroi, fou contemporani dels regnats de Carles III gernanastre i sucesor de Ferran VI, del seu fill Carles IV, del seu nét Ferran VII i de la seva renéta Isabel II pel que fa a casa nostra; i dels de Lluis XV,Lluis XVI ,la Revolució de 1789, Napoleó I Bonapart,Lluis XVIII,Carles X i Lluis Felip I d’ Orleáns pel que atany al veï païs de la França.
Es cosa sabuda que l’any 1808 a l’estat espanyol hi regnava un monarca bon pitot però versátil i inepte, Carles de Borbó i Saxònia, el qual deixava cosir i tallar el bacallà als seus primers ministres: Floridablanca,Comte d’Aranda i especialment Manuel Godoy a qui donà l’inusual titol nobiliari de “ Princep “. El Principe de la Paz”.D’aquest darrer - de Godoy - contaven que era l’amant de l’esposa del Rei, la Reina Maria Lluisa de Borbó-Parma i que converti el Regne de les Espanyes en un negociet de bon rendiment per a donar gust i esplai als seus amics,coil-laboradors i parents.Política corrupta de nepotisme que seguien amb escreix més corretgit i augmentat no pocs dels seus ministres o secretaris d’estat com, per exemple, el d’Hisenda Miquel Gaetà Soler i Rabassa que era mallorqui. També el 1808 ,el rei i la reina estaven barallats amb el seu fill i hereu Ferran de Borbó i Borbó-Parma, el futur Ferran VII.
El Princep de Girona i d’Asturies demostraria esser, tant o més, inepte que el seu pare;però més fals i mal lletat que el progenitor.
Adversari de Godoy qui li feia nosa,donà suport a un esvalot conegut com “ El Motín de Aranjuez”que acabà en l’abdicació de Carles IV a favor del seu sucesor el dia de Sant Josep de l’esmentat 1808 . Mentretant, el General corsa,Napoleó Bonapart (Ajaccio 15 d’agost de 1769 Illa de Santa Helena 5 de maig de 1821) - descendent, diuen alguns de mallorquins del segle XV - autoproclamat quatre anys enrera emperador de la França burguesa,hereva d’aquella sagnant revolució que havia tallat,el gener de 1793,el coll al Rei Lluis XVI parent ben apropat dels nostres reis. (El borbó francès i el borbó espanyol eren cosins a la tercera generació essent el primer un nebot segon del nostre Carles IV) .
Aixi doncs,mentretant el general corsa, esdevingut emperador, havia decidit intervenir en les questions politiques dels seus veïnats entre els quals havia els de la Corona Espanyola. Sense pensar-ho gaire temps,feu entrar pels Pirineus les seves tropes sota el comandament del seu fidel amic i cunyat el General Joachim Murat (1767-1815) amparat amb un tractat d’al-liança i amistat i amb l’ excusa de venir a posar aquí un poc d’ ordre i de pau. Però qui diantre li havia demanat el seu parer ! La vertadera intenció del dictador francès ,ara bé, era que, si els predecessors - els capets borbons havien regnat mil anys damunt la França i un d’ells havia vengut a regnar a Madrid quan mori sense fills Carles II de la Casa d’Habsburg- perquè no podia la seva familia ,la familia Bonapart,venir també a Madrid i regnar-hi.
Dit i fet.Amb el païs mitjanament ocupat me convoca a Bayona (en territori basc d’administració política gavatxa) al nou monarca espanyol i al seu pare;obligant que el primer tornàs la corona al segon i a que aquest darrer tornàs abdicar però aquesta vegada a favor de qui essent amo i senyor de la França creia esser-ho de la resta d’Europa. Era el 6 de maig d’ aquell 1808 quan Napoleó nomenava per a rei de les Espanyes al seu germà major Josep (Cort 1768-Florencia 1844) fins aleshores rei de Napols, territori de la peninsula italiana també ocupat pels exèrcits napoleónics i del que passaría a esser rei-titella l’esmentat General Murat,Gran Duc de Berg., casat amb una Bonapart. La princesa napoleónica Maria Adela Carolina Bonapart (Ajacció 1782-Florencia 1839)
Aquests esdeveniments,juntament amb l’ alçament patrtiotic de Madrid del dia dos d’aquell mateix mes de maig cantat, èpicament, per Nicasio Gallego ( “ Noche, lóbrega noche - del miserable que esquivando profundas penas - en silencio gime - No desdeñes mi voz,letal beleño”.) inicia el periode conegut, a terres de parla castellana, amb el nom de “Guerra de la Independencia” i. a les de la nostra parla, com “la Guerra del francès” Es l’hora del trist concert entre la campana i el
Però, per favor, retornem un poquet al nostre biografiat Antoni Mayol Arbona.El gener de 1803 son pare, Jaume Mayol de Bàlitx ,declarava posseïr a Fornalutx un olivar dit “El Palau de la Gata” veïnat de Francesc Ensenyat alies Canonet, de Pere Coll, de Miquel Castanyer i de Jaume Bisbal alies Pareta aixi com un altre que li deien “Les Moncades” i que era veïnat de l’olivar de Ramon Frontera. Per aquell mateix entremig un tal Bartomeu Arbona - de malnom Moreu - fill de Bartomeu manifestava tenir i posseïr casa i corralet en el paratge de la Creveta del Mirador lindant amb cases de Florentina Llobera, amb carrer públic, amb placeta de Josep Colom alies Mesqui i amb camí de l’Olivaret. Descendent o almanco familiar, d’aquest Bartomeu Arbona, era el forner Antoni Arbona Colom (1828-1892) qui vivia, precisament, a una casa del Mirador de Sa Creveta que hi ha enfront de l’esplanada de l’església,veïnat de Can Xandre i la vidua del qual Maria Barceló Colom,morta a avençada edat el 16 de gener de 1922,coneguéren mon pare i ma mare al Cel siguin tots ells. D’Antoni Arbona Colom i de Maria Barceló Consti que són rebesnéts dues persones aquí presentes en aquesta sala i audiència: el batle actual d’aquesta vila Salvador Sastre Umbert ;qui dilluns passat, dia 11, compli quaranta-vuit anys - ( Que en pogueu complir quaranta i pico més Senyor Batle ¡) i el regidor, de l’oposió actual, Joan Alberti Sastre.
Vos he dit que, la familia d’Antoni Mayol Arbona, era una familia benestant i que per part de sa mare, na Maria Arbona i Busquets de Puigderros, de Can Xoroi,descendia dls Arbones que posseïen “Monnàber”.També vos puc afegir que l’Antoni Joan Arbona, pare de Jordi Arbona i Vicens de qui era descendenta la mare d’Antoni Mayol Arbona, també era el pare de Gabriel i Pere Arbona i Vicens de qui procedeixen les branques dels Arbona del Clot i potser algunes altres no ben determinades. Igualment puc afegir que Antoni Joan Arbona, en el expressat testament seu de l’any 1617, me deixa cinc” lliures a una filla de Miquel Rul-lan alies Mandilègo per amor de Déu i en contemplació de son matrimoni”
La Història dels Arbones fornalutxencs - un dels llinatges més emblemàtics del poble - és una història feta de lluites constants i de molta de feina.No dormien damunt la palla ells!
L’any 1666 - el mateix que havia de morir Jordi Arbona Canals - una dona de trenta-cinc anys - vidua d’un Joan Arbona ,mare d’un alo-lot de vint anys,Joan, i de dues minyones - denunciava al Batle Reial de Sóller ( Era de Sóller obviament donat que la independencia municpalistica tardaria més de cent anys en arribar) Joan Frontera que :”uns individuos Pere Francesc Vicens,el seu fill Damià i Tomeu Fontanet havien anat a casa seva,al carrer del Pujol, amb l’excusa de trobar-hi un tal Miquel que era bandejat de l’Ordre i de la Llei i després d’haver forçat les portes li haurien pegat a ella, unes quantes garrotades amb una escopeta.
Pel seu temperament tossut i reservat, els nostres Arbones, han fet honor al castell d’argent i al lliri d’or d’amunt un camper d’atzur del seu escut heraldic.
No ens desviem de la questió i reprenguem el fil per tal d’enlleçar-lo millor amb la que interessa d’Antoni Mayol Arbona.
Durant els quatre anys que durà la guerra contra els invasors francesos s’estrevingué que Catalunya,l’any 1810,fou pura i simplement anexionada a França, Mallorca no fou mai ocupada per les tropes del Bonapart;però,Mallorca, tenia un capità general qui a la vegada era President de la Reial Audiencia - el Tinent General Antoine Malet marquès de Couvigny - el qual era ,ell, francès. Ara bé, Malet,era un francès que havia hagut de fugir de França per mor de la Revolució i de la caiguda de la monarquia borbònica. Al “ nostre capità general” no li feia gaire gràcia “la folie des grandeurs” de l’ “emperador d’Ajaccio”; que segurament devia,ell,considerar com un simple usurpador de la corona i del trono del seu païs.
Mallorca,doncs, a l’època de la Guerra del francès, pot considerar-se com un “territori alliberat” de l’opressió estrangera (francesa). Les autoritats “mallorquines” no reconeixen per Rei de les Espanyes al titella de JosepI sino a Ferran VII;qui, presoner al Castell de Valencia, envia missatges de felicitació i enhorabones al seu carceler com “el más humilde súbdito de Su Majestad Imperial y Real cuya Augusta Frente corona la Providencia”.A Mallorca venen a refugiar-se eclesiàstics,politics i funcionaris que fugen del Bonapart a qui no estan disposats a fer capades i reverencies. Aquests refugiats, per cert,contribuiràn molt a la dominació politica castellana de la nostra roqueta.
I arribam a l’any 1812.Aquell any a Cadix - una ciutat d’Adalusia que tampoc reconeixia per Rei al germà de l’ “Emperador” - s’hi votà i aprovà, en Corts Generals, una constitució que el dia de Sant Josep(19 de març) era promulgada per la Regència en nom de l’absent i captiu Ferran VII.
L’article 310 d’aquesta constitució deia que :”Se pondrá Ayuntamiento en los pueblos que no lo tengan y en que convenga le haya, no pudiendo dejar haberle en los que por sí o con su comarca lleguen a mil almas y también se les señalará termino correspondiente”.
A consequència d’aquest article, el dia de Tots Sants - Primer de Novembre de 1812 - les poblacions de Banyalbufar,Búger,Capdepera,Costix,Fornalutx,Lloseta,Santa Eugenia i Son Servera es transformaven en municipis independents i seperats dels ajuntaments dels que fins llavores havien depengut. Era batle ja constitucional de Sóller,Joan Castanyer,i rector de la parroquia major de Sant Bartomeu el prevere deianenc Mossen Pere Gamundi Penya.Aquell dia fou proclamat batle del nou municipi de Fornalutx Antoni Mayol Arbona, de Can Xoroi, propietari, molt possiblement, de les cases i terres d’aquesta familia.El dia abans,Antoni Mayol Arbona,havia jurat el càrrec davall la porxada de l’església en mans del vicari, el Doctor en Sagrades Escriptures Antoni Estades de Moncaira i Ripoll germà del meu cinquè avi i de la Senyora de Bàlitx d’ Amunt, Caterina Estades de Moncaira Ripoll (1730-1823) tia polítca del primer batle fornalutxenc.
Quines raons hi havia perquè fos proclamat batle Antoni “Xoroi”? No les sé amb exactitut,però posaria la mà al foc que,apart potser esser un fornalutxenc que ocupava talvolta ja un seient a les Cases de la Vila de Sóller,Antoni Mayol Arbona tenia una relació cordial a més d’amistosa amb el Senyor Vicari .Antoni Estades de Moncaira Ripoll era molt amic del Bisbe d’aleshores; un solleric,Bernat Nadal Crespi, fill d’un moliner de Bunyola, que sembla xerrava vuit llengues i que tengué una participació destacada a les Corts “Constituents” reunides a Cádiz.Una participació potser no tant destacada com la que ens vol fer engolir cualque historiador nostre “entusiasta” - presentant- lo, al nostre Bisbe Nadal com el President de les tals Corts Generals o sigui el que va ésser no fa gaire anys enrera el misser Felix Pons Irazazabal en el segon i successius governs espanyols del socialista Felipe Gonzalez Marquez - la qual no és exactament aixi. Però tampoc és la participació un tant folclòrica per no dir-vos inexistent de la Historia “oficial” d’Espanya. Aquesta història d’Espanya que tengué el seu màxim esplandor sota el govern dictatorial del General Franco però que també fou la història de les èpoques anteriors tant republicanes com monarquiques. Història que a l’hora d’ara ens voldria tornar empassolar l’Excel-lentissima Senyora Ministre d’Educació i Cultura, Pilar del Castillo.
El Bisbe Nadal i el Vicari de Fornalutx Antoni Estades de Moncaira eren dos grans entusiastes propagandistes de la “Sociedad Económica de Amigos del País” implantada ,aquí a Mallorca a imitació d’altres que hi havia a la peninsula,l’any 1778 quan Toni Xoroi tenia vint anys.Molt probablement el senyor vicari ( l’onclo Toni) degué enganxar al seu feligrés i conveï ,Antoni Mayol Arbona,en aquest grup d’ “amics” de l’esmentada “Sociedad”.
Vuit dies després d’instaurat el nou municipi i el nou ajuntament, hi hagué una junta o reunió presidida per Antoni Mayol per tal de reclamar al de Sóller la divisió del cadastre. Ens consta,per altra banda,una reunió el 7 de setembre seguent entre els batles de Sóller, Joan Castanyer, i el de Fornalutx Antoni Mayol. A ella assistiren altres membres de les dues corporacions com Llorenç Bauçà i el Sindic Jeroni Frontera per la part sollerica i Pere Antoni Mayol i el Sindic Antoni Busquets . quasi segurament Busquets de Puigderros i Borràs - per la part fornalutxenca.
Tenc a senyalar que, la Constitució espanyola de Cádiz de 1812,seria jurada solemnement, a Mallorca, el 21 d’agost d’aquell any i conforma aquella carta magna, que introduia a casa nostra els principis de la divisió de poders executius, legislatius i judicials, el Capità General Malet deixava la Presidencia de la Reial Audiencia. El 31 d’octubre - o sigui el dia que el nostre Toni Mayol havia jurat el càrrec de batle a Fornalutx - el cavaller de Malta Antoni Desbrull i Boig d’Arenys (1745-1827) era investit Cap politic de les Balears;denominació que molt més endavant havia d’esser substituida per la de Gobernador Civil que ha durat fins fa poc.
Antoni Mayol i Arbona, de Can Xoroi, exercirà el càrrec de batle per espai d’un dos anys puix,quan retornat - a comptar del maig deb 1814 - a Madrid,el rei Ferran VII, aquest havent abolit la Constitució ,la nostra vila ha de perdre tal condició i passar a dependir novament de l’antiga matriu; el seient de la batlia és ocupat pel seu sucesor Lluc Bisbal de la familia dels Bisbal-Pareta avui dia extingits en la seva branca major.
Nascut en els inicis del pontificat de la Rosa d’Umbria i veient passar pausadament els de l’Onso corredor,del pelegri apostólic, de l’aliga rapacera,del ca i la serp, de l’home religiós, de Balnes a Estrunia fins a arribar poc després del de la Creu dintre la Creu -que senyalen les profecies de l’irlandés Sant Malequies, Antoni Mayol Arbona visqué vuitanta-nou anys,quatre mesos i quinze dies .Fou aquí, en el seu poble i en la casa seva.quan, el 8 de febrer de 1848 entregà son ànima al Suprem Creador. A Espanya hi havia hagut quatre reis i una reina asseguts als trones de Sant Ferran i de Jaume el Conqueridor - Ferran VI,Carles III Carles IV,Ferran VII i Isabel II. La Santa Mare Església havia tengut ella nou Papes, començant pel qui havia de nombre Climent XIII (1758-1769) i acabar amb el que fou Pius IX (1846-1878).
Estava en plena maduresa quan als cinquanta-quatre anys fou cridat i elegit per a ser el nostre primer batle major. A aquella època encara vivia el seu pare Jaume i la seva germana major Isabel morts,l’any 1813,el 9 de juliol i el 5 de novembre respectivament
Casat amb Isabel Arbona Mayol ( dels Arbones de la Cabana) no tengué descendencia directe.-Seria hereu i sucesor seu Jordi Mayol Alberti ( 1809-1889) nebot seu, fill del seu germà Jordi que mori el 9 d’abril de 1839.D’ells són descendents aquesta famila Mayol que, el passat dia 25 de gener a la notaria de Don José Moyna de Sóller,traspassà, en acte de compra-venda, el casal i la tafona de Can Xoroi, just aquí davora al carrer de Sa Font ,a l’ajuntament i al poble de Fornalutx . I de Jordi Mayol Arbona i Jordi Mayol Alberti eren descendents els germans Bartomeu Mayol Ballester (1882-1967) i Jordi Mayol Ballester (1876-1941) que foren batles de Fornalutx el 1924 i el 1930 respectivament.Un altre germà d’aquests dos darrers,Gabriel Mayol Ballester (1877-1957) fou regidor de l’ Ajuntament com també ho havien estat el seu pare Bartomeu Mayol i Mayol (1850-1919) i el seu avi o padri,el mateix Jordi Mayol Alberti - nebot i sucesor,hem dit.del nostre biografiat - que ho fou l’any 1856.Un nebot de Jordi Mayol Alberti,fill de la seva germana Maria i del seu cunyat el valldemossi Antoni Nadal Homar,Pere Antoni Nadal Mayol més conegut per “en Pere Antoni de Ca Sa Mestra” seria batle entre 1873 i 1875 quan la Primera República Espanyola.Aquestes anotacions ens demostren que la familia Mayol,de Can Xoroi, a més de descendenta de la senyorial nissaga dels Mayol de Bàlitx i parenta del primer batle del nostre estimat Fornalutx,ha estat lligada sempre a la vida política i administrativa del municipi i ho seguéis essent,a l’hora actual,en la persona del Regidor - i també crec que Tinent Batle - Bartomeu Reinés Mayol (nascut el 3 de juny de 1958 doscents anys després d’Antoni Mayol Arbona) nét per part de mare de Bartomeu Mayol Ballester qui ja hem dit fou batle el 1924 i parent llunyà dels qui ara acaben de traspasar la que era la casa dels avantpassats a la Vila.Un oncle seu,Bartomeu Mayol Vicens (mort als 50 anys) fou,un moment,jutge de pau suplent.
Amigues,amics,conegudes,coneguts,conveïnes i conveïns de Fornalutx he vengut a parlar-vos,a contar-vos,quatre espinzallades de la nostra història contemporània de la qual,vosaltres i jo mateix,som els hereus i el depositaris. No he vengut - està clar- a parlar-vos de fulanes mallorquines o colombianes de per Ciutat ni de cases de barret com és evident ja que,la cosa, en aquest moment, està fora de lloc aqui;i ningu té “ el sant dret “ de criticar-ho si a, altre lloc o altres moments, he parlat o deixat de parlar d’aquesta questió de les dones de la vida .Un nuvol d’incomprensió i marginació sentimental, per part de no pocs dels meus fins i tot de parents propers,ha acompanyat i molestat la meva existència d’home que no és de fusta,que sent i per tant té dret a desijar i ser desijat. Confessar, això, no me fa riure ni crec sigui graciòs.Simplement ho he dit i,als meus seixanta-dos anys - els que tenia l’oncle Llorenç Rul.lan,des Bosc,que fou batle entre 1954 i 1965, quan mori l’abril de 1970 - no desvarieig,ni me’n vaig del bolet,ni me sent avi putatiu de cap dels aquí presents o absents.Tampoc m’ha arribat l’andropausia o pitopausia. Vulguin prendre bona nota doncs aquells o aquelles, desenfeïnats i desenfeïnades, que pocs mesos enrera insultaven per un forum de internet.
He vengut a parlar-vos d’Història,d’Història de Fornalutx.I vos he contat quatre coses talvolta insignificantes del que sabia d’aquesta Història del nostre poble i d’ “història” no crec que cap dels aquí presents posi en dubta que en sé.
Vos he parlat amigues,amics,conegudes,coneguts,estimats compatriotes, d’un personatge que devia conrar i laurar els seus olivars i regar els seus horts i que feia oli a la seva tafona.Un personatge que encapçala la llista dels batles majors que hem tengut.
Aprofitant l’avinentesa que la seva casa - la casa on potser ell nasqué i ell mori - és ara patrimoni de la Vila - vos sugeriría hi deixassiu constancia,mitjançant una làpida,de la bona memoria de l’Honor Antoni Mayol i Arbona,de Can Xoroi 1758-1848 primer batle de Fornalutx l’any 1812.
Qui recorda i honra als seus majors és poble que s’honra a ell mateix.
Senyores i Senyors.Gràcies a l’associació cultural “Furnal-lugg “ per haver tengut la gentilesa de convidar-me a donar aquesta - talvolta per a molts - insignificanta conferència. Jo mai he pretés esser el Premi Nobel, Camilo José Cela, ni tan sols el novel-lista, Gabriel Janer Manila. Jo sóc en Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal,de Fornalutx,i punt.
Vos ho diré d’una manera molt fina:
Per lloc de neixença i instrucció
sóc home de francesa formació
més per sang i vocació
sóc pels quatre costats
fill de l’illa mallorquina
i me tenc ric o pobre, que importa!
Per un homo de bé i honor.

Prudent o imprudent
de ma terra,ma llengua i ma gent
haig conservat sempre l’arrel
i m’he mantingut fidel.

Vet aqui la meva signatura. He dit-